 |
| Els Armats dirigint-se a l'Amfiteatre Foto: Santiago Canillas. |
Posada de llarg
passada per aigua. Tot i la intensa pluja que va caure en alguns moments del
matí, els Armats de la Reial
i Venerable Congregació de la
Puríssima Sang no van voler perdre l’oportunitat d'estrenar i mostrar per primera vegada els seus nous uniformes. En un marc
incomparable (tot i que ahir s’hagués agraït estar sota cobert), la cohort va
arribar puntualment a l'amfiteatre, on un nombrós grup de tarragonins els
esperava sota els paraigües. Òbviament, la pluja va marcar el transcurs de
l’acte. Quan feia poc que s’havia començat el discurs de benvinguda se'n va anar
la llum i la megafonia va deixar de funcionar. Així doncs, alguns discursos es
van fer en petit comitè ja que només els podien sentir les persones que havien estat
convidades a ser a baix a l’arena. Ara bé, aprofitant que al cap d'una estona va
tornar l’electricitat es va aprofitar per repetir algunes de les intervencions,
entre elles l’explicació sobre el disseny dels nous uniformes. Després d'una exhibició dels armats, els membres de la Congregació van agrair la feina als 34 padrins
que han col·laborat en el pagament dels nous vestits, tot i que l’acte de
lliurament de diplomes commemoratius que s’havia de fer a la mateixa arena de
l’amfiteatre es va decidir traslladar a l’església de Natzarè, a la plaça del
Rei, per evitar qualsevol altre sorpresa meteorològica. Va ser allí on es
va descobrir quin armat havia apadrinat cadascú i és que, per primera vegada,
la germandat ha decidit donar nom a cada armat de manera que els padrins puguin
saber amb exactitud a quin d'ells van apadrinar.
 |
| Foto. Jordi Espigó |
Una cuirassa molt pesada
La d'ahir va ser la
primera oportunitat que va tenir la ciutat per veure els nous uniformes, però també
era la primera ocasió en què els membres dels armats podien posar-se'ls. La
majoria d'ells destacaven que la principal diferència amb els antics vestits és
el pes, i és que la cuirassa pesa gairebé el doble que l’anterior. Un dels
armats, David Oliete, explicava que «visualment els uniformes són molt més
bonics», ara bé, afegia que «el realisme el paguem portant molt més pes a sobre».
Qui també s'ha d'acostumar a d'altres canvis és el capità manaia, Alfons
Lorenzo, que ha deixat de portar l’estendard per dur una espasa, el gladius.
«Encara no sé ben bé que fer amb la mà que ara em queda lliure», assegurava
Lorenzo, que ara també porta un casc molt més pesat que l’anterior, però
«almenys és molt còmode». De fet, el del manaia i el del Signífer el nou
armat que s’ha incorporat a la cohort, eren els únics cascs nous, ja que per motius
de salut del seu creador la resta no podran estar disponibles per aquesta Setmana
Santa.
Article de Laia Díaz extret del Diari Més edició Tarragona. 18.03.2013
