Novament he d'encetar un dels meus escrits al·ludint aquella dita que ens recorda que «qui perd els seus orígens perd la seva identitat», i és que les paraules poden tenir diferents sentits però una sola arrel, una sola essència,
L'arrel de l'autèntic significat d'una germandat -en castellà hermandad- o d'una confraria -del llatí cum-fraternitas-, comporta l'esperit que s'amaga darrera de la paraula germà; però si, a més, parlem d'associacions cristianes, aleshores els germans confrares portem un cognom que ens fa seguidors del Crist, fill de Déu fet home, model i guia, el qual, mort i ressuscitat, ens ha agermanat a tots els qui a la creu ens apleguem amb Maria i fem nostres les paraules dels Evangelis.
A Tarragona, l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa aplega fins a dotze institucions que porten en el seu esperit l'essència d'aquest agermanament cristià i en la nòmina dels seus membres s'apleguen famílies senceres d'habitants de la ciutat que podríem qualificar com a «tarragonins de sempre», amb un important i molt significatiu afegitó dels nouvinguts i plenament integrats d'altres indrets de la península.
Això no és patrimoni només de la nostra ciutat, sinó que, voltant per Espanya, m'he adonat que gairebé en totes les ciutats, pobles i viles passà quelcom similar, amb la particularitat que en aquells llocs en què la tradició cristiana i la celebració de la Setmana Santa té una significació molt especial, l'agermanament no és cosa d'uns dies, sinó que va implícit a una activitat «apostòlica» durant tot l'any, a despit i amb l'excepció de la natural, molt «santa» i humana rivalitat entre els «germans» de les diferents confraries, però calant molt endins de cadascuna d'elles fins al punt de recordar-nos aquella germanor dels primers anys del cristianisme en períodes en què la proclamació de la fe amb la bona nova de l'Evangeli comportava una persecució que a molts els conduí fins a la mort.
Els dies 3, 4, 5 i 6 d'octubre la nostra ciutat serà la seu de la XXVI Trobada Nacional de Confraries Penitencials, i, per primer cop, s'aplegaran a Tarragona representants de gairebé totes les ciutats importants d'Espanya. Aquesta trobada serà una bona ocasió perquè els qui, com nosaltres, viuen la Setmana Santa amb l'esperit cristià que la passió, mort i resurrecció del Senyor comporta, dins del cicle quaresmal i pasqual, coneguin la nostra ciutat i la importància que té a Catalunya la nostra Setmana Santa.
La Trobada té com a lema 'L'atri dels gentils' per donar a entendre que la celebració cristiana és cosa de tots, i el centre El Seminari serà el llos més idoni perquè s'hi desenvolupi, a part que durant la trobada hi haurà prou activitat per descobrir la Tarragona romana de Sant Pau i la dels màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, amb un autèntic ambient de «germanor».
La comissió organitzadora està ja donant forma al programa de ponències, taules rodones, visites i celebracions litúrgiques, que no estaran renyides amb els aspectes culturals, històrics, artístics i gastronòmics que podem oferir (www.ssantatarragona.org/encuentro).
Però res de tot això tindria sentit si al darrere no féssim realitat el que diuen les estrofes del cantoral: «Tothom coneixerà que som del Crist si ens estimem com a germans» o «Que tot el món pugui dir 'mireu-los com s'estimen'. Que el nostre testimoni sigui sal i llavor».
I per arrodonir aquesta «partitura» no estaria gens malament recordar un fragment de l'epístola de Sant Pau als corintis (Cor.1.12,31 i 13,1-8.): «Anheleu, però, els dons més grans! I ara us vull mostrar un camí incomparablement més gran. Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res em serviria. El que estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L'amor no passarà mai.»
Com podeu comprovar és un autèntic llibre de ruta a seguir i 'L'atri dels gentils' haurà de ser una bona ocasió per palesar amb fe i esperança l'amor que ens ha d'agermanar a tots.
Mentrestant escalfarem motors per Castella la Vella presentant la nostra ciutat com a terra d'acollida per tal de tenir un primer contacte amb els «germans» de la vila de Medina del Campo.
L'arrel de l'autèntic significat d'una germandat -en castellà hermandad- o d'una confraria -del llatí cum-fraternitas-, comporta l'esperit que s'amaga darrera de la paraula germà; però si, a més, parlem d'associacions cristianes, aleshores els germans confrares portem un cognom que ens fa seguidors del Crist, fill de Déu fet home, model i guia, el qual, mort i ressuscitat, ens ha agermanat a tots els qui a la creu ens apleguem amb Maria i fem nostres les paraules dels Evangelis.
A Tarragona, l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa aplega fins a dotze institucions que porten en el seu esperit l'essència d'aquest agermanament cristià i en la nòmina dels seus membres s'apleguen famílies senceres d'habitants de la ciutat que podríem qualificar com a «tarragonins de sempre», amb un important i molt significatiu afegitó dels nouvinguts i plenament integrats d'altres indrets de la península.
Això no és patrimoni només de la nostra ciutat, sinó que, voltant per Espanya, m'he adonat que gairebé en totes les ciutats, pobles i viles passà quelcom similar, amb la particularitat que en aquells llocs en què la tradició cristiana i la celebració de la Setmana Santa té una significació molt especial, l'agermanament no és cosa d'uns dies, sinó que va implícit a una activitat «apostòlica» durant tot l'any, a despit i amb l'excepció de la natural, molt «santa» i humana rivalitat entre els «germans» de les diferents confraries, però calant molt endins de cadascuna d'elles fins al punt de recordar-nos aquella germanor dels primers anys del cristianisme en períodes en què la proclamació de la fe amb la bona nova de l'Evangeli comportava una persecució que a molts els conduí fins a la mort.
Els dies 3, 4, 5 i 6 d'octubre la nostra ciutat serà la seu de la XXVI Trobada Nacional de Confraries Penitencials, i, per primer cop, s'aplegaran a Tarragona representants de gairebé totes les ciutats importants d'Espanya. Aquesta trobada serà una bona ocasió perquè els qui, com nosaltres, viuen la Setmana Santa amb l'esperit cristià que la passió, mort i resurrecció del Senyor comporta, dins del cicle quaresmal i pasqual, coneguin la nostra ciutat i la importància que té a Catalunya la nostra Setmana Santa.
La Trobada té com a lema 'L'atri dels gentils' per donar a entendre que la celebració cristiana és cosa de tots, i el centre El Seminari serà el llos més idoni perquè s'hi desenvolupi, a part que durant la trobada hi haurà prou activitat per descobrir la Tarragona romana de Sant Pau i la dels màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, amb un autèntic ambient de «germanor».
La comissió organitzadora està ja donant forma al programa de ponències, taules rodones, visites i celebracions litúrgiques, que no estaran renyides amb els aspectes culturals, històrics, artístics i gastronòmics que podem oferir (www.ssantatarragona.org/encuentro).
Però res de tot això tindria sentit si al darrere no féssim realitat el que diuen les estrofes del cantoral: «Tothom coneixerà que som del Crist si ens estimem com a germans» o «Que tot el món pugui dir 'mireu-los com s'estimen'. Que el nostre testimoni sigui sal i llavor».
I per arrodonir aquesta «partitura» no estaria gens malament recordar un fragment de l'epístola de Sant Pau als corintis (Cor.1.12,31 i 13,1-8.): «Anheleu, però, els dons més grans! I ara us vull mostrar un camí incomparablement més gran. Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res em serviria. El que estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L'amor no passarà mai.»
Com podeu comprovar és un autèntic llibre de ruta a seguir i 'L'atri dels gentils' haurà de ser una bona ocasió per palesar amb fe i esperança l'amor que ens ha d'agermanar a tots.
Mentrestant escalfarem motors per Castella la Vella presentant la nostra ciutat com a terra d'acollida per tal de tenir un primer contacte amb els «germans» de la vila de Medina del Campo.
