diumenge, 23 de febrer de 2014

ÀNGEL ROS, PREGONER DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA 2014

L’alcalde de Lleida Àngel Ros ha estat designat per l’Agrupació d’Associacions, pregoner de la Setmana Santa tarragonina del 2014. L’acte del Pregó, com es habitual, tindrà lloc el proper Diumenge de Rams 13 d’abril al saló de sessions de  l’Ajuntament de Tarragona. 

Àngel Ros i Domingo (Lleida9 d'agost de 1952) és paer en cap de Lleida des del 8 de gener de 2004 i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1979. Llicenciat en Ciències físiques per la Universitat de Barcelona. Màster en Administració i Direcció d'Empreses (Executive MBA) per l'Institut d'Empresa de Madrid i Doctor en Informàtica per la Universitat Politècnica de Madrid. Ha estat professor de Física a la Universitat de Lleida i professor d'Enginyeria Informàtica a la mateixa universitat així com a la Universitat Politècnica de Catalunya, la Ramon Llull, i a l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE). Ha treballat com a becari per IBM, després com a informàtic a COPAGA. Va ser director dels serveis informàtics de la Paeria de Lleida, gerent del Centro Municipal de Informàtica de l'Ajuntament de Madrid, coordinador dels Serveis d'Informació de l'Ajuntament de Barcelona, director d'organització i sistemes de San Miguel i director de sistemes de Coca-Cola.

Pel que fa a la seva carrera política entra al moviment universitari del PSUC a la dècada dels 70. Fou fundador de l'Associació de Veïns del Camp d'Esports, fundador, secretari i president de la Federació d'Associacions de Veïns de Lleida i membre del secretariat del Segrià del Congrés de Cultura Catalana i d'Òmnium Cultural. Milita al PSC des de 1979. L'any 2003 formà part de la llista municipal de la ciutat de Lleida amb el número 3. Ha estat paer segon de Promoció Econòmica a la Paeria de Lleida. El 2004 passa a ésser paer en cap en substitució d'Antoni Siurana i Zaragozapaer en cap durant 22 anys, el qual passà a ésser conseller d'Agricultura, Pesca i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya. L'any 2007 guanyà les eleccions municipals amb majoria absoluta. L'any 2011, Àngel Ros va reeditar la majoria absoluta a les eleccions municipals. El febrer de 2011 va mostrar la seva determinació a substituir a José Montilla al capdavant del PSC si així ho decidien els participants en el congrés del partit celebrat al setembre d'aquest mateix mateix any. A última hora, però, es va retirar de la cursa pel lideratge del PSC i Pere Navarro va accedir al càrrec de primer secretari del partit guanyant a l'altre candidat, Joan Ignasi Elena, en les votacions. El desembre de 2011 va entrar a formar part de la nova executiva del PSC arran del nomenament de Pere Navarro, ocupant el càrrec de cohesió territorial. El desembre de 2012 va prendre possessió com a diputat de la desena legislatura del Parlament de Catalunya per la circumscripció electoral de Lleida. El 15 de gener de 2014 Àngel Ros renuncià a l'acta de diputat per discrepàncies amb la direcció del grup parlamentari socialista i la direcció del partit pel que fa al dret d'autodeterminació de Catalunya i la consulta per la independència. Concretament, la direcció del PSC, encapçalada per Pere Navarro, s'oposà a la votació del ple del Parlament en la qual es demanava al Congrés de Diputats la transferència de les competències per la convocatòria d'una consulta sobiranista catalana. Ros defensà, juntament amb altres diputats, l'abstenció o la llibertat de vot del grup socialista atenent als valors fundacionals del partit i el programa electoral amb el qual s'havien presentat a les eleccions, però la seva proposta no va ser atesa per la direcció del PSC.

dijous, 20 de febrer de 2014

SANT AGUSTÍ BUSCA FINANÇAMENT PER AMPLIAR LA PORTA INTERIOR DEL TEMPLE

Tal i com es va acordar el juliol passat, l’església de Sant Agustí de Tarragona acollirà deu misteris de la Setmana Santa per tal d’exposar-los permanentment.
Per aconseguir-ho el temple invertirà fons propis per adaptar la porta interior i, així, aconseguir que els passos puguin entrar dins de l’edifici religiós. Es preveu que les obres comencin a meitats de març, mentre resten a l’espera d’aconseguir aportacions econòmiques públiques i privades. 
La ciutat ja comença a preparar-se per la celebració dels actes de Setmana Santa. Congregacions i bandes de les confraries ja fa mesos que assagen per recuperar, un any més, les processons i els actes litúrgics del Diumenge de Rams al Diumenge de Pasqua.
En el cas de Tarragona, el president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, Joaquim Julià, explica que, per primera vegada, els passos que fins ara s’havien exposat a la Catedral durant la celebració de la Setmana Santa, es situaran a l’església de Sant Agustí. Julià recorda que, amb l’acord que van establir l’estiu passat l’Arquebisbat i l’Agrupació d’Associacions, ja s’anunciava la creació d’un Centre d’Interpretació de la Setmana Santa, de manera que es busca oferir una exposició permanent de deu passos, i es preveu que s’iniciï a partir del Diumenge de Rams. El president detalla que es necessita canviar l’estructura actual de la porta interior del temple – formada per fusta i vidre– per tal que els passos que es volen exposar de forma permanent hi puguin passar.

Porta interior de Sant Agustí que caldrà ampliar per donar-hi cabuda als 10 passos
Foto Cristina Aguilar (Més Tarragona)

Reformes del temple
Julià assegura que s’haurà d’allotjar una porta de doble fulla de 4,5 metres d’alçada i de 3,70 d’ample. Amb aquesta adaptació es doblaria pràcticament l’amplada de la porta. A més, preveu que les obres s’iniciïn durant la primera meitat del mes de març i que aquestes s’allarguin durant cinc dies, de dilluns a divendres. De moment, s’ha dut a terme l’estudi arquitectònic de la porta i comptaran amb finançament propi, però des de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa busquen aportacions econòmiques d’entitats públiques i privades.
A partir d’aquest, també plantegen que més endavant es millori el sistema d’il·luminació del temple, a través de la instal·lació de LEDS, i s’elimini una filera de bancs. El vicari adscrit de la parròquia de Sant Francesc, mossèn Vicenç Morera puntualitza que «per res del món l’església de Sant Agustí es convertirà en el Museu de Setmana Santa», sinó que serà una exposició permanent situada a les capelles del temple. Així mateix, el vicari explica que el centre de l’església es continuarà utilitzant per celebrar-hi les misses habituals i alguns concerts musicals. Amb l’exposició dels passos de Setmana Santa, mossèn Vicenç veu possible que Sant Agustí recuperi la rellevància que, temps enrere, va tenir dins de la ciutat i considera que els devots habituals hi acudiran.
Els passos que s’hi donaran cita seran els dos del Gremi de Marejants –El Sant Sopar i el Sant Enterrament–, els dos de la Salle –l’Oració a l’Hort i Vetlleu i pregueu–, els passos de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió –L’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i El Nostre Pare Jesús–, el pas de l’Ecce-Homo, el de La presa de Jesús, el Retorn del Calvari de la Confraria de Sant Magí Màrtir i el pas de la Congregació del Descendiment de la Creu.

Article de Anna Fortuny, extret del Diari Més Tarragona del dia 18.02.14

dimarts, 18 de febrer de 2014

EL GREMI DE MAREJANTS CELEBRA ELS 20 ANYS DEL PAS DEL SANT SOPAR

Pas del Sant Sopar - Foto Daniel Pallejà
Des de fa vint anys que el barri marítim de la ciutat compta amb el pas El Sant Sopar del Gremi de Marejants de Tarragona. Per tal de commemorar l’aniversari del misteri, l’agrupació convoca una trobada de bandes al mes d’abril i, a més, publicarà un llibre que recull la història de tots aquells que han fet possible tirar endavant aquest misteri. El secretari del Gremi de Marejants, Francesc Seritjol, explica que l’acte principal de commemoració del vintè aniversari es centrarà en reunir bandes, tant infantils com de Setmana Santa, el proper dia 20 d’abril. Rere el títol "Vint anys, vint bandes" s’agruparan una vintena de bandes de diversos punts del Camp de Tarragona per tal d’oferir una jornada musical davant de la Confraria de Pescadors del Serrallo. En aquesta trobada es donaran cita prop de 500 timbalers i músics, provinents, principalment, de les confraries de la resta de passos de la ciutat. Així, bandes com les de La Salle, el Gremi de Pagesos o la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist es concentraran al barri marítim.
La celebració també compta amb la publicació d’un llibre que repassarà la història del misteri. Els membres de la confraria són els autors i impulsors i se serveixen de la pròpia experiència i materials personals com fotografies. Seritjol explica que el pas del Sant Sopar és un dels més grans, ja que porta moltes figures. Actualment compten amb 26 portants que s’encarreguen de fer lluir el pas durant la Setmana Santa. Pel que fa a l’estat de conservació del pas, Seritjol assegura que es troba en bon estat i que, al llarg dels anys, tan sols han hagut de fer-hi petites reparacions com un sistema de LEDS que hi instal·laran aquest any. A banda del Sant Sopar, el Gremi de Marejants també porta el pas del Sant Enterrament. L’any passat, el gremi va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la tasca social i cultural que l’entitat –amb prop de 700 socis– desenvolupa.
Logo de la celebració del Pas del Sant Sopar - Imatge cedida 
La primera actuació en la que es podrà trobar a les bandes del Gremi de Marejants tindrà lloc a mitjans de març, en la quarta 'Mostra de Sons de Setmana Santa'.
Aquesta trobada de bandes es celebra bianualment i consisteix en concentrar al voltant de sis agrupacions musicals de la ciutat perquè mostrin el seu repertori a la plaça de les Cols. Així, s’hi trobaran els 45 timbalers del Sant Sopar i els 35 que acompanyen el pas del Sant Enterrament.

Article escrit per Anna Fortuny, extret del Diari Més Tarragona del 17.02.14

divendres, 14 de febrer de 2014

COSTALERO & PORTANT




Desde la distancia percibo que mi Semana Santa de Tarragona empieza a moverse. En este blog aparece el comentario acerca de la problemática surgida por los ensayos en la Parte Alta de la ciudad, sobre cuyo tema me resulta difícil opinar porque no tengo una comprobación personal de la misma. ¿Es realmente un grave problema? ¿Se trata de una reacción un tanto desmesurada? ¿Si fuera una actividad de otra índole se darían parecidas quejas? ¿Obedece a una cierta intencionalidad o campaña anti lo que sea? De todas maneras pienso que en toda la geografía española se dan situaciones parecidas. En ocasiones, he sido testigo de algún ensayo en altas  horas nocturnas. ¿Nos estamos poniendo quisquillosos por el hecho de llamar la atención?
Pero al hilo de los ensayos quiero comentar una extensa entrevista que me ha llamado la atención realizada a los dos autores de un interesante libro “Locos del Costal. Aproximación psicológica al costalero” de la Editorial Abec. El libro se refiere al entorno del costalero de la Semana Santa de Córdoba profundizando en los aspectos humanos y psicológicos del mismo. Dicha lectura me ha proporcionado argumentos para realizar una transposición entre el portant tarraconense y el costalero andaluz. Evidentemente el espacio geográfico y social es diferente pero salvando esta distancia tengo la sensación que el aspecto humano desde el punto de vista psicológico no difiere tanto. Por esto no resisto la tentación de extraer, comentar y resumir tres aspectos de la citada entrevista:

MOTIVOS QUE MUEVEN A UNA PERSONA PONERSE DEBAJO DE UN PASO

Assaig de portants de l'Oració a l'Hort, 2012
Foto: Grup de Facebook Portants Oració a l'Hort 
1) Admiración y devoción a una imagen y a lo que representa. Dudo de la existencia de una excesiva similitud con Tarragona ya que en nuestra ciudad no intuyo, desde mi personal percepción, una excesiva efervescencia o pasión hacia una determinada imagen. Aunque surge la duda de conocer de manera concreta el grado de conocimiento que tiene el portant o costalero de lo que  representa o significa en el sentido religioso las figuras soportadas por  sus hombros. Sería interesante disponer de una encuesta a pie de calle, mejor dicho, de paso.
2) Amistad y compañerismo. Esto permite compartir vivencias y momentos emocionantes con los amigos, constituyendo por añadidura un importantísimo factor de captación, introducción o incorporación. Es una atribución muy propia de la sociedad mediterránea no solamente en este caso concreto sino en otros aspectos de nuestras relaciones humanas (salidas, cafés, cervecitas, reuniones, viajes, fútbol… con amigos). Tenemos en gran estima y prioridad este ámbito de nuestra vida. En Tarragona, por ejemplo, el compañero de la colla castellera suele ser uno de los elementos de captación e incorporación al grupo de portants de una determinada Cofradía.
3) El carisma y poder de atracción de un capataz. Su personalidad y conocimiento social influye en dos vertientes: el de persuasión personal atrayendo a la persona interesada y  el circunstancial, de hacer “venir para arriba” a los portants o costaleros en un momento dado de  de la procesión, sobre todo en Andalucía en donde las arengas de los mismos constituyen una curiosa y pintoresca escena de exaltado fervor, de prosa popular, cariñoso pique personal y un cierto tinte machista. En nuestra ciudad nos conformamos con un animoso y estoico ¡dalt!
4) Sentimiento de identidad y pertenencia hacia una Cofradía o Hermandad. También puede haber una cierta convergencia en ambos sitios con un menor nivel en Tarragona.  Aquí el influjo de la tradición familiar o social es más determinante. Pero también suele haber la tentación del cambio movido principalmente por el efecto de los dos puntos anteriores.

Assaig de portants de l'Oració a l'Hort, 2013. Foto: Grup de Facebook Portants Oració a l'Hort 

5) Recompensa externa de admiración tanto en el entorno más inmediato como en general. No cabe duda que su esfuerzo es motivo de reconocimiento, además de agradecimiento por quienes están más o menos involucrados en el desarrollo de la Semana Santa. La idiosincrasia social de nuestra ciudad quizás no sea tan apasionada hacia las procesiones como en la de Córdoba pero sí que existe, de alguna manera, un rasgo de admiración hacia el portant que con su esfuerzo da un aire más vistoso a un determinado paso. Pero en este aspecto se corre peligro de que este grupo de personas adquiera excesiva relevancia y dominio propiciando roces con la organización a la cuál pertenecen y se deben.
6) Motivos colaterales suelen ser la música de acompañamiento y los aplausos. En este aspecto, Tarragona, ofrece menos  florituras y liturgia escénica, pero también existe un cierto purito o competitividad con puntuales momentos de aplausos o reconocimiento por ejemplo a la llegada en la plaça del Rei sin ser tan efusivos y jaleados como en Andalucía. Es indudable que el acompañamiento de una buena banda de música otorga un sello especial al desfile con sones de marchas procesionales míticas algunas de ellas. En cuanto a la banda de tambores, cornetas, gaitas dentro de un orden y sensibilidad también es un buen acompañamiento para un paso llevado a hombros, no tanto si prima el excesivo protagonismo del bombo aragonés no demasiado acorde y propio de nuestras latitudes.  
  
CARACTERÍSTICAS DE UN BUEN COSTALERO

Portants de l'Oració a l'Hort preparant-se per l'assaig, 2013
Foto: Grup de Facebook Portants Oració a l'Hort 
a) Condiciones físicas y técnicas. Se llega a la conclusión de que no es necesario disponer de una fuerte de complexión física (“cachas”) para meterse debajo de un paso. Simplemente contar con una buena situación y resistencia física y mental. Cada persona tiene una determinada contextura anatómica y esto le permite hacer frente a la energía requerida. Precisamente los ensayos permiten valorar esta condición colocando a cada uno según su constitución y posibilidades.
b) Honestidad. El esfuerzo a realizar es una labor de conjunto, de equipo. Uno tiene que dar lo que puede y no inhibirse en perjuicio de los otros. Los que se han situado debajo de un paso o saben lo que es soportar un mayor peso por un desnivel de una calle o un agujero de más o menos en la correa de un gancho.
c) Buen compañero. Es importante  la existencia del denominado vulgarmente como un “buen rollo” entre los componentes del colectivo de portants. Evidentemente debe resultar difícil ir codo a codo, durante horas, con otra persona con la que no te sientas a gusto a su lado.
d) Responsabilidad y compromiso. Se refiere principalmente en el cumplimiento de los ensayos,  puntualidad, disciplina en la recepción de las órdenes de un capataz. No es fácil, actualmente, someterse durante unas cuantas semanas a las exigencias de la preparación previa mediante los correspondientes ensayos. Incluso en algunos casos requiere adoptar una cierta autodisciplina personal para no verse afectado por factores marginales (alcohol, fumar y cuidado físico).
e) Capacidad de aguante. Se trata de un esfuerzo continuado, largo y en determinados momentos de dificultades exigiendo un innegable espíritu de sacrificio. Quizás sea uno de los aspectos más importantes y menos visibles de cara al exterior.

Assaig de portants de l'Oració a l'Hort, 2012. Foto: Grup de Facebook Portants Oració a l'Hort 
f) Experiencia. Como en otros aspectos de la vida, constituye un grado. El novato se resiente, precisando consejo y un mayor voluntad de concentración. Es trascendental cara a la continuidad. Una mala sensación de entrada puede ser determinante a la hora de  tomar una decisión de seguir el próximo año o dejarlo. Lo normal es la permanencia llegando, en algunos casos, a una edad avanzada. ¿Puede ser entre los 60 a 65 años?
Estos puntos los puede suscribir cualquier portant tarraconense o quienes en un momento  han realizado esta labor. No creo existan demasiada disparidad.

ANTIGUOS Y NUEVOS

En este singular mundillo de la Semana Santa, ha existido un “antes” y un “después” a partir de unas circunstancias y un momento en que las Cofradías se encontraron con serias dificultades para llevar sus pasos a hombros. Por factores que más abajo se explican se pasó de los “profesionales” a los “hermanos” integrantes de la propia Cofradía. Los primeros eran remunerados económicamente y con casi inexistentes ensayos y los segundos lo forman voluntarios con una participación más responsable y proclives a la preparación previa adecuada y concienzuda.  Incluso, en algunos casos, se encargan del cuidando,  montaje y  conservación del paso.
En este aspecto no creo exista notables diferencias entre un sitio u otro. Aunque en Tarragona  los “antiguos” fueron desapareciendo paulatinamente en los años cincuenta y solamente tenemos constancia de su permanencia a través de Reial Germandat de Jesús Natzarè. 

¿CUÁLES FUERON LOS FACTORES QUE OCASIONARON EL CITADO CAMBIO?

Pas de Jesús Natzarè. 2013 . Foto DPB
El aspecto económico fue el principal detonante al hacerse insostenible las continuas exigencias remunerativas de los componentes de los citados “profesionales” ocasionando quebraderos de cabeza en cada Semana Santa. En Andalucía la opción de un paso a ruedas es considerada como excepcional y fuera de contexto, por lo tanto hubo que hacer algo nuevo y se recurrió al llamamiento para conseguir voluntarios de la propia Hermandad. Solo fue iniciar una Cofradía para  luego actuar el mimetismo.
En nuestra ciudad las ruedas resultaron, en su momento, la alternativa obligada por la organización de la procesión del Santo Entierro  para un mejor desarrollo de la misma.  La citada Germandat Nazarena fue un caso excepcional de perseverancia en el seguimiento de la tradición de llevar a hombros su paso de La Verónica. Para los nazarenos los años sesenta y setenta fueron difíciles pasando por sucesivas dificultades y conflictos con los “profesionales” hasta el momento (años ochenta) en donde determinados congregantes  de la propia Germandat  tomaron la decisión de cargar con el paso del Nazareno propiciando un significativo cambio. Esto constituyó un aldabonazo para otras Cofradías pasando de las ruedas a hombros de voluntarios. Por lo visto ocurrió lo mismo en otras latitudes.
Intervino otro factor de carácter sociológico  como consecuencia de la transformación de una sociedad menos clasicista, más igualitaria con eliminación de prejuicios de ámbito social, en el sentido de no considerar el trabajo de costalero como algo destinado a la clase menos pudiente con necesidad de ganar un dinero. A ello se añade el hecho psicológico de que “nosotros también valemos y podemos hacer este trabajo…” desmontando  algunos mitos  desarrollados por los “antiguos” costaleros respeto a la dificultad y elevado peso del paso.
También surgió el resurgimiento del sentimiento de todo aquello relacionado con la tradición notablemente impulsada y seguida entre la juventud (estudiantes y diferentes organizaciones juveniles religiosas y laicas). En Tarragona la incorporación de portants voluntarios corre paralela al desarrollo y crecimiento de la actividad  “castellera”.
Así mismo influyó la progresiva pérdida de disciplina y respeto de los “profesionales” hacia las directivas de las Hermandades y Cofradías causando innumerables problemas de todo tipo. 
La incorporación de la mujer contribuyó de manera decisiva a la recuperación de la Semana Santa en general. Esto propició  indirectamente  o colateralmente la presencia y participación del marido, novio, hermano, hijo… favoreciendo la oferta y dedicación de los mismos.
Hasta aquí un breve comentario a la citada entrevista. Quizás se ha dejado algo en el tintero, digo teclado. Me resultaría interesante conocer la opinión de nuestros lectores acerca de estas consideraciones.

dissabte, 8 de febrer de 2014

LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA AL NO·DO

El “No·Do” (Noticiarios y Documentales), es va crear el dia 29 de setembre de 1942 per la dictadura com un servei de difusió de noticiaris i reportatges d’obligatòria exhibició als cinemes d’Espanya, possessions i colònies. Aquest noticiari s’utilitzava d’una banda com aparell de propaganda del  franquisme i per altra banda de fil d’unió dels espanyols amb el món. La seva primera projecció va tenir lloc el 4 de gener de 1943 i així es va mantenir fins que, l’any 1975, va deixar de ser obligatori. La producció va acabar l’any 1981.

El bloc Setmana Santa TGN us convida a veure tres “No·Do” on apareix imatges de la nostra Setmana Santa. Aquests també estan inclosos en el documental “La Setmana Santa de Tarragona en el  temps”, treball inclòs també en el nostre apartat de Vídeos.
Aquí però us deixem aquests tres documentals sencers, en que apareixen en el mateix altres imatges de setmanes santes d’altres localitats.

El primer documental titulat “Semana Santa en España” va aparèixer el 5 d’abril de 1948 amb el número de registre 274A. Amb una durada d’uns cinc minuts aproximadament, comença amb unes imatges del Santísimo Cristo de El  Pardo, imatges de la Setmana Santa tarragonina i la Semana Santa de Múrcia.

De Tarragona cal destacar les imatges del nou pas de la Flagel·lació de Soriano Montagut estrenat aquell any i que com es pot comprovar a través de les imatges del documental, la peanya encara no estava acabada. També es pot observar en diferents moments les flames dels brasers instal·lats en façanes i diferents punts del recorregut. Malauradament aquest document cedit per la Filmoteca Nacional no conserva el so original.



El segon documental titulat “Estampas de Semana Santa” data del 17 d’abril de 1955 amb el número de registre 536. Aquest no estava dins el No·Do habitual, sinó en un especial titulat Imágenes”. Apareixen també les celebracions de la Setmana Santa de Marchena, Cádiz, Múrcia i Sevilla. 
De la nostra processó cal destacar les imatges de l’antic pas de l’Ecce-Homo de Carles Moya que va desfilar entre els anys 1946 i 1958, any en que fou substituït pel pas del Padre Vera. 



El tercer titulat també “Estampas de Semana Santa” data del 6 d’abril de 1959 amb el número de registre 848A. En aquest ja podem veure el recent pas de l’Ecce-Homo del Padre Vera.
En aquest documental apareixen també  les celebracions de Salamanca i Valladolid. 
Al final del mateix li falten 5 segons, per error de la cessió de les imatges de la Filmoteca Nacional.    


Podeu veure també aquests documentals permanentment a través de la pàgina de vídeos o al Canal YouTube de la Setmana Santa de Tarragona.  

divendres, 7 de febrer de 2014

LES QUEIXES DELS VEÏNS OBLIGUEN A POSAR LÍMITS ALS ASSAIGS DE LES BANDES DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA

Les queixes dels veïns, que porten anys mostrant el seu malestar d'una manera més o menys públic per les molèsties que els ocasionen els assaigs de les bandes de la Setmana Santa, han acabat per forçar la intervenció de l'Ajuntament. Es tracta d'un problema visible sobretot a la Part Alta, on la concentració de tres bandes assajant en franges horàries similars i en un barri no especialment extens provocaven una i altra vegada les esmentades queixes, quan no incidents pitjors: «Una vegada ens van arribar a tirar ous al Pla de la Seu», recorda la cap de banda de la Soledat, Montse Salvadó.

Aquest any, com és habitual, les bandes van demanar permís a l'Ajuntament per efectuar els seus assaigs, «però aquesta vegada la resposta va ser sorprenent». El consistori va concedir el permís, sí, però afegint la petició explícita que «en els assaigs en què es treu al misteri es transités amb el mínim de tambors possible», afegeix el cap de portants de la Soledat, Joan Salvadó.

Trucades a la Guàrdia Urbana
Malgrat la sorpresa, les bandes ja s'esperaven que, tard o d'hora, el consistori havia de posar límits a la seva activitat, ja que són conscients que ocasionen certes molèsties i que hi ha veïns molt queixosos. «Als que assagem per la Part Alta portem ja un parell d'anys en què la Guàrdia Urbana ens ve a demanar que parem o que marxem perquè s'han rebut queixes», recorda Montse Salvadó.

La Banda del  Sant Sopar practicant al  pàrquing de l'Autoritat Portuària
Foto: Lluís Milián. Diari de Tarragona

De manera que, amb aquests precedents i vista la condició inclosa en la llicència municipal, les confraries van decidir que el millor era una reunió amb la regidora de domini públic, Victòria Pelegrín, per aclarir-ho. A la trobada van assistir, en representació de tots els caps de portants de la Setmana Santa, els de la Soledat, el Sant Sepulcre i els Pescadors. La postura de les entitats parteix del fet que hi ha dos tipus d'assaigs: Els que efectuen únicament les bandes per perfeccionar els seus sons, que comencen cap al mes de gener; i els que es realitzen també amb el pas corresponent, que solen iniciar passat Carnestoltes.

A la reunió amb Pelegrín, els representants de les confraries es van mostrar oberts a traslladar els assaigs del primer tipus a emplaçaments on les molèsties fossin menors, però a canvi van sol·licitar que els assaigs finals, els que es duen a terme ja amb el misteri, sense dubte els més importants, puguin mantenir-se en els seus itineraris tradicionals i amb la banda al complet, a diferència del que els havia suggerit el consistori per escrit. «Això és fonamental, perquè els assaigs amb pas són cansats i no es poden fer amb un o dos tambors. Necessiten alegria i ritme», argumenta Joan Salvadó al respecte.

Conciliar interessos
El consistori justifica la seva intervenció en l'assumpte pel fet que «la Part Alta és un punt exposat a molèsties durant tot l'any», de manera que és el seu deure intentar minimitzar-los, però alhora admet que «és important que els assaigs conjunts de passos i bandes es puguin realitzar a l'interior del barri, donada la necessitat de coordinar i identificar les dificultats que es trobaran els dies de processó».

La proposta dels caps de portants va ser satisfactòria, l'Ajuntament la va acceptar i des de llavors les bandes que solien assajar a la Part Alta ho fan en escenaris alternatius com el camp de futbol del Roqueral, el Col·legi Sant Pau o fins i tot al Loreto, on es trasllada cada dissabte la banda de la Soledat .

«Ens trastoca els plans a nivell logístic, perquè nosaltres guardàvem els instruments a l'església de la Sang i ara els hem de portar fins al Loreto. A més, hi ha membres de la banda que no tenen carnet de conduir... Però almenys allà sabem que no molestem a ningú, perquè el Pare Mario ens posa totes les facilitats, i que no vindrà la Guàrdia Urbana», explica la líder de la banda.

No obstant això, aquestes dificultats logístiques serviran perquè els veïns de la Part Alta només pateixin molèsties quan realment són imprescindibles. «Cada dissabte a les 16:00 començaven. Dissabte, diumenge... Tot el cap de setmana. I? Se sent molt, són carrers molt estrets i ressona», recorda Marta, veïna del barri, i afegeix: «Que durant la Setmana Santa hi ha processó cada dia? D'acord. Que en les setmanes prèvies han d'assajar allà perquè van amb el pas? Perfecte. Tot això ho entenc. Però ara almenys no comencen al gener», celebra.

Via lliure al Port
Una solució que cada vegada adopten més confraries és anar a assajar al port, on l'Autoritat Portuària no té inconvenient a donar permís perquè circulin lliurement i on, excepte en la zona del Serrallo, no hi ha risc de molestar a veïns. Precisament, l'aparcament situat en l'inici del dic de Llevant, al costat del històric rellotge del Port, és lloc habitual d'assaig de la banda del Sant Sopar. «Porto 25 anys tocant i en aquest temps hem tingut problemes de tota mena. Del Serrallo vam haver de marxar perquè hi havia queixes constantment, era igual el dia o l'hora», recorda, sobre això, el cap de banda, Javi Tirado, confirmant així que les queixes no són patrimoni exclusiu de la Part Alta. Ara fa vuit anys que en aquest aparcament, on estan raonablement satisfets. «El problema és que cada vegada més bandes van venint cap a aquesta zona del Port a la recerca d'un lloc on assajar sense generin queixes», explica Tirado, i afegeix: «Els diumenges a la tarda podem arribar a trobar tres bandes gairebé en el mateix lloc i has de posar-te d'acord per no molestar les unes a les altres». Per tot això, Tirado pronostica que aviat l'Ajuntament haurà «d’arribar a acords amb les confraries i habilitar espais nous» per solucionar el problema dels assaigs. «Llocs com el Camp de Mart o l'aparcament dissuasori al costat del cementiri, per exemple. Llocs relativament cèntrics, perquè a les bandes els costa desplaçar-se i tenen molta gent jove que no té carnet, però alhora on es molesta menys als veïns», proposa Tirado.

Text extret del Diari de Tarragona del 7 de febrer de 2014. Autor: Francisco Montoya

dijous, 6 de febrer de 2014

ELS SONS DE LA SETMANA SANTA

A falta de poc més de dos mesos per l’inici dels primers via-crucis i processons de la Setmana Santa tarragonina, les bandes de tambors de les diferents confraries de la ciutat comencen els seus assaigs. Tambors, caixes i bombos sonen al uníson mentre els portants també assagen duent a les seves espatlles els diferents misteris.
Ara és el moment de practicar els nous repertoris amb tots els membres de la banda i preparar tot els detalls per el dia D de tota confraria: la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. Una d’aquestes formacions que ja han iniciat els assaigs és la Banda de Timbalers del Sant Sopar, del Gremi de Marejants. Ubicats en un espai cedit per l’Autoritat Portuària, al davant del dic de llevant, la banda del Sant Sopar va començar els seus assaigs el passat mes de novembre.

La Banda del  Sant Sopar practicant al  pàrquing de l'Autoritat Portuària. Gener 2014.
Foto: Facebook Banda del Sant Sopar

A partir d’aleshores, cada diumenge per la tarda, de 17.00h a 20.00h, aquesta formació practica el seu repertori i prepara d’altres nous per aquest any. «No es gens fàcil per a les bandes trobar un lloc per l’assaig. A la Part Alta han prohibit practicar al carrer i les bandes d’aquella zona, com la Banda de la Soledat, la dels Pagesos i la del Pas de la Flagel·lació ho tenen molt difícil per tocar el seu repertori», afirma Javi Tirado, cap de la  Banda de Timbalers del Sant Sopar. «L’any passat ens vam reunir els caps de les 13 bandes de Tarragona per reclamar a l’Ajuntament la cessió d’un espai per practicar, i encara no hem rebut cap resposta», assegura.

Assaig de la Pietat l'any 2011. Actualment la banda ja no pot acompanyar
el pas pels carrers de la  Part Alta. Foto: Arxiu Bloc SSTGN
Tot i que aquestes formacions es van crear principalment per acompanyar els diferents misteris duts a coll a la processó, també participen en exhibicions i mostres de bandes de tambors. La percussió cada vegada atreu a més gent i son nombroses les `trobades de timbalers´a la nostra ciutat. Una d’elles es la Mostra de Sons, que aquest any es celebrarà el 22 de març a la Plaça de les Cols. Aquesta actuació la podem considerar la primera de la temporada a Tarragona, i es reuniran 5 bandes de tambors de la nostra ciutat que exhibiran el seu repertori. Una altra actuació organitzada també pel Gremi de Marejants cada dos anys es la Trobada Estatal de Bandes de Setmana Santa, on es reuneixen les dues del Gremi juntament amb altres bandes de tambors d’altres ciutats amb una forta tradició de la Setmana Santa.

2014 any de celebracions.
La temporada de bandes finalitza habitualment el Divendres Sant, però aquest any tres formacions celebren anys. La Banda del Sant Sopar que complirà el seu 20è. aniversari ha organitzat pel diumenge 20 d’abril una Jornada de Bandes. En aquesta trobada hi participaran diferents formacions de la ciutat, quatre formacions de bandes de tambors infantils, la popular Unió Musical de Tarragona i una banda musical d’Alcanyís.
També la Banda de Cornetes, Gaites i Timbals de la Reial Germandat de Jesús Natzarè celebra enguany el seu 30 aniversari la qual oferirà el diumenge 6 d’abril conjuntament amb la seva banda infantil, un concert commemoratiu a l’església de Sant Miquel del Pla.
La Banda de l’Oració a l’Hort de l’Associació la Salle conjuntament amb els portants del pas (que celebren 20 anys de dur-lo a espatlles), també celebra aquest any el seu quinzè aniversari i està preparant un seguit d’actes per celebrar-ho. D’entre elles una trobada, una mostra fotogràfica dels 15 anys que fa que acompanyen el misteri de l’Oració a l’Hort, i a més, també participarà properament en una trobada a Benicarló.  

Text parcialment extret del Diari de Tarragona del 3 de febrer de 2014

dimecres, 5 de febrer de 2014

ASSAIG OBERT DE LA BANDA SALLE TARRAGONA

La Banda La Salle Tarragona, que acompanya el misteri de l’Oració a l’Hort, convida a tothom qui vulgui (a partir de 13 anys), i estigui interessat en formar part de la banda, a participar d’un assaig obert el proper diumenge 16 de febrer. Aquest assaig es durà a terme d’11h a 13h a les instal·lacions del Col·legi La Salle a Sant Pere i Sant Pau.