2014, UN ANY DE COMMEMORACIONS DINS DEL GREMI DE MAREJANTS

Un moment de l'acte de presentació. Foto V.F.

«Ho faré amb el cor», avisava el presentador de l'Opuscle del Gremi de Marejants i membre de l'entitat, Josep Maria Sabaté i Bosch. Com ja és tradició, l'església de Sant Pere del Serrallo va ser l'escenari escollit per celebrar l'acte.

Jordi Mallol, president del Gremi de Marejants, va començar l'acte destacant alguns dels records més destacats de l'associació durant el 2013, com per exemple la condecoració rebuda el passat mes de maig de la Creu de Sant Jordi. També va insistir en la multitud d'actes organitzats des de l'entitat: la IV Mostra de Sons celebrada el passat dissabte, el  Viacrucis del 5 d'abril, la presentació del llibre dels 20 anys del Sant Sopar, la trobada de bandes del proper 20 d'abril i la ja tradicional Esmendada. «El 2014 és un any molt assenyalat i digne de viure'l intensament». Així va descriure el president del Gremi de Marejants un any ple d'aniversaris i commemoracions: fa 20 anys que va sortir per primera vegada en processó el misteri del Sant Sopar i fa 25 anys que el pas del Sant Enterrament es porta a espatlles.

Portada de l'Opuscle

Va arribar el torn del «transgressor» -segons Jordi Mallol- conferenciant de l'acte. Josep Maria Sabaté i Bosch, cronista oficial de la Setmana Santa de Tarragona i de la ciutat, s'aixecà i començà la seva oratòria. Sense corbata ni americana, vestit amb una indumentària del Gremi de Marejants, Sabaté va reflexionar sobre si l'objecte presentat era un llibre o un opuscle. El que si va tenir clar Sabaté és que «aquestes fulles recullen la  petita història del Serrallo». Lloà tots els elements que aconsegueixen «fer gran el barri»,com per exemple els castells.

A les primeres pàgines de l'opuscle es troben els articles de salutació dels anomenats, segons Sabaté, peixos grossos. Sense pèls a la llengua i utilitzant paraules que sorgien directament del cor, el cronista de la ciutat va comentar, amb tot detall, les memòries de l'any 2013 del Gremi de Marejants, escrites per diferents membres de l'entitat. El seu esperit educatiu no va passar desapercebut durant l'acte.

Article publicat al Diari de Tarragona diumenge 30 de març de 2014 per Carla Pomerol 

EL CARÀCTER 'SERRALLENC' MARCA L'OPUSCLE DEL PAS DE LA PRESA DE JESÚS

Portada de l'Opuscle

«Mentre hi hagi records i sentiments, la història continuarà». Amb aquestes paraules de Josep Ramon Tules -més conegut com Pitu Mosquits-, president de l'Associació del Pas de la Presa de Jesús, començava la presentació de l'opuscle. No es podia trobar cap cadira buida al saló d'actes de la Confraria de Pescadors.

La lloança constant al caràcter i personalitat d'un serrallenc va ser la tònica seguida durant el discurs de presentació de l'opuscle. Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç, va presentar el llibre de memòries de l'Associació del Pas de la Presa de Jesús. «He passat una gran part de la meva vida al barri del Serrallo, per això em fa especial il·lusió formar part activa d'aquest acte», va explicar el president de la Cambra de Comerç, acompanyat d'una gran emoció al explicar records de la seva infància vinculada al barri mariner de Tarragona.

Albert Abelló va referir-se al paper i caràcter «enèrgic i treballador» que desenvolupen les dones del Serrallo. Reconeix que al barri «les senyores sempre manen i gestionen els quefers».

60 pàgines mostren les memòries del 2013 protagonitzats pels 251 confrares que formen l'Associació del Pas de la Presa de Jesús. Articles religiosos,escrits en record als difunts membres de l'Associació, el programa d'actes, històries que animen a la participació i una multitud de fotografies configuren l'Opuscle dels de la vesta gris.

Esteve Ortiz,president de la Confraria de Pescadors, va assegurar que «la fe i el coratge acompanyen als pescadors no solament durant la Setmana Santa; aquests conceptes son necessaris per encarar el dia a dia dels serrallencs».  

Albert Abelló va ser el presentador de l'Opuscle de l'Associació del Pas de la Presa de Jesús. Foto Fer-Vi

 Article publicat al Diari de Tarragona dissabte 29 de març de 2014 per Carla Pomerol  

QUIN TEMPS FARÀ AQUESTA SETMANA SANTA?

Encara és molt aviat i molt poden canviar les coses, però els pronòstics meteorològics a 15 dies vista són molt favorables per a la Setmana Santa tarragonina.

És l'altre temps dels confrares. El meteorològic. El que ve provocant massa mals de cap als últims anys i potser el que més preocupa cada vegada que arriba la Setmana Santa.

Si recordeu el passat 2013, es va suspendre el Viacrucis del Serrallo, la Processó de Dimarts Sant dels Natzarens i finalment, no es va poder acabar la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

A 15 dies vista, el compte enrere ha començat. I les pàgines amb els pronòstics del temps ja es guarden en favorits. I què diuen aquests pronòstics si els consultem ara? Doncs que serà una Setmana Santa de sol. Una cosa que sembla increïble.

Entre molt de sol -en el millor dels casos- i núvols amb sol -en el pitjor-. Així pinta el temps per a la web accuweather, que de moment és l'única que, encara que amb previsions automàtiques generades per ordinador, arriba fins a la Setmana de Passió.

Caldrà esperar per veure si aquests primers pronòstics, encara molt arriscats, es compleixen i si, finalment, la ciutat i els confrares poden tenir una Setmana Santa sense paraigües.

El temps des de Diumenge de Rams a Dissabte Sant. www.accuweather.com  (30.març 2014) 

L'ENTRADA DE DONES A L'ASSOCIACIÓ DE LA PRESA DE JESÚS FA CRÉIXER ELS SOCIS

L’Associació del Pas de la Presa de Jesús-Confraria de Pescadors, celebra que l’estat de l’agrupació es troba en bona salut. Així ho explica el seu president, Josep Ramon Tules, qui assegura que des de l’entrada de les dones, ja fa més de deu anys, la Confraria de Setmana Santa ha vist com creixia el seu nombre de socis i es mantenia. Així mateix, Tules explica que, des de la creació de l’associació, ara fa set anys, el nombre de socis ha passat de 80 a prop de 250.

L'Associació  del Pas de  la Presa de Jesús organitza activitats diverses - Foto: Cedida Associació del Pas

El president destaca que, amb l’agrupació, es va més enllà del culte religiós, ja que duen a terme activitats culturals i musicals. Així, Tules recorda que, a través de les trobades de portants i timbalers, aconsegueixen reunir al voltant de 400 persones. La memòria de l’últim any es podrà consultar a partir de la presentació de l’opuscle, que tindrà lloc avui a les vuit del vespre. La llotja del peix de Tarragona acollirà la presentació del programa de l’assocciació, el presentador del qual serà el president de la Cambra de Comerç, Albert Abelló. 

Tules també recorda que, a partir del 12 d’abril, es podrà visitar el pas exposat a l’Església de Sant Agustí. Així, des de la Confraria veuen amb bons ulls que els ciutadans puguin contemplar la figura durant tot l’any. 

Amb tot, el president recorda que el pas sortirà el proper Divendres Sant i pel Viacrucis, moment en el que una quinzena de portants, durant el pas a les espatlles. Pel que fa a la banda de timbalers, un total de 36 persones faran sonar caixes i timbals per Setmana Santa.

Article publicat al Diari Més Tarragona, divendres 28 de març de 2014 per Anna Fortuny

ELS ARMATS PODRIEN ESTRENAR AQUESTA SETMANA SANTA ELS NOUS CASCS

Els Armats de la Sang podrien estrenar aquesta Setmana Santa els nous cascs, elaborats per Toni Feldon, un especialista de Munic, a Alemanya. L’any passat ja van lluir les cuirasses renovades, així com les capes i la roba del vestit. Conserven les botes, l’actual llança i l’escut, que enguany farà 100 anys i és idèntic al que la Columna Traiana portava en la guerra de Dàcia. Tot el procés de renovació s'ha fet amb fidelitat històrica, per aconseguir que s'assemblin a la Guàrdia Pretoriana d'August. Els 41 vestits tenen padrí, i cada nou armat ja va adoptar l’any passat el nom d'un centurió real que va viure i morir a Tàrraco. A banda d‘incorporar la figura del Signífer, que porta la bandera que fins ara duia el capità manaies. En parlem amb Julià Allué i Carles Baches.

Àudio de l'entrevista als Matins de Tarragona Ràdio

EL SÍPIA DE LA BANDA DEL SORIA 9

Per Jordi Bertran, gestor cultural

La banda del regiment d'infanteria Soria núm. 9, a què pertanyia el català Josep Font Marimon, va ser clau en el desenvolupament de la música de processó per a la Setmana Santa. Abans de la destinació final a Sevilla el 1876, havia estat en diferents localitats en curts períodes. Entre 1857 i 1862, passà per Granada, Cádiz, Melilla i Málaga, ciutat on Font coneixeria la seva dona i s’hi casaria el 1862. Després, el Soria romangué a Catalunya fins a 1871, i a les Balears fins a 1873. El regiment i Font serien a Tarragona en dos períodes: un entre la tardor de 1864 i l’estiu de 1866, i l’altre entre l’estiu de 1868 i l’abril de 1871. La banda i Font com a intèrpret de trompa eren sota la batuta de Carlos Pintado Argüelles, nascut a Oviedo el 1833, director des de 1861 i molt estimat a Tarragona, en paraules del ‘Diari’.

Les bandes de música marcaven el pas a misteris històrics com
l'Enterrament, d'Isidre Espinalt de 1712-13
Foto Vallvé, 1925. Cedida pel Centre d'Imatges de Tarragona/L'Arxiu

La música del Soria s’integrà en la societat i la festa tarragonina del vuit-cents. Assajava a la caserna de sant Agustí i assistia als oficis de l’església veïna on ara s’exposaran els passos. La banda complia funcions militars a la guarnició i en espais públics com la Rambla de sant Joan –la Nova–, o saludava el governador militar en celebracions a la seva residència. Els migdies dels diumenges de tardor i primavera oferia concerts al passeig de Santa Clara –les Palmeres–, com per Pasqua de 1865, i els vespres de l’estiu i Santa Tecla els alternava amb la plaça de la Font. També tocava al Teatre Principal, a la Rambla Vella, on el repertori era simfònic i operístic. Va intervenir en l’entrada de l’arquebisbe Francesc Fleix el 1865,  i va festejar les corts constituents el 1869. Sobta la presència al viàtic general que surt de la catedral l’abril del 1865, i passa per les cases dels malalts. Alhora se la requeria fora, com a la Festa Major de sant Joan a Valls, en la primera època d’or dels castells, o en l’acció de gràcies a la Candela el 1866. A Tarragona brillava en processons com la del Carme, la tarda del 16 de juliol, des de l’església de les Carmelites Descalces, a la Part Alta, i en què participaven confrares carmelitans i els músics amb l’escapulari de la verge. La categoria dels sons del Soria 9 era important perquè, quatre anys després d’instal·lar-se a Sevilla, el 1880 acompanyà l’estimat pal·li de la Macarena.

Devoció carmelitana

A Sevilla una altra germandat, la Quinta Angustia, havia tingut una vinculació històrica al Carme i el 1877 va quedar agregada a l’orde carmelità. El 1895 Font l’escollí per dedicar-li la marxa de processó que marcaria els cànons estructurals pels quals es regirà fins avui:

Banda de música acompanyant un dels passos a la recollida. Anys 40.
Al fons esquerra el pas d'El Cirineu. Foto Arxiu Daniel Pallejà

introducció breu, primer tema d’uns trenta compassos, el central que acaba modulant una nova tonalitat per repetir el primer –sencer o parcialment- i finalitzar amb el tercer o trio. La influència de Font fou excepcional no sols per les peces d’autoria pròpia sinó per llegar una nissaga de compositors per a la Setmana Santa: el fill Manuel Font Fernández de la Herrán –el primogènit de sis i nascut el 1862 -, i els néts Manuel i José Font de Anta. El 1898, als pocs mesos de morir Josep, el fill, abans intèrpret del Soria i des de 1895 director de la banda infantil del ‘Asilo Hogar San Fernando’ de Sevilla, va dedicar-li una marxa, ‘A la memoria de mi padre’. Josep havia continuat al Soria fins a la mort. Així, Dimecres Sant del 1896 començà a acompanyar la germandat del ‘Buen Fin’ o ‘La Lanzada’ –del XVI-, fet de llarga continuïtat. Les marxes dels Font són partitures revestides per l’encís del color sípia i l’olor a paper vell.  Compàs a compàs, subratllen el valor dramàtic d’allò que il·lustren amb el llenguatge musical. Veritables simfonies de la Pasqua de Nissan que forniren models de futur.

Article publicat al Diari de Tarragona dissabte 22 de març de 2014 a la pàgina ‘Maireta i seitó’

EL DIARI DE TARRAGONA PRESENTA EL COL·LECCIONABLE "TRESORS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA"

Com bé apunta el cronista oficial de la Setmana Santa de Tarragona, l'historiador Josep Maria Sabaté, «la Setmana Santa de Tarragona ha aconseguit ja una projecció internacional que l'acredita com la més important de Catalunya i una de les més peculiars d'Espanya». Per aquest motiu, la Setmana Santa tarragonina opta a ser declarada «Fiesta de interés turístico nacional», un reconeixement més que merescut i que implicaria una major projecció tant a nivell estatal com internacional.

Diari de Tarragona, com indiscutible líder de difusió en les comarques tarragonines, vol donar suport al cent per cent aquesta candidatura i implicar-se en una cosa tan significatiu per a milers de tarragonins com és la seva Setmana Santa, amb les presentacions d’opuscles, actes musicals, Via Crucis i, sobretot, amb la impressionant processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

Aquest suport i aquesta implicació es plasmaran, a partir de dimecres 2 d'abril, en una sèrie de dotze quaderns de vuit pàgines cadascun en què han col·laborat les pròpies confraries.

Ordre de publicació

Cada quadernet estarà dedicat a una de les dotze confraries i es publicaran en l'ordre en què processionen el Divendres Sant: la Sang (que l'obre amb la seva bandera), el dia 2 , i així successivament: Gremi de Marejants (dijous 3), La Salle (divendres 4), l'Associació del Pas de la Presa de Jesús (Confraria de Pescadors, el dissabte 5), la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista (diumenge 6), l'Ecce-Homo (dilluns 7), Nostre Pare Jesús de la Passió (dimarts 8), Jesús Natzarè (dimecres 9), el Descendiment (Dijous 10), Gremi de Pagesos (divendres 11), Sant Magí (dissabte 12) i la Soledat (diumenge 13, Diumenge de Rams).

Les vuit pàgines comptaran amb una selecció de les millors imatges del patrimoni de cadascuna de les confraries, detalls desconeguts o que no s'aprecien a simple vista dels passos, els processos de restauració d'alguns d'ells o de com es van crear de res altres passos nous, la evolució al llarg del temps dels misteris que han simbolitzat a cada confraria, un resum de la intensa història de cada una de les agrupacions i fotografies de les persones queden vida a les entitats: les seves bandes, els seus confrares, els seus portants, les seves directives...

Una sèrie de dotze capítols, amb quadernets extraïbles a tot color, imprescindibles tots i cada un d'ells per a cada un dels confrares i les seves famílies, per als amants de la Setmana Santa i per a qualsevol tarragoní que s'enorgulleixi del seu patrimoni. Una sèrie per guardar a casa i presumir de la més pura essència 'tarragonina'.

Presentació

La sèrie es presentarà el proper dilluns 31 de març a les 19.30 h. al Centre El Seminari (carrer de Sant Pau, 4), en un acte presidit per l'Arquebisbe, Jaume Pujol, on també hi assistiran els representants de les dotze confraries. L'acte estarà obert al públic, per tant, qualsevol persona interessada en la Setmana Santa o en el patrimoni de la ciutat tindrà dilluns una cita imprescindible.

Redacció del Diari de Tarragona

'JESUS IN TARRAGONA' UN DOCUMENTAL DE LA CADENA AUSTRÍACA DE TELEVISIÓ ORF, DE L'ANY 2001

Durant la Setmana Santa del 2000, any en que la processó va ser retransmesa per Televisió Espanyola i que podeu veure a l'apartat de vídeos d'aquest bloc o al Canal YouTube, un grup de reporters de la cadena austríaca de televisió ORF va venir a Tarragona a gravar un reportatge de la nostra Setmana Santa. 

El bloc de la Setmana Santa ha recuperat aquest reportatge emès per la cadena l'any 2001 i us l'oferim tot seguit passant a formar part de la nostra videoteca "setmanasantera".

La pàgina web de la cadena ORF, inclou per presentar aquest documental una petita sinopsis en anglès que us traduïm tot seguit. 

JESUS IN TARRAGONA  

  

“This documentary shows how the citizens of Tarragona cultivate a 450-year old tradition; how the precious, heavy wood and stone scupltures called "pasos" representing Christs Passion are carried through the town - an honour passed from father to son. Women have only been admitted to the procession for a few years. Today participants number more than 2000, with several thousands of spectators. There are 19 "pasos" belonging to the fraternities (a total of 11), whose origins date back to the old medieval guilds. Ever since then, they have joined forces to celebrate the Good Friday processions in their ancient tradition”. 

“Aquest documental mostra com els ciutadans de Tarragona han cultivat una tradició de més de 450 anys. Grups escultòrics de fusta anomenats "passos" que representen la Passió de Crist es porten a través de la ciutat -un honor passat de pares a fills-. Fins fa pocs anys les dones no eren admeses en la processó. Avui els participants són més de 2.000, amb diversos milers d'espectadors. Hi ha 19 "passos" que pertanyen a les 11 congregacions, orígens dels quals es remunten als antics gremis medievals. Des de llavors, han unit les seves forces per celebrar les processons de Divendres Sant, una antiga tradició”.

UN PÚBLIC AMB 'LA PELL DE GALLINA'

Els tambors, timbals, caixes, bombos i intruments de vent van ser protagonistes de la IV Mostra de Sons, organitzada pel Gremi de Marejants del Serrallo i celebrada dissabte a la Plaça de les Cols.

Banda del Sant Enterrament. Foto Oscar Puente Cruz

I va parar de ploure. Un quart d'hora més tard del previst, les cinc bandes que participaven a la IV Mostra de Sons començaven a desfilar des de la Rambla Nova fins a la Plaça de les Cols que estava de gom a gom. L'acte, organitzat pel Gremi de Marejants del Serrallo, va començar. Els nervis es palpaven a l'ambient, i la lleugera pluja va tornar i no va ajudar. El creuar de dits d'alguns dels membres de les bandes va fer efecte, i a un quart de sis el soroll dels tambors i dels bombos va ser l'únic protagonista als carrers de la ciutat. La Escola de Timbalers del Gremi de Marejants, la Banda del Sant Enterrament, la Banda de Nostre Pare Jesús de la Passió, la Banda Simfònica Unió Musical de Tarragona i, per últim, la Banda del Sant Sopar, van ser les protagonistes de la tarda.

Les escales de la Catedral eren plenes de familiars i de ciutadans que utilitzaven bosses de plàstic per seure's i no mullar-se. Molt pocs esperaven que la tarda fos tan emocionant. El Cronista Oficial de la Setmana Santa i de la Ciutat de Tarragona, Josep Maria Sabaté -que va ser el mestre de cerimònies de l'acte- va presentar, en primer lloc als més petits herois. La majoria, segons el presentador, fills de portants i timbalers del Gremi de Marejants. 

Banda de Jesús de la Passió. Foto Oscar Puente Cruz

Mentrestant, el carrer Major feia la funció de sala d'espera. S'observaven moviments que mostraven els nervis entre els músics mentre esperaven el seu torn i cares que evidenciaven el grau de concentració. Va arribar l'hora de la marea negre i blau marí. La Banda del Sant Enterrament va  mostrar la seva exhibició, protagonitzant un dels moments més màgics de la tarda. El públic se'n va adonar de les mirades de complicitat i compenetració entre els membres del grup. 

Llavors va arribar la sorpresa i la novetat d'aquesta edició. La següent banda que va entrar a la Plaça de les Cols, la Banda de Nostre Pare Jesús de la Passió, no només tocava els timbals; les dolces notes de les tarotes van prendre el protagonisme de l'actuació. La Banda Simfònica Unió Musical de Tarragona va inundar de solemnitat l'escenari, fins que va interpretar la peça musical La presó del Rei de França, transformant la Plaça de les Cols en una festa.

Banda Infantil del Gremi de Marejants
Foto Oscar Puente Cruz

A tres quarts de set, la Banda del Sant Sopar del Gremi de Marejants va conquerir la plaça. Els mòbils, situats a les alçades i agafats per les mans dels espectadors, aconseguiren immortalitzar tots aquells moments. Els prop de 40 membres de la banda van entrar a l'escenari amb el rostre seriós. Caixes, timbals i bombos configuraven la banda. «La pell de gallina» o «No són humans» eren algunes de les frases que s'escoltaven entre els forts aplaudiments del  públic assistent. Jordi Virgili, membre des de la fundació de la Banda del Sopar, explicava que «la barreja de sentiment, tradició i orgull» és el motor que l'empeny a gaudir d'un acte com aquest. Assegurava que passa molts nervis abans de sortir a actuar, ja que «estem des de l'octubre assajant i volem que tot surti tal i com està previst».

Els prop de 170 músics van desfilar cap a la Plaça de la Font per tocar conjuntament i d'aquesta manera finalitzar un dels primers actes de la Setmana Santa tarragonina. Jordi Mallol, president del Gremi de Marejants, assegurava que «la Mostra de Sons és un acte que manté viva l'activitat de les bandes i significa la consagració del paper de la música en aquestes dates». Suor, tranquil·litat i alegria van mostrar el final de l'espectacle.

Article publicat al Diari de Tarragona diumenge 23 de març de 2014 per Carla Pomerol        

EL CATALÀ SEDUCTOR DE SEVILLA

Per Jordi Bertran, gestor cultural

Josep Font Marimon

Fins a mitjans del segle XIX les processons de Setmana Santa eren acompanyades pel silenci o per músiques de capella, a Catalunya principalment amb instruments d’arrel. El romanticisme va empeltar-les de nous trets estètics peculiars que es perpetuarien. La música en serà un d’essencial i anirà del bracet d’una formació en expansió: la banda. Aquesta tingué una vinculació notable a les tropes de guarnició en cada localitat. El romanticisme estructurà un acompanyament fúnebre per als passos. Inicialment adaptà marxes de clàssica. El segon moviment de la simfonia núm. 3 ‘Heroica’ de Ludwig van Beethoven a principis del XIX, la gran marxa fúnebre de Franz Schubert (1826), la de Sigismond Thalberg (1845), ‘Joana d’Arc’ de Charles François Gounod (1873), ‘Sigfrid’ de l’òpera ‘El capvespre dels déus’ de Richard Wagner (1876), i ‘Mort d’Ases’ o segon moviment de la suite núm. 1 ‘Peer Gynt’ d’Eduard Grieg (1876). Les que han tingut més transcendència i han estat perpetuades per les bandes són la marxa fúnebre de Frédéric Chopin al segon moviment de la sonata per a piano núm. 2 (1839), i ‘Ione’ del compositor italià d’òpera Errico Petrella (1858). Aquestes melodies transmeten sobrietat, tristesa, recolliment i respecte a les imatges.

Pas de la Quinta Angústia (Sevilla)

Però el romanticisme tendia a la floritura estètica i la marxa fúnebre en mans dels directors de banda caminà cap a una atmosfera menys tràgica que la dels clàssics. També un bon nombre de compositors virà cap a noves partitures. La tradicionalització d’aquestes tonades volgué que fos un català instal·lat a Sevilla qui marcà la tendència en la música de processó d’aquella Setmana Santa i, per extensió, a tota la península. Fou Josep Font Marimon, nascut a Puigcerdà, a la Cerdanya, el 16 de novembre de 1839. El 1853, amb catorze anys, va ingressar a la banda de música del Regiment d’infanteria Soria núm. 9, on desenvoluparia la carrera artística i professional excel·lint com a intèrpret de trompa fins arribar a ‘músic major’ o director, el 28 de maig de 1875. Eren temps convulsos i Font participà a la tercera guerra contra els carlins en batalles a terres de Castelló (1873-74), Treviño –Burgos- el 1875 i Elgueta –Guipuscoa- el 1876. Obtingué diverses condecoracions com la gran creu d’Isabel la Catòlica. 

Autor de marxes

Acabada la carlinada, l’abril de 1876 el Regiment Soria, amb Font a la direcció de la banda, fou traslladat a Sevilla. Allí va composar marxes de pas lent per a la Setmana Santa: ‘Carretería’ el 1887 –perduda- i ‘Quinta Angustia’ el 1895. Es tracta de les primeres dedicades a confraries concretes, que encara atresoren els dos millors passos de misteri –és a dir, amb escena- de Sevilla. La ‘Carretería’, fundada el 1550, conserva un sabor romàntic extraordinari amb un pas amb les tres creus i talles de notables autors del XVII. La Quinta Angustia, del XVI i vinculada a antigues nissagues ciutadanes, atresora un Crist de l’escultor Pedro Roldán del 1659, sols subjecte a la creu pels blancs sudaris. Les dots de Font impregnaren les marxes d’un to operístic, après com a intèrpret en els concerts cívics de la banda del Soria, esdevenint el precursor d’un innovador estil de composició. El fet que dediqués les marxes per a banda de música a dos misteris de Crist i no a marededéus solitàries evidencia que el director havia fonamentat la cultura confrare en les setmanes santes catalanes estructurades en processons generals que expliquen la Passió completa, com en el cas de Tarragona, on precisament el músic català residí quatre anys. La conformació d’un nou sentit cívic pel qual travessava la Setmana Santa de Sevilla fou el marc ideal per a l’embolcall operístic i romàntic de Font. 

Article publicat al Diari de Tarragona dissabte 15 de març de 2014 a la pàgina ‘Maireta i seitó’

EL GREMI DE PAGESOS VA PRESENTAR AHIR EL SEU OPUSCLE

El Barceloní Ignasi García va presentar l'Opuscle
Foto Cristina Aguilar-Diari Més

El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre va presentar, ahir dimecres, el programa de l’entitat en una trobada que va sumar més de 150 assistents. En aquest cas, l’encarregat de presentar l’opuscle va ser l’actual comissari d’afers religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, Ignasi Garcia Clavel. El barceloní va destacar la capitalitat que ostenta la ciutat de Tarragona, en termes d’església.

Durant l’exposició del programa, el president del Gremi, Raül Font, va subratllar diverses novetats que han tingut lloc en el darrer any. D’una banda, va convidar a tots els presents a la missa que se celebrarà el dia 6 d’abril, amb motiu de la restauració d’una de les peces litúrgiques del centre, la relíquia del Sant Llàtzer. Així mateix, el president va destacar que, un any més, els armats de Constantí tornaran a desfilar al costat del Gremi de Pagesos.

Portada Opuscle del Gremi de Pagesos

Pel que fa al balanç del Gremi, Font va destacar que, en les properes setmanes, entraran en al tercera fase de les obres de la casa que està annexada a l’església de Sant Llorenç. D’aquesta manera, explicava que necessiten un crèdit valorat en 20.000 euros per acabar de condicionar l’escala, els banys i alguns dels pisos d’una casa que data del segle XIV. Amb la totalitat de les reformes, des del Gremi calculen que per la celebració estiuenca de Santa Magdalena, ja es pugui inaugurar.

Així mateix, el president va subratllar que «comptem amb més de 700 anys d’història, ja que som l’agrupació més antiga de tot Tarragona i el Gremi prové de l’Edat Mitjana».

Per la seva banda, el director de l’Oficina d’Assumptes Religiosos de Barcelona, Ignasi Garcia, es va mostrar satisfet de poder presentar l’acte i va dir que «em sento molt català i estimo la vostra ciutat per la capitalitat en l’església, que ostenta». A més, Garcia va recordar els vincles que l’uneixen amb la ciutat en haver compartit treballs i projectes al voltant dels serveis penitenciaris, i va animar als presents a «aconseguir fer reviure la Setmana Santa en tots els seus exponents». L’exposició del programa del Gremi va comptar amb la presència de diverses personalitats com van ser el mossèn Francesc Gallart Magarolas, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, el vicepresident de la Diputació Albert Vallvé i el president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, Joaquim Julià.

Demà divendres tindrà lloc el concert de la Banda de Música de l’Associació La Salle.

Article publicat al Diari Més Tarragona, dijous 20 de març de 2014 per Anna Fortuny

LA SETMANA SANTA TARRAGONINA JA TÉ LA SEVA PRÒPIA SAMARRETA

Disseny de la samarreta. Foto Tarragona Ràdio

La idea ha sorgit de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa que ha volgut seguir l’exemple d’altres ciutats de l’Estat on aquesta festivitat també està força arrelada.

El disseny s’ha fet des de la botiga El Negrito i la Negrita i els dibuixos han anat a càrrec d’Anduluplandu.

En cada samarreta, de màniga curta i fons gris, hi surt 1 armat i 14 figures de les diferents congregacions de Tarragona. Hi apareixen des dels Marejants a la Soledat, passant per la Salle o el Cristo del Buen Amor.

Assumpció Claramunt, del Negrito i la Negrita, ha explicat a Tarragona Ràdio que van optar per fer un disseny divertit tot i que es tractés de la Setmana Santa.

Les samarretes costen 16 euros i es poden adquirir al Negrito i la Negrita del carrer Governador González. S’han preparat talles que van dels 3-4 anys a la XXL.

Article publicat per Tere Ortega al web de Tarragona Ràdio dimecres 19 de març de 2014 http://www.tarragonaradio.cat/noticia/la_setmana_santa_tarragonina_ja_te_la_seva_propia_samarreta/31385

EL DESCENDIMENT DE LA CREU NO ES TRASLLADARÀ A SANT AGUSTÍ AQUEST 2014

Presentació ahir de l'Opuscle del Descendiment de la Creu
Foto Cristina Aguilar- Diari Més

La sala d’actes del Col·legi d’Advocats i Farmacèutics va acollir, ahir al vespre, la presentació de l’opuscle de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu. En aquesta ocasió, la figura del presentador del programa de la Congregació va anar a càrrec d’una figura jove de la ciutat: l’advocat Anton Vives Tous. Abans de la seva intervenció, però, la presidenta Maria Victòria Arbeloa va explicar que el pas de El Descendiment de la Creu no es podrà traslladar a l’església de Sant Agustí –tal i com estava previst, juntament amb nou passos més– atès que «les dimensions del pas no permeten, de moment, que aquest passi per la porta exterior». Així mateix, Arbeloa va destacar que la prioritat de la Congregació és la de treballar i invertir econòmicament «per tal de reorganitzar el pas, cosa que comportarà un elevat cost». Les dimensions que configuren l’escala i la creu –que es troben fixades al pas– són les que dificulten el trasllat a l’església a dia d’avui. Així doncs, durant la Setmana Santa l’església de Sant Agustí només podrà exposar permanentment nou passos de les congregacions que no tenen església pròpia i El Descendiment de la Creu es mantindrà, un any més a l’Església de Natzaret.

Portada Opuscle

Amb només 25 anys el jove advocat, Anton Vives Tous, va detallar els capítols i el contingut de l’opuscle de la Congregació. Així, Vives explicava que se sentia com a casa i el fet de poder encapçalar l’acte «era com retornarà la infància». Així mateix, l’advocat va assegurar que la celebració de la Setmana Santa a Tarragona «té bona salut» i va considerar que «en tractar-se d’una tradició molt familiar, tot i que als joves els hi costa participar-hi, la pervivència està garantida».

La presidenta va definir el programa com un opuscle «auster» que s’atén a les possibilitats del moment. A més, en va destacar l’article on es narra el viatge que van fer l’any passat a Palència. En aquella ocasió, la Congregació va ser l’agrupació encarregada de presentar Les Visions de la Setmana Santa de Tarragona, en una trobada on hi van participar diversos representants del grup.

Avui al vespre es presentarà el programa del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre. L’acte tindrà lloc a les vuit del vespre a l’Església gòtica de Sant Llorenç. En aquest cas la presentació anirà a càrrec de l’Ignasi Garcia Clavel, el director d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona.

Article publicat al Diari Més Tarragona, dimecres 19 de març de 2014 per Anna Fortuny

JOSEP BERTRAN VA PRESENTAR L'OPUSCLE DEL SANT ECCE-HOMO

Josep  Bertran junt a l'alcalde de Tarragona,ahir al vespre
Foto Cristina Aguilar, Diari Més

Després de la presentació de l’opuscle de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, celebrada el passat divendres, els actes de Setmana Santa continuaven, ahir dilluns, amb la posada en escena de l’opuscle de la Germandat del Sant Ecce-Homo de Tarragona. L’acte va anar a càrrec del director general de comunicació i cap de relacions externes de Repsol, Josep Bertran, qui va definir-lo com «una microlliçó d’història».

La sala de l’Antiga Audiència es va omplir de gom a gom amb la presència de diversos representants del consistori tarragoní, del Port de Tarragona, del Consell Comarcal, entre d’altres. L’acte va servir per fer un reconeixement a la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. La presidenta de la Germandat, Elvira Ferrando, va explicar que «al llarg de 57 anys, el pas de l’Ecce-Homo ha estat acollit dins de l’església de Natzaret de La Sang. Ara, després de més de mig segle, el pas de l’Ecce-Homo es traslladarà fins a l’Església Sant Agustí, juntament amb nou passos més», provinents de nou germandats que tampoc disposen de seu pròpia per guardar els passos. La presidenta també va posar en relleu les restauracions que han dut a terme en els darrers anys i va definir la celebració del 2014 com «una Setmana Santa de Reafirmació».

Portada de l'Opuscle

Per la seva banda, Josep Bertran, va destacar que, tot i no ser tarragoní d’arrel, «em sento com a casa» i va considerar que «mantenir la tradició dels opuscles va més enllà d’un resum dels actes de les germandats, ja que s’aconsegueix donar microlliçons d’història, cadascun des de la seva perspectiva». El secretari de la germandat, Pere Ramon Armesto, va anunciar que «el vice-president de la Diputació, Albert Vallvé, serà l’abanderat d’enguany, juntament amb dos cordonistes, el president d’honor de la Germandat, Elias Torres i l’actual tresorer, Salvador Borrell».

A més, el secretari va destacar que, actualment, la germandat compta amb uns 450 socis i va recordar que, des de l’agrupació, «intentem ajudar econòmicament als socis, arran de la difícil situació, i no els hi cobrem la quota».

La banda de la Germandat va tancar l’acte de presentació amb la interpretació del Virolai, una de les peces més simbòliques que l’agrupació ha representat en diverses ocasions a Montserrat. Així, aquesta elecció va ser una forma de commemorar els quinze anys del tresorer en el càrrec.

Avui, nou programa

Les presentacions prèvies a la Setmana Santa tarragonina continuen avui. El Col·legi d’Advocats i Farmacèutics de Tarragona, al carrer d’Enric Ossó, ha estat l’escenari triat per presentar el programa de la Congregació del Venerat cos de Jesucrist en el

Descendiment de la Creu. La presentació anirà a càrrec d’Anton Vives i començarà a un quart de vuit del vespre. 

Demà serà el torn de la presentació del programa del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre.

Article publicat al Diari Més Tarragona, dimarts 18 de març de 2014 per Anna Fortuny

AHIR ES VA PRESENTAR L’OPUSCLE DE L’AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS

Presentació de l'opuscle. (Foto facebook Germandat NPJP)

L’església de Sant Agustí va ser ahir el simbòlic escenari de la presentació de l’opuscle 2014 de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, el comú a totes les confraries. Un acte que es va desenvolupar precisament a l’emplaçament que es convertirà a partir d’aquest any en museu de la Setmana Santa tarragonina. O, com va precisar Albert Vallvé, en qualitat de vicepresident de la  Diputació, «millor dir-li exposició permanent que museu per tal que el temple no perdi el seu valor com a lloc de culte».

Portada de l'Opuscle

Una presentació que va anar a càrrec del vicari episcopal Jordi Figueras, que va aprofitar l’ocasió per realitzar un minuciós repàs a la Passió, les seves fases, els seus detalls i la manera en que va quedar recollit als Evangelis. «La Setmana Santa és això. És admirar, en pau de cor i serenitat de l’ànima, i amb actitud de contemplació, el misteri», va concloure Figueras, abans de descriure, punt per  punt, el contingut de l’opuscle d’aquest any. Precisament, es compleixen 15 anys des de que l’Agrupació va impulsar el nou format d’opuscle, «que ha estat un èxit i es un referent en tot l’Estat espanyol», va dir Joaquim Julià, i per això un dels obsequis que es van entregar al final de l’acte va ser al coordinador de la publicació, Quim Mas Carceller. L’altre, per suposat, a Jordi Figueras per la seva «magistral presentació de l’opuscle».

La presentació de l’opuscle de l’Agrupació inicia les presentacions de les publicacions de les demés confraries, que començaran el dilluns amb la de la Germandat del Ecce-Homo. 

Article publicat al Diari de Tarragona dissabte 15 de març de 2014 per Francisco Montoya

LA BANDA DE CORNETES, GAITES I TIMBALS DELS NATZARENS CELEBRA EL TRENTÈ ANIVERSARI

La Banda de timbals compta amb una trentena d'instrumentistes
Foto Fer-Vi

La celebració dels actes de la Setmana Santa d’aquest 2014 compten amb la celebració del trentè aniversari de la banda de Cornetes, gaites i timbals de la Reial Germandat de Jesús Natzarè de Tarragona. L’acte principal de commemoració se centra en un concert que tindrà lloc el proper diumenge 6 d’abril a l’Antiga Audiència.

Un dels representants de la banda, Lluís De la Cuadra, detalla que la celebració dels trenta anys «també equival a l’aniversari de trenta sortides» com a agrupació musical. Així, De la Cuadra recorda que l’any 1984 la Germandat tarragonina es va situar com la primera en introduir una banda que va començar amb només instruments de percussió. A partir del segon any de vida, les cornetes ja van passar a formar part d’una banda, que poc a poc va anar augmentant la desena de membres. El representant detalla que, a dia d’avui, «la banda està formada per 35 membres, la majoria dels quals entren en contacte, per primer cop amb timbals, gaites i cornetes». La presidenta de la Germandat, Maria Eulàlia Veà, explica que l’agrupació compta amb prop de 1.600 socis i destaca que, a través de les activitats musicals que proporciona la banda infantil, «cada vegada creix més el nombre d’infants de l’agrupació». Així, en total, els germans Natzarens presenten la banda gran –que acompanya el pas de Jesús de Natzarè–, la banda infantil i la coral d’aspirants, formada per una vintena d’infants. 

El llistat d’actes donarà el tret de sortida amb una taula rodona que tindrà lloc el proper 5 d’abril a les dotze del migdia, a l’Església de Sant Miquel del Pla. Rere el títol “La música, element integrador de Setmana Santa” el tarragoní Carles Llorach moderarà una xerrada que posarà en relleu les tradicions musicals de la ciutat.

El diumenge 6 d’abril, l’Antiga Audiència serà l’escenari del concert de commemoració dels 30 anys, amb la presència de les bandes gran i infantil dels Natzarens, i les convidades Banda de Natzarens de la Passió de Tortosa –formada per dolçaines i tambors– i la Banda de Gaitas del Centro Gallego de Barcelona.

Amb tot, la presidenta de la Germandat destaca que un dels elements que els va diferenciar és el vestit. En crear la banda, van decidir abillar-se amb espardenyes de pagès i una caputxa negre a l’estil botxí, per mantenir l’anonimat.

En el sí dels actes de Setmana Santa, la Germandat durà a terme la processó de Natzarens el dimarts 15 d’abril.

Article publicat al Diari Més Tarragona, divendres 14 de març de 2014 per Anna Fortuny

ENTREVISTA A TARRAGONA RÀDIO AL PRESIDENT DE L'AGRUPACIÓ

Àudio de l'entrevista realitzada ahir a Tarragona Ràdio al president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, Sr. Joaquim Julià. 

El Sr. Julià parla de la presentació del Cartell de la Setmana Santa presentat el passat divendres, dels diferents actes i commemoracions d'aquest any, de l'església de Sant Agustí que s'estrenarà enguany com a Museu de la Setmana Santa custodiant deu passos i de la notícia apareguda ahir sobre la candidatura a ser declarada la Setmana Santa tarragonina com a "Fiesta de Interés Turístico Nacional" pel govern estatal.

LA SETMANA SANTA OPTA A SER 'FIESTA DE INTERÉS TURÍSTICO NACIONAL'

La Setmana Santa de Tarragona buscarà aquest any un reconeixement que, per increïble que pugui semblar, encara no té: la declaració de «Fiesta de interés turístico nacional» (entenent nacional per estatal).

Misteris a la plaça del Rei. Foto Daniel Pallejà

La millor Setmana Santa de Catalunya i una de les millors de tot l'Estat, per la qualitat dels seus passos i per la participació i arrelament de la mateixa a la ciutat, ja és «Festa d'interès turístic nacional» a Catalunya. Però no es va presentar a aquest reconeixement fins fa cinc anys. Un dels requisits indispensables per a ser declarada 'festa estatal' és que primer ho hagi estat a nivell autonòmic, i després cal esperar com a mínim cinc anys. D'aquí que no hagi pogut optar abans a un reconeixement a tot Espanya.

La processó del Sant Enterrament és des de 1999 «Festa patrimonial d'interès nacional» a Catalunya. En el cas del reconeixement espanyol, es presenta el conjunt de la Setmana Santa, no només la desfilada processional.

Montblanc, TGN i Tortosa

A la demarcació de Tarragona, només hi ha tres 'festes estatals': la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc (des de 1999), les festes de Santa Tecla de Tarragona (des de 2002) i la Festa del Renaixement de Tortosa (2005).

La principal avantatge de ser declarada «Fiesta de interés turístico nacional» és promocional. Segons el president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, Joaquim Julià, la Setmana Santa de Tarragona -si obté el reconeixement- serà inclosa en el catàleg de 'festes estatals', el que implica una major difusió, tant a nivell espanyol com internacional.

L'Agrupació ha de sol·licitar ara el 'aval' de l'Ajuntament i la Generalitat. Segons l'ordre ministerial del 7 de juny de 2006, «les sol·licituds per a la declaració de 'Fiesta de interés turístico' hauran d'anar acompanyades d'acord de Ple de l' Ajuntament de la localitat en què se celebra i d'informe de la Comunitat Autònoma en l'àmbit territorial que té lloc» .

La previsió és sol·licitar sengles informes després d'aquesta Setmana Santa i al setembre o octubre enviar la documentació pertinent davant del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.

Un moment de la recollida de misteris
Foto Daniel Pallejà

Un altre requisit és que «s'ha de cuidar especialment l'entorn urbà, monumental i paisatgístic del lloc de celebració de la Festa». Al predossier de la candidatura s'incideix en que tant els propis tarragonins com els visitants «tenen l'oportunitat de presenciar les diferents desfilades religiosos processionals d'autèntica pietat popular en un marc monumental històric que ha estat declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat». L'expedient -de més d'un centenar de pàgines- relata la història general de la Setmana Santa, així com la de cadascuna de les dotze confraries que componen l'Associació i descriu els vint passos que processionen el Divendres Sant .

Altres setmanes santes de menor entitat que la de Tarragona ja compten des de fa anys amb el reconeixement de 'festa estatal' . El motiu és doble. D'una banda, i en paraules de Julià, «que ells es van espavilar molt abans que nosaltres». D'altra banda, la històrica manca de promoció de Tarragona i els seus atractius, entre ells la Setmana Santa. Ara toca solucionar aquest etern dèficit.

  

Un col·leccionable de 96 pàgines

El 'Diari de Tarragona' vol implicar-se més que mai en la Setmana Santa de Tarragona capital i recolzar la seva candidatura a «Fiesta de interés turístico nacional». Per això, entre dimecres 2 i el diumenge 13 d'abril, publicarà una sèrie de dotze quaderns de vuit pàgines dedicats a cadascuna de les dotze confraries de la ciutat. En elles, cada entitat rescatarà la seva història amb les millors imatges dels seus arxius. La sèrie, d'un total de 96 pàgines, reflectirà també la vitalitat d'unes entitats que mantenen viva una tradició profundament arrelada a la societat civil de la ciutat.

Article publicat al Diari de Tarragona dimecres 12 de març de 2014 per Xavier Fernández