Per Jordi Bertran, gestor cultural
Col·laborador de 'Setmana Santa TGN'
Tarda de primavera amb Josep Francesc
Ferrer Val, Cisco Ferrer, el president de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Amb 59 anys,
en compleix 25 a
la presidència d’aquesta entitat fundada després de la guerra civil. La Setmana Santa del
2015 farà 75 anys que desfilen a la processó del Sant Enterrament. ‘La germandat es va muntar per als «guapos» i
rics de Tarragona. Fins aleshores les confraries eren formades pels oficis
menestrals’, explica en referir-se als orígens de l’associació. Amb seu a la parroquial de Sant Joan, a la Mitja Lluna , i amb epicentre
d’activitats a Ràdio Tarragona, al carrer de la Unió –aleshores dels ‘Hermanos
Landa’-, el pas de la Passió era escortat per la ‘Policía Armada
 |
| La junta de la Germandat escollida el passat més de març, encapçalada per Francesc Ferrer Val. Foto Cedida NPJP |
La vinculació de Ferrer a la germandat
va més enllà de la
presidència. La seva família residia a les Escales d’Arbós,
número 9, un dels singulars carrerons que dóna accés a la plaça de la Font.
El pare, Joan Ferrer Bonet, havia vingut des del
carrer de la Unió i apuntà el Cisco a la germandat de Sant Joan als quatre
anys. Aspirant, germà de fila, arrenglerador, banderer, vocal durant vuit anys
i secretari vuit anys més, són la seva trajectòria prèvia al càrrec actual. Ha
viscut l’època de precarietats econòmiques en què es retornava el refús de les
atxes a les cereries per pagar menys. També va travessar l’etapa d’una certa
revifada benestant, en què els tarragonins desertaven del Divendres Sant i
marxaven de vacances. Un any, acabada la
processó, el misteri del prestigiós escultor Felipe Coscolla tornà a Sant Joan.
Mossèn Ferré, el rector, no va acceptar que hi entrés novament. ‘El pas sempre
havia molestat al clergat’, aclareix el Cisco. Féu cap a un magatzem del
president de l’associació, Joaquim Pons, al carrer Pau del Protectorat. El moment més crític per als de la Passió
arribaria el 1973, amb l’incendi que devastaria la seva icona. Encara havia
d’arribar la democràcia, l’absència volguda de la corporació de l’alcalde Josep M. Recasens en el
Sant Enterrament i la prohibició de la cera.
La
renaixença democràtica
‘Quan el clergat va donar fumata
blanca a la participació de les dones en la processó, es va produir l’inici de
la remuntada’, explica Ferrer. ‘Famílies senceres s’hi van incorporar’. La dona
i els joves interessats en el retrobament del patrimoni viu crearien
l’atmosfera perquè els de Sant Joan encarreguessin una figura de l’escola
d’Olot –com la peanya i els canelobres- per al Sant Enterrament del 1987. Una peça
petita, estimada pels portants i conduïda amb l’orgull dels que les han
passades magres, era acompanyada per la banda de cornetes i tambors Balmes de
Santa Bàrbara. El 1988 seria la de la Creu Roja de Valls i a
partir del 1989 –enguany en fa vint-i-cinc– la de timbals de la germandat, que
incorporà el 2008 el vent amb una secció de tarotes.
 |
| Benedicció l'any 1987 del pas d'en Pla. Foto Arxiu Daniel Pallejà |
Ferrer ha viscut dues substitucions
d’aquesta imatge, primer per la qüestionada de Lluís M. Saumells i després per
l’actual, una rèplica de la
de Coscolla realitzada pel tarragoní Jordi Amenós el 2008. Amb sis-cents socis, la Passió surt tres cops
al carrer: demà, Diumenge de Rams, amb el misteri de la burreta o l’entrada de
Jesús a Jerusalem; Dimecres Sant organitza la processó del Dolor en què brilla
el titular de l’entitat; i Divendres Sant. Avui Cisco Ferrer és el president
més veterà de les entitats de Setmana Santa. No s’està de reconèixer la
davallada de públic en la processó del Sant Enterrament i de proposar solucions
com l’avançament horari de l’inici, així com la fórmula de l’«l’acordió» dels
passos entre les rengleres per reduir-ne la durada i evitar-ne els talls.
 |
| La junta directiva l'any 2008 amb Jordi Amenós, autor del pas de Nostre Pare Jesús de la Passió. Foto Fer-Vi |
Article publicat al Diari de Tarragona dissabte 12 d'abril de 2014 a la pàgina ‘Maireta i seitó’
