dimecres, 18 de novembre del 2015

XXII EDICIÓ PREMIS A LA FIDELITAT 2015

El passat divendres, 13 de novembre, va tenir lloc en el Centre Tarraconense El Seminari, la cerimònia de la XXII edició "Premis a la Fidelitat 2015".   

El principal guardó a la fidelitat que atorga l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona va ser per al Sr. Josep Félix Ballesteros Casanova, alcalde de Tarragona, per la seva tasca d'ajuda i aportació desinteressada a la nostra Setmana Santa.

La resta de guardonats de les diferents confraries van ser:
  • Associació La Salle: Sr. Jacinto-Rafael Sáez Sánchez Guerrero
  • Associació del Pas de la Presa de Jesús: Sr. Ángel Gasol Moyà
  • Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista: Sra. Gabi García Camacho
  • Germandat del Sant Ecce-Homo: Sr. Salvador Borrell Borràs
  • Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió: Ateneu de Tarragona
  • Reial Germandat de Jesús Natzarè: Sr. Ferran Bladé Vilà
  • Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist: Sr. Enric Flores Musté
  • Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu: Sra. Montserrat Aleu Calvet
  • Secció de Senyores de la Pietat del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona: Sra. Montserrat Hernández Caro
  • Il·lustre Confraria de Sant Magí Màrtir, de Barcelona: Mn. Francesc Gallart Magarolas
  • Gremi de Marejants: Sr. Josep Maria Roch Adserà
  • Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona: Sr. Josep Reig Monclús
  • Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Mare de Déu de la Soledat: Sr. Albert Vallvé Navarro
A tots ells la nostra felicitació.

Els premiats a Fidelitat 2015. Fotografia: Daniel Pallejà Blay

dissabte, 26 de setembre del 2015

EL RECORRIDO DE LA PROCESION DEL SANTO ENTIERRO



No es ningún descubrimiento si digo que, nuestro principal acto de la Semana Santa, la procesión del Santo Entierro adolece, en estos momentos, de dos problemas. Uno, es la de un recorrido final un tanto intrascendente y carente de expectación.  Dos, la pesadez o escasa fluidez de su desarrollo. Me centraré en el primero. Tiempo habrá para el segundo.
La pasada Semana Santa se abrió el melón mediático de un tema tabú y poco exteriorizado. Se trata del debate surgido ante un posible cambio, recorte, acomodamiento, o como se quiera llamar, del trayecto de la procesión del Santo Entierro en su tramo final. Era una cuestión tratada en voz baja, sin demasiada propagación que se estaba dando, por un lado, en varios ámbitos cofrades de organizadores, directivas, portantes y participantes en general y, por otro, en espectadores y sociedad amante de nuestra Semana Santa.

El pas de Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista a la Rambla Nova. Foto Daniel Pallejà
Existe una palpable realidad. La citada procesión en las calles Conde de Rius, Rambla y San Agustín discurre entre un ambiente desangelado de escasa atención y concurrencia. Mucho más ostensible a partir de una determinada hora. Esto plantea la razonable duda de si este recorrido es el más adecuado y lógico dadas las actuales circunstancias.
Conviene realizar un frio análisis de la situación partiendo de los siguientes aspectos:
  1. Históricamente, La Rambla, ha constituido lugar emblemático para nuestra procesión del Santo Entierro. Pero los cambios sociológicos y de costumbres le han quitado protagonismo. De esta manera se ha ido reduciendo el transcurrir por la misma, en los últimos años. Recordamos que llegaba hasta frente de las Teresianas, luego  a la altura de Sant Francesc y ahora Conde de Rius. Se eliminaron los palcos e, incluso, las sillas ahora existentes apenas se cubren.
  2. El entorno de La Rambla jalonada de terrazas de locales de hostelería le quita seriedad y solemnidad. Para los propios tarraconenses ha dejado de constituir un lugar privilegiado para presenciar el paso de la procesión. Las preferencias se circunscriben a las calles de la Parte Alta de la ciudad. Les resulta más agradable y de entrañable visión.
  3. De cara al espectador foráneo, la procesión, por diversas causas, tiene un transcurrir lento con paradas que prolongan su duración y tiempo de estar presenciándola. Consecuentemente se produce una cierta tendencia a buscar lugares donde la contemplación sea lo antes posible o la  gente decide el abandono de la misma cuando han desfilado las primeras cofradías.
  4. La retransmisión televisiva incita y facilita a quedarse en casa principalmente cuando la climatología no acompaña. Esto afecta a personas que, en otras ocasiones y circunstancias,  aguantaban como bien podían en la calle.
  5. La existencia de miniprocesiones en días precedentes (Serrallo, Pagesos, Nazarenos, Miércoles Santo) hace que la mayoría de pasos hayan sido contemplados anteriormente. Diríamos que el “hambre” de procesión ha disminuido en Viernes Santo dados los “aperitivos” previos.
  6. La ausencia de gente en las citadas calles produce un cierto grado de frialdad emocional o desánimo  en los participantes. Es un transcurrir sin estímulo o aliciente alguno. Un deambular rutinario.
  7. Los portantes se ven obligados a realizar un recorrido un tanto desmoralizador de escasa compensación desde el punto de vista psicológico y motivador.

Ante ello surge la incertidumbre de si el actual recorrido está justificado y precisa de un nuevo trazado con la posibilidad de acortar el camino dejándolo circunscrito a la Parte Alta con límite máximo, por ejemplo, la Rambla Vella.

Pasos a la Plaça del Rei. Foto Daniel Pallejà
Naturalmente la decisión no resulta fácil porque plantea los siguientes aspectos:

Inconvenientes:
  • El tema nostálgico de renunciar a una vía publica simbólica de Tarragona. Para quienes opinan de esta manera puede existir la contrapartida de convertir dicho lugar como protagonista de la recogida de pasos, un tanto diseminada en la actualidad. La ubicación de los misteris en La Rambla resulta un lugar muy apropiado adquiriendo mayores posibilidades de contemplación, vistosidad y concentración de espectadores. La dispersión actual produce el efecto de ver a gente un tanto despistada y desperdigada buscando o preguntando el lugar de salida de unos y otros. A excepción de los pasos tradicionalmente situados en la Parte Alta, el resto podrían partir de La Rambla.
  • La  coincidencia de  la entrada de los primeros pasos en la plaça del Rei con la salida de los últimos. El objetivo sería organizar la incorporación a la plaza situando los entrantes por la izquierda, en sentido ascendente, y los salientes a la derecha (Pretorio y Museo Arqueológico). La cuestión se resolvería emplazando los pasos de la Soledad, Retorno del Calvario, Santo Entierro... en este lugar una vez abandonado por los pasos precedentes y que lo ocupaban anteriormente. O colocarlos ya  inicialmente. Es decir, los primeros en salir a la izquierda que iría quedándose libre y a la derecha los últimos en salir. La citada plaza da suficiente espacio para una entrada y salida bien organizada y más a ciertas horas de la noche en donde no existe demasiado público en la misma.
  • La opción de alargar el recorrido por otras calles de la Parte Alta no la veo demasiado factible por dos cuestiones. Una, porque precisamente lo que se debe evitar es seguir con una prolongación un tanto infructuosa de la procesión. Dos, las posibles vías alternativas disponibles ofrecen laberínticas y enredadas soluciones poco adecuadas y aconsejables para el tránsito de pasos llevados a hombros. En lugar de dar mayor fluidez al desfile todavía lo complicamos más. Por lo tanto la opción no se vislumbra como demasiado viable, ni tampoco  necesaria.

Ventajas:
  • Precisamente son las calles de la Parte Alta donde se concentra y permanece la mayor proporción de espectadores. Representa la adecuada armonía entre expectación y desarrollo.
  • Esta simbiosis entre el entorno urbano y su desarrollo le proporciona un mayor relieve y realce. Aunque la esencia de una procesión no es precisamente el espectáculo no podemos olvidar que el escenario acompaña y transmite, a unos y otros, una mayor dosis de sentimiento y emoción.
  • Es incuestionable que evitaríamos un tiempo  de desfile un tanto estéril como se apunta más arriba.
  • El principio básico es dar a nuestro principal acto de la Semana Santa una debida importancia, fluidez, visibilidad y adaptación. Fortalecerla, en definitiva.

Estaremos de acuerdo en que una procesión (y en general cualquier acto) no es mejor, ni peor por su mayor duración. Lo relevante, lo que se debe buscar es el interés, la intensidad, la emotividad, el atractivo, la capacidad de fascinación que proporciona tanto al espectador como al participante  dentro de un apropiado equilibrio.

La procesión del Santo Entierro se encuentra en la tesitura de afrontar este tema sin apasionamiento, sopesando con frialdad las actuales circunstancias estando abierto a las distintas posibilidades. En los últimos cincuenta años ha sufrido diferentes cambios buscando siempre la adaptación a las circunstancias del momento. Sin ser alarmista diríamos que nuestra principal procesión precisa un cierto revulsivo para evitar un paulatino declive por falta de interés y seducción. Se debería mover algo para incrementar su atractivo ya que constituye el primordial acontecimiento de nuestra Semana Santa.

dijous, 17 de setembre del 2015

COMUNICAT EN RELACIÓ A LA NOTÍCIA PUBLICADA A «MÉS TARRAGONA»


Davant la informació publicada en el periòdic Més Tarragona d’aquest dijous, dia 17 de setembre, en què s’implica la meva persona en el veto a l’entrada de dones i la cessió de la Junta Directiva de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona manifesto:
  1. Que lamento que es publiquin informacions tergiversades. Com a Arquebisbe sempre he procurat que les dones tinguin representació i visibilitat a l’Església. Sent fidel a aquest principi, amb el que crec fermament, he nomenat diverses dones en llocs de responsabilitat de l’Arquebisbat i agraeixo de cor el bé que fan a l’Església i a les congregacions.
  2. Que La Sang està formada per la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Congregació de senyores sota la invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de La Soledat. Per tant, a La Sang hi ha senyores. El que es va demanar és que entrin congregants senyores a la Congregació de senyors i clergues.
  3. Que d’acord amb els estatuts vigents de la pròpia Congregació ni la petició ni el procediment fets a l’Arquebisbat van ser correctes. Però vull manifestar que no tinc cap inconvenient en l’admissió de senyores a la Congregació de senyors i clergues sempre i quan es faci d’acord amb el Dret.  
  4. Que el tracte que han rebut, especialment en els últims temps, tant l’anterior Prefecte, Mons. Miquel Barbarà com l’actual Prefecte de la Congregació, Mn. Josep Queraltó, representants de la meva persona a la Congregació, no ha estat el correcte.
  5. Que donada la situació insostenible he accedit a la petició del Prefecte de nomenar nou sotsprefecte i renovar la Junta directiva.
  6. Que m’estimo amb tot el cor la Setmana Santa de Tarragona, les seves Confraries i els congregants que hi formen part i em dol que informacions com aquestes malmetin l’essència d’una tradició tan arrelada a casa nostra.

† Jaume Pujol Balcells

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

http://www.arquebisbattarragona.cat/noticies/index.php?arxiu=fitxa_noticies&idnoticia=15628&id=9&id_subfamilia=0&

dimarts, 15 de setembre del 2015

JOSEP IGNASI BOADA GASULLA, NOU SOTSPREFECTE DE LA CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG

Sant Crist de La Sang - Foto: Daniel Pallejà 
Durant les últimes hores s'està donant a conèixer a través de les xarxes socials la notícia del nomenament del Sr. Josep Ignasi Boada Gasulla com a nou Sotsprefecte de la Sang en substitució del Sr. Josep Maria Fortuny Miró, així com també de la renovació dels membres de la junta de dita congregació.
El motiu d'aquest canvi és que el Prefecte de la Congregació i, per tant, president, Mossèn Josep Queraltó, ha volgut renovar la junta directiva, a la vegada que cobria la vacant de sotsprefecte, donat que el passat dia 20 de juny a la Diada de la Sang el Sr. Josep Maria Fortuny s'havia acomiadat.
El passat dia 3 de setembre, en junta general extraordinària, el Prefecte va proposar un candidat i alhora va demanar l'opinió dels congregants. Aquesta consulta sortí desfavorable a la petició del Prefecte tenint en compte l'oposició total de la junta directiva a les directrius del mateix. 
La valoració realitzada, descomptant els vots dels membres de la junta, deixa un resultat molt ajustat. Per aquest motiu l'endemà el Prefecte va nomenar el Sr. Josep Ignasi Boada com a nou Sotsprefecte de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. 

Cal recordar que la Congregació és una entitat que es regeix pel Dret Canònic, i depèn de l'Ordinari del lloc, com a màxima autoritat. 

Esperem que aquesta situació no afecti ni la Congregació ni la nostra Setmana Santa.  

divendres, 21 d’agost del 2015

TARRAGONA APROVA LA IDEA DE SITUAR LA SETMANA SANTA EN UNA DATA FIXA

La proposta del Papa Francesc de situar la Pasqua de Resurrecció el segon diumenge d'abril és vista amb bons ulls per sectors com l'educatiu i el turístic

Els passos a la plaça del Rei el Divendres Sant. Foto: Pere Ferré -Diari de Tarragona

La proposta del Papa Francesc d'unificar la Pasqua de Resurrecció el segon diumenge d'abril ha posat sobre la taula un debat que, tot i ser antic, semblava oblidat. Tindrà la Setmana Santa una data fixa en un futur més o menys proper? Tot indica que així pot ser, segons les declaracions fetes pel Papa durant el III Retir Mundial de Sacerdots celebrat recentment a la basílica de Sant Joan del Laterà, a Roma. Davant preveres dels cinc continents, el Papa Francesc va deixar anar la possibilitat de canviar la data de la Pasqua de Resurrecció perquè pugui ser celebrada per tots els cristians -ja siguin catòlics o ortodoxos- del món el mateix dia. Aquest canvi afectaria bona part del calendari litúrgic, des de la quaresma a la festivitat del Corpus Christi, però també a altres sectors econòmics i socials que van més enllà de la pròpia arrel religiosa.
De materialitzar aquesta idea, la Lluna del Parasceve, tan recurrent en els pregons de Setmana Santa, deixaria de ser la protagonista a l'hora de fixar la data del Diumenge de Resurrecció. La Setmana Santa, segons aquest canvi, arrencaria sempre el primer diumenge d'abril, en fixar-se la Resurrecció el segon, és a dir, entre el dia 8 i el 14, segons l'any. La Setmana Santa se celebraria en un arc temporal molt més limitat, passant d'una mica més d'un mes a una setmana.

Però, què suposaria per Tarragona aquesta modificació?

Millor organització
Al president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, Joaquim Julià, li sembla molt bé la proposta realitzada pel Papa Francesc d'ubicar aquesta festivitat en una data fixa en el calendari. «De fet -adelanta-, és una cosa que ja havíem comentat entre nosaltres, tot i que sí és veritat que ens ha sorprès que el Papa ho proposi ara».
Julià es mostra convençut que «aquesta mesura ens ajudaria a organitzar-nos tècnicament millor. Ara hi ha anys en què la Setmana Santa cau al març, molt d'hora, el que ens obliga a començar els preparatius pràcticament un dia després de Nadal. Si ja saps que és la segona setmana d'abril, això et permet comptar amb més temps per organitzar-te millor».
No obstant això, no creu Julià que el canvi de dates sigui determinant en el clima, en aquestes tan temudes pels confrares pluges que cada any amenacen les processons: «Abril és un mes molt canviant i ningú pot garantir que en aquesta setmana determinada no vagi a ploure».
Així, doncs, Joaquim Julià aprovaria la proposta del Papa, tot i que adverteix que «ha de comptar amb l'acord d'altres religions, i en aquest sentit em temo que serà un problema que l'església ortodoxa russa ho accepti, ja que ells tenen les seves pròpies dates de celebració».

El turisme feliç
Un dels sectors que més afectat es veuria per la modificació de les dates de celebració de la Setmana Santa seria el turístic. Entre altres coses, una Setmana Santa exclusivament en el mes d'abril suposaria celebrar-la amb més hores de llum i amb unes temperatures més càlides. Així ho entén Xavier Jornet, president dels hotelers de Tarragona, qui valora positivament la proposta del Papa, en considerar que afavoriria que les coses fossin més ordenades per a tothom. «Seria important sobretot per a la planificació de les reserves que arriben amb molta antelació, de vegades d'un any a l'altre; ara estem obligats a mirar el calendari per veure si una reserva coincideix amb la Setmana Santa, el que varia l'ocupació, les tarifes... Si caigués sempre el mateix cap de setmana seria molt més senzill i ens permetria organitzar-nos a diversos anys vista».
Però Jornet fa una important puntualització. «Als hotelers de Tarragona ens va bé que sigui a partir de la segona quinzena d'abril, quan l'ocupació és més gran i la gent ja no aniria tant a esquiar, de manera que les destinacions de platja guanyaríem. En aquest sentit, imagino que els que viuen de l'esquí preferirien unes dates més primerenques. Però per a nosaltres que sigui sempre la segona setmana d'abril ens va molt bé. Els dies importants de la Setmana Santa, divendres i dissabte, ja els tenim complets ara, però per a la resta de la setmana és més fàcil omplir si cau a l'abril que si toca al març».

Dimarts Sant. Els Natzarens per la Part Alta de la ciutat. Foto: Daniel Pallejà
Com Julià, tampoc Jornet creu que climatològicament el canvi sigui determinant. «Tant març com l'abril o maig són mesos molt inestables, així que en aquest aspecte no influiria res». Així que Xavier Jornet veu factible el canvi. «No suposaria més problemes, és un tema d'acostumar-se».
També els comerciants contemplen amb bons ulls la iniciativa. «Però és important -diu l'amo d'una botiga de la Rambla Nova- que la data no coincideixi amb final de mes. La segona setmana d'abril està bé. En aquells dies ja s'han passat els mals de la pujada de gener, que cada vegada duren més. L'ideal seria que els ciutadans tinguessin temps per recuperar-se econòmicament entre unes vacances que generen grans despeses, com són el Nadal, i d'altres, les de Setmana Santa, en les que acostumem a sortir de casa».

El calendari escolar
Josep Maria Cartanyà, representant del sindicat de professors USTEC a Tarragona, diu que ja hi ha un debat obert al voltant del calendari escolar per fer que hi hagi una millor proporció entre l'horari lectiu i el de descans, encara que ho desvincula de les festes religioses. «Actualment, segons com caigui la Setmana Santa, podem trobar-nos amb un trimestre excessivament llarg amb un altre molt curt. Potser si la Setmana Santa fora sempre en la mateixa data, ajudaria, però la veritat és que el debat sobre la distribució dels dies lectius és necessari més enllà de si es fixa o no la Setmana Santa en una data concreta, perquè no haurien de ser les festivitats religioses les que dictin el calendari». En una línia molt similar s'expressa un professor de Secundària d'un institut de Tarragona, que apunta que «el calendari escolar està marcat per dues festivitats religioses, el Nadal i la Setmana Santa, i no hauria de ser així. L'educació dels nostres fills té massa importància per supeditar-la a una festa religiosa o a les vacances dels pares. El pes que tenen aquestes festivitats religioses en la vida educativa no em sembla apropiat, ja que distribueixen els trimestres d'una manera irregular. La repartició dels temps no és lògica. De vegades el segon trimestre és llarguíssim i el tercer es queda a només un mes i mig. Haurien de prevaler més els interessos pedagògics. Cal pensar en el que és millor per als alumnes, de manera que el calendari escolar ha de ser independent dels condicionants de l'Església», conclou aquest educador, que, tot i això pensa que una Setmana Santa fixa «pot ajudar».

Festes i tradicions
La ubicació de la Setmana Santa en una data o en una altra no només afectaria a altres festes religioses -la quaresma o el Corpus Christi-, sinó que obliga a contemplar altres derivades, ja que implicaria un canvi en la celebració de tradicions tan arrelades en el nostre territori com el Carnestoltes o el Rocío. No obstant això, no seria un gran mal de cap per a les entitats que organitzen aquestes festes. Així ho assegura Begoña Floria, regidora de Cultura, Festes, Patrimoni i Turisme de Tarragona per a qui «la Setmana Santa és una festa de caràcter religiós però també amb una tradició cultural. Les dates es mantindrien en una franja semblant a la que és habitual, de manera que la incidència seria menor. Almenys, pel que fa a la pròpia festa en l'aspecte organitzatiu, que és el que em correspon valorar, ni tampoc en el turístic, perquè el calendari es convertiria en estable però no variaria de forma substancial respecte a quan ve sent la Setmana Santa fins ara. No crec que hi hagués excessius canvis. Però ha de ser la valoració des del punt de vista religiós la que decideixi».

Pel que sembla, la idea del Papa compta amb el beneplàcit de Tarragona.


LA PRIMERA LLUNA PLENA DE L 'EQUINOCCI DE PRIMAVERA

A diferència d'altres festes cristianes, la Setmana Santa és un temps que canvia segons l'any. Tot el calendari cristià té el seu origen en la resurrecció de Jesús, que és la referència més important. Tant és així que durant els tres primers segles del cristianisme l'única festa que realment es celebrava era la Pasqua de Resurrecció, i en menor mesura Pentecosta (el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols). Amb el pas del temps aquest esdeveniment fundador de la Resurrecció es va anar ampliant al voltant de la Setmana Santa, així va aparèixer diumenge (la paraula diumenge significa «El dia del Senyor»). Podem dir que cada diumenge és una mini-Pasqua de Resurrecció. De la mateixa manera es va anar creant un calendari de festes cristianes per celebrar els diferents moments de la vida de Jesús i dels sants i santes, però tot el calendari litúrgic va tenir el seu origen en la festa de la Pasqua de Resurrecció de Jesús. La Setmana Santa se celebra el diumenge següent a la primera lluna plena de l'equinocci de primavera, caient entre el 22 de març i el 25 d'abril. Va ser en el Concili de Nicea (any 325) quan es va promulgar que la Pasqua cristiana se celebraria «el primer diumenge després de la primera lluna plena durant o després de l'equinocci vernal». En conseqüència, astronòmicament, la Pasqua mai pot caure abans del 22 de març ni després del 25 d'abril. La importància que tenia per als cristians la resurrecció de Jesús els va portar a creure que aquesta celebració no podia dur-se a terme sense una preparació espiritual per condicionar les seves ànimes durant alguns dies de dejuni, penitència i oració. Això seria el que posteriorment s'anomenaria Quaresma. 

ÁLEX SALDAÑA - Publicat a Diari de Tarragona, divendres 21 d'agost de 2015

diumenge, 16 d’agost del 2015

CURSA DEL GREMI

Aquest divendres 21 d'Agost el Gremi de Marejants i el Club Esportiu Alliberadrenalina de Tarragona organitzen la primera edició de la Cursa del Gremi.

Sentiment confrare i esportista s'uneixen en un circuit familiar i popular de 5 kilòmetres totalment pla pels carrers del Barri del Serrallo i part baixa de Tarragona. La cursa es nocturna per fugir de la calor de l'agost i començarà a les 21h davant de la Llotja de Pescadors. 

Enguany, s'han obert inscripcions a 8€, sent un dels esdeveniments esportius més econòmics de la ciutat. Tots els participants tindran com a obsequi una samarreta tècnica.

Com a novetat, l'equip més nombrós i que aporti més inscripcions guanyarà un pernil. Es una gran oportunitat per a fomentar la participació d'altres gremis i confraries i passar juntament una tarda esportiva i confrare i obrir a la ciutat.

Si encara no esteu inscrits, podeu formalitzar la vostra inscripció a:


o presencialment a la botiga de la "Roca Foradada" al carrer Alguer nº7.


dimarts, 21 de juliol del 2015

EL GREMI DE PAGESOS DE SANT LLORENÇ I SANT ISIDRE CELEBRA SANTA MAGDALENA

Església de Sant Llorenç, seu del Gremi de Pagesos. Foto: Daniel Pallejà
El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre organitza aquesta setmana la festivitat de la copatrona dels hortolans, Santa Magdalena. L’acte central de la celebració es durà a terme demà a les vuit del vespre a l’església gòtica de Sant Llorenç.
Així, es commemorarà el 75è aniversari de la Reconciliació de l’Església (restitució per a ús eclesiàstic) de l’any 1940, a través les obres de rehabilitació, de Josep Maria Jujol Gibert.
L’ofici serà presidit per l’arquebisbe Jaume Pujol, acompanyat pel canonge i rector de la Catedral, mossèn Queraltó.
L’acte també comptarà amb l’acompanyament musical de la Coral Àncora. En acabar, es durà a terme la benedicció de les avellanes del Camp de Tarragona. També repartiran vermut a tots els assistents a la sortida de l’església. Més enllà de l’acte central, hi ha altres propostes com el tast de vins Conreria d’Scala Dei, que se celebrarà avui. Des del gremi conviden a tots els interessats a la celebració i aposten per defensar tradicions que, de vegades, passen més desapercebudes.

Retaule de Santa Magdalena. Església de Sant Llorenç. Foto: José Luís Giménez

dilluns, 29 de juny del 2015

ELS BISBES ESPANYOLS, A FAVOR DE LA PROPOSTA PAPAL D’UNA DATA FIXA PER A LA SETMANA SANTA

Creuen que la iniciativa seria ben acollida pels fidels i les confraries

Diversos bisbes espanyols van donar suport el passat dijous a la proposta del Papa Francesc d'establir una data fixa en el calendari per celebrar la Setmana Santa de manera que tots els cristians celebrin la resurrecció de Jesucrist el mateix dia i consideren que seria ben acceptat al nostre país.
Abans d'entrar a la reunió de la Comissió Permanent dels bisbes espanyols, que es va celebrar el passat dijous i divendres a la seu de la Conferència Episcopal, l'arquebisbe de Santiago de Compostel·la, Julián Barrio, va precisar en declaracions a Europa Press que es tracta d'una qüestió que "s'està pensant" però creu que "si el Papa ja ho ha anunciat, és possible que es porti a efecte".

El Papa Francesc amb els líders ortodoxes. Foto: El Periodista Digital
Per la seva banda, l'arquebisbe de Toledo, monsenyor Braulio Rodríguez, va indicar que estarà d'acord amb "el que pensi el Papa" i que si ho posa a debat, debatrà. "Jo no tinc cap opinió, el que el Papa pensi. Si ho posa a debat, doncs ja debatrem", ha precisat, per remarcar que "la Pasqua és la Pasqua".
En tot cas, veu "comprensible" la proposta del Pontífex perquè ho fa pensant que "pot ser millor tant per als catòlics com per als ortodoxos". A més, va recordar que és un tema que porten parlant "moltíssim temps" tot i que reconeix que "potser és complicat" posar-se d'acord en una data fixa.
En aquest sentit, l'arquebisbe castrense, monsenyor Juan del Río, va apuntar que "el diàleg serà llarg" i pensa que seria "perfecte" si arribessin a un acord entre les esglésies. "No hi ha cap inconvenient, no va en contra de cap dogma", assegura.
No obstant això, va insistir que "no és tan fàcil" sobretot per la part de les esglésies orientals ja que no tenen la mateixa estructura que l'Església llatina, ni una autoritat homòloga al Papa Francesc i caldrà parlar-ho "una per una".
D'altra banda, el bisbe de Guadix, Ginés García Beltrán, va valorar positivament que Francesc vulgui unir tots els cristians en la celebració de la Pasqua.
"Si el Papa busca que ens unim tots els cristians en una mateixa data, que no sigui les esglésies d'Orient una data i els catòlics llatins altra, em sembla bé", va matisar.
Preguntats per si creuen que seria ben acollida a Espanya la proposta de celebrar sempre la Setmana Santa la segona setmana d'abril, els prelats van respondre afirmativament perquè consideren que tampoc hi hauria molta diferència.
"Per que no? Sempre cauria en la Primavera, el que variaria seria poc", va subratllar Del Río, igual que el bisbe de Guadix qui va dir que els andalusos "no tindrien problema" perquè "en el Sud, la Setmana Santa es celebrarà sempre", independentment de la data. El mateix pensa l'arquebisbe de Santiago: "Jo espero que bé perquè tampoc hi ha molta variació", afirma.
A dia d'avui la Conferència Episcopal Tarraconense no s'ha pronunciat encara sobre aquest tema. De moment, el Diumenge de Resurrecció de 2016 es celebrarà el 27 de març. Amb la nova proposta, passaria al 10 d'abril.

dijous, 25 de juny del 2015

EL PAPA PLANTEJA CANVIAR LA DATA DE PASQUA DE RESURRECCIÓ

Perquè tots els cristians del món celebrin el mateix dia la Resurrecció de Crist

El Papa Francesc en Audiència General. Foto: Daniel Ibáñez / ACI Prensa
Fa uns dies el Papa Francesc va deixar anar la possibilitat de canviar la data de la Pasqua de Resurrecció perquè aquesta festa pugui ser celebrada per tots els cristians del món en un mateix dia, segons informa Aciprensa.
En el marc del III Retir Mundial de Sacerdots a la Basílica de Sant Joan del Laterà a Roma i davant preveres dels cinc continents, el Sant Pare va dir que "hem d'arribar a un acord" per a una data comuna que podria ser el segon diumenge d'abril.
El Papa va fer broma després i va dir que és un escàndol que dos cristians puguin mantenir una conversa com aquesta: "quan va ressuscitar el teu Crist d'entre els morts? El meu avui, el teu la setmana que ve".
Sobre això, la historiadora italiana Lucetta Scaraffia va publicar al diari del Vaticà L'Osservatore Romano un article titulat "Units en la resurrecció: La proposta del Papa Francisco sobre la data de la Pasqua" en que afirma que amb aquesta iniciativa s'encoratja " la pacificació entre les confessions i (...) una mena de racionalització del calendari ".
Per a la historiadora, el Papa ofereix aquesta iniciativa del canvi de data "com un do d'unitat amb les altres confessions: els cristians en el món estan vivint un moment dramàtic, les persecucions són intenses com mai, i són persecucions que colpegen de manera particular a les Esglésies orientals que estan en risc de desaparèixer ".
La proposta també busca reforçar la identitat dels cristians, especialment d'aquells perseguits: "La resurrecció -diu Scaraffia- celebrada junts per tots els cristians augmentaria la importància d'aquesta festa central per a la fe en un moment en que el món global i els canvis apareixen com a imposicions i com a coses sobtades ".
Scaraffia assenyala a més que "ningú sembla haver-se'n adonat que la intervenció del Pontífex subratlla implícitament un fet important: també en països on la identitat cristiana es va enfosquint, la mesura del temps segueix lligada a la vida de Jesús. Sabem a més que el calendari no és només una convenció sinó una cosa profunda i simbòlicament rellevant ".
Imatge referencial / Crist Resucitat
Imatge: Wikipedia / Pietro Perugino / Domini Públic
La historiadora explica que "no és un element indiferent que en gran part del món es visqui amb un calendari intrínsecament lligat al moment de l'Encarnació".
Indica després que "la Pasqua i les festes relacionades a ella constitueixen un aspecte diferent de l'any litúrgic perquè estan connectades a un temps cíclic que es repeteix cada any i que marca el retorn de les estacions. Les altres festes com el Nadal, s'insereixen en el nou temps lineal que va ser inaugurat per l'Encarnació ".
Lucetta Scaraffia recorda així mateix que la data de la Pasqua s'estableix amb el cicle de la lluna, i que de manera similar musulmans i jueus estableixen les seves festes importants amb el calendari lunar. Els ortodoxos solen celebrar-la una setmana després que els catòlics.
Tot apunta que la data a utilitzar seria el segon diumenge d'abril de cada any.

Afectaria això a les nostres tradicions? Turísticament seria beneficiós, o realment no té major importància?

dilluns, 8 de juny del 2015

LES CONFRARIES PARTICIPEN A LA PROCESSÓ DEL CORPUS CHRISTI

Ahir es va celebrar a Tarragona la festivitat del Corpus Christi. De bon matí els membres de la Reial Germandat de Jesús Natzarè confeccionaren la ja tradicional catifa floral al davant de la portalada de la Catedral. En aquest calorós dia no podia faltar la tradicional visita, sobretot dels més petits, a veure l'Ou com balla als jardins del Claustre de la Catedral. 

La Custòdia del Corpus Christi passa per damunt de la catifa floral confeccionada per la Reial Germandat de Jesús Natzarè.
Foto: Francesc Virgili
A les sis de la tarda, en el mateix temple, es celebrà la missa oficiada pel Sr. Arquebisbe Dr. Jaume Pujol, i una hora més tard es donà inici a la tradicional Processó. En obrir-se les portes del temple Catedralici, la comitiva eclesial encapçalada per les banderes de les confraries tarragonines iniciaren la desfilada.
La processó l'encapçalava com és costum el Magí de les Timbales seguit dels Negritos, els gegants Vells i els gegants Moros. Seguia la comitiva amb una munió de nens i nenes que enguany havien celebrat la primera Comunió i les diferents confraries, congregacions, gremis i germandats que conformen la nostra Setmana Santa amb les seves respectives banderes. La Creu processional anunciava que s'acostava la Santa Custòdia amb el seu baldaquí dalt de la carrossa, que era portada per quatre membres de les confraries tarragonines. 
Quan la comitiva va retornar a la Catedral es va donar per acabada la processó i els elements del seguici popular retornaren a la plaça de la Font on es va repartir la típica coca amb cireres. 
Posteriorment i a la mateixa plaça de la Font, es realitzà un teatralitzat acte d'acomiadament als gegants Moros de la ciutat fins a les poperes festes de Sant Magí, degut a una necessària restauració de les figures i total renovació dels seus vestits i complements.


FOTOGRAFIES DELS ABANDERATS DE LES CONFRARIES

Aspirants de La Salle Tarragona
Associació La Salle Tarragona
Bandera Jove de l'Associació del Pas de la Presa de Jesús, Confraria de Pescadors  
Associació del Pas de la Presa de Jesús, Confraria de Pescadors
Cofradía del Cristo del Buen Amor
Germandat del Sant Ecce-Homo
Aspirants de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
Reial Germandat de Jesús Natzarè
Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu
Bandera de la Pietat del Gremi de Pagesos
Gremi de Marejants
Bandera del Sant Sepulcre del Gremi de Pagesos
Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat
Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist

dijous, 21 de maig del 2015

LA FUNDACIÓ PRIVADA MÚTUA CATALANA S'AFEGEIX A LA MUSEÏTZACIÓ DE SANT AGUSTÍ

El president de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa, Joaquim Julià, i el president de la Fundació,
Joan Josep Marca, durant l'acte de signatura del conveni de col·laboració. Fotografia: fundaciomutuacatalana.org
La Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) ha signat un conveni amb l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa amb l'objectiu de col·laborar en el projecte de museïtzació de l'església de Sant Agustí. A tal efecte l'entitat mutualista destinarà enguany una aportació de 2.500 €, tal com van signar recentment el president de l’Agrupació, Joaquim Julià, i el de la Fundació, Joan Josep Marca.
Segons informa la pàgina web de la Fundació, el projecte o pla museístic dissenyat per l'Agrupació d'Associacions i en el qual s'hi afegeix la Fundació, servirà per mostrar i posar en valor obres i peces que han estat amagades i tancades durant molt de temps. També s’inclou la digitalització d’actes vinculades a la Setmana Santa i als gremis de la ciutat, amb més de tres segles d’antiguitat.
Joaquim Julià recordà que l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa ha endegat el projecte de museïtzació amb l’objectiu de salvaguardar el patrimoni de la Setmana Santa tarragonina distribuït per tota la ciutat (a locals públics, centres religiosos i domicilis privats) per exposar-ho a l’església de Sant Agustí, també coneguda com a església dels Sants Reis, que ja conserva actualment deu passos de la Setmana Santa.

dijous, 16 d’abril del 2015

CONCERT DE PASQUA ORGANITZAT PER LA REIAL CONGREGACIÓ DEL DESCENDIMENT

Cartell del Concert - R. Congregació del Descendiment
El proper dissabte dia 25 d’abril a les 18.00 h, tindrà lloc a la parròquia de Sant Pau de Tarragona el concert de Pasqua “Stabat Mater de G.B. Pergolesi”, organitzat per l’Orquestra de Cambra de Tarragona, la parròquia de Sant Pau i la Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu.

El preu de l’entrada-donatiu serà de 10 euros i 5 euros pels menors de 18 anys i es podrà adquirir al lloc del concert 30 minuts abans de començar.

dimecres, 15 d’abril del 2015

LA CONFRARIA DE JESÚS NATZARÈ 1872-1892



Per Daniel Pallejà Blay

Una de les imatges devocionals més populars i arrelades a la història de la Setmana Santa tarragonina és la de Jesús Natzarè. A través del Llibre d’Actes del Consell de la Ciutat, sabem que aquesta devoció arrenca l’any 1698, quan la Confraria de Santa Llúcia de mestres corders construeix el pas de Jesús amb la creu a coll, més conegut aleshores com el Porta Creu i sol·licita poder treure’l en públic a la Processó de Dijous Sant.

També coneixem, a través de diversos articles històrics publicats en els diversos programes i opuscles de les confraries de la nostra ciutat, que l’acompanyament de la imatge de Jesús Natzarè pels carrers de Tarragona ha estat molt divers, des de la Confraria de Santa Llúcia, passant pel gremi dels boters, menestrals, artesans i els alumnes del Col·legi Tarragona. Finalment l’any 1903 es funda la Reial Germandat de Jesús Natzarè, germandat que fins al dia d’avui s’encarrega d’acompanyar dita imatge. El pas de Jesús Natzarè ha anat variant al llarg dels anys, ja que l’inicial Porta Creu, que era venerat a l’antic Convent de Santa Clara i al qual quan sortia en processó se li incorporava també la figura de la Verònica, va ser destruït l’any 1811 durant l’assalt napoleònic a la nostra ciutat. Posteriorment s’aconseguí que un Natzarè que veneraven els Pares Franciscans al seu convent de la Rambla Vella fos cedit per poder treure’l al carrer i acompanyar-lo a les nostres processons passionals. Aquesta segona imatge del Natzarè, coneguda popularment pels tarragonins com el Jaiet, també patí la mateixa sort que el primer, ja que l’any 1936 va ser cremat juntament amb totes les imatges que es conservaven dins l’església de Natzaret. L’actual, obra de Salvador Martorell i cisellat l’any 1940, va ser incorporat al conjunt escultòric de Josep Rius, que es realitzà l’any 1907 i que sortosament es va salvar de ser destruït en els mateixos fets.

Jesús Natzarè. Anys 30. Arxiu Daniel Pallejà
En aquest article, però, vull fer ressò d’una entitat que acompanyà també aquesta imatge a l’últim terç del segle XIX: la Confraria de Jesús Natzarè.

Malauradament, el 21 de juliol del 1936 no només es perderen les imatges processionals de les nostres confraries, gremis, congregacions i germandats sinó que foren destruïts també tots els arxius que es custodiaven en les seves seus i locals assaltats aquella fatídica tarda-vespre. Per tant, avui dia existeixen poques fonts documentals o arxius d’abans del 1936 que puguin ser consultats i que ens ajudin a poder descobrir noves dades històriques i potser encara desconegudes de la història de la nostra Setmana Santa.

En aquest sentit, la premsa tarragonina pot ésser una bona font d’investigació. La digitalització de les capçaleres de la premsa tarragonina, que ens ofereixen les dues hemeroteques existents a la ciutat, ens ajuda a trobar petites notes perdudes en el temps que, talment com un trencaclosques, ens permeten completar aquesta història.

Anem al tema en qüestió, objectiu d’aquest article. Entre aquestes petites notes de la premsa, en trobem una publicada al Diario de Tarragona del 25 de març del 1875 en què se’ns diu que «hasta ahora no han podido vencerse las dificultades que impiden la asistencia a la procesión del Viernes Santo de los pasos del Ecce-Homo y el de Jesús Nazareno, continuando sin embargo la junta directiva de la Congregación de la Purísima Sangre practicando vivas gestiones para conseguir que asista a lo menos una de dichas imágenes, en cuya empresa creemos que saldrá airosa, aunque los obstáculos con que tropieza son algo difíciles de vencer, pues consisten en la disolución de las cofradías que tenían a su cargo aquellos pasos».

Sabem que després de l’exclaustració de les ordres religioses i els convents del 1835, la imatge del Natzarè va passar a ser venerada a la Catedral juntament amb la talla de l’Ecce-Homo. Més tard, concretament l’any 1863, aquesta imatge va tornar a la renovada església parroquial de Sant Francesc, i, quatre anys més tard es traslladà a Natzaret per ordre de l’Arquebisbe Fleix i Solans i a petició de la Congregació de la Sang –tenint en compte que la imatge no tenia acompanyament estable i alguns anys fins i tot no arribà a desfilar. L’església de Natzaret és el lloc on es va venerar fins al 1936.

La nota no és molt precisa, però deixa entreveure que existeix una confraria que fins aleshores acompanyava el Natzarè, igualment com fa referència a la de l’Ecce-Homo, confraria de la qual sí se’n té constància documental. Però davant de certs dubtes de si seria una confraria o un gremi el que l’acompanyés, sis dies després i en el mateix Diario de Tarragona es publica una nota que diu que «se nos ruega hagamos constar que no es exacto lo que se nos dijo de no poder asistir a la procesión del Viernes Santo los pasos del Ecce-Homo y de Jesús Nazareno, en razón de estar disueltas las cofradías a que aquellos pertenecen, pues dichas cofradías existen, animadas del mismo espíritu de devoción que en sus primeros días, y si últimamente no han concurrido al expresado acto, ha sido porque en los tres años últimos no se habían realizado las cuotas mensuales para hacer frente a los cuantiosos gastos de su asistencia a la procesión».

Conclusions que podem extreure d’aquesta nota: primer se’ns diu que en ambdues confraries feia tres anys que els seus membres no pagaven les seves quotes. Per tant, la suposada confraria de Jesús Natzarè la podríem datar almenys tres anys enrere, això és el 1872. Podria ser ben bé que la seva data de fundació fos encara més antiga, una data compresa entre els anys 1867 i 1871, però això no ho podem confirmar, de moment.

El que sí sabem és que els primers anys de la dècada dels 70 del segle XIX van ser molt difícils. L’any 1873 es va proclamar la Primera República Espanyola, i el 1874 va tenir lloc l’aiguat de Santa Tecla, que va deixar molta misèria a la ciutat. En aquests dos anys no es va celebrar la processó del Divendres Sant, i possiblement per aquest motiu els membres de les confraries de l’Ecce-Homo i del Natzarè no pagaren les seves quotes.

En segon lloc, podem concloure que la nota ha estat publicada per exprés desig de les confraries implicades en veure anunciada la seva desaparició. Per tant, si la confraria que acompanya el Natzarè fos un gremi, com per exemple el d’Artesans, Boters o Menestrals, aquesta nota també ho hauria aclarit.

A la premsa ja no trobem cap més referència o nota que ens aporti més llum al tema fins al 1876. El 31 de març apareix una nota publicada també al Diario de Tarragona que ens informa que «según nuestras noticias la procesión del próximo Viernes Santo promete estar muy lucida. Los pasos que están a cargo de los gremios de labradores y mareantes, así como las hermandades del Ecce-Homo y Nazareno concurrirán a dicho acto». Aquí ja veiem clarament com es diferencien els gremis de les hermandades; per tant, ja podem dir que existí una confraria que es feia càrrec del pas Jesús Natzarè, tot i que no tenim clar el seu nom, si era Hermandad, Cofradía...

Jesús Natzarè. Anys 30. Arxiu Daniel Pallejà
La següent notícia periodística que trobem és del 23 d’abril de 1882, publicada al diari La Opinión. «Hoy, a las diez y media, en la iglesia de Nazareth, la Cofradía de Jesús Nazareno, junto con el Colegio de Tarragona, costeará un oficio cantado, predicando el muy Iltre. Sr. Dr. D. Juan Bautista Grau, Canónigo y Vicario general del Arzobispado».

Ara sí que ja trobem definitivament confirmada l’existència de la Confraria de Jesús Natzarè. Cal indicar també que el Col·legi de Tarragona, junt amb membres de la Confraria, acompanyà aquells anys el pas de Jesús Natzarè a la processó. Segurament la Confraria de Jesús Natzarè tenia pocs membres associats i decidí convidar el Col·legi per tal de donar el major esplendor possible a l’acompanyament de la imatge. Cal remarcar i recordar que un dels professors del Col·legi de Tarragona, que participava i acompanyava la imatge era Ramón Salas i Ricomà, fundador de l’actual Reial Germandat de Jesús Natzarè. La seva gran devoció per la imatge del Natzarè estava molt arrelada a la família gràcies a la seva mare, aquella nena de nou anys que l’any 1835 salvà la imatge de la seva segura destrucció. Convidat, doncs, el Col·legi de Tarragona per la Confraria de Jesús Natzarè, Ramon Salas es bolcà plenament a donar lluïment i esplendor a l’acompanyament de la imatge per part de l’alumnat i professorat de la institució escolar. Ja la premsa de l’any 1877 destaca que la comitiva que acompanyava el pas de Jesús Natzarè va ser una de les més concorregudes. Tots els alumnes de primera i segona ensenyança anaven amb túnica de vellut i gorgera. S’hi van comptar fins a 80 participants, entre alumnes, membres de la Confraria de Jesús Natzarè, pendonistes, majorals i representants.

En el Diario de Tarragona del 22 de març del 1883 llegim que «A la procesión del Viernes Santo asistirá también este año el Colegio de Tarragona acompañando el paso del Nazareno en unión con la hermandad que tiene por protector a la expresada imagen, tres de cuyos individuos, D. José Arti, D. Francisco Cabré y D. Ramon Pelegrí, serán mayorales, y los pendones correrán a cargo de los alumnos del indicado colegio, llevando el de segunda enseñanza los Sres. D. Juan Maní Ferré, D. José Llevat Mariné y D. Jacinto Pamies Espinós; y el de primera, los señoritos D. Roque Montagut Pijoan, D. Juan Monté Cots y D. Manuel Corbella Ginivar; representantes del pendón de segunda enseñanza, D. José Solá Rovira y D. Manuel Roig Guasch, y del de primera, D. José Masvidal Guinovart y D. Ramon García Molas».

Les últimes notícies que fan referència a la Confraria de Jesús Natzarè surten publicades al Diario de Tarragona. La primera el 20 de maig de 1883, una petita nota que ens informa que «Con objeto de renovar la junta de gobierno, la Cofradía de Jesús Nazareno celebrará hoy, a las tres y media de la tarde, junta general ordinaria en uno de los salones de las Casas Consistoriales». I l’última és del 29 de març de 1892: «En la Junta general que celebró anteayer la Cofradía de Jesús Nazareno se acordó concurrir este año con dicho paso a la procesión del Viernes Santo, a cuyo fin prociedóse después al nombramiento de pendonistas, mayorales y administradores, siendo elegidos los señores siguientes: Pendonistas: D. Juan Pelegrí, D. Carlos Espinach y D. Rosendo Ros. Mayorales: D. Ramon Altés, D. Tomás Clivillé y D. Sebastian Solé. Administradores: D. Vicente Balcells, D. Juan Vidal, D. Antonio Albareda y D. José Ros».

Arribaren moments difícils per a la Confraria de Jesús Natzarè. Segurament entre els anys 1893 i 1894 es dissolgué la confraria, ja que l’any 1894 el pas desfilà entre les fileres dels  penitents amb improperis de la Sang, que recordem que era la propietària de la imatge des de l’any 1867. El 1895, en junta general de la Congregació de la  Puríssima Sang, s’aprova la confecció d’una nova túnica per a la imatge.

Un apunt final: Ramon Salas i Ricomà, veient que la imatge de Jesús Natzarè tornava a passar per problemes d’acompanyament, decidí fundar l’any 1903 la Germandat de Jesús Natzaré. Però no ho féu com una refundació de l’antiga Confraria de Jesús Natzarè, ja que en els estatuts que presenta a l’arquebisbat per procedir a la seva aprovació, titula la nova entitat com a “Hermandad de devotos del Santo Nazareno”. El mateix arquebisbe recomana canviar aquest nom pel de “Hermandad de Jesús Nazareno”, perquè segons l’escrit d’aprovació final dels estatuts «el título de Santo Nazareno no es muy común en el  lenguaje cristiano».

Amb aquest petit article he volgut donar a conèixer l’existència, en l’últim terç del segle XIX, de la Confraria de Jesús Natzarè, predecessora de l’actual Reial Germandat de Jesús Natzarè. Aquest escrit ens confirma que encara avui dia hi ha certs aspectes històrics de la nostra Setmana Santa que estan per descobrir.

Fonts Consultades:

- ARXIU DE PREMSA: Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona; Hemeroteca Tarragona Fundació Catalunya – La Pedrera; Consulta de les capçaleres següents: Tarragona- Diario de Tarragona i La Opinión, del 1870 al 1903
- JUAN SALVAT BOVÉ. La Real Hermandad de Jesús Nazareno (1903-1953). Opuscle Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa, Tarragona 1953
- JOSEP MARIA GIBERT I FORTUNY. 1903, fundació de la Germandat. La denominació proposada i l’aprovada. Opuscle Reial Germandat de Jesús Natzarè. Setmana Santa, Tarragona 2003