divendres, 27 de febrer de 2015

‘VELLUT I ESPINES’ I ‘MEMÒRIES’

Continuant amb un dels objectius d’aquest blog, com és recuperar els vídeos històrics que les confraries, congregacions, germandats i gremis de la Setmana Santa de Tarragona han editat al llarg dels anys 90, en aquesta ocasió us presentem dos films que pertanyen a la Germandat del Sant Ecce-Homo.


VELLUT I ESPINES va ser editat l’any 1994 en ocasió de la commemoració dels 125 anys d’història de la Germandat del Sant Ecce-Homo. Aquest film ens presenta la història de la germandat des dels seus inicis fins l’any 1994, any en que es va substituir l’antic pas del Pare Vera cisellat el 1959, per l’actual d’Emili Solé i Carcolé.


MEMÒRIES editat l’any 1996, tracta d’un anònim confrare de la Germandat del Sant Ecce-Homo que relata les seves vivències a redós de la Germandat des que era un infant.
Ambdós films van ser realitzats per diversos confrares de la Germandat, entre els quals es troba Francesc Gómez, col·laborador d’aquest blog qui gentilment ens els ha cedit per ser publicats a la pàgina de vídeos i al nostre Canal YouTube, lloc on a partir d’avui també els podeu visualitzar.

LA SETMANA SANTA ENCETA ELS ACTES PREVIS AMB SANT AGUSTÍ AL CAPDAVANT

La tècnica de Cultura de l’Ajuntament, Ester Roca, va ser la presentadora de l’acte

Portada Opuscle 2015
L’església de Sant Agustí va donar el tret de sortida als actes previs de la Setmana Santa de Tarragona, ahir al vespre, amb la presentació del llibre i programa d’enguany editat per l’Agrupació d’Associacions. La tècnica de cultura de l’Ajuntament, Ester Roca, va ser l’encarregada de presentar l’acte. Va destacar que «sense l’associacionisme, els gremis i les entitats de la ciutat Tarragona no estaria on és ara». Així, va considerar que el clar exemple que reflectia aquestes paraules va donar-se ahir amb més de dues-centes persones presents. D’altra banda, Roca va reconèixer que liderar l’acte era tot un «repte i un luxe». En el discurs va subratllar capítols del llibre com el del cronista oficial de la Setmana Santa tarragonina, l’historiador Josep Maria Sabaté, titulat Tot fent Història. En aquesta ocasió, l’expert explica com es va viure la celebració l’any 1950. Així, la publicació recull fotografies i els cartells de l’època.

El president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, Joaquim Julià, va celebrar «poder encetar els actes amb cara i ulls, ja que estem enllestint la senyalització de la pròpia església i tenim previst adequar la primera planta». A més, va recordar que l’objectiu de l’entitat és centralitzar els actes a l’església de Sant Agustí. La Germandat del Sant Ecce-Homo i l’Associació La Salle, hi traslladaran la presentació del seu opuscle. Julià també va destacar elements de la publicació com la fotografia de portada, la qual mostra múltiples colors –derivats del reflex d’un vitrall– que volen simbolitzar «la diversitat de confraries i la seva unió». El delegat diocesà, Miquel Barbarà Anglès, el vicepresident de la Diputació, Albert Vallvé, i l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, també van presidir la taula.


Miquel Barbarà, Josep Fèlix Ballesteros, Ester Roca,  Joaquim Julià i Albert Vallvé, ahir al vespre
Foto: Cristina Aguilar-Diari Més Tarragona
L’acte va comptar amb la participació del Cor Jove de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral de Tarragona. Un total de tretze cantants van interpretar peces religioses com Nada te turbe –per commemorar l’any de Santa Teresa–, així com composicions d’espiritual negre. El pròxim dilluns, Sant Agustí acollirà la presentació de l’opuscle de la Germandat del Sant Ecce-Homo. L’acte tindrà lloc a les vuit del vespre amb el periodista Enric Pujol com a presentador.


El dimarts 3 de març, el Col·legi d’Advocats i Farmacèutics acollirà la presentació del programa de la Congregació del Venerat Cor de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, a càrrec de Pau Muñoz.

Article escrit per Anna Fortuny i publicat a Més Tarragona, divendres 27 de febrer de 2015

dijous, 26 de febrer de 2015

TARRAGONA RÀDIO. EL MUSEU DE LA SETMANA SANTA OBRIRÀ EN UN PARELL DE SETMANES



El Museu de la Setmana Santa, a l’església de Sant Agustí, ja obrirà de manera puntual en menys d’un parell de setmanes. Ara s’ultimen els treballs al temple, bàsicament d’il·luminació, per tal que l’Agrupació d’Associacions hi traslladi la seva seu. Actualment es troba a la Casa dels Concilis, al carrer de les Coques. Un cop passada la Setmana Santa, Sant Agustí i els passos que acull ja es podrà visitar de manera regular durant les tardes. Al mateix temps s’estudia poder ampliar els horaris d’obertura de les altres esglésies que custodien misteris. D’aquesta i altres novetats, com el cartell d’enguany, en parlem amb el president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, Joaquim Julià. 

Escoltar entrevista

dilluns, 23 de febrer de 2015

L'ORGULL NATZARÈ



El Natzarè s'escapa caminant de la peanya de fusta del seu pas

Com gairebé tots els diumenges de gener a març des de fa 25 anys Joan Hernández ‘Joanet’ s’aixeca de nit. Natzarè des dels sis anys, ha quedat al Solet, bar jove amb aromes de sempre al carrer Pare Iglesias.
És un quart de vuit d’un matí gèlid i ventós en què escombraires, quiosquers, marxants a la Part Alta i flequers de la Rambla comparteixen protagonisme amb els que tornen de gresca des d’altres localitats. Prenem cafè i alguna pasta abans de l’assaig del misteri del Natzarè. Al costat d’aquest veterà, Andreu Muñoz viu la segona Setmana Santa com a ganxo hereu de petjades de descarregadors portuaris.
A Tarragona els passos eren duts a coll per mercenaris en un rol històricament infravalorat. L’organització de les colles seguia les pautes de les feines de descàrrega als molls del port. El mot ‘capatàs’ n’és testimoni. Aquests homes robusts havien constituït la força bruta per carregar-los. Durant tota la postguerra l’únic que mantingué els carregadors professionals fou el Natzarè, perpetuador d’un estil que en mans natzarenes esdevingué art.
Avui són 22 els germans voluntaris en les posicions de sota el pas i de ganxo exterior, però en temps assalariats 14 homes realitzaven tota la recollida i la processó. Tocava menys a repartir. Sense que Jordi Alsina es colés entre els mercenaris un parell d’anys, no s’haurien après els secrets d’aquest misteri. Alsina fou el primer capatàs voluntari. ‘Joanet’ no en compartí alineació.
Els contertulians reconstrueixen la llista de capatassos voluntaris. L’actual, Josep Antoni Arbona, compleix el tercer any en la funció, després d’una vintena de Setmanes Santes de ganxo.

Assaig del  portants del pas de Jesús Natzarè pel port de Tarragona. Fotografia: José Quíles de Haro
Gerard Boronat el segueix amb disset a la posició cantonera. Els portants obeeixen la veu del capatàs, qui té com a trams preferits de la processó el carrer Major i la baixada Misericòrdia. L’experiència d’homes com Boronat aconsella als que s’estrenen com Joaquim Lacasa i Emilio Rodríguez. «Poseu pla el peu a terra si no voleu tenir agulletes al dit». La germandat té una plantilla de carregadors amb molts joves.
Cal que la imatge del titular de la germandat camini. Cal que les túniques de Jesús i les tres Maries es moguin amb precisió, suavitat, humanitat, perquè traspuïn emoció. Cal que la creu brandegi. Cal que la força que mou el misteri sigui sols humana, que el pas amb què avancen sigui exactament el de l’home. El Divendres Sant, com a urbs sagrada, descansa sobre la humanització d’allò diví i l’artifici que revesteix d’aparença de vida la representació.

Portants del pas del Natzarè. Fotografia: Adolf Quetcuti
Morfologia tarragonina
El Natzarè manté l’estructura clàssica dels misteris amples, amb tres fileres de carregadors a l’interior, que segons els anys han variat de nou a tretze homes, i quatre ganxos, un a cada cantó. Fins al 2014 aquesta germandat era l’única amb una peanya específica per a assaigs, que evita el deteriorament de l’original. En lloc dels sacs de sorra omplerts a la platja del Miracle al primer assaig, la peanya duu columnes de formigó que simulen el pes i nombre de figures. Segueix sent l’entitat que més assaja.
Fito Quetcuti o Jaume Palau són fills d’exportants, que havien acompanyat els pares als assaigs. Ramon Sentís, amb 21 anys sota el pas, espera que el seu fill, que des de petit l’ha seguit, el substitueixi aviat. Em parlen del ‘remenar natzareno’, la manera tan particular que tenen de moure la peanya. El ‘remenar’ esdevé ‘sevillano’ quan, per donar-li encara més brillantor, la fan botar.
Relaten amb orgull la baixada de 2014 pel carrer Comte de Rius a la processó, abans d’entrar a la Rambla, a hores d’ara un espai desèrtic de públic, fet que reclama una decisió valenta i audaç de la Sang, organitzadora de l’acte.

Publicat al Diari de Tarragona (www.diaridetarragona.com), dissabte 21 de febrer de 2015

divendres, 20 de febrer de 2015

PRESENTAT EL CARTELL SETMANA SANTA TARRAGONA 2015

Aquest vespre a l’església de Sant Agustí, l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona ha presentat oficialment al públic el cartell de la Setmana Santa tarragonina d’enguany, on apareix una fotografia d’Oriol Ventura. En aquest cartell s’hi pot veure la imatge del Sant Crist de la Sang acompanyada pels Armats entrant a l’església de Natzaret, un cop acabada la processó del Sant Enterrament. 
L’acte ha estat complementat amb la tradicional ‘Encesa de la llum’ i tot seguit la Banda Unió Musical de Tarragona ha ofert al nombrós públic assistent un concert amb un repertori de marxes processionals, entre les quals ha destacat la marxa ‘Setmana Santa a Tarragona’ de Joan Baptista Messeguer.


dijous, 19 de febrer de 2015

NOU IMPULS AL MUSEU PERMANENT DE LA SETMANA SANTA

El Museu de la Setmana Santa de Tarragona, situat a l'Església de Sant Agustí, obrirà les seves portes de manera provisional d'aquí a dues setmanes. De moment, el temple de la Rambla Vella està ultimant els detalls per poder instal·lar en els pròxims dies la seu de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa, actualment situada a la Casa dels Concilis del carrer de les Coques. D'altra banda, Joaquim Julià, president de l'Agrupació, va explicar que s'està treballant per obrir altres esglésies que guarden misteris.

Presentació del cartell 2015 ahir a l'Ajuntament. Fotografia: Tarragona21
Segons Julià, la intenció és que, després de l'estiu, es començarà a parlar de la futura museïtzació definitiva de l'Església de Sant Agustí. «Cal ressaltar tot el patrimoni que té la nostra ciutat», va comentar el president. També va parlar del treball en xarxa que s'està duent a terme entre entitats i institucions per «fer de la Setmana Santa tarragonina un referent». Julià es va referir a les noves peanyes d'assaig elaborades pels alumnes de soldadura, i ha assegurat que aquest any no canviarà el recorregut de la processó del Divendres Sant, encara que s'estudiaran opcions per a les properes edicions.

Patricia Anton, regidora de Turisme de l'Ajuntament tarragoní, va assegurar que el consistori està treballant perquè la Setmana Santa sigui nomenada ‘Fiesta de Interés Turístico Nacional’ pel govern de Madrid.

Cartell de la Setmana Santa 2015

Tot això va tenir lloc ahir durant la presentació del cartell de la Setmana Santa d'aquest any. La fotografia, obra d'Oriol Ventura, mostra l'escena del Crist de la Sang entrant a l'església de Natzaret, custodiat pels Armats de la Sang, després de la processó del Divendres Sant.


Tot i la presentació als mitjans de comunicació, no serà fins demà al vespre quan el cartell serà presentat oficialment en un acte que tindrà lloc a partir de les 20h. a l’església de Sant Agustí. Seguidament donarà inici un concert de marxes processionals emmarcat dins el 5è. Festival de Música de Setmana Santa. La Banda Unió Musical serà la que interpretarà peces tan conegudes com ‘Hosanna in Excelsis’, ‘Mektub’, ‘Esperanza y Macarena’ i com no, la nostra ‘Setmana Santa a Tarragona’ de Juan Bta. Meseguer.

(Marxa Setmana Santa a Tarragona. Unió Musical de Tarragona, concert cartell 2012)
Aquest acte també inclourà com de costum el ja tradicional acte de l’Encesa de la Llum, on representants de les 12 associacions de Setmana Santa encendran els ciris que seran col·locats a l’altar major, al so d’una marxa processional.   

Visions de Setmana Santa

Aquest dissabte tindrà lloc a la mateixa església de Sant Agustí la 33ena. edició de les Visions de Setmana Santa coorganitzades per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa i la Cofradía del Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Aquest acte que donarà inici a les 20h, una delegació vinguda de Jaén ens presentarà la seva Setmana Santa.      

dimecres, 18 de febrer de 2015

SANT AGUSTÍ



Ya estamos a las puertas de la Semana Santa 2015 que, como suele ser habitual en Tarragona, inicia sus preparativos en el mes de Enero y Febrero. Hemos dejado el año 2014 con la novedosa satisfacción de poder contemplar una buena parte de nuestra imaginería en el templo de Sant Agustí, a una determinada hora del día. Esto constituye una excelente oportunidad para dar a conocer el patrimonio artístico de nuestra Semana Santa. Su privilegiada ubicación, en un punto neurálgico de transito de visitantes, permitirá, en un futuro, entrar en el circuito habitual de visitas a lugares interesantes de la ciudad. Actualmente se cubre un primer objetivo como es el de una correcta colocación y conservación.
Por desgracia nuestras iglesias no suelen ser refugio de imágenes de la Semana Santa con posibilidades de ser objeto de devoción y culto durante todo el año como ocurre en otros lugares. Existen otros templos que resguardan pasos  solamente visibles en puntuales ocasiones al permanecer cerrados la mayor parte del tiempo. Por lo tanto, se subsana una cierta carencia en una faceta un tanto olvidada de nuestro patrimonio ciudadano.
El almacenamiento, una vez finalizada la procesión del Santo Entierro, de estos misteris en lugares inapropiados expuestos a cambios de temperatura, humedades, polvo y otras incidencias negativas producía desazón y tristeza. Daba la sensación de olvido y desprecio a un significativo legado artístico de nuestra ciudad. Los pasos de Semana Santa son la esencia primordial e innegable de la misma. En ocasiones, las Cofradías parecen olvidarlo dando más importancia y destinando sus limitados recursos económicos a otras cuestiones marginales y no precisamente genuinas. Pero esto es otra cuestión…
El pas del  Sant Sopar és observat per visitants a Sant Agustí . Foto N.D.
Desde la perspectiva de conservación un templo es el sitio más adecuado, asegurando una mejor preservación. Los restauradores profesionales identifican rápidamente cuando una imagen ha sido depositada en un almacén o en un  templo.
Sant Agustí constituye como un maná llovido del cielo. Después de algunas propuestas un tanto idílicas y utópicas se ha logrado disponer de un recinto  ideal para albergar nuestros, hasta hace poco tiempo, dispersos y ocultos misteris. Cumple dos objetivos básicos: CONSERVAR y MOSTRAR. Tanto el templo como los pasos se realzan, revalorizan y enriquecen mutuamente. Y esto, desde una perspectiva objetiva, tradicional y cultural, es tan importante como lo es tener locales destinados a otros elementos tradicionales tarraconenses recogidos en un museo apropiado (gigantes, cabezudos, águilas, mula, dragones…). Estamos ante otro valioso patrimonio de la ciudad con independencia de creencias religiosas o preferencias personales. Después de todo es justo expresar un reconocimiento y agradecimiento a las personas que han llevado a buen término esta positiva iniciativa tan beneficiosa para nuestra Semana Santa en general y para las cofradías que pueden disfrutar del citado cobijo, en particular.
Pero además representa un valor añadido ya que cabe la posibilidad de lograr otra vertiente pedagógica e informativa como es la de facilitar y ampliar un conocimiento, explicación y comprensión de la Pasión de Cristo, a través de las imágenes expuestas a nuestros niños en el caso que, en un futuro, se organicen vistas de colegiales.  
Pero dentro de esta lógica satisfacción aparece un atisbo de preocupación. Hace unas semanas estaba disfrutando de la citada muestra cuando, de pronto, me asaltó una razonable duda. ¿Qué sucedería si hubiera necesidad de evacuar rápidamente los pasos ante una emergencia, por ejemplo, de incendio? Alrededor de las siete horas de la tarde se podía observar unos coches aparcados delante de la misma puerta. Esta circunstancia impediría una precipitada SALIDA de los mismos. Después vendría el tema de CÓMO se retirarían. Los de ruedas sería menos problemáticos. Ocasionalmente podrían ser empujados por cualquiera de los presentes. Cosa prácticamente imposible para los pasos cargados a hombros. En estos momentos solamente l’Oració a l’Hort i Ecce-Homo cuentan con ruedas supletorias que permitirían un traslado semejante a los de ruedas. Posteriormente surgieron otras facetas relacionados con el citado RIESGO. De que manera se facilitaría la entrada y actuación de los servicios de bomberos. Es decir: Personas que disponen de llaves y su posible localización. Personal de cofradías directamente afectadas a movilizar en una primera instancia. Movilidad y maniobras a realizar para desalojar los misteris. Dispositivos antincendios, su colocación y funcionamiento… y más detalles a considerar para una determinada situación de emergencia. En definitiva se trata del establecimiento de un PROTOCOLO de actuación que ponga en movimiento entidades y personas afectadas (policía, bomberos, responsables de cofradías, etc.) para poder actuar con una cierta eficacia. Esto sería un tema de cierta prioridad y sin coste. Cuestión de estudio y promulgación.

Vehicles estacionats davant la porta principal de Sant Agustí. Foto D. P.
El anhelado objetivo y la inicial necesidad están aparentemente cubiertos en una  primera etapa. Pero aparecen más cuestiones a tener en cuenta. Con “aparcar” los pasos en la noche de Viernes Santo no acaba la responsabilidad de las cofradías directamente beneficiadas. Con el tiempo empiezan a vislumbrarse flecos a los cuales hay que hacer frente. A simple vista pueden relacionar aspectos de conservación, mantenimiento, vigilancia, gastos de limpieza, alumbrado, fechas y horas de apertura, turnos de guías, presentación y adorno adecuado de los pasos, cartelería, difusión y publicidad, etc., cuya responsabilidad se deberá determinar dentro del organigrama de la Agrupación de Asociaciones de Semana Santa. Ignoro si, en estos momentos, existe un equipo de trabajo especialmente dedicado a la finalidad antes mencionada y la organización de eventos que se pueden desarrollar en este esplendido marco. Hay una doble responsabilidad. Por una parte y la más importante de las cofradías beneficiadas. Tienen resuelta una problemática de protección y exhibición. Por otra el conjunto de la Asociación ya que está en juego un buen pedazo del patrimonio de nuestra Semana Santa. Esta muestra, supone tener expuesta una imagen externa de la misma, antes inexistente. Esta circunstancia obliga a cuidar, promocionar y casi diría MIMAR a lo que hay dentro de San Agustí. Pienso que sería lo razonable y conveniente. 

dimarts, 17 de febrer de 2015

LA GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ TREURÀ EL PAS DE LLUÍS M. SAUMELLS

La confraria celebra enguany el 75è aniversari i organitza una trobada de bandes i una exposició

Pas de Saumells retirat l'any 2008. Foto: José Pajares
La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió arriba enguany al 75è aniversari i per celebrar la llarga trajectòria ha programat diversos actes. El més destacat, tal com explicava ahir el vicepresident de la confraria, Jesús Graupera, és la recuperació del pas de l’escultor Lluís Maria Saumells, i que sortirà en processó el Dimecres Sant. El pas esmentat, resguardat des del 2008 al Convent de les Carmelites, ja no es treia per Setmana Santa perquè la Germandat de la Passió va obtenir una rèplica, de la mà de Jordi Amenós, del primer Misteri de l’escultor Felipe de Coscolla, ja que aquest original es va cremar. També han organitzat una trobada de bandes i una exposició sobre els 75 anys d’existència.

D’aquesta manera, la germandat de la Passió sortirà en processó tres dies i amb tres passos diferents, ja que la rèplica d’Amenós continuarà sortint el Divendres Sant i el pas de l’Entrada de Jesús a Jerusalem, conegut popularment per La Borriquita, sortirà el Diumenge de Rams.

D’altra banda, i prèviament a la Setmana Santa, la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió està organitzant pel dia 22 de març, una trobada de bandes on estan convidades les dotze de la ciutat, els Armats de Torredembarra i la Banda Unió Musical de Tarragona. Està previst que les bandes facin un recorregut pels carrers de la Part Alta i realitzaran quatre aturades on, entre 4 i 5 agrupacions, tocaran conjuntament.

De moment, a falta de confirmació de dos llocs per part de l’Ajuntament, una aturada serà a la plaça de les Cols i l’altra a la de Jaume I. «Farem les aturades perquè la gent pugui anar allà on li convingui i no se’ls faci tan pesat veure tot el recorregut», va explicar ahir Graupera. Aquesta trobada s’afegirà a la ja anual Trobada Estatal de Bandes que organitza la Societat Marítima i Protectora, prevista pel 27 de març.

Finalment, la confraria de la Passió també inaugurarà el dia 5 de març una exposició al Refugi 1 del Moll de la Costa on es podrà fer un recorregut per veure els diferents misteris, vestes i banderes de la Germandat de la Passió i fotografies que s’han anat fent al llarg dels 75 anys d’història.

La celebració oficial d’aquest aniversari, però, serà en la presentació de l’Opuscle el dia 21 de març i el vicepresident assegura que hi haurà «una inauguració sorpresa pels assistents».

Més actes

Més enllà dels 75 anys d’aquesta Germandat, els actes de Setmana Santa ja comencen. Aquest divendres, a les vuit de la tarda, té lloc la presentació del cartell a l’església de Sant Agustí, a càrrec de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. L’agrupació presentarà el seu Opuscle la setmana que ve, el dia 26, a càrrec de la tècnica de cultura de l’Ajuntament, Ester Roca.

El mateix dia també començarà el 5è Festival de Música de Setmana Santa, també a l’església de Sant Agustí, amb el Cor de la Schola Cantorum. Destacar també el que el dia 2 de març es presenta l’Opuscle de la Germandat del Sant Ecce Homo, a càrrec d’Enric Pujol i l’endemà, el de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment, a càrrec del director del Col·legi Sant Pau, Pablo Muñoz. 

La presentació de l’Opuscle de la confraria Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de NSJ tindrà lloc el 16 de març, a l’església de Natzaret i l’endemà, al mateix temple, hi haurà el de la Congregació Senyores de la Mare de Déu de Soledat, a càrrec de la directora del Museu Diocesà, Sofia Matas de la Cruz. Més endavant i fins Setmana Santa, hi haurà totes les presentacions d’opuscles de les confraries restants.

Article escrit per Mariona Forcat i publicat a Més Tarragona, dimarts 17 de febrer de 2015

dijous, 12 de febrer de 2015

LA SETMANA SANTA S’ALIA AMB EL PERE MARTELL PER DISPOSAR DE NOVES PEANYES PELS PASSOS

Aquest any n’estrenaran dos: el del Sant Enterrament del Gremi de Marejants i el de l’Oració a l’Hort, de la Salle.

Presentació del  Projecte Peanya. Foto Laura Casas
Es tracta d’estructures metàl·liques que faran servir pels assajos i evitar que hagin de desmuntar els misteris, com han fet fins ara. Així, de l’església de Sant Agustí, seu del Museu de la Setmana Santa, i de les altres esglésies, aquests passos només hauran de sortir per la processó, i estaran més protegits.
Les noves peanyes han estat realitzades per una quarantena d’alumnes del grau mitjà de soldadura i caldereria de l’institut tarragoní. Hi han treballat des de l’octubre per encàrrec de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa dins d’un dels mòduls formatius.
El director del Pere Martell, Àngel Miguel Rodríguez, ha destacat la unió de dues parts que són referents en allò a què es dediquen. Ells, en l’àmbit de la soldadura, i la setmana santa de la ciutat com una de les més importants del país. 
Des de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, el seu president, Joaquim Julià, ha dit que les noves peanyes permetran assajar en bones condicions sense desmuntar els misteris. Anuncia futures col·laboracions amb el Pere Martell: l’any vinent se n’encarregaran 3 o 4 més i es demanarà la seva ajuda a l’hora de fer la museïtzació de la seu de Sant Agustí. 

Les estructures, ara, es faran servir pels assajos però acabaran substituint les actuals, d’uns 25 anys.

Nova peanya d'assaig per al Pas de l'Oració a  l'Hort. Foto:  Laura Casas

Nova peanya d'assaig per al  pas del Sant Enterrament. Foto: Laura Casas
Article escrit per Laura Cases i publicat al web de Tarragona Ràdio, dimecres 11 de febrer de 2015
http://www.tarragonaradio.cat/noticia/la_setmana_santa_salia_amb_el_pere_martell_per_disposar_de_noves_peanyes_pels_passos/35963

dimecres, 11 de febrer de 2015

CRÒNICA DEL VIIè. CONGRÈS CATALÀ DE CONFRARIES TORTOSA 2015

Les vestes de les confraries tortosines decoraven l'espai on es celebrà el congrés
Foto: Blog Setmana Santa de Mataró
Aquest passat cap de setmana es va celebrar a Tortosa el VIIè Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya.
Allà ens vam trobar desprès de dos anys, més d’un centenar de confrares catalans amb els que vam poder intercanviar impressions i experiències, i que a més gaudirem de tres dies de convivència assistint a les interessants ponències, aules, exposicions, concerts, etc.

Des del Blog ‘Setmana Santa TGN’ felicitem a la Agrupació de Confraries de la Setmana Santa de Tortosa per l’atenció rebuda i per la magnífica organització del Congrés. Així també donem les gràcies als amics de Mataró que gentilment ens han cedit les cròniques que han anat publicant durant aquests tres dies al mur del seu blog setmanasantamataro.blogspot.com i que passem a exposar-vos tot seguit.


Divendres 6 de febrer

COMENÇA EL VII CONGRÉS DE CONFRARIES DE SETMANA SANTA DE CATALUNYA A TORTOSA

A l’auditori Felip Pedrell s’han acoblat membres del món confrare català per donar per iniciat el VIIè congrés català de confraries i germandats de Catalunya. Na Cinta Carles, directora del congrés, ha donat la benvinguda als i les assistents i ha convidat a gaudir i treballar en el congrés.

Acte seguit la Presidenta de l’Agrupació de Confraries de Tortosa, Cinta Fontanet ha dit que avui Tortosa és casa de tots i totes. Ha presentant el programa i ha agraït la col·laboració de la Coordinadora Catalana i a tots els voluntaris i voluntàries de Tortosa.
Mn. José Luís Arín, en tant que Vicari General i consiliari de l’Agrupació ha remarcat el títol del congrés: “petjades de fe”. Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de Crist ressuscitat. Segons el consiliari avui dia les confraries són provocadores: provoquen un interrogant. Què és això que expressen, quin és l’objectiu i quin el missatge. Remarca la importància de presentar un interrogant. Cert, hi ha passió, i també tradició i molt viva... però arrenca del Senyor i porta al Senyor.

Acte d'inauguració del Congrés. Foto: Josep Ignasi Boada
El Director General d’Afers Religiosos, sr. Enric Vendrell, ha agraït la invitació. La seva intervenció ha indicat un estudi sobre religiositat popular de Catalunya publicat aquests dies per la seva Direcció. Subscriu que la ciutadania de Catalunya s’etiqueta com a religiosa i per tant avui dia té un pes molt important, i molta de la població es considera catòlica. Ara bé, remarca una Catalunya avui molt plural i diversa des del punt de vista religiós. Anima als creients a anar a fons en les seves creences i així s’anirà a un marc de coneixement i convivència amb els altres. Consolidant les pròpies creences s’avança en societat.

Ferran Bel, Alcalde de Tortosa, ha agraït a tots els i les confrares de Catalunya la confiança en la ciutat i anima a gaudir de la ciutat i del congrés. Ha demanat posar en valor la ciutat, la seva tradició i la seva Setmana Santa. En relació al lema “camí de passió, petjades de fe, de passió i d’art”, indica que la pròpia ciutat avui per avui és una expressió de fe; però també forma part de la tradició tortosina, de la cultura a través de l’art i el desenvolupament al llarg d’anys i segles. Per tant hi ha compromís en la fe i  un valor de cultura tortosina i catalana ha subratllat. També ha fet recordatori de la iniciativa de fer a Tortosa un centre d’interpretació de la Setmana Santa, que en el seu dia va ser pioner i s’ha estès a d’altres llocs: no és només una exposició sinó un centre d’interpretació.

Els parlaments han estat tancats pel Monsenyor i Bisbe de la ciutat, Enrique Benavent, qui ha remarcat la importància dels dies Sants al calendari cristià. "En aquests dies és quan les confraries prenen un protagonisme en la vida de l’Església. És un moment important d’activitat que és la visualització d’una importància en la vida cultural, social i eclesial" Això s’ha de veure i se li ha de donar la importància que te. La celebració de la Setmana Santa no és igual si existeixen aquestes manifestacions d’art i de fe i d’expressió pública que si no existissin. "Les confraries han aconseguit que la Setmana Santa surti dels temples i es prolongui al carrer, així tots els pobles i totes les ciutats participen d’uns dies molt importants de l’any litúrgic". Sense les confraries molta ni se n’adonaria de quins són els dies que estem celebrant i què se celebra. També ha comentant la gran feina i tasca que tenen les confraries per ajudar a tenir contacte de molta gent amb la fe i la realitat eclesial. Ha remarcat que les confraries són uns moviments que atrauen i aporten molta gent a les parròquies, i aquí els pastors haurien d’ajudar en camí que han facilitat les confraries.


Dissabte 7 de febrer

L’ART CRISTIÀ I LA TRANSMISSIÓ DE LA FE

Mn.  Enrique Benavent. Foto: Blog S.S. Mataró
Les confraries han aconseguit que la Setmana Santa surti dels temples i  es prolongui al carrer.

A continuació us relacionem, en tant que notes de recull, la ponència de Mn. Enrique Benavent Bisbe de Tortosa, en el VIIè Congrés Català de Confraries i Congregacions.

"La religiositat popular surt del poble, és el poble que s’evangelitza i a si mateix."

"Les tradicions són els instruments potents que avui dia poden ajudar a transmetre la fe"

"Les obres d’art ajuden a percebre aquesta forma de la revelació, de l’amor, de la bellesa, de la Glòria de Déu. "


Per començar, cal fer-se una pregunta: Hi ha una crisi en la transmissió de la fe? En alguns països d’Europa hi ha dades molt preocupants, els darrers anys. Hi ha un nivell molt baix en la participació de la catequesi, en la vida cristiana que ha davallant. Encara però, no són percentatges tan baixos a tot arreu, però les coses estan canviant.


Hi ha joves que participen a les escoles, a les parròquies, en espais litúrgics, però no s’interioritza la fe. Participació no vol dir interioritzar. Per tant hi ha una transmissió de la fe que sembla per herència,  perquè ho han vist a casa, i de vegades les famílies no tenen eines per ajudar. 

Avui dia però, la transmissió de la fe ja no és per herència, és una opció personal.  Ens trobem en joves que valoren molt la família, però molts rebutgen la fe dels pares.

Avui la transmissió està viscuda com un problema, però és una missió que ens afecta a tots a cadascú segons el lloc que viu a l’Església: també les confraries de Setmana Santa. Tota l’Església pot ser tradició, i per tant forma part de la transmissió de la fe. El senyal de la creu que una mare fa al seu fill, les oracions, els cants dels grups.... l’exemple cristià de cada dia.
Però quina és l'aportació a tot plegat de les confraries?

  • Primera aportació de les confraries a la transmissió de la fe
Les confraries aporten molts elements a la tradició. La Reforma luterana va atacar molt aquesta expressió i també el segon moment del segle XX, viscut com un atac a la religiositat popular. Avui estem en un moment de recuperació i de la revalorització de la religiositat popular.  El Papa Francesc en el darrer document de la Joia de l'Evangeli ens va mencionar la importància de la religiositat popular, que està molt present a la vida de l’Església. I igual que és molt present, és molt diversa i això ho veiem en la Setmana Santa. Tothom celebrem el mateix però cada poble i citat té la seva manera i la seva particularitat en la celebració de la Setmana santa. Aquestes coses distintives són allò que enriqueix i allò que segurament més es valora en cada poble i ciutat de les seves manifestacions.

La religiositat popular té una gran força per a fer inculturació per ajudar a entendre dins de la diversitat el cristianisme. Per això és tant important aquest moviment... és el poble que s’evangelitza a si mateix constantment: la religiositat popular surt del poble, és el poble que s’evangelitza i a si mateix. Expressió de l’acció missionera espontània del poble de Déu.  Per aquest motiu ha de ser acceptada perquè neix del poble i dóna resposta a una set de Déu que la gent sent a dins seu.

On hi ha religiositat popular viscuda amb senzillesa i amb profunditat l’evangelització es fa més fàcil, perquè ha començat en les formes i les manifestacions.  El Papa en la Joia de l’Evangeli acaba de dir que la religiositat popular és un lloc teològic; espai de llarga tradició a la teologia des del segle XVI.

La primera aportació de les confraries és la revalorització de la religiositat popular, i en la mesura que es dignifiquen les seves aportacions i manifestacions, també enriquirà l’evangelització i la transmissió de la fe.

  • Segona aportació, el manteniment de la tradició
La idea de tradició als nostres pobles i ciutats té una gran importància. Les tradicions locals és el que fa que cada poble tingui les peculiaritats pròpies en la celebració de la Setmana Santa.  Les peculiaritats fan que la tradició sigui més forta i viscuda amb molt arrelament, i així sembla que cada poble ho viu de manera molt diferent, però està celebrant el mateix amb un to propi. Llavors allò que és propi és el més valorat en cada grup.

Després del Concili Vaticà II la tradició es va portar a la crisi. S’apostà per lo nou i es va afectar a les confraries de Setmana Santa que en molts llocs s’etiquetaven a l’antigor. Avui dia, no és així: l’actitud davant de la tradició és molt més forta. La tradició forma part de l’ànima dels pobles que fa que es valorin i siguin potenciades amb elements que les potencien.

Les tradicions són els instruments que avui dia són potents per ajudar a transmetre la fe; potser les tradicions semblen subordinada a la tradició de la fe. Quan es desvinculen les tradicions de la tradició de la transmissió de la fe, acaben essent un formalisme i missatge buit.

Avui dia hi ha gent que aposta per les tradicions que han sortit de la fe, però s’ajuden de la tradició de l’Església. És una mena de ruptura de persones que estimen molt les formes de religiositat popular, és un element molt valorat, però estan allunyats de l’Església.

La gran tasca i la importància que han de tenir les confraries és superar aquesta ruptura i unir les tradicions amb la tradició. Perquè sinó la Setmana Santa és alguna cosa buit, però són molt i molt potents en la unió del missatge.

  • Tercera aportació, l’art
La devoció a les icones en el passat s’havia estès en el món cristià. La gent acabava pensant que les icones eren objectes miraculosos i per això l’emperador Lleó III va pensar que s’arribava a la superstició. Aquest emperador de Constantinoble va començar una crisi anomenada la disputa dels iconoclastes que va durar gairebé cent anys.

Avui dia la gent quan va a veure una icona no va només a veure una obra d’art; sinó també va a resar a Jesús i l’ajuda a viure la presència de la divinitat. És presència d’allò que és sagrat i adquireix força en una imatge. No ens agenollem davant un tros de fusta; sinó estem davant d’una peça d’art en la que creiem que hi ha vinculació amb Déu. El Diví es fa present en la imatge i per tant és la divinitat que pot encarnar-se en l’obra artística.

La revelació de Déu, com a revelació de bellesa pot adquirir una forma, i pot ser una figura... perquè la forma de revelació és Jesucrist. I tot això que ens ajuda a captar la forma de la bellesa de Déu que és Jesucrist és alguna cosa que ajuda a la transmissió de la fe. El tema estètic ajuda a que l’home s’enganxi per la sensació i l’experiència d’estar amb la bellesa de Déu. Aquesta és la idea que defensava Von Baltasar en el llenguatge de l’estètica de l’art. I l’art ajuda a enganxar, enganxar-se amb Déu.

En moltes processons apareix Jesús a la Creu, ell seu estimat deixeble i el romà que li clava la llança. Hans Urs Von Balthasar a la seva obra el Misteri Pascual recull aquesta escena i comenta com sempre l’artista davant una obra fa una darrera pinzellada i ja té la sensació que el que volia explicar ja està expressat. Tota la Passió de Jesús és una escena, una gran obra d’art i la darrer pinzellada és la visualització de l’amor de Déu. Segons el teòleg és el moment de la mort de Jesús amb el cop de llança. En aquest moment es produeix la revelació, la forma en la que es pot contemplar l’amor de Déu. Aquesta escena enganxa i atrapa i fa que arribi al cor, és una escena sense discursos, només la imatge  que revela el Ecce Deus. La darrera pinzellada de la mort de Déu.

Les obres d’art ajuden a percebre aquesta forma de la revelació, de l’amor, de la bellesa, de la Glòria de Déu. I probablement es fa més visible en el moment de la Passió, que és quan es veu la profunditat de l’amor de Déu. I tot això serveix per a la transmissió de la fe. 


LA SETMANA SANTA I ELS INFANTS

Treballar, divertir-se, comunicar, i gaudir. Forma part de l'aprenentatge

Aula "La Setmana Santa i els Infants". Foto: Josep I. Boada
Una de les aules al Congrés ha estat la Setmana Santa i els infants. En ella s'han fet uns tallers de manualitats per tal de crear imatges i natzarens de la Setmana Santa. L'objectiu és aproximar i explicar la  Passió als infants amb els seus missatges i els seus codis. Durant el taller, s'ha explicat que a Tortosa aquesta dinàmica es fa al llarg de l'any amb tallers per i amb infants a les seus de les confraries, concursos de dibuix amb la implicació de comerciants i confrares.

Una aula que ha estat dinàmica, viva i que ha centrat el missatge que els infants, molt presents en algunes confraries, en són el futur, els hereus i futurs transmissors... i si la interiorització es fa amb el joc, de forma alegre i divertida... serà un procés molt enriquidor.

A tots els i les assistents s'han donat eines i petits recursos per a posar en marxa aquest joc de contingut per transmetre el missatge.


VALLS SERÀ  LA  PROPERA “CAPITAL” DEL MÓN CONFRARE CATALÀ

La ciutat de Valls acollirà del VIII Congrés Català de Confraries, Germandats i Confraries de Setmana Santa

Valls és coneguda pels seus calçots, els castellers, ser la gran capital cultural de l'Alt Camp i d'un gran campanar... Però darrerament i avui, també serà coneguda per la seva Setmana Santa.


Presentació de la candidatura de Valls a la organització l'any 2017 del VIII Congrés Català.
Foto: Blog Setmana Santa de Mataró 
Valls té 24 mil habitants i una llarga tradició essent les més conegudes la dels Tres Tombs, la Candela, la festa dels calçots i des de 12 anys per  la seva recuperació de la Setmana Santa....més grans activitats com Sant Joan i Santa Úrsula. I com no, gaudir del kilòmetre zero de les grans colles de castellers. 
En relació als elements populars també té una llarga tradició de gegants, gegantons.... i a nivell patrimonial un gran bagatge i llegat com la Capella del Roser, la Catedral....
L'Agrupació de Confraries i Germandats de Setmana Santa de Valls ha fet la seva presentació davant tots els confrares i ha proposat com a lema del proper congrés  Art i Tradició.

Valls una ciutat petita però molt rica i cultural 
La presentació ha anat a càrrec de Francesc Fàbregues, impulsor i expresident de l'Agrupació de Confraries, Jordi Peris, president i Francesc Manresa, que en serà el proper director del proper congrés.  


LA FORÇA DE LA TRADICIÓ CONFRARE A TORTOSA

Avui dissabte confrares d'arreu han pogut conèixer una mica del llegat de les confraries tortosines
                
La tarda del dissabte ha estat aprofitada per a fer palès la riquesa cultural, tradicional i processional que té la ciutat de l'Ebre.


Centre d'interpretació de la Setmana Santa de Tortosa. Foto: Daniel Pallejà
Tortosa disposa d'un centre d'Interpretació de la Setmana Santa, pioner en el panorama català i exemple guia per a totes les ciutats que tenen un gran llegat com la ciutat. Un centre que acull a tots els misteris processionals, un conjunt de diorames i centre d'estudis. 

Pas de l'Oració a l'Hort
Foto: Daniel Pallejà
També han pogut viure i veure la ciutat del Renaixement, de la qual la ciutat en té una de les grans fires del mediterrani en commemoració d'aquesta etapa històrica.
El museu de la ciutat, reconvertit de l'antic escorxador municipal modernista i d'una influència mudèjar de l'Aragó, ha servit per explicar els primers pobladors de la zona i del lloc de vida que era el riu. Un museu que mostra com es pot cosir la seva història en la vida de l'home en aquesta zona a través del riu. 

Les bandes de música de tambors, trompetes i gralles han rebut, en tant que bons amfitrions, a tots i totes els congressistes per a fer-los escoltar els sons de la Setmana Santa. La compacta visita ha clos amb un concert de gospel i un sopar de gala-germanor a al Parador Nacional que corona la ciutat,  Un altre vestigi viu de la història de la ciutat. 


LA FAMÍLIA CONFRARE A TORTOSA

Després d'una tarda per a conèixer la tradició, la cultura i la gent de Tortosa, els i les congressistes han aprofitat per a fer-se una foto de família. Una foto de grup formada per la força viva dels representants de les confraries, congregacions i germandats catalanes.
Aquest representants són només algunes persones que representen les agrupacions, les comissions i les Juntes de Setmana Santa de ciutats com Tortosa, Girona, Barcelona, Valls, Tarragona, Reus,  Perpinyà i Mataró... però són la punta de llança i l'estendard del que avui dia és la tradició de la Setmana Santa catalana. 
Assistents al Congrès. Foto: Blog Setmana Santa de Mataró 

Un grup humà que es troba de congrés i congrés, però que poden treballar, conèixer i transmetre..... transmetre el missatge i fer palès que les confraries són part activa i vida durant tot el calendari - i no només per la Quaresma i Pasqua. 

Les Confraries són una comunitat catòlica més que present a les tradicions de pobles i ciutats. Són una part de l'Església catalana.


Diumenge 8 de febrer

ES REUNEIX A TORTOSA LA COORDINADORA CATALANA

Amb motiu del VIIè Congrés català de confraries, germandats i congregacions que s'està realitzant aquests dies a Tortosa, s'ha reunit la coordinadora catalana 

Des de l'any 2003 un nombre de persones d'arreu del territori català han anat treballant per tal de poder impulsar una coordinadora catalana de confraries i germandats. Un dels productes d'aquestes sinergies i unió entre diferents persones són el congressos que ja van per la setena edició i han servit per conèixer, crear xarxa i anar donat respostes a les necessitats actuals de les confraries. Com no, aquestes congressos han posat de manifest les grans tradicions confrares que hi ha a Catalunya, i malgrat les dificultats de dècades pretèrites avui  dia son una realitat viva. 
Ahir, amb el fòrum del matí de treball es va donar presentació d'aquesta coordinadora que agrupa membres de ciutats com Girona, Mataró, Tarragona, Reus, Perpinyà, Tortosa, Barcelona i recentment Valls. Ara bé, com es va comentar existeix encara moltes realitats confrares al panorama català que podrien formar-ne part, sobretot amb la intenció de créixer conjuntament.

Moment en que Josep Ignasi Boada, membre de la Coordinadora, anuncia els acords de la reunió
Foto: Daniel Pallejà
El missatge que es va donar als i les congressistes va ser que la Coordinadora existeix  i un exemple ha estat la vinculació als congressos.
Entre els objectius de la coordinadora exposats ahir es va fer menció que és:
  • Espai de treball coordinat
  • Voluntat d'aconsellar, intercanviar experiències, conèixer les diferents tradicions arreu de Catalunya....
  • Contactar, promoure i animar esdeveniments 
  • Trobades diocesanes i en ciutats
  • Implicar ciutats  ( cas de Valls)
  • Explicar, explicar i explicar contingut....
  • Facilitar documents a la xarxa...
També es va comentar que hi ha un recull de dades de confraries per tal de tenir-ne coneixement i al que les confraries poden apuntar-se per tal de facilitar voluntàriament les dades a la coordinadora i estar-ne informats. 

Missa de cloenda del VIIè Congrés. Foto: Blog Setmana Santa Mataró
MISSA I ADORACIÓ DE LA RELÍQUIA DE LA CINTA

Les Confraries de Catalunya han participat de la celebració de la Santa Missa a la Catedral de Tortosa la Missa ha estat presidida pel Bisbe Msn Enrique Benavent amb la participació d'Estanis Figuerola, consiliari de Reus. 

L'Orfeó tortosí ha acompanyat musicalment. Acte seguit s'ha venerat la relíquia de la Mare de Déu de la Cinta.

Acabada la Santa Missa, un dinar de comiat ha posat el punt i final a aquest VIIè Congrès. Ens tornem a trobar el 2017 a Valls!