La proposta del Papa
Francesc de situar la Pasqua de Resurrecció el segon diumenge d'abril és vista
amb bons ulls per sectors com l'educatiu i el turístic
 |
| Els passos a la plaça del Rei el Divendres Sant. Foto: Pere Ferré -Diari de Tarragona |
La proposta del Papa Francesc d'unificar la Pasqua de Resurrecció el segon diumenge d'abril ha posat sobre la taula un debat que, tot i ser antic, semblava oblidat. Tindrà la Setmana Santa una data fixa en un futur més o menys proper? Tot indica que així pot ser, segons les declaracions fetes pel Papa durant el III Retir Mundial de Sacerdots celebrat recentment a la basílica de Sant Joan del Laterà, a Roma. Davant preveres dels cinc continents, el Papa Francesc va deixar anar la possibilitat de canviar la data de la Pasqua de Resurrecció perquè pugui ser celebrada per tots els cristians -ja siguin catòlics o ortodoxos- del món el mateix dia. Aquest canvi afectaria bona part del calendari litúrgic, des de la quaresma a la festivitat del Corpus Christi, però també a altres sectors econòmics i socials que van més enllà de la pròpia arrel religiosa.
De materialitzar
aquesta idea, la Lluna del Parasceve, tan recurrent en els pregons de Setmana
Santa, deixaria de ser la protagonista a l'hora de fixar la data del Diumenge
de Resurrecció. La Setmana Santa, segons aquest canvi, arrencaria sempre el
primer diumenge d'abril, en fixar-se la Resurrecció el segon, és a dir, entre
el dia 8 i el 14, segons l'any. La Setmana Santa se celebraria en un arc
temporal molt més limitat, passant d'una mica més d'un mes a una setmana.
Però, què suposaria
per Tarragona aquesta modificació?
Millor
organització
Al president de
l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, Joaquim Julià, li
sembla molt bé la proposta realitzada pel Papa Francesc d'ubicar aquesta
festivitat en una data fixa en el calendari. «De fet -adelanta-, és una cosa
que ja havíem comentat entre nosaltres, tot i que sí és veritat que ens ha
sorprès que el Papa ho proposi ara».
Julià es mostra
convençut que «aquesta mesura ens ajudaria a organitzar-nos tècnicament millor.
Ara hi ha anys en què la Setmana Santa cau al març, molt d'hora, el que ens
obliga a començar els preparatius pràcticament un dia després de Nadal. Si ja
saps que és la segona setmana d'abril, això et permet comptar amb més temps per
organitzar-te millor».
No obstant això, no
creu Julià que el canvi de dates sigui determinant en el clima, en aquestes tan
temudes pels confrares pluges que cada any amenacen les processons: «Abril és
un mes molt canviant i ningú pot garantir que en aquesta setmana determinada no
vagi a ploure».
Així, doncs, Joaquim
Julià aprovaria la proposta del Papa, tot i que adverteix que «ha de comptar
amb l'acord d'altres religions, i en aquest sentit em temo que serà un problema
que l'església ortodoxa russa ho accepti, ja que ells tenen les seves pròpies
dates de celebració».
El
turisme feliç
Un dels sectors que
més afectat es veuria per la modificació de les dates de celebració de la
Setmana Santa seria el turístic. Entre altres coses, una Setmana Santa
exclusivament en el mes d'abril suposaria celebrar-la amb més hores de llum i
amb unes temperatures més càlides. Així ho entén Xavier Jornet, president dels
hotelers de Tarragona, qui valora positivament la proposta del Papa, en
considerar que afavoriria que les coses fossin més ordenades per a tothom.
«Seria important sobretot per a la planificació de les reserves que arriben amb
molta antelació, de vegades d'un any a l'altre; ara estem obligats a mirar el
calendari per veure si una reserva coincideix amb la Setmana Santa, el que
varia l'ocupació, les tarifes... Si caigués sempre el mateix cap de setmana
seria molt més senzill i ens permetria organitzar-nos a diversos anys vista».
Però Jornet fa una
important puntualització. «Als hotelers de Tarragona ens va bé que sigui a
partir de la segona quinzena d'abril, quan l'ocupació és més gran i la gent ja
no aniria tant a esquiar, de manera que les destinacions de platja guanyaríem.
En aquest sentit, imagino que els que viuen de l'esquí preferirien unes dates
més primerenques. Però per a nosaltres que sigui sempre la segona setmana
d'abril ens va molt bé. Els dies importants de la Setmana Santa, divendres i
dissabte, ja els tenim complets ara, però per a la resta de la setmana és més
fàcil omplir si cau a l'abril que si toca al març».
 |
| Dimarts Sant. Els Natzarens per la Part Alta de la ciutat. Foto: Daniel Pallejà |
També els comerciants
contemplen amb bons ulls la iniciativa. «Però és important -diu l'amo d'una
botiga de la Rambla Nova- que la data no coincideixi amb final de mes. La
segona setmana d'abril està bé. En aquells dies ja s'han passat els mals de la pujada
de gener, que cada vegada duren més. L'ideal seria que els ciutadans tinguessin
temps per recuperar-se econòmicament entre unes vacances que generen grans
despeses, com són el Nadal, i d'altres, les de Setmana Santa, en les que
acostumem a sortir de casa».
El
calendari escolar
Josep Maria Cartanyà,
representant del sindicat de professors USTEC a Tarragona, diu que ja hi ha un
debat obert al voltant del calendari escolar per fer que hi hagi una millor
proporció entre l'horari lectiu i el de descans, encara que ho desvincula de
les festes religioses. «Actualment, segons com caigui la Setmana Santa, podem
trobar-nos amb un trimestre excessivament llarg amb un altre molt curt. Potser
si la Setmana Santa fora sempre en la mateixa data, ajudaria, però la veritat
és que el debat sobre la distribució dels dies lectius és necessari més enllà
de si es fixa o no la Setmana Santa en una data concreta, perquè no haurien de
ser les festivitats religioses les que dictin el calendari». En una línia molt
similar s'expressa un professor de Secundària d'un institut de Tarragona, que
apunta que «el calendari escolar està marcat per dues festivitats religioses,
el Nadal i la Setmana Santa, i no hauria de ser així. L'educació dels nostres
fills té massa importància per supeditar-la a una festa religiosa o a les
vacances dels pares. El pes que tenen aquestes festivitats religioses en la
vida educativa no em sembla apropiat, ja que distribueixen els trimestres d'una
manera irregular. La repartició dels temps no és lògica. De vegades el segon
trimestre és llarguíssim i el tercer es queda a només un mes i mig. Haurien de
prevaler més els interessos pedagògics. Cal pensar en el que és millor per als
alumnes, de manera que el calendari escolar ha de ser independent dels
condicionants de l'Església», conclou aquest educador, que, tot i això pensa
que una Setmana Santa fixa «pot ajudar».
Festes
i tradicions
La ubicació de la
Setmana Santa en una data o en una altra no només afectaria a altres festes
religioses -la quaresma o el Corpus Christi-, sinó que obliga a contemplar
altres derivades, ja que implicaria un canvi en la celebració de tradicions tan
arrelades en el nostre territori com el Carnestoltes o el Rocío. No obstant
això, no seria un gran mal de cap per a les entitats que organitzen aquestes
festes. Així ho assegura Begoña Floria, regidora de Cultura, Festes, Patrimoni
i Turisme de Tarragona per a qui «la Setmana Santa és una festa de caràcter
religiós però també amb una tradició cultural. Les dates es mantindrien en una
franja semblant a la que és habitual, de manera que la incidència seria menor.
Almenys, pel que fa a la pròpia festa en l'aspecte organitzatiu, que és el que
em correspon valorar, ni tampoc en el turístic, perquè el calendari es
convertiria en estable però no variaria de forma substancial respecte a quan ve
sent la Setmana Santa fins ara. No crec que hi hagués excessius canvis. Però ha
de ser la valoració des del punt de vista religiós la que decideixi».
Pel que sembla, la
idea del Papa compta amb el beneplàcit de Tarragona.
LA PRIMERA LLUNA PLENA DE L 'EQUINOCCI DE PRIMAVERA
A diferència d'altres
festes cristianes, la Setmana Santa és un temps que canvia segons l'any. Tot el
calendari cristià té el seu origen en la resurrecció de Jesús, que és la
referència més important. Tant és així que durant els tres primers segles del
cristianisme l'única festa que realment es celebrava era la Pasqua de
Resurrecció, i en menor mesura Pentecosta (el descens de l'Esperit Sant sobre
els apòstols). Amb el pas del temps aquest esdeveniment fundador de la
Resurrecció es va anar ampliant al voltant de la Setmana Santa, així va
aparèixer diumenge (la paraula diumenge significa «El dia del Senyor»). Podem
dir que cada diumenge és una mini-Pasqua de Resurrecció. De la mateixa manera
es va anar creant un calendari de festes cristianes per celebrar els diferents
moments de la vida de Jesús i dels sants i santes, però tot el calendari
litúrgic va tenir el seu origen en la festa de la Pasqua de Resurrecció de
Jesús. La Setmana Santa se celebra el diumenge següent a la primera lluna plena
de l'equinocci de primavera, caient entre el 22 de març i el 25 d'abril. Va ser
en el Concili de Nicea (any 325) quan es va promulgar que la Pasqua cristiana
se celebraria «el primer diumenge després de la primera lluna plena durant o
després de l'equinocci vernal». En conseqüència, astronòmicament, la Pasqua mai
pot caure abans del 22 de març ni després del 25 d'abril. La importància que
tenia per als cristians la resurrecció de Jesús els va portar a creure que
aquesta celebració no podia dur-se a terme sense una preparació espiritual per
condicionar les seves ànimes durant alguns dies de dejuni, penitència i oració.
Això seria el que posteriorment s'anomenaria Quaresma.
ÁLEX SALDAÑA - Publicat a Diari de Tarragona, divendres 21 d'agost de 2015
ÁLEX SALDAÑA - Publicat a Diari de Tarragona, divendres 21 d'agost de 2015
