divendres, 11 de novembre de 2016

LA SANG POSA A DEBAT LA TRADICIÓ O EL CANVI EN LES CONFRARIES

El proper divendres 18 de novembre a les 20 h a la església de Natzaret, a la plaça del Rei, La Sang ha convocat la taula rodona "La Setmana Santa i les confraries: tradició o canvi". Mesos abans de la celebració, la Sang comença els preparatius amb activitats adreçades tant als associats com al conjunt de la ciutadania.
La Setmana Santa, amb la Processó del Sant Enterrament com acte més històric, té en el seu interior formes diverses d'entendre-la. En aquest debat es posa sobre la taula la vigència de les funcions històricament pròpies de les confraries com entitats de caire religiós i alhora solidari. Alhora es contraposaran a les que han adquirit en els àmbits cultural, folklòric i cívic. Finalment, es planteja la convivència o discordança entre la Setmana Santa litúrgica, la popular i la més íntima de cada confrare.
Hi prendran part diferents persones vinculades a la Setmana Santa des dels diferents àmbits que hi són vinculats. Així, participaran: Pasqual Porcar, històric associat de la Reial Germandat de Jesús de Natzarè, congregant de la Sang, membre de la "Tertúlia Confrare de Tarragona" i autor de diferents articles sobre la Setmana Santa tarragonina; Enric Pujol, periodista que ha realitzat el Pregó de la nostra Setmana Santa, ha oficiat de presentador de deu opuscles de confraries, del de l’Agrupació d’Associacions en dues ocasions, i en dues edicions de les Visions de la Setmana Santa; Sergi Martínez, soci del gremi de Pagesos i excel·lent coneixedor d’aquestes celebracions arreu de l’Estat espanyol, amb especial incidència en la d’Andalusia; i Aina Mallol, de nissaga serrallenca, armat del Gremi de Marejants de la nostra ciutat i practicant de diferents manifestacions de la nostra cultura popular i tradicional. 
El debat serà moderat per Jordi Bertran, gestor cultural, filòleg i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili, que ha publicat llibres i articles sobre les celebracions populars, entre elles les de la Setmana Santa, amb especial incidència, a més de la tarragonina i dels seus armats, en les de Sevilla, Múrcia, Verges, Besalú i en la Passió d’Olesa. També és soci de diferents entitats de la nostra Setmana Santa, entre elles La Sang.
El debat és inclòs en el cicle “Les Conferències de La Sang”, a través de les quals la congregació obre el seu temple de la plaça del Rei a la ciutadania no sols per al culte sinó també per a la reflexió sobre la Setmana Santa.  L’entrada és lliure.


dijous, 16 de juny de 2016

FRANCESC SERITJOL: «OBRIREM LA SETMANA SANTA A TOTA LA CIUTAT PER FER-LA VISIBLE»

Anna Fortuny ● http://www.diarimes.com

El nou president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa considera que «ja hi ha un relleu generacional, però falta que ho creguem»

Francesc Seritjol, nou president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa. Foto: Cristina Aguilar, Diari Més
«Fer arribar la Setmana Santa a tots els tarragonins i a la ciutat en general», és un dels principals objectius del nou president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona. Francesc Seritjol, membre del Gremi de Marejants que va ser escollit aquest dimarts per ocupar el càrrec, substituint a Joaquim Julià, qui feia vuit anys al capdavant de l’entitat. Tot i que la resta de la Junta encara no està constituïda –cada confraria n’aporta dos membres–, Seritjol està decidit a actuar per «impulsar noves iniciatives».

De fet, està convençut que «una vegada tinguem la Junta definida, es podrà començar a treballar per conèixer quines són les idees de cada entitat, de manera que podrem mantenir certs aspectes que, fins ara, han funcionat i també volem introduir canvis en la manera de fer arribar aquesta tradició i celebració als ciutadans».

Tot i que a peu de carrer es podria dir que hi ha l’estereotip marcat o la idea que les confraries i la Setmana Santa ha quedat reduït a la gent d’edat avançada, Seritjol assegura que «no és així. Avui dia hi ha molta gent jove, ja hi ha un relleu generacional, però falta que ens ho creguem». En aquest sentit, explica que «des que es va començar a portar els passos a espatlles hi va haver un canvi. A més, ja sigui a través de les bandes de timbals o com a portants, les confraries estan formades per gent jove».

Més enllà de la «religiositat», el nou president de l’Agrupació destaca que «una confraria va més enllà, és un tema de relacions social, de persones i tradició». Personalment, Seritjol viu la Setmana Santa des de ben petit. «Com que quan tenia dos anys no tenia ganes de dormir, ja em van portar a la primera processó. I, des d’aleshores, ja no he deixat d’anar-hi», explica.

Per tal «d’obrir» la celebració a tota la ciutat i «fer-la més accessible», vol continuar potenciant la difusió de coneixement al voltant d’aquest culte. «Com ja hem anat fent, hem obert esglésies com la de Sant Agustí perquè tothom pugui conèixer els passos de les confraries», recorda. A més, destaca que el pròxim pas és «intentar que aquests espais estiguin oberts el major nombre d’hores al dia i durant totes les temporades. S’haurà de contactar amb Turisme i fer-ho viable econòmicament».

Així mateix, és conscient que «haurem de trobar noves vies per aconseguir finançament o acords, ja que la situació no és com la de fa deu anys enrere, però estem convençuts que institucions i entitats ens seguiran donant suport com fins ara». També plantejaran rutes i visites en consonància amb el Museu Bíblic. Pel que fa a les esglésies, propiciaran la creació de productes audiovisuals que puguin servir per ampliar la retolació i les indicacions ja existents i buscaran millorar la comunicació i els recursos digitals de l’Agrupació.

D’altra banda, des de l’entitat encara estan esperant resposta del govern central per saber si la Setmana Santa de Tarragona rep la designació d’Interès Nacional. Seritjol suposa que «el fet d’estar sense govern des del novembre ha endarrerit moltes qüestions i aquesta també es pot haver vist afectada», a la vegada que recordar que més de 7.500 persones formen el conjunt de confraries i gremis.

VEURE VÍDEO

L'AGRUPACIÓ D'ASSOCIACIONS DE SETMANA SANTA TÉ NOU PRESIDENT

Jonathan Oca  http://www.naciodigital.cat/tarragona


Joaquim Julià Panadés ha deixat la presidència de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona. Després d'esgotar els vuit anys de presidència permesos pels estatuts de l'agrupació, Julià ha deixat el càrrec i el seu relleu l'ha pres en Francesc Seritjol Marimon. Seritjol, candidat proposat pel Gremi de Marejants, va ser proclamat president per unanimitat.

Joaquim Julià Panadés, deix el càrrec desprès de 8 anys de mandat. Foto: Arxiu SSTGN
Julià està satisfet amb la feina feta, "sempre queda alguna cosa al tinter però s'han fet grans canvis". La gestió del ja expresident de l'agrupació –i de la seva junta- va facilitar que, entre altres millores, tots els passos poguessin estar en diferents esglésies de la ciutat durant la celebració de les festes. A més a més, durant aquests anys, "s'ha donat un impuls al turisme religiós, s'ha fet com una simbiosi entre les festes de Setmana Santa i la ruta dels primers cristians", ha destacat Julià.

El que fou durant vuit anys president de l'Agrupació creu que el seu pas per la Setmana Santa, com a president de l'agrupació, ja s'ha acabat. Amb 59 anys, Juià destaca que era el moment perquè entrés "saba nova" i considera que és molt positiu per la Setmana Santa que la presidència estigui en mans de gent jove –Seritjol té poc més de trenta anys-, ja que "són els que han de treballar i assegurar el futur de la Setmana Santa a Tarragona". També ha afegit que "ens interessa molt que la gent jove sigui una veritable cadena de transmissió".

Després de complir el seu segon mandat al capdavant de la institució que aglutina i coordina les confraries, germandats i congregacions tarragonines, Julià marxa amb el cap ben alt i sobretot marxa amb la convicció que "la nova junta ho farà igual o millor que la nostra i que anirà pel bon camí".

dimecres, 15 de juny de 2016

FRANCESC SERITJOL, NOU PRESIDENT DE L'AGRUPACIÓ D'ASSOCIACIONS DE LA SETMANA SANTA

Francesc Seritjol Marimon, candidat proposat pel Gremi de Marejants, va ser proclamat ahir per unanimitat en assemblea extraordinària, president de l'entitat en substitució del Sr. Joaquim Julià Panadés, que ha complert el seu segon mandat al capdavant de la agrupació que aglutina i coordina les confraries, germandats i congregacions tarragonines. 

Des d'aquesta pàgina de la Setmana Santa TGN felicitem al Sr. Seritjol i li desitgem molt d'encert en aquesta nova etapa, així com també felicitar al Sr. Joaquim Julià Panadés per la gran tasca realitzada durant el seu mandat.

Seritjol rebent el relleu de part del Sr. Joaquim Julià. Foto DP_SSTGN 
Els membres de la Junta de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa. Foto DP_SSTGN

dimarts, 14 de juny de 2016

ANTES DEL VERANO



La próxima llegada del verano y sus correspondientes calores nos invitan a la playa, a la cervecita, el café del tiempo después de comer, la siesta, el helado de media tarde, la playa, la charlita nocturna… En fin, antes que caigamos en este sopor veraniego y desde la distancia conviene hacer un rápido repaso a lo acontecido en nuestra Semana Santa en los últimos meses. Periodo que nos ha proporcionado algunos cambios más o menos importantes según el criterio de cada uno.
Cambio en la cúpula o dirección de nuestra principal Cofradía, la Sang. Hay que dar un voto de confianza hacia los nuevos gestores a los cuales, por lo visto, no les faltan nuevas ideas, afán de revitalizar y renovar nuestra Semana Santa. Se vislumbraron algunos detalles y facetas como la búsqueda de innovaciones organizativas internas y externas, de imagen corporativa, captación e involucración de afiliados, apertura de la iglesia de Nazaret, fomento devocional, mostrarse a los colegios, etc. 
Cambio en la celebración del Sábado de Pasión por parte de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Ntra. Sra. de la Amargura con S. Juan Evangelista. Su procesión por las calles de la parte baja de la ciudad representó una  novedad con una espectacular y nada usual salida y entrada en la Iglesia de San Nicolás de Bari.  Sería deseable su consolidación. Veremos si sirve para enganchar una parte de nuestro entorno urbano, un tanto al margen, hacia una determinada cofradía y una procesión  fuera del ámbito habitual.
Por otra parte, tuvo lugar un acto sencillo y diferente. Pasó casi desapercibido, sin demasiada repercusión mediática. Salida del Sant Crist de la Sang al Centre Residencial de Santa Tecla de Llevant. Hace años  la citada imagen se sacaba para acompañar a los condenados a muerte. En esta ocasión se acercó a personas al final de su existencia para darles un soplo de alegría, de ternura, de acompañamiento, despertando en sus desgastadas mentes recuerdos y sentimientos devocionales existentes en otros momentos de su vida. Acto humilde, íntimo, sin realce pero muy entrañable y emocionante. Otra expresión o cara de la Semana Santa.
La procesión de Lunes Santo de La Salle, Maginets y Descendiment incorporó una peana sobriamente adornada con la imagen del crucificado. Una demostración de que sin demasiado ruido y al son de un par de tambores también se puede marcar la cadencia de un paso llevado a hombros.
Cambio en la organización de la recogida de pasos. Para el público expectante representó un alivio a su plantón y una mejora interesante. Supongo que para los portantes también. Los pasos iban subiendo de manera seguida sin las esperas de antaño. Hay quién echa de menos la presencia de público en la plaça del Rei. ¿Se puede llegar a una solución intermedia?.
En cuanto a la procesión del Santo Entierro no hubo cambios importantes. Lenta salida y los parones habituales. En esta ocasión, sin cortes. Habrá que seguir pensando medidas alternativas. ¿Recorte del recorrido?, ¿Dos procesiones?, ¿Salida adelantada de los armats?. Tiempo habrá para comentar y abrir el correspondiente debate.
Últimamente viene siendo un acto entrañable y significativo el final de la procesión en la plaça del Rei, con el Sant Crist de la Sang esperando a la Virgen de la Soledad y la breve oración de despedida. Todavía es poco conocido y divulgado. Quizás, a mi entender, la entrada en la iglesia de Nazaret de ambas imágenes podría hacerse con la interpretación de la marcha “Setmana Santa de Tarragona” por parte de la Banda Unió Musical de Tarragona.
Pasado el verano, volveremos para hablar de nuestra Semana Santa a la que no debemos olvidar en el resto de año. ¡Buen verano a todos!.

dimarts, 31 de maig de 2016

LES CONFRARIES PARTICIPEN A LA PROCESSÓ DE CORPUS CHRISTI

Diumenge es va celebrar a Tarragona la festivitat de Corpus. Desprès de la tradicional visita al Claustre de la Catedral per veure l'Ou com balla, i de l'Eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe Dr. Jaume Pujol i Balcells, a un quart de vuit de la tarda va sortir del temple catedralici la Processó del Corpus Christi. Enguany la catifa confeccionada per la Reial Germandat de Jesús Natzarè davant de les portes del temple catedralici representava el Rosetó de la Catedral. 

La processó l'encapçalava com és costum el Magí de les Timbales seguit dels Negritos, els gegants Vells i els gegants Moros. Seguia la comitiva amb els nens i nenes que enguany havien celebrat la primera Comunió i les diferents confraries, congregacions, gremis i germandats que conformen la nostra Setmana Santa amb les seves respectives banderes. La Creu processional anunciava que s'acostava la Santa Custòdia amb el seu baldaquí dalt de la carrossa, que era espitjada per quatre membres de les confraries tarragonines. Quan la comitiva va retornar a la Catedral es va donar per acabada la processó i els elements del seguici popular retornaren a la plaça de la Font on es va repartir la típica coca amb cireres.

FOTOGRAFIES BANDERERS DE LES CONFRARIES

Aspirants La Salle Tarragona
Associació La Salle Tarragona
Associació del Pas de la Presa de Jesús, Confraria de Pescadors
Cofradía del Cristo del Buen Amor
Germandat del Sant Ecce-Homo
Aspirants de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
Reial Germandat de Jesús Natzarè
Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu  
Bandera de la Pietat del Gremi de Pagesos
Gremi de Marejants
Bandera del Sant Sepulcre del Gremi de Pagesos
Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat
Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de N. S. J.
     

divendres, 27 de maig de 2016

DIUMENGE SE CELEBRARÀ LA PROCESSÓ DEL CORPUS CHRISTI

Tarragona celebrarà aquest diumenge la festivitat de Corpus. L'Ou com Balla, el toc de campanes i les professons amb els elements dels seguici festiu configuren les activitats que es faran per la celebració.
Com és tradició, a la font del claustre de la Catedral s'hi podrà veure l'Ou com balla. L'horari d'obertura al públic serà de 9 a 13:30 hores i de 17 a 20 hores.
Els tocs de campanes formaran part de la banda sonora de la festivitat. Entre les 16:30 i les 17 hores es podrà escoltar el Toc de classe, des del campanar de la Catedral. Quan aquest s'acabi, el prosseguirà el toc de campanes d'entrada pontifical.
La plaça de la font acollirà l'anada a Professó a les 17:45. Hi haurà la presència del Magí de les Timbales, Negritos, Gegants Moros, Gegants del Cós del Bou- Antics de la Ciutat, Grallers i Timbalers.
Tots ells es dirigiran des de l’Ajuntament cap a la Catedral, acompanyant la Corporació Municipal. A les 18 hores començarà l'Ofici religiós a la Catedral.
Un cop aquest acabi, a les 19.15 hores, començarà la Professó del Corpus, precedida pel grups festius amb el Magí de les Timbales, Negritos, Gegants Moros, Gegants del Cós del Bou-Antics de la Ciutat, Grallers i Timbalers, i una representació de les congregacions, gremis i confraries de la ciutat amb les seves banderes. La custòdia i el Baldaquí del Corpus Christi anirà portada com és costum per membres de les confraries de la ciutat. 
L'itinerari que seguiran és: Pla de la Seu, Pare Iglesias, Merceria, plaça de les Cols, Major, la Nau, Pilats, plaça del Rei, Sta. Anna, plaça del Fòrum, Merceria, Iglesias i Pla de la Seu.
En finalitzar, els diferents elements festius tornaran cap a la plaça de la Font, on ballaran els Negritos i Gegants i es distribuiran de les tradicionals coques de cireres. 
Seguint la costum iniciada fa uns anys, la Reial Germandat de Jesús Natzarè serà un cop més, l'encarregada de confeccionar una catifa davant la porta del temple catedralici.

dimecres, 6 d’abril de 2016

LA SETMANA SANTA A TARRAGONA

Sèrie 'De la Biblioteca a la Ciutat' parlant del fons de cartells que conserva la BHMT

Un dels fons més importants de cartells i programes que es conserven a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona és el relacionat amb les festes de Setmana Santa. L’any 1928 es van començar a publicar cartells i opuscles de la mà del Sindicat d’Iniciativa i de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. D’això ens en parla Quim Mas, coordinador de les publicacions de l’Agrupació, en el segon vídeo de la sèrie De la Biblioteca a la Ciutat. Bon coneixedor d’aquest fons i de la importància de la conservació de la documentació.
Part d’aquesta col·lecció ens va permetre realitzar dues exposicions de cartells els anys 2000 i 2001, i una publicació Cartellisme i Setmana Santa Tarragona 1928-2000, així com un catàleg que recull els primers opuscles publicats per l’Agrupació d’Associacions titulat Setmana Santa Tarragona 75 anys d’opuscles (1928-2003).
En el cas dels cartells és molt interessant veure l’evolució del disseny al llarg dels anys, la progressiva incorporació de la fotografia en detriment del dibuix i els diversos formats utilitzats. Entre els artistes que hi participen en trobem de tarragonins i forans amb estils ben diversos segons l’època. També, en funció del moment polític, destaca la simbologia que s’incorpora al cartellisme, com en el cas dels primers anys del franquisme.
Sovint, els articles que es publiquen als opuscles de les diferents confraries de Setmana Santa sorgeixen de l’estudi de les celebracions d’anys anteriors. La premsa és una bona font d’informació que permet fer un seguiment de la festa al llarg dels anys així com per documentar les curiositats i vicissituds que van tenir lloc a la ciutat, des de les novetats en la construcció dels passos, els canvis en l’organització o les detallades explicacions que els cronistes i historiadors escrivien als diaris locals.

Text: Elena Virgili (directora de la BHMT)
Vídeo: Marc Solé
http://tblog.tarragona.cat/la-setmana-santa-a-tarragona/6490


dimarts, 5 d’abril de 2016

LES PROCESSONS SEGONS EL GOVERN MONTILLA



La processó de Verges rebé un rang superior a la de Tarragona

Enguany la revista de la Congregació de La Sang inclou el nom exacte de la distinció amb què compta la Processó del Sant Enterrament: ‘element festiu patrimonial d’interès nacional’.  Un gest d’honestedat. Proclamada el 1999 ‘festa nacional d’interès nacional’, fou requalificada el 25 de maig de 2010 per la Generalitat, aleshores presidida pel socialista José Montilla.
El Decret 389/2006 del patrimoni festiu, pel qual el Govern revisà les declaracions de festes ja etiquetades abans i en tramità la reclassificació, transformà la nostra ‘festa tradicional d’interès nacional’ en ‘element patrimonial d’interès nacional’. 

La Pietat, de J.M. Jujol, un dels quatre passos destacats pel Govern de Montilla. Foto: Pere Ferré, Diari de Tarragona
El caràcter patrimonial reconeix el caire centenari, diferenciat del tradicional atorgat a partir d’aleshores amb 25 anys de trajectòria. La sorpresa neix quan el Sant Enterrament perd la condició de festa i esdevé element. Segons el decret, ‘es considera festa patrimonial d'interès nacional la celebració d'origen remot, estructurada a partir de seqüències rituals basades en costums i manifestacions simbòliques de caràcter identitari, que té una projecció nacional.’
En canvi, els elements són ‘aquell acte o expressió corpòria o immaterial, de caràcter identitari o simbòlic, d'origen remot, que forma part substancial del ritual festiu de la comunitat a la qual pertany.’
Separa festa i element, de forma que la primera inclou seqüències d’actes i elements, mentre que el segon són els mateixos actes o bé “expressions”. Un element seria part de la festa.

La història gironeja
Ja saben vostès que a Barcelona es gironeja, des de molt abans que Carles Puigdemont  assumís la Presidència. El 23 de novembre de 2010 es reclassificà la Processó de Verges com a festa patrimonial d'interès nacional, no com a element. És a dir, la Processó de Verges és una festa i la de Tarragona un element.
Contrastant els documents usats pel Govern Montilla per classificar-les, n’extraiem  comparacions. La de Verges és documentada, i adjectivada com un costum, el 1666. La de Tarragona, el 1550, abans que la vergelitana.
A Verges els actes de Dijous Sant comencen amb la litúrgia, finalitzada la qual les manages - armats- entren a l'església i fan una reverència davant de l'altar. Aquest acatament rememora l'antiga vetlla del Sepulcre. Seguidament, recullen els misteris.         
L’acord de Govern explicita que a Tarragona els armats ‘recullen els passos o misteris als quals, un cop retut l'acatament, acompanyen fins a la plaça del Rei, des d'on sortirà la processó. Són ells qui encapçalen la processó i realitzen totes les passades ... Finalment, fan d'escorta d'honor del misteri del Sant Crist de la Sang, titular de la Congregació’. Oblida la reverència inicial i també una de final a l’església de Natzaret.
Si parlem de passos, a Verges surten l'Assotament, el Natzarè, la Dolorosa i la Pietat. De Tarragona la Generalitat diu: ‘Només alguns d'aquests passos tenen un notable valor artístic, com el pas de la Pietat de Jujol (1944) i històric com els del Sant Sepulcre (amb una imatge del segle XVIII) i els de la Germandat de Jesús Natzarè, que són anteriors a la guerra del 36-39.’ Tot i el desencertat ús de “només”, el Govern destca quatre passos a la nostra ciutat. Sense comptar la resta, bastants dels quals són homologables, ja empatem.
Verges llueix personatges bíblics, molts dels quals no sols desfilen sinó que també tenen text. Tarragona ofereix els incomparables penitents, històricament dos segles anteriors a la processó.
No he sabut veure la diferència entre una i altra processó. El nou Govern, amb President de Junts pel Sí, s’hauria d’afanyar a esmenar l’errada. O ambdues són elements, o ambdues festes, categoria per la qual m’inclino.

Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 2 d'abril de 2016

dissabte, 26 de març de 2016

UN CAPITÀ ENTRE ATXES I LLANCES



Enguany el Capità Manaies farà 50 anys. És l’Alfons Lorenzo Querol. En fa 45 que el conec. Primer al col·legi Sant Pau durant vuit anys. Després ell d’armat, i jo amb cucurulla amb l’Ecce Homo o sota el pas de la Passió. El 2008 i 2009 cooperàrem en la segona edició del llibre sobre els armats, escrit pel Josep M. Salvadó, un altre Capità Manaies.
Ara compartim el barri antic de Valls. Ell treballa de metge al Pius Hospital i jo a la vora miro de conduir el projecte del Museu Casteller de Catalunya. Avui m’obre el temple dels armats, al darrer pis de la Casa de la Sang, a la plaça del Rei. «És el nostre centre neuràlgic. Tot comença aquí». L’antiga vivenda del conserge de la Sang, el senyor Yepes, és el santuari custodi de la indumentària d’aquests soldats de Roma a Tarragona.

Alfons Lorenzo perpetua la institució tarragonina del Capità Manaies. Foto: Pere Ferré. Diari de Tarragona
L’evolució
El capità de les manaies, rememorant les antigues alabardes que aquesta tropa duia fa segles, parla amb devoció de l’evolució de la seva relació amb la Congregació de la Sang. «Quan vaig començar el 1983, ens vestien a la sala de juntes. Tot era molt seriós i acollonia una mica. Cerimoniosament els senyors de la Sang ens anaven col·locant la indumentària».
L’Alfons retrata uns armats que ja no eren professionals, com els de l’ètnia gitana que pervingueren durant dècades, ni els mercenaris solament governables per capitans amb aroma atàvic com Pau Espinosa o Bonaventura Recasens ‘Ventureta’, ni els alumnes de la Universitat Laboral ni els marcials soldats de lleva magistralment cohesionats per aquell tros d’home que fou Josep Fornós.
Els armats dels vuitanta eren tota una altra generació sota l’empara de Josep M. Salvadó. Però el ritual de vestir seguia destil·lant l’època dels professionals. No fou fins que els manaies ocuparen la vivenda del conserge, quan es pot parlar d’una certa autonomia i d’una major confiança en ells per part de la junta de la Sang.

Predileccions de Divendres
El nostre Capità té els seus moments preferits del Divendres Sant. «Els instants de canviar-se en aquesta sala i de sortir a la terrassa són la foto prèvia», assegura. Ens mostra el tresor amagat des d’on gairebé toquem el Pretori amb el fons de la Mediterrània. També s’hi veu la baixada de la Peixateria.
«Un altres moments molt estimats són les primeres reverències al Sant Crist a l’interior de l’església de la Sang, i les últimes quan s’ha acabat la processó», confessa. Durant el Sant Enterrament, es queda amb els acataments a la imatge del Crist a la Rambla Nova. Sobre aquests, detalla «la baixada important d’espectadors produïda a partir de la retirada dels palcos, tot i que potser darrerament s’ha recuperat una mica».
Els ulls de l’Alfons destil·len passió en parlar de la recollida dels passos a primeres hores de la tarda. «Són moments de salutació i respecte a cadascuna de les imatges, totes per igual», explica.
Al seu grup i a ell es deu la sòlida imbricació dels armats en la congregació. L’Alfons recuperà la figura de la creu nova i liderà la creació de passades com l’encreuament avançat, la formació i passada de tres, la cadena de tres o de quatre, i la piràmide. Des del 1998 és el Capità d’un grup molt estable. El principal repte d’aquesta dècada ha estat el nou vestuari, «amb un equilibri entre una major fidelitat històrica i l’estètica de la tradició tarragonina», segons Lorenzo.

Ahir, Divendres Sant, el Capità Manaies tornà a portar Jesús pres i condemnat a mort pels carrers d’aquesta Tarragona esdevinguda Jerusalem. Amb una tropa de ferotges armats, el conduí a la crucifixió però després el va estimar infinitament. Cada any esdevé el capità del silenci, que anhela canviar el vermell de la sang per la blancor de la pau. Fa 50 anys que m’ho diu a cau d’orella.

Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 26 de març de 2016

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT A TGN: MOLT MÉS ENLLÀ DE LA FE I DEL SILENCI

Unes 30.000 persones van omplir ahir els carrers del centre de Tarragona per seguir la processó del Sant Enterrament. Un any més hi van prendre part 3.000 participants de 12 congregacions

Tarragona va tornar a demostrar ahir que és la capital catalana de la processó del Sant Enterrament. Un any més, els carrers de la ciutat es van tornar a quedar petits per seguir un recorregut en el que hi participen unes 3.000 persones i en el que hi prenen part els Armats de la Sang, les dotze associacions de Setmana Santa –que van acompanyades dels vint respectius passos– així com la corporació municipal, les autoritats i la Banda Unió Musical.
El Cristo del Buen Amor sortint de la Plaça del Rei. Foto: Pere Ferré, Diari de Tarragona
Segons fonts de la Guàrdia Urbana, són més de 30.000 les persones que, any rere any, no es volen perdre el passeig dels passos pels carrers cèntrics de la ciutat, que està encapçalat per la cohort romana i la bandera negra de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang, entitat organitzadora d’aquest esdeveniment considerat com Festa d’Interès Turístic Nacional per la Generalitat de Catalunya des de l’any 2000.
Precisament, aquesta és una de les principals característiques de l’acte estrella d’ahir. I és que la del Sant Enterrament no és només una processó religiosa –que també, i molt–, sinó que el seu simbolisme va molt més enllà, per convertir-se en un acte cultural que genera l’interès de les persones que no són catòliques practicants però que valoren l’acte pel seu enorme desplegament i virtuositat. Una prova d’això n’eren l’Albert i la Joana, que ahir a l’inici de la processó explicaven que «no som gens religiosos, però el divendres sant ens agrada venir a veure la processó».
En l’àmbit institucional, a la comitiva de la corporació es va poder veure a l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, qui va estar acompanyat de representants de la majoria de partits del Saló de Plens. Allí estaven, per exemple, Rubén Viñuales (Ciutadans), Pau Ricomà (Esquerra), Alejandro Fernández (PP) o Albert Abelló (CDC). Cal assenyalar que la regidora Elvira Ferrando no va estar entre les autoritats municipals, ja que va desfilar amb la seva congregació: el Sant Ecce-Homo. No hi van prendre part, en canvi, ni representants de la CUP ni d’ICV.
En canvi, per molta altra gent la processó del Sant Enterrament sí que té un caràcter marcadament religiós, tradicional i de devoció. Un exemple n’eren la Pilar i Maria Albina, que una hora abans de començar la processó ja seien a Pla de Palau. «Vinc cada any i sempre intento estar aquí» explicava la Maria Albina, mentre que la Pilar va a «diversos llocs, com la Catedral o la Baixada de la Pescateria». Les dues van remarcar «el caràcter religiós» de l’acte, ja que «aquest n’és la seva base i té un suport ciutadà molt important».
També amb força antel·lació van arribar en Francesc i la Concha, que tenien un seient al Pla de la Seu. «No venim cada any. Enguany estem aquí perquè vé el meu germà de Nova York», explicaven. «Aquesta processó m’encanta, sobretot la part que passa pel Pla de la Seu perquè dóna molta sensació de recolliment» assegurà la Concha, mentre que el Francesc –que és de La Salle–lamentava que «es talla massa i es fa una mica llarga».
Amenaça de pluja
La desfilada va donar el tret de sortida puntualmente a les 19.30 hores, després d’una tarda en la que els núvols van prendre el protagonisme de la jornada. Més d’un va témer per la possible aparició de la pluja, tal i com va passar fa tres anys. Malgrat, però, que el sol es va amagar a primera hora de la tarda, finalment l’aigua no va fer acte de presència i la comitiva va començar a avançar amb el raspament de les sandàlies dels 41 soldats dels armats que, a poc a poc, van fer realitat el que semblava impossible: el silenci dels presents.
La Sang, el Gremi de Marejants, L’Associació La Salle, La Confraria de Pescadors, el Cristo del Buen Amor, el Sant Ecce-Homo, Nostre Pare Jesús de la Passió, Jesús Natzarè, el Descendiment de la Creu, el Gremi de Pagesos, Sant Magí Màrtir i la Soledat van iniciar el seu trajecte de manera lenta però ja sense aturador des de la Plaça del Rei, punt des d’on van accedir al Passeig de Sant Antoni per anar –com és tradicional– a Pla de Palau, el Pla de la Seu, Les Coques, Merceria, la Plaça de les Cols, carrer Major, la Plaça de la Font, Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, pujar per la Baixada de la Pescateria fins tornar a la Plaça del Rei.
El recorregut va generar, un any més, una gran expectació, i és que fins quatre fileres de persones es van poder veure als espais més concorreguts, com el Passeig de Sant Antoni o la Rambla Nova. Poc a poc, i després de diverses aturades, els participants van arribar de nou a la Plaça del Rei. Els primers –els Armats– ho van fer a les 22.04 hores, just abans que sortissin el Gremi de Pagesos, La Soledat, les autoritats i la Banda Musical.
Després d’un inici amb un ritme trepidant, poc a poc la velocitat va anar a menys i la processó es va donar per finalitzada passada la una de la nit. A aquelles hores, el nombre de públic ja s’havia reduit de manera considerable. Molts d’aquests espectadors van utilitzar Twitter i Facebook per penjar-hi fotografies. Enguany, però, la gran novetat va ser l’aplicació Periscope, on molts dels espectadors van publicar-hi videos en directe per mostrar la que és la gran processó de referència de divendres sant.

UNA RECOLLIDA MÉS ÀGIL

Durant dues hores i mitja els Armats van recórrer els carrers de Tarragona,'convidant' als passos a participar a la Processó.

La d'ahir va ser una recollida marcada per quatre molestes gotes i perquè gràcies al canvi de format la cerimònia va ser molt més àgil. Els més agraïts, els Armats, que no van haver de pujar i baixar els estrets carrers de la Part Alta repetidament.
Quan les campanes donaven les 16.00 de la tarda, hora de l'inici, la plaça del Rei estava molt tranquila. Un cordó de seguretat impedia accedir al centre, algunes persones esperaven als bars dels voltants i les portes de l'església de Natzaret completament tancades. Minuts més tard començaven a sortir els arrengladors de la Sang i en qüestió de minuts s'obrien les portes de l'església i, després de saludar a la imatge del Crist de la Sang, es posava en marxa la cohort. Precedia la comitiva l'estendard, els vuit timbalers, el Capità Manaies i els 32 soldats de la cohort romana.
A pas ferm van baixar fins a la Rambla Vella, on ja els esperaven els confrares de La Salle amb L'Oració a l'Hort. Primer salutació, segon i enmig del silenci i una gran expectació, els soldats inclinaven el cap per tercera vegada, per continuar la seva marxa i repetir el ritual davant del Vetlleu i Pregueu.

Els armats fent l'acatament al pas 'Jesús és despullat de les seves vestidures' dels natzarens. Foto: Pere Ferré. Diari de Tarragona
Cafè i fotos
Els misteris de La Salle ja començaven a caminar cap a la Part Alta i, sense temps per perdre, els Armats seguien descendint. A continuació cap a la Plaça Verdaguer, on arribaven a les 16.20 hores. Quan molts turistes encara estaven prenent el cafè en alguna de les terrasses d'aquesta cèntrica plaça, el so dels timbals els aixecava de les seves cadires per intentar treure les millors fotos.
Primer davant dels pescadors i després amb el Descendiment de la Creu, van repetir mesurats moviments. Tres passos, cada vegada els mateixos: picar a terra amb la llança mentre s'inclinaven cap endavant, primer recolliment i novament ferms. I així fins a tres vegades. «Aquí sí que hi ha disciplina», feia broma un noi entre el públic que anava acompanyat d'uns amics. Mentrestant, els soldats ja seguien cap a la Rambla Nova on es van parar fins a quatre vegades abans no van arribar a escassos metres de l'estàtua de Roger de Llúria, on els esperaven els Maginets amb el seu Retorn del Calvari.

Comença a ploure
Mitja volta i enfilaven ara Rambla Nova amunt, sense trencar files ni un moment, tot i que la confraria del Natzarè -amb els seus tres misteris que els Armats ja havien saludat-, tan sols havia començat a moure's tímidament. I és que, quan pràcticament eren les cinc de la tarda i els armats estaven a punt d'arribar a l'altura dels Marejants, la Rambla començava a ser una artèria intransitable, obligant als arrengladors a obrir pas. Les cadires disposades per a la processó de la nit, pràcticament plenes. I, una altra vegada, el mateix: primera salutació, segona salutació, tercera salutació i en marxa.
A les 17.05 els Armats portaven una hora caminant pels carrers de Tarragona, i quan estaven arribant davant de l'Ecce-Homo queien les primeres gotes. Tornava la mateixa malson de tots els anys, tot i que després del sol del matí i que no hi havia previsió de pluja, ningú temia que això pogués acabar aigualint la nit. Així que, a pas ferm, continuaven el seu camí. Arribaven a la Plaça de la Mitja Lluna quan la Rambla era tota una orquestra, en la qual sobresortien els sacs de gemecs que acompanyen el Sant Ecce-Homo.
Després de les salutacions pertinents davant del Jesús de la Passió, els Armats enfilaven de nou cap al centre històric. Ara sí, completament impossible seguir-los el pas amb els carrers abarrotats de gent. I a les 17.25 hores arribaven de nou a la Plaça del Rei, on ja els esperaven els primers passos, tapats amb plàstics per la pluja, que havien completat el recorregut, a l'espera de l'inici de la processó. 
Acataments al Crist de la Humiliació, i abans de continuar cap a la Plaça de la Pagesia, encara van tenir temps de descansar uns minuts al carrer Santa Anna.
A les 17.45, els legionaris iniciaven de nou la marxa. Amb el que no comptaven els arrengladors és que haurien de recollir les taules de les terrasses del costat dret de la Plaça del Fòrum, perquè el seguici no tenia prou espai per pasar. Superat aquest obstacle, i sense que aquest hagi entorpit la marxa, enfilaven cap a Les Coques i fins a la Plaça de la Pagesia. Fins i tot van haver d'esperar uns minuts abans d'entrar, ja que els pagesos no havien tingut temps de treure al carrer els seus misteris, que seguien a l'interior de l'església, protegint-se de l'amenaça de pluja.
I mentre el Sant Sepulcre i La Pietat ja iniciaven el seu camí cap a la Plaça del Rei, els Armats enfilaven l'últim tram que els conduiria fins a la seu del Col·legi d'Enginyers Industrials, on es recull La Soledat.
La 'Sole', amb el seu mantell blau i els seus clavells blancs. La confraria de les dones, que sempre l'acompanyen tot i que és l'última. I un bon nombre d'aquestes l'esperaven als peus de la Catedral per guiar-lo en el camí cap a la Plaça del Rei. Començaven a formar les files quan els Armats ja iniciaven el retorn. I a les 18.30, dues hores i mitja després de la seva sortida arribaven de nou al punt d'inici, ara sí, ple de gent.

dijous, 24 de març de 2016

LA SANG CREA IMANTS I TARJETES PER RECOLLIR FONS PELS CASCOS DELS ARMATS

S’hi poden veure detalls dels passos de la congregació i informació històrica

La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist ha creat un sèrie de targetes i una «xapa-imant» que posarà a la venda per tal de recollir fons. El sotsprefecte de l’entitat, Josep Ignasi Boada, explica que «tot aquell que vulgui adquirir les peces ho podrà fer als establiments de la Part Alta o a la nostra congregació, a l’església de Natzaret». L’objectiu principal d’aquesta creació és finançar els cascs dels Armats,  que encara falten per completar. Aquests elements es podran adquirir al preu de 2 euros. 
Cal recordar que, fa uns anys, que la Sang va iniciar el projecte de renovació de l’equipament dels Armats. Boada assegura que «està previst que entre avui i demà arribin els cascos que ens faltaven, procedents d’Alemanya, i elaborats seguint el rigor històric». L’escamot està format per 40 armats. Les targetes mostren nou imatges dels passos de la Sang i la Soledat.

La "xapa-imant" mostra la imatge del casc dels Armats

LA SOLEMNITAT S'ESTÉN PEL CENTRE DE LA CIUTAT AMB LA PROCESSÓ DEL DOLOR

El pas de l'Ecce-Homo. Foto: Cristina Aguilar, diari més  
Les cucurulles van omplir el centre de Tarragona, ahir al vespre, amb la multitudinària Processó del Dolor. La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió va portar la solemnitat de la mà de més de 1.300 congregants de cinc confraries diferents. El president de la germandat, Josep Francesc Ferrer, va destacar que «després d’estrenar un escamot d’armats l’any passat, enguany només hem renovat un penó que data del 1948». El congregant Josep Puig ha estat l’encarregat d’arreglar el penó, en una feina que s’ha allargat durant els últims mesos. «Es tracta d’una peça de vellut granat amb el dibuix d’un pergamí al centre», explicava. 
Així, l’Associació de La Salle –amb el pas de L’oració de Jesús a l’Hort–, la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang –amb La Flagel·lació–, la Reial Germandat de Jesús Natzarè –portant El Cirineu–, la Germandat del Sant Ecce-Homo –amb el pas de l’Ecce-Homo– i la germandat organitzadora amb el pas de Jesús de la Passió i Sant Crist van mostrar la cara més solemne pel centre de la ciutat. En primer moment, però, l’església de Sant Joan Baptista va acollir el Rés del Rosari del Dolor i la pertinent predicació, al voltant de les set de la tarda. Pel que fa al bon estat de salut de l’entitat, Ferrer va reconèixer que «continua costant el fet d’atraure al jovent». Tot i això, va defensar que «l’any passat, amb la celebració del 75è aniversari de la germandat, vam estrenar una Banda Infantil amb 15 menuts que continua ben viva». Aquesta també va desfilar ahir i el president va mostrar-se convençut que «no morirà», atès que ja hi ha alguns membres que s’introduiran en la banda d’adults, fet que confirma el relleu generacional de la germandat. 

La Flagel·lació, de la Congregació de la Sang. Foto: Cristina Aguilar,diari més
D’altra banda, ahir a la nit es va poder viure el Via Crucis de la Trinitat o dels Gitanos pels carrers de la Part Alta. El Via Crucis va sortir de la Parròquia de la Trinitat, a la plaça del Rei.

Dijous Sant La celebració litúrgica continuarà avui amb la tradicional missa que cada associació organitza i celebra en les seves respectives esglésies i parròquies. A més, a partir de les vuit del vespre, l’església de Natzaret durà a terme els Torns de Guàrdia d’Honor dels armats de La Sang al Santíssim Sagrament. A l’església de Sant Pere, a dos quarts de deu de la nit, tindrà lloc el Passadís de la Llum i Torns de Guàrdia dels armats del Gremi de Marejants. Amb l’entrada al Divendres Sant, a un quart d’una de la matinada, la Germandat del Sant Ecce-Homo o l’Associació Juvenil Loreto portaran el seu Viacrucis fins al santuari del Loreto.  

dimecres, 23 de març de 2016

LA REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÉ LLUEIX ELS VESTITS RENOVATS DEL MISTERI MÉS ANTIC

El Pas del Natzarè a punt d'iniciar-se la desfilada. Foto Cristina Aguilar, diari més
La Reial Germandat de Jesús Natzarè va omplir, ahir al vespre, la Part Alta amb centenars de seguidors. La processó de Dimarts Sant va prendre vida de la mà de més d’un centenar de congregants que funcionaven com a portants o músics. Després del Via Crucis per l’interior de l’església de Sant Francesc d’Assís, petits i grans van irrompre als carrers del nucli antic. Una de les novetats d’enguany ha estat la renovació dels vestits de les tres imatges que conformen el pas de Jesús Natzarè, el més antic de la germandat. La presidenta de l’entitat, Maria Eulàlia Veà, explicava que «vam poder restaurar les imatges i la peanya i, ara, vam decidir renovar els vestits de les verges: la Mare de Déu, la Verònica i de Salomé».
A més, va destacar que «és la primera vegada que la Banda Infantil de Cornetes surt en processó». Cal recordar que la Banda Infantil va introduir aquests instruments l’any passat, amb motiu del seu cinquè aniversari. «Els joves s’han hagut d’esforçar per aprendre a bufar i mantenir el ritme mentre caminen i han demostrat que en són molt capaços», afegia. Aquesta està formada per gairebé una quarantena d’infants, que demostren el bon estat de salut de la congregació. En els pròxims anys, un dels reptes que es planteja l’entitat és introduir també les gaites a la Banda Infantil. «Esperem que hi hagi algun nen o nena que vulgui tocar la gaita i, en uns anys, tenir una formació infantil com la de la banda d’adults», detallava.
Al voltant de les vuit del vespre, els passos del Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures van començar a desfilar en processó, acompanyats per un escamot dels armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang. També hi va participar una formació de ministrers.

Processó del Dolor

La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió liderarà avui la Processó del Dolor. Des de les set del vespre, l’església de Sant Joan Baptista acollirà el Rés del Rosari del Dolor i la predicació. Poc després, a dos quarts de vuit, la Processó del Dolor donarà el tret de sortida des de la plaça de Sant Joan Baptista. Hi participaran els armats de la Confraria de la Creu de Torredembarra, seguits de cinc passos: L’oració de Jesús a l’Hort –Associació La Salle–, La flagel·lació –La Sang–, Ecce-Homo, El Cirineu –Germandat de Jesús Natzarè– i Jesús de la Passió i Sant Crist. 
A dos quarts d’onze de la nit, es durà a terme el Via Crucis de la Trinitat o dels Gitanos, des de la plaça del Rei.

dimarts, 22 de març de 2016

GENT DE SETMANA SANTA. DIARI DE TARRAGONA

El blog de la Setmana Santa TGN us ofereix, gràcies al Diari de Tarragona, la sèrie col·leccionable Gent de Setmana Santa en format digital.

Per poder-los consultar i descarregar, cliqueu els enllaços següents:

ELS JOVES PORTEN EL SANT CRIST USANT UNA PEANYA PER TOTA LA PART ALTA

Per primera vegada el Sant Crist va ser portat dalt d'una peanya. Foto: Carla Pomerol, diari més 
L’aposta per aconseguir el relleu generacional dins de les confraries de Tarragona es va poder constatar ahir al vespre. Centenars de persones van desfilar pels carrers de la Part Alta per formar part del Via Crucis Processional liderat per l’Associació La Salle, La Reial Congregació del Venerat Cos de Nostre Senyor Jesucrist en el Descendiment de la Creu i la Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona. Per primera vegada però, es va potenciar la presència del jovent gràcies a l’Associació La Salle. Una dotzena de joves van poder portar el Sant Crist a espatlles gràcies a una peanya que van adaptar per l’ocasió. El president de l’entitat, Joaquim Julià, va explicar que «el recorregut és el mateix de cada any, però hem volgut permetre que alumnes de Batxillerat participin per mantenir la tradició».
De fet, el silenci va inundar la Part Alta amb la sortida del Viacrucis Processional, des de l’ermita de Sant Magí. Cal destacar que, enguany, se celebra el vintè aniversari de la recuperació d’aquest Via Crucis. La Congregació del Descendiment va tirar endavant la recuperació del Via Crucis de Dilluns Sant al costat de les altres dues entitats. Cap als anys seixanta, «el Viacrucis sortia de l’església de Sant Pau i arribava a la coneguda com avinguda Navarra, a la plaça Imperial», explicava Julià.
Després de la celebració de l’Eucaristia a l’ermita de Sant Magí, al voltant de les vuit del vespre, el Viacrucis va iniciar el seu recorregut per punts com el pla de Palau, el pla de la Seu o l’Arc de Sant Llorenç, fins a retornar al Portal del Carro. 
El dia d'ahir també va comptar amb la tradicional jornada presbiteral, que va iniciar-se al matí, amb la missa crismal a la Catedral de Tarragona.

La Reial Germandat de Jesús Natzarè serà la protagonista d’avui a partir de les set del vespre durant a terme la missa i el Via Crucis per l’interior de l’església de Sant Francesc d’Assís. A partir de les vuit, s’iniciarà la processó pels carrers de la Part Alta amb un escamot dels armats de La Sang i els tres passos –El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures–. També hi participaran formacions com el Cor d’Aspirants, la Banda Infantil de Timbals, la Banda de cornetes, gaites i timbals de la Germandat, així com una formació musical de ministrers. Hores més tard, la Catedral acollirà el concert La Passió segons Mateu amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cort Ciutat de Tarragona, avui a dos quarts de deu de la nit.