dissabte, 27 de febrer del 2016

LA LLEIALTAT DELS DEVOTS ANÒNIMS


Matí de dissabte. Església de Natzaret. El Crist de la Sang, abatut a la creu, escolta la conversa amb tres penitents que cada Divendres Sant l’acompanyen en la processó. Són sota la cucurulla d’aquesta figura present a la Consueta de la catedral de 1369.
L’Anna, nascuda el 1959 a la baixada de la Peixateria, explica la penitència com una tradició familiar. ‘El pare ho era i la mare també alguns cops. Fa 29 anys que hi vaig i cada Divendres Sant em bull la sang’.
Els penitents no seran confrares coneguts ni reconeguts. Foto: Pere Ferré (Diari de Tarragona)
El Joaquim nasqué el 1944 i és congregant des dels quatre anys. Ha sortit sempre menys l’any de la mili, quan va desfilar a Reus amb l’aviació. ‘Després d’haver anat amb atxa i d’espitjar 9 anys el pas dels penitents, fa 15 anys Jordi Blanch (a.c.s.) em demanà portar la creu dels improperis’. Els improperis són els atributs simbòlics de la Passió, identitaris d’aquest tram fundacional de la processó.
L’Esteve, del 1954, començà amb La Salle. Es reenganxà amb el Descendiment quan la congregació estigué a punt de desaparèixer. Finalment, passà a la Sang, primer a les files d’atxa i després com a penitent. ‘Carles Baches em proposà dur la creu dels nusos. També he portat la normal i l’agonia’.
Coincideixen que aquest darrer és l’improperi més dur. ‘És un gran sacrifici’, assegura el Joaquim. ‘Costa molt aguantar els braços en creu. Veus com els aixeques i et cauen cap al cos’.
L’Anna duu el de la Verònica, que il·lustra el cartell d'enguany. ‘Sóc un pack amb la Verònica’, diu amorosament. ‘Els espectadors es fixen molt en la cara del Sant Crist sobre el llenç. Les criatures pregunten el sentit i els pares els hi expliquen’.

Moments personals
Cada penitent viu el Divendres Sant intensament. L’Anna recorda amb nostàlgia quan al matí anava a buscar farigola. ‘A casa és indispensable dinar la cassola de fang amb el bacallà’. Després viu la recollida al carrer on nasqué, torna a casa i es vesteix per dirigir-se a l’església de la Trinitat, a la plaça del Rei. S’hi concentren els penitents. Des de les escales, guaiten la processó. 
El Joaquim viu la recollida amb neguit, anant d’un lloc a un altre. ‘M’agrada així’. Cap a les 9 del vespre o quarts de 10 es canvia dins la Trinitat. ‘Busco un voluntari que em faci la llaçada de la cucurulla, que m'estrenyi força perquè no es mogui’, detalla. 
Un moment predilecte de l’Esteve és l'obertura de portes de l’església i la gernació que els deixa camí.  Per al Joaquim, el tram entre l’Ensenyança i les Escrivanies Velles és especial, a recer de ‘la nostra catedral, perquè com ella no n’hi ha cap altra al món’. Allí l’Anna escolta les campanes de les deu de la nit. ‘Són uns instants molt macos’.
L’Esteve i el Joaquim viuen amb fervor el retorn del Crist a Natzaret. ‘M’esborrona perquè és bonic i emotiu’, detalla l’Esteve, situat discretament vora l’altar.  Per a l’Anna, ‘també és trist perquè s’acaba fins l’any vinent’.
Els pregunto sobre la salut de la penitència que, en xifres de 2015, no passa pel moment més àlgid. L’Anna i el Joaquim consideren que no s’extingirà. ‘És molt difícil abandonar un fet que l’has convertit en arrel’, argumenta ella. El Joaquim és explícit: ‘Mentre hi hagi un tarragoní, els penitents perviuran. Ho portem ben a dins’.
L’Esteve és pessimista. ‘És una aposta personal i ara la joventut no està per les qüestions religioses. A nosaltres les arrels de casa ens van marcar. És un tema generacional’.
Avui he parlat amb els ulls intrigants que, de petit, em miraven des de darrera de les cucurulles negres en la foscor. No podia arrencar el meus dels seus. Hi he descobert les veus i escoltat el batec dels cors. En cap altre lloc com dins les seves vestes, cap tanta Setmana Santa. Lleialtat impagable.

Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 27 de febrer de 2016

diumenge, 21 de febrer del 2016

NOVETATS EN EL VIACRUCIS DEL DILLUNS SANT

La imatge del Sant Crist serà transportada sobre una peanya per alumnes de Batxillerat del col·legi tarragoní

Via crucis de Dilluns Sant 2014 Foto. Arxiu Daniel Pallejà 
L’Associació La Salle de Tarragona està disposada a mantenir el relleu generacional dins de la seva entitat durant la celebració de la Setmana Santa. Així, per primera vegada, diversos joves participaran en el tradicional, silenciós i auster Via Crucis del Dilluns Sant. Normalment, la imatge del Sant Crist és portada per una persona, però en aquesta ocasió fins a una vintena de joves podran dur-la després d’adaptar una senzilla peanya. 
El president de l’Associació de la Salle, Joaquim Julià, explica que «estan adequant la peanya d’assaig i així dotze persones dins i vuit fora portaran el Sant Crist el dilluns». L’objectiu principal d’aquesta novetat és «mantenir la tradició i el relleu, per tal d’aconseguir integrar a la gent jove», detalla. Tot i això, assegura que «feia temps que diversos joves volien portar la imatge. A més, si cal, s’hi podran afegir els joves de la Banda de Timbals perquè en el Viacrucis de dilluns no toquen». 

Assaig d'aquest cap de setmana amb la nova peanya adaptada pel Viacrucis de Dilluns Sant
Foto: Facebook Portants Oració a l'Hort (Carles Salvadó)  
Enguany també se celebra el vintè aniversari de la celebració del Via Crucis del Dilluns Sant –en el seu actual format–, com a recuperació del que antigament celebraven conjuntament amb la Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu pels carrers que envoltaven la Parròquia de Sant Pau. La imatge del Sant Crist titular de la Capella de Sant Magí presidirà només el final del Via Crucis amb el cant del Crec en un Déu i l’adoració de la imatge. Julià recorda que en aquest Viacrucis també hi participa la Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona. A més, subratlla que «el pas no portarà cap escut distintiu de les tres confraries al davant». A més, Julià defensa la voluntat de repetir l’experiència en els pròxims anys. «Volem que hi hagi una continuïtat dins de l’Associació i esperem que la proposta tingui una bona resposta i perduri en el temps», afegeix. Cal recordar que, abans del Viacrucis, la Capella de Sant Magí acollirà l’eucaristia en sufragi dels congregants difunts de les tres confraries. 

dissabte, 20 de febrer del 2016

ELS HOMES DELS MISTERIS



Manllevem el títol a Ferran de Querol i de Bofarull (1857 - 1935). La seva novel·la ‘Herèu y Cabalé. Costums tarragoninas’, editada a Tarragona per l’Estampa de Francesc Sugrañes el 1903, conté el quadre costumista més ric en detalls de la processó del Sant Enterrament. N’és la narració literària més antiga.
«Els homes dels misteris» són els que els traginaven el 1872, data en què situem l’escena de Querol. També rebien el nom de «portants», que s’ha imposat. Ja aleshores aquesta era una funció explícita.
Tot i que probablement tots eren carregats a coll, els mots de l’escriptor, alcalde de Tarragona, president provincial i diputat a Madrid, descobreixen quins empraven aquesta tècnica amb plena certesa. Del Natzarè de l’època en diu: «lo del ‘Nazarero’, tremolant, la esculptura luctuosa y la creu que porta al coll, pel brandeig del tabernacle». Era una sola figura vestida, la titular.
L’altre era el Sant Sepulcre, també una única imatge, la talla actual: «lo Sant Sepulcre passa, bressat pel moviment ondulatori que la preciosa carga imprimeix als portants». La tremolor arran del brandeig denota el moviment d’aquests tabernacles sobre les espatlles.
El del Natzarè fou reformat notablement el 1907 per la nova germandat de Jesús Natzarè, en sumar-s’hi les figures de les Tres Maries, de l’escultor barceloní Josep Rius Mestres (1866-1958). En canvi, el Sant Sepulcre es perpetuà amb una sola imatge. Ambdós foren traginats a coll, el primer fins avui i el segon durant alguns anys després de la guerra civil.
En la narració de Querol apareixen altres misteris. Imatges fotogràfiques posteriors certifiquen que la tècnica de càrrega era la mateixa. Dels que estan integrats per escenes amb diversos personatges, el més antic és el «misteri dels pescadors».  Com a llicència literària, Querol en fa una síntesi entre l’Enterrament i la Pietat, però sabem que els homes de la mar duien el primer. El testimoniatge de Josep Pons, secretari del gremi el 1835 i alcalde de marina el 1866, permet datar-lo el 1826 com obra del tarragoní Vicenç Roig Besora «Vicentó» (1764-1837).

El 1858 el "misteri dels pescadors" adoptà la frontalitat que crearia escola local. Foto: Arxiu Daniel Pallejà

Frontalitat revolucionària
Aquest pas, el de més personatges, experimentà dues reformes el 1858 –passant de cinc a set imatges en una innovadora disposició frontal en l’esplendor de l’ofici quan els pescadors arriben a bastir castells de nou pisos- i el 1902, amb nova peanya, que arribarà a la guerra civil. Fotografies d’Hermegild Vallvé de 1925, les publicades per Jaume Benages i Rafel Calle a ‘Tarragona, segle XX, a través de les postals’, o per Daniel Pallejà a l’imprescindible setmanasantatgn.blogspot.com , informen que era carregat per ganxos a l’exterior i per homes rere els faldons.
Amb imatges de vestir i cabell natural, la morfologia frontal del misteri dels pescadors gestada el 1858 serví de pauta per a la transformació del Natzarè el 1907, llegada fins avui. També per a peanyes noves com la dels Assots de 1906, o misteris com La Pietat de 1910, els nous Assots de Josep Campeny de 1914 i l’Ecce Homo de Rius de 1918. Els dos darrers passarien a rodes cap a 1925.
Quan el 1936 fou cremat el pas de la mar, el Natzarè perpetuà la tècnica de carregar a espatlles les composicions de diverses figures.  Malgrat que a la postguerra altres es portaren d’aquesta manera, n’arribà a ser el testimoni solitari sense el qual no hauria estat possible una fidel recuperació del sistema patrimonial de la càrrega de les escenes de la Passió.  És l’únic sempre dut a coll.
Passada la guerra civil, els Marejants traginen a espatlles el nou Enterrament, retrobant la tècnica patrimonial salvada pels Natzarens. El 1956 hi posarien rodes i el 1990 reprendrien la tradició.

Publicat al Diari de Tarragona (www.diaridetarragona.com), dissabte 20 de febrer de 2016

divendres, 19 de febrer del 2016

SEMANA SANTA 2016



Desde la distancia percibo, un año más, el latir de la Semana Santa tarraconense. Algo que para quienes estamos lejos nos transmite una cierto sentimiento y emoción no exenta de interés y nostalgia.
Me llegan noticias de  tres novedades para este año. Una, es el  cambio en el proceso de la recogida de pasos y su llegada a la plaça del Rei con el propósito de facilitar una mayor fluidez a la misma. La medida beneficia a los participantes (principalmente portantes) y espectadores a los que se les ahorra una espera innecesaria. Además se les ofrece el valor añadido de poder estar en la plaza del Rey un mayor tiempo contemplando los pasos y viviendo los momentos previos a la salida de la procesión del Santo Entierro. Son instantes que los tarraconenses no le damos la debida importancia. En cambio a los visitantes les impresiona el marco y el entorno de la citada plaza, el comprobar de cerca el valor estético de los pasos, el movimiento y expectación de gentes, el ambiente familiar de abuelos, padres y nietos preparándose para la salida y  los diferentes rituales que preceden al inicio de la citada procesión.

Jesús Natzarè. Foto: Dani Pallejà
La segunda novedad es el cambio de fecha del Pregón de la Semana Santa. Cosa lógica y normal que se da en la mayor parte de poblaciones. Aquí también aparece otro valor añadido aligerando de actos un Domingo de Ramos muy denso. Bendición de palmas. Oficio en la catedral. Procesión de la borriquita. Via Crucis de la Sang. De todas maneras no estaría mal pensar y estudiar dos alternativas.
Por una parte darle mayor empaque escénico y contenido al acto del propio Pregón. No solamente con la búsqueda del renombre del presentador. Sería una buena medida el acompañamiento de un concierto de marchas procesionales de evidente atractivo para el público en general. Tampoco estaría mal  la presencia de los pendones de las diferentes cofradías en el escenario del acto. Le daría mayor identificación y empaque al mismo.
Por otra, trasladar la procesión de la “borriquita” a la mañana del Domingo de Ramos enlazándola con  la bendición. El citado paso podría salir de Sant Joan y el transcurso del trayecto hasta la llegada a la catedral recoger e incorporar las familias con los niños que acuden a Les Coques. Participar en la corta procesión hasta la puerta de la Seo y luego regresar, después del oficio, hasta la iglesia de San Agustín. La tarde quedaría para un mayor protagonismo y participación al Via Crucis de la Sang.
Finalmente existe la novedad de una procesión organizada por la Cofradía del Cristo de Buen Amor por la parte baja de la ciudad. Puede constituir una oportunidad de ofrecer una “descentralización” urbana de eventos semanasanteros abriéndolo a otros ámbitos ciudadanos menos habituales dando la posibilidad a unos cofrades a desfilar con su paso titular. Esperemos que  tenga una buena acogida.
Todo lo anterior es una muestra de la permanente revitalización de nuestra Semana Santa. Cosa siempre necesaria. Pero no olvidemos la existencia de otros importantes retos todavía pendientes comentados en otras ocasiones. Uno de ellos es la de darle otro aire a nuestro principal acto: la procesión del Santo Entierro. Una especie de asignatura pendiente. Es evidente la problemática de la misma y de su paulatina decadencia tanto en expectación como participación. La expresiones “lenta”, “pesada”, “largas paradas”, “cortes”, “difícil de presenciar en toda su integridad”, “trayectos vacíos”, “frialdad ambiental”, suelen ser las calificaciones habituales en opinión de una mayoría de personas. Solución complicada al confluir diferentes cuestiones. Unas de tipo estructural, como la peculiaridad de algunas calles del recorrido, itinerario excesivo, pasos llevados a hombros, la entrada a la plaça del Rei, horario adecuado, accesibilidad… Otros de tipo personal como la actitud, colaboración o el comportamiento de organizadores, congregantes, directivas de las cofradías, armats, portans, bandas, participantes y espectadores en general. Como se puede  comprobar los aspectos a considerar son amplios y complejos cuya solución no proviene de la acción de una barita mágica sino de unos consensos y paulatinas decisiones o probaturas.
Plaça del Rei. Foto Dani Pallejà
Todo lo anterior demuestra que nuestra Semana Santa esta activa y viva.  Como tal presenta diferentes y variados frentes abiertos: promoción y comunicación mediática, idoneidad musical, alternativas económicas, relaciones entre cofradías y la Asociación, búsqueda de una mayor integración de la sociedad tarraconense, calendario y solapamiento de actos, colaboración institucional, etc. Tampoco hay soluciones fáciles pero se puede ir marcando prioridades eligiendo los eslabones a superar sucesivamente.
Lo importante es que sigamos enamorados y apasionados por la Semana Santa de Tarragona asistiendo con espíritu positivo, buena voluntad, interés, perseverancia, afecto y cariño a uno de los principales acontecimientos de la ciudad, no suficientemente valorado, en sus vertientes de carácter sentimental, religioso y tradicional. Finalmente, y no es banal deseo, espero que la climatología nos acompañe y no sea motivo de inquietud y preocupación. 

dilluns, 15 de febrer del 2016

LA SANG I L'OCTA HAN PRESENTAT AQUEST MATÍ EL 'GRAN CONCERT CATEDRAL DE TARRAGONA'


Aquest matí a l'església de Natzaret, l’Orquestra de Cambra de Tarragona (OCTA) i La Sang han presentat la producció simfònica “Gran Concert Catedral” que tindrà lloc aquest dissabte 20 de febrer amb el suport de la Fundació Privada Mutua Catalana i Cervesa Rosita.

Foto: Arxiu Congregació de la Sang
Foto: Arxiu Congregació de la Sang

En aquesta ocasió tant especial els tarragonins, liderats pel versat Director convidat Diego Miguel-Urzanqui, comptaran amb la destacada soprano Maite Pérez (solista resident de l’OCTA) i oferiran un programa virtuós i elegant amb obres simfòniques de Mozart i Haydn. Exsultate, jubilate o la Simfonia dels Adéus són algunes de les peces del repertori que es podran sentir al “Gran Concert Catedral”. 

Les entrades-donatiu, amb un preu de 10 euros, podran adquirir-se a l’entrada principal de la mateixa Catedral des de 35 minuts abans de l’actuació. 

La recaudació serà destinat en benefici de la restauració de la Capella de Santa Tecla de la Catedral i de les façanes de l'església de Natzaret i Casa de La Sang. 

Aquesta és una oportunitat única per gaudir d’un esdeveniment excepcional en un espai emblemàtic i majestuós.

diumenge, 14 de febrer del 2016

UNA NOVA PROCESSÓ A LA SETMANA SANTA TARRAGONINA: LA 'PROCESIÓN DE PASIÓN'

El pròxim 19 de març, Dissabte de Passió, a les 19.30 h, La Confraria del Cristo del Buen Amor i Ntra. Sra. de la Amargura con San Juan Evangelista realitzarà una Procesión de Pasión en commemoració del XX aniversari de la primera sortida del Cristo del Buen Amor, l'any 1996.
La sortida de la Procesión de Pasión es durà a terme des de l'església de Sant Nicolau de Bari, seu de la Confraria (Pau del Protectorat, 36), i recorrerà alguns dels carrers principals del Barri del Port de Tarragona. 
El recorregut per aquesta processó serà el següent: carrers Barcelona, ​​Sant Miquel, Nou de Sta. Tecla, Smith, plaça dels Infants, Reial, plaça dels Carros, Apodaca, Barcelona i Pau del Protectorat.
La imatge del Cristo del Buen Amor presidirà la Procesión de Pasión i serà acompanyat pels Armats del Gremi de Marejants, que obriran la desfilada processional, per l'estendard de la Confraria, els confrares convidats amb vesta, els confrares del Buen Amor, la bandera i la Banda de Cornetas y Tambores de la mateixa Confraria. 
La intenció i la voluntat de la Cofradía del Cristo del Buen Amor es que la processó tingui continuïtat i es consolidi en els propers anys, sumant-se definitivament a la nòmina de processons i viacrucis de la Setmana Santa tarragonina. 

Cartell de la Procesión de Pasión. http://www.cristodelbuenamor.org/

divendres, 12 de febrer del 2016

PRESENTAT EL CARTELL SETMANA SANTA TARRAGONA 2016

Cartell de la Setmana Santa 2016
Aquest matí s'ha presentat el cartell de la Setmana Santa del 2016. Enguany la cartelleria s'ha fet amb una fotografia de Lluís Amenós en la que es poden veure els penitents al Carrer Sant Pau de Tarragona durant la processó del Sant Enterrament. El President de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa ha explicat que s'ha escollit aquesta fotografia perquè "els penitents són un fet distintiu i característic de la Setmana Santa tarragonina".

Novetats
En la presentació del cartell, el president de l'Agrupació de Setmana Santa ha donat a conèixer diversos detalls i novetats pel que fa als actes de la Setmana Santa d'aquest 2016.
Per primera vegada la Cofradía del Cristo del Buen Amor tindrà una processó pròpia. Es farà el proper dia 19 de març, el dissabte de passió, el dia abans del diumenge de Rams. A partir de les set de la tarda, els membres de la confraria celebraran la seva processó pels carrers del Barri de la Part Baixa, entre el Carrer Reial i la plaça dels Infants.
D'altra banda, la recollida dels passos serà més àgil i s'intentarà reduir una hora. Es pretén que els passos que s'esperaven al carrer Cós del Bou no cal que esperin els armats per pujar a la plaça del Rei, com es feia fins ara, sinó que un cop que els armats els hagin recollit al principi, ja tenen "via lliure" per pujar fins a la plaça.
Per últim, el pregó de Setmana Santa es canvia de de dia, d'ubicació i d'hora. Enlloc de celebrar-se el diumenge de Rams, es farà el diumenge abans, i enlloc de fer-se pel matí i a l'Ajuntament es farà per la tarda i a l'Església de Sant Agustí. Enguany, el pregoner serà Enric Vendrell, el director general d'Afers Religiosos de la Generalitat.
Aquest vespre, el cartell serà presentat al públic a l’església de Sant Agustí, en un acte que inclourà la tradicional ‘Encesa de la llum i el concert de la Banda Unió Musical que interpretarà marxes de Setmana Santa. D'entre aquestes marxes, destacarà la marxa ‘Setmana Santa a Tarragona’ de Joan Baptista Messeguer. 

Visions de Setmana Santa
Recordem que demà tindrà lloc les XXIV VISIONS DE SETMANA SANTA, amb la participació de la Pontificia, Real e Ilustre Cofradía en Nuestro Padre Jesús en el Doloroso Paso del Prendimiento y Esperanza de la Salvación de las Almas (Californios de Cartagena).
L'acte tindrà lloc a l'església de Sant Agustí, a les 20 h, i és organitzat per la Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, i per l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona.

dimecres, 10 de febrer del 2016

40 DIES! JA ÉS QUARESMA

Foto: Dani Pallejà
40 dies per Diumenge de Rams. Ha començat la compte enrere. Avui Dimecres de Cendra comença la quaresma. Una quaresma que estarà com cada any, plena d'actes organitzats per les diferents confraries, congregacions, germandats i gremis. 
Presentacions d'opuscles, conferències, concerts, mostres de sons, viacrucis i processons s'aniran succeint fins arribar als esperats dies sants, la SETMANA SANTA 2016.
De moment ja coneixem els primers actes d'aquesta quaresma. Divendres al vespre tindrà lloc a l'església de Sant Agustí la presentació del Cartell. Una presentació que com és habitual anirà acompanyat d'un concert de la Banda Unió Musical que ens interpretarà diferents marxes processionals i també de l'acte de l'Encesa de la Llum. Uns representants de cada confraria amb les seves respectives vestes i cucurulles aniran apropant-se a l'altar amb els seus ciris que aniran encenent la llum de la quaresma.
Dissabte tindrà lloc a la mateixa església la XXIV edició de les Visions de Setmana Santa. Organitzada per la Congregació de Senyores de la Soledat i l'Agrupació d'Associacions ens acostaran a la Setmana Santa de Cartagena. Concretament la confraria convidada que s'encarregarà de fer la presentació i ens donarà la visió de la Semana Santa cartagenera, és la Cofradía de Californios.

En els propers dies us anirem donant més informació dels actes que s'estan preparant i tindreu a la vostra disposició el programa d'actes complert de la Setmana Santa TGN 2016.