dissabte, 26 de març de 2016

UN CAPITÀ ENTRE ATXES I LLANCES



Enguany el Capità Manaies farà 50 anys. És l’Alfons Lorenzo Querol. En fa 45 que el conec. Primer al col·legi Sant Pau durant vuit anys. Després ell d’armat, i jo amb cucurulla amb l’Ecce Homo o sota el pas de la Passió. El 2008 i 2009 cooperàrem en la segona edició del llibre sobre els armats, escrit pel Josep M. Salvadó, un altre Capità Manaies.
Ara compartim el barri antic de Valls. Ell treballa de metge al Pius Hospital i jo a la vora miro de conduir el projecte del Museu Casteller de Catalunya. Avui m’obre el temple dels armats, al darrer pis de la Casa de la Sang, a la plaça del Rei. «És el nostre centre neuràlgic. Tot comença aquí». L’antiga vivenda del conserge de la Sang, el senyor Yepes, és el santuari custodi de la indumentària d’aquests soldats de Roma a Tarragona.

Alfons Lorenzo perpetua la institució tarragonina del Capità Manaies. Foto: Pere Ferré. Diari de Tarragona
L’evolució
El capità de les manaies, rememorant les antigues alabardes que aquesta tropa duia fa segles, parla amb devoció de l’evolució de la seva relació amb la Congregació de la Sang. «Quan vaig començar el 1983, ens vestien a la sala de juntes. Tot era molt seriós i acollonia una mica. Cerimoniosament els senyors de la Sang ens anaven col·locant la indumentària».
L’Alfons retrata uns armats que ja no eren professionals, com els de l’ètnia gitana que pervingueren durant dècades, ni els mercenaris solament governables per capitans amb aroma atàvic com Pau Espinosa o Bonaventura Recasens ‘Ventureta’, ni els alumnes de la Universitat Laboral ni els marcials soldats de lleva magistralment cohesionats per aquell tros d’home que fou Josep Fornós.
Els armats dels vuitanta eren tota una altra generació sota l’empara de Josep M. Salvadó. Però el ritual de vestir seguia destil·lant l’època dels professionals. No fou fins que els manaies ocuparen la vivenda del conserge, quan es pot parlar d’una certa autonomia i d’una major confiança en ells per part de la junta de la Sang.

Predileccions de Divendres
El nostre Capità té els seus moments preferits del Divendres Sant. «Els instants de canviar-se en aquesta sala i de sortir a la terrassa són la foto prèvia», assegura. Ens mostra el tresor amagat des d’on gairebé toquem el Pretori amb el fons de la Mediterrània. També s’hi veu la baixada de la Peixateria.
«Un altres moments molt estimats són les primeres reverències al Sant Crist a l’interior de l’església de la Sang, i les últimes quan s’ha acabat la processó», confessa. Durant el Sant Enterrament, es queda amb els acataments a la imatge del Crist a la Rambla Nova. Sobre aquests, detalla «la baixada important d’espectadors produïda a partir de la retirada dels palcos, tot i que potser darrerament s’ha recuperat una mica».
Els ulls de l’Alfons destil·len passió en parlar de la recollida dels passos a primeres hores de la tarda. «Són moments de salutació i respecte a cadascuna de les imatges, totes per igual», explica.
Al seu grup i a ell es deu la sòlida imbricació dels armats en la congregació. L’Alfons recuperà la figura de la creu nova i liderà la creació de passades com l’encreuament avançat, la formació i passada de tres, la cadena de tres o de quatre, i la piràmide. Des del 1998 és el Capità d’un grup molt estable. El principal repte d’aquesta dècada ha estat el nou vestuari, «amb un equilibri entre una major fidelitat històrica i l’estètica de la tradició tarragonina», segons Lorenzo.

Ahir, Divendres Sant, el Capità Manaies tornà a portar Jesús pres i condemnat a mort pels carrers d’aquesta Tarragona esdevinguda Jerusalem. Amb una tropa de ferotges armats, el conduí a la crucifixió però després el va estimar infinitament. Cada any esdevé el capità del silenci, que anhela canviar el vermell de la sang per la blancor de la pau. Fa 50 anys que m’ho diu a cau d’orella.

Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 26 de març de 2016

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT A TGN: MOLT MÉS ENLLÀ DE LA FE I DEL SILENCI

Unes 30.000 persones van omplir ahir els carrers del centre de Tarragona per seguir la processó del Sant Enterrament. Un any més hi van prendre part 3.000 participants de 12 congregacions

Tarragona va tornar a demostrar ahir que és la capital catalana de la processó del Sant Enterrament. Un any més, els carrers de la ciutat es van tornar a quedar petits per seguir un recorregut en el que hi participen unes 3.000 persones i en el que hi prenen part els Armats de la Sang, les dotze associacions de Setmana Santa –que van acompanyades dels vint respectius passos– així com la corporació municipal, les autoritats i la Banda Unió Musical.
El Cristo del Buen Amor sortint de la Plaça del Rei. Foto: Pere Ferré, Diari de Tarragona
Segons fonts de la Guàrdia Urbana, són més de 30.000 les persones que, any rere any, no es volen perdre el passeig dels passos pels carrers cèntrics de la ciutat, que està encapçalat per la cohort romana i la bandera negra de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang, entitat organitzadora d’aquest esdeveniment considerat com Festa d’Interès Turístic Nacional per la Generalitat de Catalunya des de l’any 2000.
Precisament, aquesta és una de les principals característiques de l’acte estrella d’ahir. I és que la del Sant Enterrament no és només una processó religiosa –que també, i molt–, sinó que el seu simbolisme va molt més enllà, per convertir-se en un acte cultural que genera l’interès de les persones que no són catòliques practicants però que valoren l’acte pel seu enorme desplegament i virtuositat. Una prova d’això n’eren l’Albert i la Joana, que ahir a l’inici de la processó explicaven que «no som gens religiosos, però el divendres sant ens agrada venir a veure la processó».
En l’àmbit institucional, a la comitiva de la corporació es va poder veure a l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, qui va estar acompanyat de representants de la majoria de partits del Saló de Plens. Allí estaven, per exemple, Rubén Viñuales (Ciutadans), Pau Ricomà (Esquerra), Alejandro Fernández (PP) o Albert Abelló (CDC). Cal assenyalar que la regidora Elvira Ferrando no va estar entre les autoritats municipals, ja que va desfilar amb la seva congregació: el Sant Ecce-Homo. No hi van prendre part, en canvi, ni representants de la CUP ni d’ICV.
En canvi, per molta altra gent la processó del Sant Enterrament sí que té un caràcter marcadament religiós, tradicional i de devoció. Un exemple n’eren la Pilar i Maria Albina, que una hora abans de començar la processó ja seien a Pla de Palau. «Vinc cada any i sempre intento estar aquí» explicava la Maria Albina, mentre que la Pilar va a «diversos llocs, com la Catedral o la Baixada de la Pescateria». Les dues van remarcar «el caràcter religiós» de l’acte, ja que «aquest n’és la seva base i té un suport ciutadà molt important».
També amb força antel·lació van arribar en Francesc i la Concha, que tenien un seient al Pla de la Seu. «No venim cada any. Enguany estem aquí perquè vé el meu germà de Nova York», explicaven. «Aquesta processó m’encanta, sobretot la part que passa pel Pla de la Seu perquè dóna molta sensació de recolliment» assegurà la Concha, mentre que el Francesc –que és de La Salle–lamentava que «es talla massa i es fa una mica llarga».
Amenaça de pluja
La desfilada va donar el tret de sortida puntualmente a les 19.30 hores, després d’una tarda en la que els núvols van prendre el protagonisme de la jornada. Més d’un va témer per la possible aparició de la pluja, tal i com va passar fa tres anys. Malgrat, però, que el sol es va amagar a primera hora de la tarda, finalment l’aigua no va fer acte de presència i la comitiva va començar a avançar amb el raspament de les sandàlies dels 41 soldats dels armats que, a poc a poc, van fer realitat el que semblava impossible: el silenci dels presents.
La Sang, el Gremi de Marejants, L’Associació La Salle, La Confraria de Pescadors, el Cristo del Buen Amor, el Sant Ecce-Homo, Nostre Pare Jesús de la Passió, Jesús Natzarè, el Descendiment de la Creu, el Gremi de Pagesos, Sant Magí Màrtir i la Soledat van iniciar el seu trajecte de manera lenta però ja sense aturador des de la Plaça del Rei, punt des d’on van accedir al Passeig de Sant Antoni per anar –com és tradicional– a Pla de Palau, el Pla de la Seu, Les Coques, Merceria, la Plaça de les Cols, carrer Major, la Plaça de la Font, Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, pujar per la Baixada de la Pescateria fins tornar a la Plaça del Rei.
El recorregut va generar, un any més, una gran expectació, i és que fins quatre fileres de persones es van poder veure als espais més concorreguts, com el Passeig de Sant Antoni o la Rambla Nova. Poc a poc, i després de diverses aturades, els participants van arribar de nou a la Plaça del Rei. Els primers –els Armats– ho van fer a les 22.04 hores, just abans que sortissin el Gremi de Pagesos, La Soledat, les autoritats i la Banda Musical.
Després d’un inici amb un ritme trepidant, poc a poc la velocitat va anar a menys i la processó es va donar per finalitzada passada la una de la nit. A aquelles hores, el nombre de públic ja s’havia reduit de manera considerable. Molts d’aquests espectadors van utilitzar Twitter i Facebook per penjar-hi fotografies. Enguany, però, la gran novetat va ser l’aplicació Periscope, on molts dels espectadors van publicar-hi videos en directe per mostrar la que és la gran processó de referència de divendres sant.

UNA RECOLLIDA MÉS ÀGIL

Durant dues hores i mitja els Armats van recórrer els carrers de Tarragona,'convidant' als passos a participar a la Processó.

La d'ahir va ser una recollida marcada per quatre molestes gotes i perquè gràcies al canvi de format la cerimònia va ser molt més àgil. Els més agraïts, els Armats, que no van haver de pujar i baixar els estrets carrers de la Part Alta repetidament.
Quan les campanes donaven les 16.00 de la tarda, hora de l'inici, la plaça del Rei estava molt tranquila. Un cordó de seguretat impedia accedir al centre, algunes persones esperaven als bars dels voltants i les portes de l'església de Natzaret completament tancades. Minuts més tard començaven a sortir els arrengladors de la Sang i en qüestió de minuts s'obrien les portes de l'església i, després de saludar a la imatge del Crist de la Sang, es posava en marxa la cohort. Precedia la comitiva l'estendard, els vuit timbalers, el Capità Manaies i els 32 soldats de la cohort romana.
A pas ferm van baixar fins a la Rambla Vella, on ja els esperaven els confrares de La Salle amb L'Oració a l'Hort. Primer salutació, segon i enmig del silenci i una gran expectació, els soldats inclinaven el cap per tercera vegada, per continuar la seva marxa i repetir el ritual davant del Vetlleu i Pregueu.

Els armats fent l'acatament al pas 'Jesús és despullat de les seves vestidures' dels natzarens. Foto: Pere Ferré. Diari de Tarragona
Cafè i fotos
Els misteris de La Salle ja començaven a caminar cap a la Part Alta i, sense temps per perdre, els Armats seguien descendint. A continuació cap a la Plaça Verdaguer, on arribaven a les 16.20 hores. Quan molts turistes encara estaven prenent el cafè en alguna de les terrasses d'aquesta cèntrica plaça, el so dels timbals els aixecava de les seves cadires per intentar treure les millors fotos.
Primer davant dels pescadors i després amb el Descendiment de la Creu, van repetir mesurats moviments. Tres passos, cada vegada els mateixos: picar a terra amb la llança mentre s'inclinaven cap endavant, primer recolliment i novament ferms. I així fins a tres vegades. «Aquí sí que hi ha disciplina», feia broma un noi entre el públic que anava acompanyat d'uns amics. Mentrestant, els soldats ja seguien cap a la Rambla Nova on es van parar fins a quatre vegades abans no van arribar a escassos metres de l'estàtua de Roger de Llúria, on els esperaven els Maginets amb el seu Retorn del Calvari.

Comença a ploure
Mitja volta i enfilaven ara Rambla Nova amunt, sense trencar files ni un moment, tot i que la confraria del Natzarè -amb els seus tres misteris que els Armats ja havien saludat-, tan sols havia començat a moure's tímidament. I és que, quan pràcticament eren les cinc de la tarda i els armats estaven a punt d'arribar a l'altura dels Marejants, la Rambla començava a ser una artèria intransitable, obligant als arrengladors a obrir pas. Les cadires disposades per a la processó de la nit, pràcticament plenes. I, una altra vegada, el mateix: primera salutació, segona salutació, tercera salutació i en marxa.
A les 17.05 els Armats portaven una hora caminant pels carrers de Tarragona, i quan estaven arribant davant de l'Ecce-Homo queien les primeres gotes. Tornava la mateixa malson de tots els anys, tot i que després del sol del matí i que no hi havia previsió de pluja, ningú temia que això pogués acabar aigualint la nit. Així que, a pas ferm, continuaven el seu camí. Arribaven a la Plaça de la Mitja Lluna quan la Rambla era tota una orquestra, en la qual sobresortien els sacs de gemecs que acompanyen el Sant Ecce-Homo.
Després de les salutacions pertinents davant del Jesús de la Passió, els Armats enfilaven de nou cap al centre històric. Ara sí, completament impossible seguir-los el pas amb els carrers abarrotats de gent. I a les 17.25 hores arribaven de nou a la Plaça del Rei, on ja els esperaven els primers passos, tapats amb plàstics per la pluja, que havien completat el recorregut, a l'espera de l'inici de la processó. 
Acataments al Crist de la Humiliació, i abans de continuar cap a la Plaça de la Pagesia, encara van tenir temps de descansar uns minuts al carrer Santa Anna.
A les 17.45, els legionaris iniciaven de nou la marxa. Amb el que no comptaven els arrengladors és que haurien de recollir les taules de les terrasses del costat dret de la Plaça del Fòrum, perquè el seguici no tenia prou espai per pasar. Superat aquest obstacle, i sense que aquest hagi entorpit la marxa, enfilaven cap a Les Coques i fins a la Plaça de la Pagesia. Fins i tot van haver d'esperar uns minuts abans d'entrar, ja que els pagesos no havien tingut temps de treure al carrer els seus misteris, que seguien a l'interior de l'església, protegint-se de l'amenaça de pluja.
I mentre el Sant Sepulcre i La Pietat ja iniciaven el seu camí cap a la Plaça del Rei, els Armats enfilaven l'últim tram que els conduiria fins a la seu del Col·legi d'Enginyers Industrials, on es recull La Soledat.
La 'Sole', amb el seu mantell blau i els seus clavells blancs. La confraria de les dones, que sempre l'acompanyen tot i que és l'última. I un bon nombre d'aquestes l'esperaven als peus de la Catedral per guiar-lo en el camí cap a la Plaça del Rei. Començaven a formar les files quan els Armats ja iniciaven el retorn. I a les 18.30, dues hores i mitja després de la seva sortida arribaven de nou al punt d'inici, ara sí, ple de gent.

dijous, 24 de març de 2016

LA SANG CREA IMANTS I TARJETES PER RECOLLIR FONS PELS CASCOS DELS ARMATS

S’hi poden veure detalls dels passos de la congregació i informació històrica

La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist ha creat un sèrie de targetes i una «xapa-imant» que posarà a la venda per tal de recollir fons. El sotsprefecte de l’entitat, Josep Ignasi Boada, explica que «tot aquell que vulgui adquirir les peces ho podrà fer als establiments de la Part Alta o a la nostra congregació, a l’església de Natzaret». L’objectiu principal d’aquesta creació és finançar els cascs dels Armats,  que encara falten per completar. Aquests elements es podran adquirir al preu de 2 euros. 
Cal recordar que, fa uns anys, que la Sang va iniciar el projecte de renovació de l’equipament dels Armats. Boada assegura que «està previst que entre avui i demà arribin els cascos que ens faltaven, procedents d’Alemanya, i elaborats seguint el rigor històric». L’escamot està format per 40 armats. Les targetes mostren nou imatges dels passos de la Sang i la Soledat.

La "xapa-imant" mostra la imatge del casc dels Armats

LA SOLEMNITAT S'ESTÉN PEL CENTRE DE LA CIUTAT AMB LA PROCESSÓ DEL DOLOR

El pas de l'Ecce-Homo. Foto: Cristina Aguilar, diari més  
Les cucurulles van omplir el centre de Tarragona, ahir al vespre, amb la multitudinària Processó del Dolor. La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió va portar la solemnitat de la mà de més de 1.300 congregants de cinc confraries diferents. El president de la germandat, Josep Francesc Ferrer, va destacar que «després d’estrenar un escamot d’armats l’any passat, enguany només hem renovat un penó que data del 1948». El congregant Josep Puig ha estat l’encarregat d’arreglar el penó, en una feina que s’ha allargat durant els últims mesos. «Es tracta d’una peça de vellut granat amb el dibuix d’un pergamí al centre», explicava. 
Així, l’Associació de La Salle –amb el pas de L’oració de Jesús a l’Hort–, la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang –amb La Flagel·lació–, la Reial Germandat de Jesús Natzarè –portant El Cirineu–, la Germandat del Sant Ecce-Homo –amb el pas de l’Ecce-Homo– i la germandat organitzadora amb el pas de Jesús de la Passió i Sant Crist van mostrar la cara més solemne pel centre de la ciutat. En primer moment, però, l’església de Sant Joan Baptista va acollir el Rés del Rosari del Dolor i la pertinent predicació, al voltant de les set de la tarda. Pel que fa al bon estat de salut de l’entitat, Ferrer va reconèixer que «continua costant el fet d’atraure al jovent». Tot i això, va defensar que «l’any passat, amb la celebració del 75è aniversari de la germandat, vam estrenar una Banda Infantil amb 15 menuts que continua ben viva». Aquesta també va desfilar ahir i el president va mostrar-se convençut que «no morirà», atès que ja hi ha alguns membres que s’introduiran en la banda d’adults, fet que confirma el relleu generacional de la germandat. 

La Flagel·lació, de la Congregació de la Sang. Foto: Cristina Aguilar,diari més
D’altra banda, ahir a la nit es va poder viure el Via Crucis de la Trinitat o dels Gitanos pels carrers de la Part Alta. El Via Crucis va sortir de la Parròquia de la Trinitat, a la plaça del Rei.

Dijous Sant La celebració litúrgica continuarà avui amb la tradicional missa que cada associació organitza i celebra en les seves respectives esglésies i parròquies. A més, a partir de les vuit del vespre, l’església de Natzaret durà a terme els Torns de Guàrdia d’Honor dels armats de La Sang al Santíssim Sagrament. A l’església de Sant Pere, a dos quarts de deu de la nit, tindrà lloc el Passadís de la Llum i Torns de Guàrdia dels armats del Gremi de Marejants. Amb l’entrada al Divendres Sant, a un quart d’una de la matinada, la Germandat del Sant Ecce-Homo o l’Associació Juvenil Loreto portaran el seu Viacrucis fins al santuari del Loreto.  

dimecres, 23 de març de 2016

LA REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÉ LLUEIX ELS VESTITS RENOVATS DEL MISTERI MÉS ANTIC

El Pas del Natzarè a punt d'iniciar-se la desfilada. Foto Cristina Aguilar, diari més
La Reial Germandat de Jesús Natzarè va omplir, ahir al vespre, la Part Alta amb centenars de seguidors. La processó de Dimarts Sant va prendre vida de la mà de més d’un centenar de congregants que funcionaven com a portants o músics. Després del Via Crucis per l’interior de l’església de Sant Francesc d’Assís, petits i grans van irrompre als carrers del nucli antic. Una de les novetats d’enguany ha estat la renovació dels vestits de les tres imatges que conformen el pas de Jesús Natzarè, el més antic de la germandat. La presidenta de l’entitat, Maria Eulàlia Veà, explicava que «vam poder restaurar les imatges i la peanya i, ara, vam decidir renovar els vestits de les verges: la Mare de Déu, la Verònica i de Salomé».
A més, va destacar que «és la primera vegada que la Banda Infantil de Cornetes surt en processó». Cal recordar que la Banda Infantil va introduir aquests instruments l’any passat, amb motiu del seu cinquè aniversari. «Els joves s’han hagut d’esforçar per aprendre a bufar i mantenir el ritme mentre caminen i han demostrat que en són molt capaços», afegia. Aquesta està formada per gairebé una quarantena d’infants, que demostren el bon estat de salut de la congregació. En els pròxims anys, un dels reptes que es planteja l’entitat és introduir també les gaites a la Banda Infantil. «Esperem que hi hagi algun nen o nena que vulgui tocar la gaita i, en uns anys, tenir una formació infantil com la de la banda d’adults», detallava.
Al voltant de les vuit del vespre, els passos del Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures van començar a desfilar en processó, acompanyats per un escamot dels armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang. També hi va participar una formació de ministrers.

Processó del Dolor

La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió liderarà avui la Processó del Dolor. Des de les set del vespre, l’església de Sant Joan Baptista acollirà el Rés del Rosari del Dolor i la predicació. Poc després, a dos quarts de vuit, la Processó del Dolor donarà el tret de sortida des de la plaça de Sant Joan Baptista. Hi participaran els armats de la Confraria de la Creu de Torredembarra, seguits de cinc passos: L’oració de Jesús a l’Hort –Associació La Salle–, La flagel·lació –La Sang–, Ecce-Homo, El Cirineu –Germandat de Jesús Natzarè– i Jesús de la Passió i Sant Crist. 
A dos quarts d’onze de la nit, es durà a terme el Via Crucis de la Trinitat o dels Gitanos, des de la plaça del Rei.

dimarts, 22 de març de 2016

GENT DE SETMANA SANTA. DIARI DE TARRAGONA

El blog de la Setmana Santa TGN us ofereix, gràcies al Diari de Tarragona, la sèrie col·leccionable Gent de Setmana Santa en format digital.

Per poder-los consultar i descarregar, cliqueu els enllaços següents:

ELS JOVES PORTEN EL SANT CRIST USANT UNA PEANYA PER TOTA LA PART ALTA

Per primera vegada el Sant Crist va ser portat dalt d'una peanya. Foto: Carla Pomerol, diari més 
L’aposta per aconseguir el relleu generacional dins de les confraries de Tarragona es va poder constatar ahir al vespre. Centenars de persones van desfilar pels carrers de la Part Alta per formar part del Via Crucis Processional liderat per l’Associació La Salle, La Reial Congregació del Venerat Cos de Nostre Senyor Jesucrist en el Descendiment de la Creu i la Confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona. Per primera vegada però, es va potenciar la presència del jovent gràcies a l’Associació La Salle. Una dotzena de joves van poder portar el Sant Crist a espatlles gràcies a una peanya que van adaptar per l’ocasió. El president de l’entitat, Joaquim Julià, va explicar que «el recorregut és el mateix de cada any, però hem volgut permetre que alumnes de Batxillerat participin per mantenir la tradició».
De fet, el silenci va inundar la Part Alta amb la sortida del Viacrucis Processional, des de l’ermita de Sant Magí. Cal destacar que, enguany, se celebra el vintè aniversari de la recuperació d’aquest Via Crucis. La Congregació del Descendiment va tirar endavant la recuperació del Via Crucis de Dilluns Sant al costat de les altres dues entitats. Cap als anys seixanta, «el Viacrucis sortia de l’església de Sant Pau i arribava a la coneguda com avinguda Navarra, a la plaça Imperial», explicava Julià.
Després de la celebració de l’Eucaristia a l’ermita de Sant Magí, al voltant de les vuit del vespre, el Viacrucis va iniciar el seu recorregut per punts com el pla de Palau, el pla de la Seu o l’Arc de Sant Llorenç, fins a retornar al Portal del Carro. 
El dia d'ahir també va comptar amb la tradicional jornada presbiteral, que va iniciar-se al matí, amb la missa crismal a la Catedral de Tarragona.

La Reial Germandat de Jesús Natzarè serà la protagonista d’avui a partir de les set del vespre durant a terme la missa i el Via Crucis per l’interior de l’església de Sant Francesc d’Assís. A partir de les vuit, s’iniciarà la processó pels carrers de la Part Alta amb un escamot dels armats de La Sang i els tres passos –El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures–. També hi participaran formacions com el Cor d’Aspirants, la Banda Infantil de Timbals, la Banda de cornetes, gaites i timbals de la Germandat, així com una formació musical de ministrers. Hores més tard, la Catedral acollirà el concert La Passió segons Mateu amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cort Ciutat de Tarragona, avui a dos quarts de deu de la nit.

dilluns, 21 de març de 2016

EL VIACRUCIS QUE INICIA LA SETMANA SANTA

Processó de l'Entrada de Jesús a Jerusalem. Foto Cristina Aguilar, diari més
Tarragona va commemorar ahir l’entrada de Jesús a Jerusalem, amb la processó de Diumenge de Rams. La tarda va començar a la Part Baixa de la ciutat, amb el pas que representa Jesús i el borriquet.
Havent deixat ja les palmes, els tarragonins es van acostar, sobretot a la Rambla, a la segona processó del dia. La canalla de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió amb els timbals i tots els membres als costats del carrer, ells sí, amb una palma, van recórrer la Part Baixa fins a tornar a l’església.
Quan ja es començava a pondre el sol va començar el viacrucis de la Reial i Venerable Congregació de la Sang, un acte especial per la ciutat, ja que fa passar la creu de Crist per l’interior de la Muralla. Enguany però, la poca il·luminació va jugar una mala passada a tots els presents, i va obligar als membres de la congregació que portaven la flama encesa a dirigir-la cap a terra i poder indicar el camí als devots.

Viacrucis de la Congregació de la Puríssima Sang. Foto: Cristina Aguilar
Des de les confraries destaquen que les celebracions de Setmana Santa tenen encara molt futur per endavant, gràcies a la quantitat de joves que hi participen. És l’exemple de l’Hugo Cobacha, un tarragoní d’onze anys que, d’ençà que té memòria, que va a veure les processons i des de fa uns anys hi participa activament. L’Hugo explicava que participa en totes les processons i que el moment més especial del viacrucis és «quan tomben el Crist perquè pugui passar sota el pont d’entrada al passeig arqueològic».
Tot i que la processó l’organitza la Congregació de la Sang, hi van participar representants de moltes altres congregacions. La Cinta i la Maria Esther són de la Germandat de l’església de Sant Joan, però van participar del Viacrucis: «Ens agrada perquè és a l’aire lliure, i és molt bonic veure a Jesús passar per un lloc tan emblemàtic per la ciutat com la muralla». El Crist de la Congregació de la Sang pesa més de seixanta quilos, però això no va fer enrere als portadors, que comentaven «que és un gran honor poder-lo portar, ni que sigui una estona».

Avui continuen els actes de Setmana Santa, amb la Missa Crismal a la Catedral, l’Eucaristia a l’Ermita de Sant Magí i el segon Viacrucis de les festes.

LA TRAGÈDIA A FREGINALS MARCA EL DIA DE RAMS

Processó a la Catedral després de la benedicció de les palmes per part de l'Arquebisbe. Foto: Cristina Aguilar, diari més
La Part Alta es va cobrir ahir de fulles de Palma per celebrar l’arribada oficial de la Setmana Santa. Diumenge de Rams és una de les festivitats més familiars de la setmana, amb centenars de famílies tarragonines que es van congregar a les escales de l’església de l’Ensenyança, on l’arquebisbe Jaume Pujol i Balcells va presidir la festivitat.
Després de dies de pluja, el cel va donar un respir als tarragonins, i sota un sol radiant, el carrer de les Coques va acabar ple de gom a gom, entre devots i autoritats locals, que van rebre la benedicció des de primera fila. «Amb tants dies de mal temps, és una autèntica sort poder venir a beneir la Palma amb un dia tan bonic», deia una dona tarragonina, que també explicava que portava a la seva filla, encara en cotxet, a beneir la Palma per primer cop. És un dels actes preferits de la canalla, i així ho van demostrar la quantitat de nens i nenes que, amb palmes més o menys petites i collarets fets amb llaminadures, van participar de la celebració.
Amb les campanes de la Catedral repicant a les onze del matí en punt, l’arquebisbe va donar peu a l’inici de la benedicció. Amb la tradicional branca d’olivera mullada amb aigua beneïda, va beneir a tots els presents, que van fer tremolar les branques a l’uníson, donant la benvinguda així a la setmana més devota de l’any. Va ser un dels diumenges de Rams més multitudinaris dels últims anys. No hi havia carrer al voltant de la Catedral que no estigués ple de nens amb palmes i adults amb branques de llorer i d’olivera. «Hi ha molta gent que és d’aquí Tarragona, però també hi ha molts turistes que se sumen a la celebració. És especial veure nens petits que parlen en un altre idioma, amb una palma a les mans», deia una noia, encarregada de repartir el programa de Setmana Santa.

L’arquebisbe va guiar en processó a tots els presents cap a la Catedral que, de forma excepcional, tenia oberta de bat a bat la porta Santa, en motiu de la celebració de l’any Sant. Així, la Catedral va acollir la missa Pontifical de Diumenge de Rams, que l’Arquebisbe va voler dedicar a les víctimes de l’accident d’autobús de Freginals: «les nostres pregàries estan amb les famílies», expressava. Van escoltar la missa centenars de persones, que van omplir els bancs i els passadissos laterals de la Catedral. La Reial Germandat de Jesús Natzarè va ser la gran protagonista de la missa, ja que, enguany, van tenir l’honor de oferir el ciri Pasqual, en representació de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, el ciri que durant tot l’any presidirà les celebracions eucarístiques.

diumenge, 20 de març de 2016

EMOCIONS ANDALUSES PER LA PART BAIXA DE LA CIUTAT

El Cristo del Buen Amor durant el recorregut d'ahir. Foto: Carla Pomerol, diari més
Per primera vegada, la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura surt en processó pels carrers de la Part Baixa de la ciutat, després del Viacrucis. Aquesta és una de les principals novetats de la Setmana Santa d’enguany: la Procesión de la Pasión. Tradicionalment, en una jornada com aquesta, la congregació només celebrava el Viacrucis per l’interior de l’església de Sant Nicolau de Bari, situada al carrer Pau del Protectorat. Però enguany, els de sang andalusa i capa morada han decidit treure el seu Sant Crist en processó.
Els encarregats d’obrir el solemne acte han estat els Armats del Gremi de Marejants, que per proximitat han decidit custodiar el Sant Crist dels andalusos. Com a novetat, aquesta ha estat la primera processó en què oficialment s’han cantat ‘saetas’, tant al sortir del temple, com en l’entrar. Un moment molt emotiu pels de sang andalusa.

Un grup de senyores amb mantellina i ‘peineta’ han acompanyat el misteri del Cristo del Buen Amor. El capatàs del pas, concentrat en la seva feina, guiava als portants. Tancava la processó la banda de timbals i cornetes de l’entitat que donava ritme i vida a la processó. El color morat de les vestes i capes dels congregants contrastaven amb la foscor dels carrers, en els que es respirava un ambient andalús.

CORS ANDALUSOS BROLLEN DEL SETÍ MORAT



A principis del segle XVI es creà un monopoli estatal a Sevilla per al comerç amb Amèrica. El seu port fluvial fou triat per les condicions geogràfiques. Centenars de catalans s’hi van desplaçar. El major flux d'or i plata des d’Amèrica fou entre 1540 i 1650, amb 11.000 viatges.
El 1601 el comerciants catalans de Sevilla hi funden una germandat de glòria per donar culte a la Mare de Déu de Montserrat. Deu anys després s’agregaren al monestir català i en quedà avalada la vinculació.
Els catalans encarreguen el Crist de la Conversió a l’escultor Juan de Mesa el 1619 i la Mare de Déu de Montserrat a un membre del cenacle d’aquest artista cabdal. Triant el més pur segell de l’escola sevillana, entren en una Setmana Santa amb 36 confraries el 1621.

Els misteris dels andalusos tarragonins treballen sense ganxos exteriors. Foto: Lluís Milián
La història volgué que a Tarragona el 1996 es visqués un procés a l’inversa. Un grup d’andalusos havia creat la confraria del Crist del ‘Buen Amor’ i estrenà el pas en la processó. Com si la mort es suavitzés, l’adjectiu endolceix Jesús abatut i pensatiu, flagel·lat i coronat d'espines.
Emulant els comerciants al port sevillà, la casualitat féu que establissin la seu a l’església de Sant Nicolau de Bari, advocació marinera molt estesa a la Mediterrània. Aquesta capella de l’antic col·legi de la Presentació està ubicada al barri del port.

Síntesi de tècniques
Diumenge al matí al moll de costa. Un refugi portuari custodia la peanya d’assaig de la Mare de Déu de l’Amargura i Sant Joan Evangelista. Cap a les 9, Juanma Rubio, capatàs del pas, fa el quadrant dels homes del misteri. Els andalusos no assagen amb les plantilles senceres dels dos passos. En tanquen una entre els dos.
El veterà capatàs del Crist, el ‘trianero’ Jesús Fernández, vingut amb 25 anys a la Tarragona dels 70 per treballar a la Dow, s’inquieta perquè no es faci tard. Una vintena de músics de la banda de cornetes i timbals de la germandat esperen l’inici de l’assaig. Juanma ordena posar-se les faixes del color morat distintiu de l’entitat.
Sonen tres avisos amb el ‘llamador’, que acciona el capatàs per cridar els portants. Tot seguit, un toc sol fa que agafin la posició, i el següent indica que aixequin el misteri.  Aquest martell prové dels passos de Sevilla, com el portant Javi Carrión, de nissaga setmanasantera.
Sentim la veu d’Iván Medina des de sota de la peanya: ‘¡Vámonos!’. I arrenquen finet, sense el balanceig de la tècnica perpetuada pels natzarens. El president de la confraria, José Mª Santiago, defineix el moviment andalús: ‘És el pas de la serenor’. El capatàs revel·la els seus usos: ‘¡Arrastrando el pie que no bote! Señores, muy bien’.
L’Iván, que de xiquet duia els cordons de l’estendard, determina els canvis de ritme, en funció dels acords de la banda, ‘Oído, largo’, o per accentuar la solemnitat, ‘Oído, lento’. Nou cop de ‘llamador’ per aturar-se,  i un altre per baixar el misteri.
El lèxic per distingir els carregadors, solament ubicats sota el pas, prové de la terminologia ‘costalera’ sevillana. Són ‘pateros’ els quatre al costat de les potes, ‘costeros’ els dels laterals i ‘corrientes’ els del mig. 
Els andalusos tarragonins usen el tortell sobre les espatlles, a diferència del ‘costal’ sevillà. Aquest mot neix dels sacs de gra o llavors, que els portuaris sevillans es lligaven al cap per ajustar-se al misteri, tècnica mantinguda i adaptada pels germans voluntaris.
‘Oído, cuatro pasitos’, ‘Oído, cuatro para atrás’, ‘Oído, para adelante y nos vamos’... són les frases amb què Iván guia els companys, amb una coordinació esfereïdora. Avui en poden gaudir en la processó del 20è aniversari del Crist de la confraria. A les 19.30 h no es perdin la sortida de genolls de l’esglesiola de Pau del Protectorat. Emocions del sud.

Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 19 de març de 2016

dissabte, 19 de març de 2016

LA DELS PAGESOS, UNA DE LES PROCESSONS MÉS ÍNTIMES PELS CARRERS DE LA PART ALTA

Moment en que els armats de Constanti fan la reverència al Sant Crist sota l'atenta mirada dels dos passos.
Foto: Carla Pomerol, diari més 
La Part Alta de Tarragona ha acollit aquest vespre una de les processons més solemnes de la Setmana Santa tarragonina. I és que l’escenari és immillorable. Els protagonistes de l’acte han estat, a part del Sant Crist, el misteri del Sant Sepulcre i el de La Pietat, que formen part del Gremi de Pagesos. Però abans de la processó, ha tingut lloc el Viacrucis a l’interior de l’església de Sant Llorenç, a la plaça de la Pagesia. Després de pronunciar les catorze estacions de la vida de Jesucrist, els confrares han anat a recollir el ciri que els ha acompanyat durant tota la processó.
Fa uns anys, el Viacrucis se celebrava pels carrers de la Part Alta, però era molt llarg, i finalment, van decidir fer-ho a l’interior del santuari. Els Armats de Constantí són, des de fa cinc anys, els encarregats d’obrir la processó. Entre el Gremi de Pagesos i els Armats de Constantí existeix una relació especial, ja que la majoria de pagesos de la ciutat són socis de la Cooperativa Agrícola de Cambrils. Un dels moments més emotius ha arribat quan els dos misteris s’han fet la reverència. El silenci s’apoderat de l’escenari. Només faltava un ingredient: les bandes de timbals, que fan brandar solemnement els passos. 
Aquest any hi ha hagut dues novetats destacables. En primer lloc, el Cor Ancora ha acompanyat el Sant Crist durant tota la processó, i el Grup Musical Sant Llorenç, format per tarotes i timbals, ha estat l’encarregat de tancar l’acte. Tots aquells amants de la Setmana Santa tarragonina coincideixen en dir que aquesta és la processó més íntima de totes, ja que els carrers de la Part Alta són l’escenari idíl·lic pel recolliment.

divendres, 18 de març de 2016

L'ASSOCIACIÓ JOVE GITANA ESTRENA BANDERA PER AL VIACRUCIS


La nova bandera que s'estrenarà Dimecres Sant
Foto: Daniel Pallejà
L’Associació Jove Gitana de Tarragona estrenarà bandera el pròxim 23 de març durant la celebració, per segona vegada consecutiva, del Via Crucis. 
Han decidit emprar els colors que formen la bandera gitana, el verd i el blau. Des de l’entitat, Miguel Buñuales explica que «hem volgut aportar el nostre gra de sorra i donar pas a una bandera amb l’insígnia de la nostra gent». Aquest element mesura 2 per 1,20 metres i ha estat elaborada amb roba de vellut negre, envoltada d’un serrell de seda negre. Un dels elements més destacat es troba al centre de la bandera. 
Els joves han decidit incloure un altre símbol identificatiu de la bandera gitana, una roda, i tres creus, en representació al Crist de les Tres Creus. El fet més peculiar és que la roda ha estat elaborada mitjançant una impressió en tres dimensions, a través de l’empresa tarragonina GeArt. En conjunt, el disseny de la bandera i la seva elaboració s’ha dut a terme a través de la dissenyadora Moda Viki Tomàs, amb qui va contactar el president de l’associació. Aquest taller elabora dissenys únics i per encàrrec, així com la transformació de peces de roba que, acostumen a no deixar a ningú indiferent.

LA CONGREGACIÓ DE LA SOLEDAT CELEBRA EL 25è ANIVERSARI DEL PAS PORTAT A ESPATLLLES

Portada de l'Opuscle
La Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat de Tarragona va presentar ahir el quinzè opuscle, amb motiu de la cloenda de vint-i-cinquè aniversari del pas portat a espatlles de la Congregació i de la banda de timbals. Maria Dolores Nolla, la priora de la Congregació, va declarar que «ha estat un aniversari molt important i també difícil, perquè els portadors són voluntaris». A més, la congregació també estrena les medalles dels aspirants, que fins ara la portaven cosida a la vesta.
Amb motiu de l’aniversari, l’any passat un grup de dones que formen part de la Congregació van portar el pas durant uns metres, un dels moments «més emotius de tota la celebració», segons la priora. A més, Nolla deia que la processó de Divendres Sant és important per totes les congregacions de la ciutat, però per les dones de la seva congregació és especialment senyalat el dia desprès, Dissabte Sant, quan realitzen la seva processó. Aquesta processó va néixer després de la guerra civil, ja que abans les dones només podien participar com a penitents el Divendres Sant.

La presentació del quinzè Opuscle va estar conduïda per Maria Joana Virgili, directora del Camp d’Aprenentatge de Tarragona. Virgili va lloar les paraules que recull l’Opuscle, de les diferents autoritats tarragonines i les 24 pàgines de memòria anual sobre les activitats de la Congregació. De totes elles, destacava que demostren que existeix un relleu generacional a la congregació, posant d’exemple el treball de recerca de finals de segon de Batxillerat de Georgina Gual, titulat "La dona en la Setmana Santa Tarragonina". A més, explicava que de totes les activitats de la Congregació, li resulta especialment emotiva la peregrinació que es va realitzar al Santuari de Montserrat en celebració dels 25 anys del pas portat a espatlles i de la banda de timbalers. 

L'església de Natzaret va acollir ahir la presentació del quinzè opuscle. Foto: Cristina Aguilar, diari més
La conferenciant va aprofitar per remarcar un article de l’Opuscle dedicat a reflexionar sobre la igualtat entre homes i dones, d’acord amb les paraules de Jesús, article especialment rellevant en una Congregació formada per dones. 
Finalment, Virgili va fer una aproximació al mantó de la Verge de la Soledat. Va explicar que el primer canvi d’indumentària de la Verge es va produir en l’època de l’Imperi Bizantí, i que el mantó actual data de 1961. Les dones que formaven la Congregació llavors, van escollir el mantó de la Verge d’Olot, per emmirallar-se i, quan van saber que era obra de les monges del Monestir de Banyoles, els en van demanar un per la Verge tarragonina. 
Virgili va explicar la història del mantó de la Verge de la Soledat davant d’una església de Natzaret plena de tarragonins. 

dijous, 17 de març de 2016

EL MUSEU BÍBLIC ACULL LES MINIATURES DELS PASSOS



El Museu Bíblic Tarraconense va inaugurar, ahir al vespre, l’exposició Imatges de la Setmana Santa. Fins a una vintena de miniatures dels passos de les diferents congregacions van convertir-se en el centre d’atenció per a desenes de persones que van acudir a la inauguració de la mostra. Aquesta es podrà veure fins al pròxim 3 d’abril. El director del recinte, Andreu Muñoz, va destacar que «per primera vegada, hem pogut reunir tots els passos que surten el Divendres Sant en un mateix espai». La mostra combina el conjunt de miniatures dels misteris amb cartells i postals d’Andreu Ximenis Morón i Josep Maria Brull.
La mostra de minitures va acompanyada d'una col·lecció de cartells i postals. Foto: Cristina Aguilar, diari més
De fet, l’exposició també és un reconeixement a la figura d’Andreu Ximenis, qui «va traspassar fa un any, i que va crear gairebé totes les maquetes», afegia Muñoz. L’encarregat de transformar l’afició de Ximenis en una exposició ha estat el seu fill, que ha cedit el material per a la mostra. «Ens faltaven pocs passos, però els hem pogut completar, ja que des de la Cofradía del Cristo del Buen Amor van encarregar les miniatures a Cadis», explicava. Així, el director del Museu Bíblic considera que «el conjunt és molt bonic i pot atraure tot aquell que se sent tarragoní». L’exposició també va acompanyada d’una col·lecció de postals antigues i cartelleria datada entre el 1928 i el 1959.
L’entrada és gratuïta i l’horari d’obertura de dilluns a dijous és d’entre les deu del matí i la una del migdia, així com de les cinc a les set de la tarda. El Divendres Sant i el cap de setmana del 2 i 3 d’abril s’obrirà de deu del matí a la una del migdia.
D’altra banda, la inauguració de la mostra d’ahir també va servir per afegir tres nous diorames a l’exposició permanent del Museu Bíblic. Muñoz destacava que «un dels diorames respon a la miniatura del temple de Salomó, aquell que es trobava a Jerusalem l’any 960 abans de Crist». També es va presentar en societat un diorama dedicat al Sant Sepulcre. L’autor d’aquests elements és l’artista vendrellenc Jordi Lluís Rovira.

En el marc previ a la celebració de la Setmana Santa, la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat presentarà avui al vespre, el seu opuscle a l’església de Natzaret.

dimecres, 16 de març de 2016

LA GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ RENOVA ELS VESTITS DEL PAS MÉS ANTIC DE L'ENTITAT


La Reial Germandat de Jesús Natzarè ha renovat els vestits de les imatges de les tres verges del pas de Jesús Natzarè, el misteri més antic de l’entitat. La presidenta, Maria Eulàlia Veà, així ho va destacar, ahir al vespre, en la presentació del programa. «Després de restaurar, els dos anys anteriors, les imatges i la peanya, enguany hem decidit renovar els vestits de les verges, la Mare de Déu, la Verònica i de Salomé», explicava. Al seu costat, l’encarregada de presentar l’opuscle a l’església de Sant Miquel del Pla va ser l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. Veà va reconèixer que «fa uns anys que el presentador és un home i teníem clar que enguany volíem convidar una dona. Estem molt contents que hagi acceptat». De fet, ahir va ser la primera vegada que De Gispert presentava un opuscle a Tarragona.

Prop d'un centenar de persones van acudir a la presentació del programa, ahir al vespre, a l'església de Sant Miquel del Pla.
Foto: Cristina Aguilar, diari més
En tot moment, la presidenta va voler agrair l’ajuda rebuda, de manera altruista, per diversos membres de l’entitat que han col·laborat en la confecció i la renovació dels vestits de les imatges. Tot i això, la germandat «ha fet una inversió econòmica assumible» per poder renovar les vestimentes, detallava Veà. La persona encarregada d’elaborar els vestits ha estat Carme Jornet, mentre que Josefina Folch ha regalat «totes les puntes que porten les verges». A més, el taller especialitzat de Barcelona de Santiago Pérez ha elaborat el brodat del mantell de la Mare de Déu. Pel que fa a l’estat de salut de l’entitat, la seva presidenta va assegurar que «la Germandat està ben viva. Pensem en noves activitats que puguin atraure els nostres membres, com va ser la creació de la Banda Infantil, ara fa sis anys». Amb una mirada de futur, Veà va avançar que estan pensant a introduir gaites en aquest grup infantil en els pròxims anys. Cal recordar que, l’any passat, van incloure les cornetes i va ser tot un èxit. La germandat va néixer l’any 1903 i va ser l’any 1907 quan el pas de Jesús Natzarè va fer la seva primera aparició. Actualment, l’entitat està formada per gairebé un miler de persones.

dimarts, 15 de març de 2016

CELEBREN EL 75è ANVERSARI DEL SANT CRIST DE LA SANG



L'Arquebisbe Sr. Jaume Pujol presidí l'acte de consagració de l'altar de Natzaret. Foto: Congregació

La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang va celebrar ahir al vespre la consagració de l’altar de l’església de Natzaret i besapeus al Sant Crist, com a acte de cloenda del 75è aniversari d’aquesta imatge. L’encarregat de presidir la missa va ser l’arquebisbe, Jaume Pujol, qui va donar el tret de sortida a un acte ple de solemnitat al voltant de les nou del vespre. El president de l’entitat, Josep Ignasi Boada, va explicar que «es posen en relleu tres relíquies. Una d’elles, correspon a mossèn Tomàs Capdevila, un màrtir de la Guerra Civil espanyola que havia sigut congregant i mossèn». De fet, va destacar que aquesta personalitat «és un dels màrtirs que es van beatificar a Tarragona, ara fa pocs anys».
Foto: Olivia Molet, diari més
Boada va explicar que «el Sant Crist de la Sang sempre havia estat una imatge molt venerada pels tarragonins. Es demanava que sortís en cas de sequeres, de pluges o de calamitats. Sempre hi havia una primera invocació al Sant Crist de la sang que es feia a petició de la ciutat». Va recordar que, al llarg del segle passat, era el mateix ajuntament qui demanava que es duguessin a terme una processó amb la imatge del Sant Crist, pels carrers de Tarragona. «Primer es demanava que sortís en processó el Sant Crist i, després, elements com el Braç de Santa Tecla», afegia. En aquest sentit, va recordar també que la imatge del Sant Crist actual la va esculpir Salvador Martorell i, aquest 2015, ha coincidit amb la celebració del 75è aniversari de la seva benedicció. La imatge anterior –que va desaparèixer durant la Guerra Civil– havia estat creada per l’escultor Benet Baró.
El sotsprefecte va assegurar que «la imatge de Salvador Martorell ha continuat tenint molta veneració i hem descobert que hi ha molts congregants que entren a venerar el Sant Crist». Per aquest motiu, des de la congregació continuaran obrint l’església de Natzaret els divendres i dissabtes. Aquest fet, s’emmarca dins de les múltiples activitats que l’entitat està duent a terme per mantenir el relleu generacional dins de la congregació. «Fins a 350 alumnes han visitat la congregació i els hem pogut explicar què és la Setmana Santa i els detalls de la nostra entitat», destacava Boada. De cara a l’any vinent, volen ampliar aquesta oferta a més escoles.

dilluns, 14 de març de 2016

UN INTENS CAP DE SETMANA QUE PREGONA L'INICI IMMEDIAT DE LA SETMANA SANTA

Portada opuscle CBA
Presentació de l'opuscle del Cristo del Buen Amor
Divendres va tenir lloc la presentació del programa del la Cofradía del Cristo del Buen Amor presentat pel president dels Gogistes Tarragonins, Carles Baches. La presentació va anar marcada per la il·lusió de la confraria en organitzar per primera vegada la "Procesión de Pasión" aquest proper dissabte i en que la imatge del Cristo del Buen Amor sortirà per primer cop de l'interior de l'església de Sant Nicolau de Bari, seu de la confraria.

Opuscle de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i la Processó del Serrallo
Dissabte a la tarda va ser el torn de la presentació de l'opuscle de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. El Sr. Jordi Bertran Luengo, gestor cultural, confrare de la Germandat i col·laborador d'aquest blog va ser l'encarregat de presentar-lo amb un encertat relat on el protagonista era el mateix Felip Coscolla, autor del primer misteri de la Germandat i que malauradament es va perdre en un incendi l'any 1973.
Presentació Opuscle Germandat NPJP. Foto. Germandat NPJP
Acabada la presentació, calia arribar-se fins al barri mariner del Serrallo doncs a les 20h es va donar el tret de sortida oficial dels viacrucis i processons tarragonines al carrer. La processó del Serrallo organitzada pel Gremi de Marejants amb la col·laboració de l'Associació de la Presa de Jesús, va recórrer solemnement els carrers del barri amb els passos del Sant Sopar i Sant Enterrament, del Gremi i de la Presa de Jesús, de l'Associació del mateix nom. Els Armats del Gremi encapçalaven una nombrosa desfilada en la que hi participà també com els darrers anys, la Creu dels Ollers de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume de Reus.

Processó del Serrallo. Foto: Diari de Tarragona

El Pregó de la Setmana Santa
Enric Vendrell, «tarragoní i cristià», tal com el va descriure Joaquim Julià, president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, va ser ahir el pregoner de Setmana Santa, que per primer any, es va realitzar a l’església de Sant Agustí de Tarragona. Vendrell és també el director d’Afers Religiosos de la Generalitat i, com a tal, va elogiar el paper de les confraries tarragonines: «Són l’element que relliga les diferents generacions de tarragonins i tarragonines que s’han implicat en aquesta celebració i que la projecten cap al futur. Són, en definitiva, l’expressió més pura de la religiositat popular catòlica». A més, va voler defensar el paper de la religiositat popular, expressant que és una forma de mostrar la fe, imprescindible en una religió: «Durant dècades, els intel·lectuals van predir la fi de la religió a la nostra societat. A mesura que la ciència i la racionalitat guanyaven espai, la religió el perdia. Doncs bé, avui dia, bona part d’aquells intel·lectuals reconeixen que es van equivocar». L’església de Sant Agustí, que estava plena d’autoritats de les autoritats locals, van escoltar també com defensava la importància d’aquestes festes a la ciutat. «Independentment del nostre posicionament religiós, tots tenim un vincle amb la Setmana Santa. És un patrimoni de la ciutat i, per tant, de tots els tarragonins», afirmava Vendrell, que reconeixia que, si la Setmana Santa és possible, és gràcies a la dedicació de les dotze confraries de la ciutat, anomenant-les a totes elles.

Un moment del Pregó pronunciat ahir. Foto: Arxiu
Durant bona part del discurs va fer una crida al respecte i tolerància entre religions, dient que, en un país on el 15% de la població és de religions no catòliques, s’ha d’aprendre a viure en comunitat. «Penso que la celebració de la Setmana Santa hauria de ser una nova oportunitat per promoure l’acostament entre les diferents tradicions religioses. Reconeixent les diferències, només faltaria, però alhora posant de manifest la voluntat de conèixer-se millor i de generar llaços cada vegada més forts», insistia.
També l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros es va sumar a la defensa de la tolerància, explicant que és diferent de la indiferència: «La tolerància només pot venir de valors forts i profunds». A més, va demanar a Europa que, en el context de la crisi dels refugiats de Síria «recordi les arrels cristianes, que no les tenim per tenir moltes esglésies o catedrals, sinó que vénen dels valors cristians». L’acte el va clausurar, com és tradició, l’arquebisbe de la ciutat, que va recordar que «quan Jesús moria a la creu, nosaltres ja teníem la muralla», referint-se a les arrels catòliques de Tarragona.

La Germandat del Sant Ecce-Homo celebra 25 anys portant el pas a espatlles
Enguany, la Germandat del Sant Ecce-Homo està de celebració. Fa 25 anys que porten el pas a espatlles. És per això que aquest diumenge al matí han fet un acte sencill i íntim. Antics portants del pas, i alguns d’actuals, han portat el pas des de la rotonda situada al nou accés del camí del Llorito fins al santuari del Llorito.
L’acte ha estat tranquil, solemne i íntim. I és que la Germandat està encara de dol, després de la defunció recent d’un dels portants, molt conegut a la ciutat, en Pere Boada. «No hem volgut fer un gran acte multitudinari», explica la presidenta de l’entitat Elvira Ferrando.

L'ecce Homo pujant al Santuari del Loreto. Foto: diari més.
Quan han arribat, entre esforços, davant del santuari del Llorito, han fet una pregària i una reverència davant del mossèn, el Padre Mario. Aquest acte té un sentit especial per l’entitat setmanasantera, ja que cada Divendres Sant a la matinada, la Germandat celebra el seu Viacrucis amb el Sant Crist fins a l’església del Llorito. En aquesta ocasió, els portants han pogut pujar el misteri.
«Ha estat un acte emotiu i casolà. Volem dedicar aquests 2 quilòmetres i mig de recorregut a aquells portants que ja no són entre nosaltres», explicava emocionada la presidenta de l’entitat, Elvira Ferrando.

El Gremi de Pagesos presenta els nous Goigs dedicats a Sant Llàtzer
L’església de Sant Llorenç estava ahir plena de gom a gom. Hi havia expectació entre els socis del Gremi de Pagesos per conèixer els nous Goigs Sant Llàtzer. En acabar l’eucaristia, la Coral Àncora, formada per vint-i-dues veus, interpretava per primer cop la peça dedicada al sant, del que se’n guarda una relíquia (un tros d’os del seu cap) al mateix temple religiós. Aquest, cada cop pren més rellevància, des que es va restaurar i recuperar per tornar a retre-li devoció, fa ara tres anys. Els nous goigs, segons el president del Gremi, Raül Font, «ens ajudaran a fer que tingui encara més importància». La idea és que la cançó pugui ser interpretada per qualsevol ciutadà: «Volíem que fos per tota la gent, que fossin uns goigs fàcils d’interpretar. Igualment, volíem que fos solemne i el més bonic possible», comentava a Diari Més l’autora de la composició musical, Sílvia Virgili. Aquesta reusenca és una especialista en música sacra, tot i que segons reconeixia, era el primer cop que li encarregaven fer la melodia d’uns goigs. Sembla que ho va fer amb èxit, ja que els socis del Gremi i d’altres ciutadans, en van sortir força contents. A tots els presents se’ls va obsequiar amb una làmina, amb la lletra i una breu història de la relíquia de Sant Llàtzer, que pertany a aquesta entitat tarragonina des de 1507. El més curiós, és que durant molts anys va estar completament perduda. «La devia amagar algú quan es va produir la guerra del Francès, i potser va morir sense dir on era...», comentava Font. Per sort, va ser trobada als anys 30 en una caixa amb un doble fons, a la primera planta del temple.
Les relíquies van presidir l'acte. Foto: Gremi de Pagesos
La lletra De la lletra dels Goigs, se n’ha encarregat el mossèn Joan Roig i Montserrat, que ha buscat transmetre vida i obra del sant, tot reservant una petita part final per homenatjar al temple que l’acull, i a Santa Maria Magdalena, qui presideix el retaule principal. La il·lustració de les làmines ha anat a càrrec de Josep Maria Virgili, qui mitjançant una fotografia de la relíquia, va realitzar una reproducció amb ploma. La data de l’estrena d’aquests goigs no és pas casual: es va fer ahir coincidint amb què els evangelis del diumenge anterior al diumenge de Rams, relaten el miracle de la resurrecció de Llàtzer.