diumenge, 27 de març del 2016
dissabte, 26 de març del 2016
UN CAPITÀ ENTRE ATXES I LLANCES
Enguany el Capità
Manaies farà 50 anys. És l’Alfons Lorenzo Querol. En fa 45 que el conec. Primer
al col·legi Sant Pau durant vuit anys. Després ell d’armat, i jo amb cucurulla
amb l’Ecce Homo o sota el pas de la Passió. El 2008 i 2009 cooperàrem en la segona
edició del llibre sobre els armats, escrit pel Josep M. Salvadó, un altre
Capità Manaies.
Ara compartim el
barri antic de Valls. Ell treballa de metge al Pius Hospital i jo a la vora
miro de conduir el projecte del Museu Casteller de Catalunya. Avui m’obre el
temple dels armats, al darrer pis de la Casa de la Sang, a la plaça del Rei.
«És el nostre centre neuràlgic. Tot comença aquí». L’antiga vivenda del
conserge de la Sang, el senyor Yepes, és el santuari custodi de la indumentària
d’aquests soldats de Roma a Tarragona.
Alfons Lorenzo perpetua la institució tarragonina del Capità Manaies. Foto: Pere Ferré. Diari de Tarragona |
L’evolució
El capità de les
manaies, rememorant les antigues alabardes que aquesta tropa duia fa segles,
parla amb devoció de l’evolució de la seva relació amb la Congregació de la
Sang. «Quan vaig començar el 1983, ens vestien a la sala de juntes. Tot era
molt seriós i acollonia una mica. Cerimoniosament els senyors de la Sang ens
anaven col·locant la indumentària».
L’Alfons retrata uns
armats que ja no eren professionals, com els de l’ètnia gitana que pervingueren
durant dècades, ni els mercenaris solament governables per capitans amb aroma
atàvic com Pau Espinosa o Bonaventura Recasens ‘Ventureta’, ni els alumnes de
la Universitat Laboral ni els marcials soldats de lleva magistralment
cohesionats per aquell tros d’home que fou Josep Fornós.
Els armats dels
vuitanta eren tota una altra generació sota l’empara de Josep M. Salvadó. Però
el ritual de vestir seguia destil·lant l’època dels professionals. No fou fins
que els manaies ocuparen la vivenda del conserge, quan es pot parlar d’una
certa autonomia i d’una major confiança en ells per part de la junta de la
Sang.
Predileccions
de Divendres
El nostre Capità té
els seus moments preferits del Divendres Sant. «Els instants de canviar-se en
aquesta sala i de sortir a la terrassa són la foto prèvia», assegura. Ens
mostra el tresor amagat des d’on gairebé toquem el Pretori amb el fons de la
Mediterrània. També s’hi veu la baixada de la Peixateria.
«Un altres moments
molt estimats són les primeres reverències al Sant Crist a l’interior de
l’església de la Sang, i les últimes quan s’ha acabat la processó», confessa.
Durant el Sant Enterrament, es queda amb els acataments a la imatge del Crist a
la Rambla Nova. Sobre aquests, detalla «la baixada important d’espectadors
produïda a partir de la retirada dels palcos, tot i que potser darrerament s’ha
recuperat una mica».
Els ulls de l’Alfons
destil·len passió en parlar de la recollida dels passos a primeres hores de la
tarda. «Són moments de salutació i respecte a cadascuna de les imatges, totes
per igual», explica.
Al seu grup i a ell
es deu la sòlida imbricació dels armats en la congregació. L’Alfons recuperà la
figura de la creu nova i liderà la creació de passades com l’encreuament
avançat, la formació i passada de tres, la cadena de tres o de quatre, i la
piràmide. Des del 1998 és el Capità d’un grup molt estable. El principal repte
d’aquesta dècada ha estat el nou vestuari, «amb un equilibri entre una major
fidelitat històrica i l’estètica de la tradició tarragonina», segons Lorenzo.
Ahir, Divendres Sant,
el Capità Manaies tornà a portar Jesús pres i condemnat a mort pels carrers
d’aquesta Tarragona esdevinguda Jerusalem. Amb una tropa de ferotges armats, el
conduí a la crucifixió però després el va estimar infinitament. Cada any esdevé
el capità del silenci, que anhela canviar el vermell de la sang per la blancor
de la pau. Fa 50 anys que m’ho diu a cau d’orella.
Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 26 de març de 2016
Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 26 de març de 2016
PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT A TGN: MOLT MÉS ENLLÀ DE LA FE I DEL SILENCI
Unes
30.000 persones van omplir ahir els carrers del centre de Tarragona per seguir
la processó del Sant Enterrament. Un any més hi van prendre part 3.000
participants de 12 congregacions
Tarragona va tornar a
demostrar ahir que és la capital catalana de la processó del Sant Enterrament.
Un any més, els carrers de la ciutat es van tornar a quedar petits per seguir
un recorregut en el que hi participen unes 3.000 persones i en el que hi prenen
part els Armats de la Sang, les dotze associacions de Setmana Santa –que van
acompanyades dels vint respectius passos– així com la corporació municipal, les
autoritats i la Banda Unió Musical.
El Cristo del Buen Amor sortint de la Plaça del Rei. Foto: Pere Ferré, Diari de Tarragona |
Segons fonts de la
Guàrdia Urbana, són més de 30.000 les persones que, any rere any, no es volen
perdre el passeig dels passos pels carrers cèntrics de la ciutat, que està
encapçalat per la cohort romana i la bandera negra de la Reial i Venerable
Congregació de la Puríssima Sang, entitat organitzadora d’aquest esdeveniment
considerat com Festa d’Interès Turístic Nacional per la Generalitat de
Catalunya des de l’any 2000.
Precisament, aquesta
és una de les principals característiques de l’acte estrella d’ahir. I és que
la del Sant Enterrament no és només una processó religiosa –que també, i molt–,
sinó que el seu simbolisme va molt més enllà, per convertir-se en un acte
cultural que genera l’interès de les persones que no són catòliques practicants
però que valoren l’acte pel seu enorme desplegament i virtuositat. Una prova
d’això n’eren l’Albert i la Joana, que ahir a l’inici de la processó explicaven
que «no som gens religiosos, però el divendres sant ens agrada venir a veure la
processó».
En l’àmbit institucional,
a la comitiva de la corporació es va poder veure a l’alcalde Josep Fèlix
Ballesteros, qui va estar acompanyat de representants de la majoria de partits
del Saló de Plens. Allí estaven, per exemple, Rubén Viñuales (Ciutadans), Pau
Ricomà (Esquerra), Alejandro Fernández (PP) o Albert Abelló (CDC). Cal
assenyalar que la regidora Elvira Ferrando no va estar entre les autoritats
municipals, ja que va desfilar amb la seva congregació: el Sant Ecce-Homo. No
hi van prendre part, en canvi, ni representants de la CUP ni d’ICV.
En canvi, per molta
altra gent la processó del Sant Enterrament sí que té un caràcter marcadament
religiós, tradicional i de devoció. Un exemple n’eren la Pilar i Maria Albina,
que una hora abans de començar la processó ja seien a Pla de Palau. «Vinc cada
any i sempre intento estar aquí» explicava la Maria Albina, mentre que la Pilar
va a «diversos llocs, com la Catedral o la Baixada de la Pescateria». Les dues
van remarcar «el caràcter religiós» de l’acte, ja que «aquest n’és la seva base
i té un suport ciutadà molt important».
També amb força
antel·lació van arribar en Francesc i la Concha, que tenien un seient al Pla de
la Seu. «No venim cada any. Enguany estem aquí perquè vé el meu germà de Nova
York», explicaven. «Aquesta processó m’encanta, sobretot la part que passa pel
Pla de la Seu perquè dóna molta sensació de recolliment» assegurà la Concha,
mentre que el Francesc –que és de La Salle–lamentava que «es talla massa i es
fa una mica llarga».
Amenaça de pluja
La desfilada va donar
el tret de sortida puntualmente a les 19.30 hores, després d’una tarda en la
que els núvols van prendre el protagonisme de la jornada. Més d’un va témer per
la possible aparició de la pluja, tal i com va passar fa tres anys. Malgrat, però,
que el sol es va amagar a primera hora de la tarda, finalment l’aigua no va fer
acte de presència i la comitiva va començar a avançar amb el raspament de les
sandàlies dels 41 soldats dels armats que, a poc a poc, van fer realitat el que
semblava impossible: el silenci dels presents.
La Sang, el Gremi de
Marejants, L’Associació La Salle, La Confraria de Pescadors, el Cristo del Buen
Amor, el Sant Ecce-Homo, Nostre Pare Jesús de la Passió, Jesús Natzarè, el
Descendiment de la Creu, el Gremi de Pagesos, Sant Magí Màrtir i la Soledat van
iniciar el seu trajecte de manera lenta però ja sense aturador des de la Plaça
del Rei, punt des d’on van accedir al Passeig de Sant Antoni per anar –com és
tradicional– a Pla de Palau, el Pla de la Seu, Les Coques, Merceria, la Plaça
de les Cols, carrer Major, la Plaça de la Font, Comte de Rius, Rambla Nova,
Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, pujar per la Baixada de la Pescateria
fins tornar a la Plaça del Rei.
El recorregut va
generar, un any més, una gran expectació, i és que fins quatre fileres de
persones es van poder veure als espais més concorreguts, com el Passeig de Sant
Antoni o la Rambla Nova. Poc a poc, i després de diverses aturades, els
participants van arribar de nou a la Plaça del Rei. Els primers –els Armats– ho
van fer a les 22.04 hores, just abans que sortissin el Gremi de Pagesos, La
Soledat, les autoritats i la Banda Musical.
Després d’un inici
amb un ritme trepidant, poc a poc la velocitat va anar a menys i la processó es
va donar per finalitzada passada la una de la nit. A aquelles hores, el nombre
de públic ja s’havia reduit de manera considerable. Molts d’aquests espectadors
van utilitzar Twitter i Facebook per penjar-hi fotografies. Enguany, però, la
gran novetat va ser l’aplicació Periscope, on molts dels espectadors van
publicar-hi videos en directe per mostrar la que és la gran processó de
referència de divendres sant.
UNA RECOLLIDA MÉS ÀGIL
Durant
dues hores i mitja els Armats van recórrer els carrers de Tarragona,'convidant'
als passos a participar a la Processó.
La d'ahir va ser una
recollida marcada per quatre molestes gotes i perquè gràcies al canvi de format
la cerimònia va ser molt més àgil. Els més agraïts, els Armats, que no van
haver de pujar i baixar els estrets carrers de la Part Alta repetidament.
Quan les campanes
donaven les 16.00 de la tarda, hora de l'inici, la plaça del Rei estava molt
tranquila. Un cordó de seguretat impedia accedir al centre, algunes persones
esperaven als bars dels voltants i les portes de l'església de Natzaret
completament tancades. Minuts més tard començaven a sortir els arrengladors de
la Sang i en qüestió de minuts s'obrien les portes de l'església i, després de
saludar a la imatge del Crist de la Sang, es posava en marxa la cohort.
Precedia la comitiva l'estendard, els vuit timbalers, el Capità Manaies i els 32
soldats de la cohort romana.
A pas ferm van baixar
fins a la Rambla Vella, on ja els esperaven els confrares de La Salle amb
L'Oració a l'Hort. Primer salutació, segon i enmig del silenci i una gran
expectació, els soldats inclinaven el cap per tercera vegada, per continuar la
seva marxa i repetir el ritual davant del Vetlleu i Pregueu.
Els armats fent l'acatament al pas 'Jesús és despullat de les seves vestidures' dels natzarens. Foto: Pere Ferré. Diari de Tarragona |
Cafè
i fotos
Els misteris de La
Salle ja començaven a caminar cap a la Part Alta i, sense temps per perdre, els
Armats seguien descendint. A continuació cap a la Plaça Verdaguer, on arribaven
a les 16.20 hores. Quan molts turistes encara estaven prenent el cafè en alguna
de les terrasses d'aquesta cèntrica plaça, el so dels timbals els aixecava de
les seves cadires per intentar treure les millors fotos.
Primer davant dels
pescadors i després amb el Descendiment de la Creu, van repetir mesurats
moviments. Tres passos, cada vegada els mateixos: picar a terra amb la llança
mentre s'inclinaven cap endavant, primer recolliment i novament ferms. I així fins
a tres vegades. «Aquí sí que hi ha disciplina», feia broma un noi entre el
públic que anava acompanyat d'uns amics. Mentrestant, els soldats ja seguien
cap a la Rambla Nova on es van parar fins a quatre vegades abans no van arribar
a escassos metres de l'estàtua de Roger de Llúria, on els esperaven els
Maginets amb el seu Retorn del Calvari.
Comença
a ploure
Mitja volta i
enfilaven ara Rambla Nova amunt, sense trencar files ni un moment, tot i que la
confraria del Natzarè -amb els seus tres misteris que els Armats ja havien
saludat-, tan sols havia començat a moure's tímidament. I és que, quan
pràcticament eren les cinc de la tarda i els armats estaven a punt d'arribar a
l'altura dels Marejants, la Rambla començava a ser una artèria intransitable,
obligant als arrengladors a obrir pas. Les cadires disposades per a la processó
de la nit, pràcticament plenes. I, una altra vegada, el mateix: primera
salutació, segona salutació, tercera salutació i en marxa.
A les 17.05 els
Armats portaven una hora caminant pels carrers de Tarragona, i quan estaven
arribant davant de l'Ecce-Homo queien les primeres gotes. Tornava la mateixa
malson de tots els anys, tot i que després del sol del matí i que no hi havia
previsió de pluja, ningú temia que això pogués acabar aigualint la nit. Així
que, a pas ferm, continuaven el seu camí. Arribaven a la Plaça de la Mitja
Lluna quan la Rambla era tota una orquestra, en la qual sobresortien els sacs
de gemecs que acompanyen el Sant Ecce-Homo.
Després de les
salutacions pertinents davant del Jesús de la Passió, els Armats enfilaven de
nou cap al centre històric. Ara sí, completament impossible seguir-los el pas
amb els carrers abarrotats de gent. I a les 17.25 hores arribaven de nou a la
Plaça del Rei, on ja els esperaven els primers passos, tapats amb plàstics per
la pluja, que havien completat el recorregut, a l'espera de l'inici de la
processó.
Acataments al Crist
de la Humiliació, i abans de continuar cap a la Plaça de la Pagesia, encara van
tenir temps de descansar uns minuts al carrer Santa Anna.
A les 17.45, els
legionaris iniciaven de nou la marxa. Amb el que no comptaven els arrengladors
és que haurien de recollir les taules de les terrasses del costat dret de la
Plaça del Fòrum, perquè el seguici no tenia prou espai per pasar. Superat
aquest obstacle, i sense que aquest hagi entorpit la marxa, enfilaven cap a Les
Coques i fins a la Plaça de la Pagesia. Fins i tot van haver d'esperar uns
minuts abans d'entrar, ja que els pagesos no havien tingut temps de treure al
carrer els seus misteris, que seguien a l'interior de l'església, protegint-se
de l'amenaça de pluja.
I mentre el Sant
Sepulcre i La Pietat ja iniciaven el seu camí cap a la Plaça del Rei, els
Armats enfilaven l'últim tram que els conduiria fins a la seu del Col·legi
d'Enginyers Industrials, on es recull La Soledat.
La 'Sole', amb el seu
mantell blau i els seus clavells blancs. La confraria de les dones, que sempre
l'acompanyen tot i que és l'última. I un bon nombre d'aquestes l'esperaven als
peus de la Catedral per guiar-lo en el camí cap a la Plaça del Rei. Començaven
a formar les files quan els Armats ja iniciaven el retorn. I a les 18.30, dues
hores i mitja després de la seva sortida arribaven de nou al punt d'inici, ara
sí, ple de gent.
dijous, 24 de març del 2016
LA SANG CREA IMANTS I TARJETES PER RECOLLIR FONS PELS CASCOS DELS ARMATS
S’hi
poden veure detalls dels passos de la congregació i informació històrica
La Reial i
Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist ha creat
un sèrie de targetes i una «xapa-imant» que posarà a la venda per tal de
recollir fons. El sotsprefecte de l’entitat, Josep Ignasi Boada, explica que
«tot aquell que vulgui adquirir les peces ho podrà fer als establiments de
la Part Alta o a la nostra congregació, a l’església de Natzaret». L’objectiu
principal d’aquesta creació és finançar els cascs dels Armats, que encara falten per completar. Aquests
elements es podran adquirir al preu de 2 euros.
Cal recordar que, fa uns anys,
que la Sang va iniciar el projecte de renovació de
l’equipament dels Armats. Boada assegura que «està previst que entre avui i
demà arribin els cascos que ens faltaven, procedents d’Alemanya, i elaborats
seguint el rigor històric». L’escamot està format per 40 armats. Les targetes
mostren nou imatges dels passos de la Sang i la Soledat.
La "xapa-imant" mostra la imatge del casc dels Armats |
LA SOLEMNITAT S'ESTÉN PEL CENTRE DE LA CIUTAT AMB LA PROCESSÓ DEL DOLOR
El pas de l'Ecce-Homo. Foto: Cristina Aguilar, diari més |
Les cucurulles van
omplir el centre de Tarragona, ahir al vespre, amb la multitudinària Processó
del Dolor. La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió va portar la
solemnitat de la mà de més de 1.300 congregants de cinc confraries diferents.
El president de la germandat, Josep Francesc Ferrer, va destacar que «després
d’estrenar un escamot d’armats l’any passat, enguany només hem renovat un penó
que data del 1948». El congregant Josep Puig ha estat l’encarregat d’arreglar
el penó, en una feina que s’ha allargat durant els últims mesos. «Es tracta
d’una peça de vellut granat amb el dibuix d’un pergamí al centre», explicava.
Així, l’Associació de La Salle –amb el pas de L’oració de Jesús a l’Hort–, la
Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang –amb La Flagel·lació–, la
Reial Germandat de Jesús Natzarè –portant El Cirineu–, la Germandat del Sant
Ecce-Homo –amb el pas de l’Ecce-Homo– i la germandat organitzadora amb el pas
de Jesús de la Passió i Sant Crist van mostrar la cara més solemne pel centre
de la ciutat. En primer moment, però, l’església de Sant Joan Baptista va
acollir el Rés del Rosari del Dolor i la pertinent predicació, al voltant de
les set de la tarda. Pel que fa al bon estat de salut de l’entitat, Ferrer va
reconèixer que «continua costant el fet d’atraure al jovent». Tot i això, va
defensar que «l’any passat, amb la celebració del 75è aniversari de la
germandat, vam estrenar una Banda Infantil amb 15 menuts que continua ben
viva». Aquesta també va desfilar ahir i el president va mostrar-se convençut
que «no morirà», atès que ja hi ha alguns
membres que s’introduiran en la banda d’adults, fet que confirma el
relleu generacional de la germandat.
La Flagel·lació, de la Congregació de la Sang. Foto: Cristina Aguilar,diari més |
D’altra banda, ahir a la nit es va poder
viure el Via Crucis de la Trinitat o dels Gitanos pels carrers de la Part Alta.
El Via Crucis va sortir de la Parròquia de la Trinitat, a la plaça del Rei.
Dijous Sant La
celebració litúrgica continuarà avui amb la tradicional missa que cada
associació organitza i celebra en les seves respectives esglésies i parròquies.
A més, a partir de les vuit del vespre, l’església de Natzaret durà a terme els
Torns de Guàrdia d’Honor dels armats de La
Sang al Santíssim Sagrament. A l’església de Sant Pere, a dos quarts de deu de
la nit, tindrà lloc el Passadís de la Llum i Torns de Guàrdia dels armats del
Gremi de Marejants. Amb l’entrada al Divendres Sant, a un quart d’una de la
matinada, la Germandat del Sant Ecce-Homo o l’Associació Juvenil Loreto
portaran el seu Viacrucis fins al santuari del Loreto.
dimecres, 23 de març del 2016
LA REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÉ LLUEIX ELS VESTITS RENOVATS DEL MISTERI MÉS ANTIC
El Pas del Natzarè a punt d'iniciar-se la desfilada. Foto Cristina Aguilar, diari més |
La Reial Germandat de
Jesús Natzarè va omplir, ahir al vespre, la Part Alta amb centenars de
seguidors. La processó de Dimarts Sant va prendre vida de la mà de més d’un
centenar de congregants que funcionaven com a portants o músics. Després del
Via Crucis per l’interior de l’església de Sant Francesc d’Assís, petits i
grans van irrompre als carrers del nucli antic. Una de les novetats d’enguany
ha estat la renovació dels vestits de les tres imatges que conformen el pas de
Jesús Natzarè, el més antic de la germandat. La presidenta de l’entitat, Maria
Eulàlia Veà, explicava que «vam poder restaurar les imatges i la peanya i, ara,
vam decidir renovar els vestits de les verges: la Mare de Déu, la Verònica i de
Salomé».
A més, va destacar
que «és la primera vegada que la Banda Infantil de Cornetes surt en processó».
Cal recordar que la Banda Infantil va introduir aquests instruments l’any
passat, amb motiu del seu cinquè aniversari. «Els joves s’han hagut d’esforçar
per aprendre a bufar i mantenir el ritme mentre caminen i han demostrat que en
són molt capaços», afegia. Aquesta està formada per gairebé una quarantena
d’infants, que demostren el bon estat de salut de la congregació. En els pròxims
anys, un dels reptes que es planteja l’entitat és introduir també les gaites a
la Banda Infantil. «Esperem que hi hagi algun nen o nena que vulgui tocar la
gaita i, en uns anys, tenir una formació infantil com la de la banda d’adults»,
detallava.
Al voltant de les
vuit del vespre, els passos del Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de
les seves vestidures van començar a desfilar en processó, acompanyats per un
escamot dels armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang.
També hi va participar una formació de ministrers.
Processó
del Dolor
La Germandat de
Nostre Pare Jesús de la Passió liderarà avui la Processó del Dolor. Des de les
set del vespre, l’església de Sant Joan Baptista acollirà el Rés del Rosari del
Dolor i la predicació. Poc després, a dos quarts de vuit, la Processó del Dolor
donarà el tret de sortida des de la plaça de Sant Joan Baptista. Hi
participaran els armats de la Confraria de la Creu de Torredembarra, seguits de
cinc passos: L’oració de Jesús a l’Hort –Associació La Salle–, La flagel·lació
–La Sang–, Ecce-Homo, El Cirineu –Germandat de Jesús Natzarè– i Jesús de la
Passió i Sant Crist.
A dos quarts d’onze de la nit, es durà a terme el Via
Crucis de la Trinitat o dels Gitanos, des de la plaça del Rei.
dimarts, 22 de març del 2016
GENT DE SETMANA SANTA. DIARI DE TARRAGONA
El blog de la Setmana
Santa TGN us ofereix, gràcies al Diari de Tarragona, la sèrie col·leccionable
Gent de Setmana Santa en format digital.
Per poder-los
consultar i descarregar, cliqueu els enllaços següents:
01- Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
02- Gremi de Marejants
03- Associació La Salle
04- Pas de la Presa de Jesús
05- Germandat del Sant Ecce-Homo
06- Cofradía del Cristo del Buen Amor
07- Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
08- Reial Germandat de Jesús Natzarè
ELS JOVES PORTEN EL SANT CRIST USANT UNA PEANYA PER TOTA LA PART ALTA
Per primera vegada el Sant Crist va ser portat dalt d'una peanya. Foto: Carla Pomerol, diari més |
L’aposta per
aconseguir el relleu generacional dins de les confraries de Tarragona es va
poder constatar ahir al vespre. Centenars de persones van desfilar pels carrers
de la Part Alta per formar part del Via Crucis Processional liderat per
l’Associació La Salle, La Reial Congregació del Venerat Cos de Nostre Senyor
Jesucrist en el Descendiment de la Creu i la Confraria de Sant Magí Màrtir de
Barcelona. Per primera vegada però, es va potenciar la presència del jovent
gràcies a l’Associació La Salle. Una dotzena de joves van poder portar el Sant
Crist a espatlles gràcies a una peanya que van adaptar per l’ocasió. El
president de l’entitat, Joaquim Julià, va explicar que «el recorregut és el
mateix de cada any, però hem volgut permetre que alumnes de Batxillerat participin
per mantenir la tradició».
De fet, el silenci va
inundar la Part Alta amb la sortida del Viacrucis Processional, des de l’ermita
de Sant Magí. Cal destacar que, enguany, se celebra el vintè aniversari de la
recuperació d’aquest Via Crucis. La Congregació del Descendiment va tirar
endavant la recuperació del Via Crucis de Dilluns Sant al costat de les altres
dues entitats. Cap als anys seixanta, «el Viacrucis sortia de l’església de
Sant Pau i arribava a la coneguda com avinguda Navarra, a la plaça Imperial»,
explicava Julià.
Després de la
celebració de l’Eucaristia a l’ermita de Sant Magí, al voltant de les vuit del
vespre, el Viacrucis va iniciar el seu recorregut per punts com el pla de
Palau, el pla de la Seu o l’Arc de Sant Llorenç, fins a retornar al Portal del
Carro.
El dia d'ahir també va comptar amb la tradicional jornada presbiteral, que va iniciar-se al matí, amb la missa crismal a la Catedral de Tarragona.
El dia d'ahir també va comptar amb la tradicional jornada presbiteral, que va iniciar-se al matí, amb la missa crismal a la Catedral de Tarragona.
La Reial Germandat de
Jesús Natzarè serà la protagonista d’avui a partir de les set del vespre durant
a terme la missa i el Via Crucis per l’interior de l’església de Sant Francesc
d’Assís. A partir de les vuit, s’iniciarà la processó pels carrers de
la Part Alta amb un escamot dels armats de La Sang i els tres passos –El
Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures–. També hi
participaran formacions com el Cor d’Aspirants, la Banda Infantil de Timbals,
la Banda de cornetes, gaites i timbals de la Germandat, així com una formació
musical de ministrers. Hores més tard, la Catedral acollirà el concert La
Passió segons Mateu amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cort Ciutat de
Tarragona, avui a dos quarts de deu de la nit.
Etiquetes de comentaris:
Descendiment de la Creu,
Dilluns Sant,
La Salle,
Maginets
dilluns, 21 de març del 2016
EL VIACRUCIS QUE INICIA LA SETMANA SANTA
Processó de l'Entrada de Jesús a Jerusalem. Foto Cristina Aguilar, diari més |
Tarragona va
commemorar ahir l’entrada de Jesús a Jerusalem, amb la processó de Diumenge de
Rams. La tarda va començar a la Part Baixa de la ciutat, amb el pas que
representa Jesús i el borriquet.
Havent deixat ja les
palmes, els tarragonins es van acostar, sobretot a la Rambla, a la segona
processó del dia. La canalla de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió
amb els timbals i tots els membres als costats del carrer, ells sí, amb una
palma, van recórrer la Part Baixa fins a tornar a l’església.
Quan ja es començava
a pondre el sol va començar el viacrucis de la Reial i Venerable Congregació de
la Sang, un acte especial per la ciutat, ja que fa passar la creu de Crist per
l’interior de la Muralla. Enguany però, la poca il·luminació va jugar una mala
passada a tots els presents, i va obligar als membres de la congregació que
portaven la flama encesa a dirigir-la cap a terra i poder indicar el camí als
devots.
Viacrucis de la Congregació de la Puríssima Sang. Foto: Cristina Aguilar |
Des de les confraries
destaquen que les celebracions de Setmana Santa tenen encara molt futur per
endavant, gràcies a la quantitat de joves que hi participen. És l’exemple de
l’Hugo Cobacha, un tarragoní d’onze anys que, d’ençà que té memòria, que va a
veure les processons i des de fa uns anys hi participa activament. L’Hugo explicava
que participa en totes les processons i que el moment més especial del
viacrucis és «quan tomben el Crist perquè pugui passar sota el pont d’entrada
al passeig arqueològic».
Tot i que la processó
l’organitza la Congregació de la Sang, hi van participar representants de
moltes altres congregacions. La Cinta i la Maria Esther són de la Germandat de
l’església de Sant Joan, però van participar del Viacrucis: «Ens agrada perquè
és a l’aire lliure, i és molt bonic veure a Jesús passar per un lloc tan emblemàtic
per la ciutat com la muralla». El Crist de la Congregació de la Sang pesa més
de seixanta quilos, però això no va fer enrere als portadors, que comentaven
«que és un gran honor poder-lo portar, ni que sigui una estona».
Avui continuen els
actes de Setmana Santa, amb la Missa Crismal a la Catedral, l’Eucaristia a
l’Ermita de Sant Magí i el segon Viacrucis de les festes.
Etiquetes de comentaris:
Diumenge de Rams,
La Sang,
NPJ Passió
LA TRAGÈDIA A FREGINALS MARCA EL DIA DE RAMS
Processó a la Catedral després de la benedicció de les palmes per part de l'Arquebisbe. Foto: Cristina Aguilar, diari més |
La Part Alta es va
cobrir ahir de fulles de Palma per celebrar l’arribada oficial de la Setmana
Santa. Diumenge de Rams és una de les festivitats més familiars de la setmana,
amb centenars de famílies tarragonines que es van congregar a les escales de
l’església de l’Ensenyança, on l’arquebisbe Jaume Pujol i Balcells va presidir
la festivitat.
Després de dies de
pluja, el cel va donar un respir als tarragonins, i sota un sol radiant, el
carrer de les Coques va acabar ple de gom a gom, entre devots i autoritats
locals, que van rebre la benedicció des de primera fila. «Amb tants dies de mal
temps, és una autèntica sort poder venir a beneir la Palma amb un dia tan
bonic», deia una dona tarragonina, que també explicava que portava a la seva
filla, encara en cotxet, a beneir la Palma per primer cop. És un dels actes
preferits de la canalla, i així ho van demostrar la quantitat de nens i nenes
que, amb palmes més o menys petites i collarets fets amb llaminadures, van
participar de la celebració.
Amb les campanes de
la Catedral repicant a les onze del matí en punt, l’arquebisbe va donar peu a
l’inici de la benedicció. Amb la tradicional branca d’olivera mullada amb aigua
beneïda, va beneir a tots els presents, que van fer tremolar les branques a
l’uníson, donant la benvinguda així a la setmana més devota de l’any. Va ser un
dels diumenges de Rams més multitudinaris dels últims anys. No hi havia carrer
al voltant de la Catedral que no estigués ple de nens amb palmes i adults amb
branques de llorer i d’olivera. «Hi ha molta gent que és d’aquí Tarragona, però
també hi ha molts turistes que se sumen a la celebració. És especial veure nens
petits que parlen en un altre idioma, amb una palma a les mans», deia una noia,
encarregada de repartir el programa de Setmana Santa.
L’arquebisbe va guiar
en processó a tots els presents cap a la Catedral que, de forma excepcional,
tenia oberta de bat a bat la porta Santa, en motiu de la celebració de l’any
Sant. Així, la Catedral va acollir la missa Pontifical de Diumenge de Rams, que
l’Arquebisbe va voler dedicar a les víctimes de l’accident d’autobús de
Freginals: «les nostres pregàries estan amb les famílies», expressava. Van
escoltar la missa centenars de persones, que van omplir els bancs i els
passadissos laterals de la Catedral. La Reial Germandat de Jesús Natzarè va ser
la gran protagonista de la missa, ja que, enguany, van tenir l’honor de oferir
el ciri Pasqual, en representació de l’Agrupació d’Associacions de Setmana
Santa, el ciri que durant tot l’any presidirà les celebracions eucarístiques.
diumenge, 20 de març del 2016
EMOCIONS ANDALUSES PER LA PART BAIXA DE LA CIUTAT
El Cristo del Buen Amor durant el recorregut d'ahir. Foto: Carla Pomerol, diari més |
Per primera vegada,
la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura surt en
processó pels carrers de la Part Baixa de la ciutat, després del Viacrucis.
Aquesta és una de les principals novetats de la Setmana Santa d’enguany: la Procesión de la Pasión. Tradicionalment,
en una jornada com aquesta, la congregació només celebrava el Viacrucis per
l’interior de l’església de Sant Nicolau de Bari, situada al carrer Pau del
Protectorat. Però enguany, els de sang andalusa i capa morada han decidit
treure el seu Sant Crist en processó.
Els encarregats
d’obrir el solemne acte han estat els Armats del Gremi de Marejants, que per
proximitat han decidit custodiar el Sant Crist dels andalusos. Com a novetat,
aquesta ha estat la primera processó en què oficialment s’han cantat ‘saetas’,
tant al sortir del temple, com en l’entrar. Un moment molt emotiu pels de sang
andalusa.
Un grup de senyores
amb mantellina i ‘peineta’ han acompanyat el misteri del Cristo del Buen Amor.
El capatàs del pas, concentrat en la seva feina, guiava als portants. Tancava
la processó la banda de timbals i cornetes de l’entitat que donava ritme i vida
a la processó. El color morat de les vestes i capes dels congregants
contrastaven amb la foscor dels carrers, en els que es respirava un ambient
andalús.
CORS ANDALUSOS BROLLEN DEL SETÍ MORAT
A principis del segle XVI es creà un monopoli estatal a Sevilla per al comerç amb Amèrica. El seu port fluvial fou triat per les condicions geogràfiques. Centenars de catalans s’hi van desplaçar. El major flux d'or i plata des d’Amèrica fou entre 1540 i 1650, amb 11.000 viatges.
El 1601 el
comerciants catalans de Sevilla hi funden una germandat de glòria per donar
culte a la Mare de Déu de Montserrat. Deu anys després s’agregaren al monestir
català i en quedà avalada la vinculació.
Els catalans
encarreguen el Crist de la Conversió a l’escultor Juan de Mesa el 1619 i la
Mare de Déu de Montserrat a un membre del cenacle d’aquest artista cabdal.
Triant el més pur segell de l’escola sevillana, entren en una Setmana Santa amb
36 confraries el 1621.
Els misteris dels andalusos tarragonins treballen sense ganxos exteriors. Foto: Lluís Milián |
Emulant els
comerciants al port sevillà, la casualitat féu que establissin la seu a
l’església de Sant Nicolau de Bari, advocació marinera molt estesa a la
Mediterrània. Aquesta capella de l’antic col·legi de la Presentació està
ubicada al barri del port.
Síntesi
de tècniques
Diumenge al matí al
moll de costa. Un refugi portuari custodia la peanya d’assaig de la Mare de Déu
de l’Amargura i Sant Joan Evangelista. Cap a les 9, Juanma Rubio, capatàs del
pas, fa el quadrant dels homes del misteri. Els andalusos no assagen amb les
plantilles senceres dels dos passos. En tanquen una entre els dos.
El veterà capatàs del
Crist, el ‘trianero’ Jesús Fernández, vingut amb 25 anys a la Tarragona dels 70
per treballar a la Dow, s’inquieta perquè no es faci tard. Una vintena de
músics de la banda de cornetes i timbals de la germandat esperen l’inici de
l’assaig. Juanma ordena posar-se les faixes del color morat distintiu de
l’entitat.
Sonen tres avisos amb
el ‘llamador’, que acciona el capatàs per cridar els portants. Tot seguit, un
toc sol fa que agafin la posició, i el següent indica que aixequin el
misteri. Aquest martell prové dels
passos de Sevilla, com el portant Javi Carrión, de nissaga setmanasantera.
Sentim la veu d’Iván
Medina des de sota de la peanya: ‘¡Vámonos!’. I arrenquen finet, sense el
balanceig de la tècnica perpetuada pels natzarens. El president de la
confraria, José Mª Santiago, defineix el moviment andalús: ‘És el pas de la
serenor’. El capatàs revel·la els seus usos: ‘¡Arrastrando el pie que no bote! Señores,
muy bien’.
L’Iván, que de xiquet
duia els cordons de l’estendard, determina els canvis de ritme, en funció dels
acords de la banda, ‘Oído, largo’, o per accentuar la solemnitat, ‘Oído, lento’.
Nou cop de ‘llamador’ per aturar-se, i
un altre per baixar el misteri.
El lèxic per
distingir els carregadors, solament ubicats sota el pas, prové de la
terminologia ‘costalera’ sevillana. Són ‘pateros’ els quatre al costat de les
potes, ‘costeros’ els dels laterals i ‘corrientes’ els del mig.
Els andalusos
tarragonins usen el tortell sobre les espatlles, a diferència del ‘costal’
sevillà. Aquest mot neix dels sacs de gra o llavors, que els portuaris
sevillans es lligaven al cap per ajustar-se al misteri, tècnica mantinguda i
adaptada pels germans voluntaris.
‘Oído, cuatro
pasitos’, ‘Oído, cuatro para atrás’, ‘Oído, para adelante y nos vamos’... són
les frases amb què Iván guia els companys, amb una coordinació esfereïdora.
Avui en poden gaudir en la processó del 20è aniversari del Crist de la
confraria. A les 19.30 h no es perdin la sortida de genolls de l’esglesiola de
Pau del Protectorat. Emocions del sud.
Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 19 de març de 2016
Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 19 de març de 2016
dissabte, 19 de març del 2016
LA DELS PAGESOS, UNA DE LES PROCESSONS MÉS ÍNTIMES PELS CARRERS DE LA PART ALTA
Moment en que els armats de Constanti fan la reverència al Sant Crist sota l'atenta mirada dels dos passos. Foto: Carla Pomerol, diari més |
La Part Alta de
Tarragona ha acollit aquest vespre una de les processons més solemnes de la
Setmana Santa tarragonina. I és que l’escenari és immillorable. Els
protagonistes de l’acte han estat, a part del Sant Crist, el misteri del Sant
Sepulcre i el de La Pietat, que formen part del Gremi de Pagesos. Però abans de
la processó, ha tingut lloc el Viacrucis a l’interior de l’església de Sant
Llorenç, a la plaça de la Pagesia. Després de pronunciar les catorze estacions
de la vida de Jesucrist, els confrares han anat a recollir el ciri que els ha
acompanyat durant tota la processó.
Fa uns anys, el
Viacrucis se celebrava pels carrers de la Part Alta, però era molt llarg, i
finalment, van decidir fer-ho a l’interior del santuari. Els Armats de
Constantí són, des de fa cinc anys, els encarregats d’obrir la processó. Entre
el Gremi de Pagesos i els Armats de Constantí existeix una relació especial, ja
que la majoria de pagesos de la ciutat són socis de la Cooperativa Agrícola de
Cambrils. Un dels moments més emotius ha arribat quan els dos misteris s’han
fet la reverència. El silenci s’apoderat de l’escenari. Només faltava un
ingredient: les bandes de timbals, que fan brandar solemnement els passos.
Aquest any hi ha hagut dues novetats destacables. En primer lloc, el Cor Ancora
ha acompanyat el Sant Crist durant tota la processó, i el Grup Musical Sant
Llorenç, format per tarotes i timbals, ha estat l’encarregat de tancar l’acte.
Tots aquells amants de la Setmana Santa tarragonina coincideixen en dir que
aquesta és la processó més íntima de totes, ja que els carrers de la Part Alta
són l’escenari idíl·lic pel recolliment.
divendres, 18 de març del 2016
L'ASSOCIACIÓ JOVE GITANA ESTRENA BANDERA PER AL VIACRUCIS
La nova bandera que s'estrenarà Dimecres Sant Foto: Daniel Pallejà |
L’Associació Jove
Gitana de Tarragona estrenarà bandera el pròxim 23 de març durant la
celebració, per segona vegada consecutiva, del Via Crucis.
Han decidit emprar
els colors que formen la bandera gitana, el verd i el blau. Des de l’entitat,
Miguel Buñuales explica que «hem volgut aportar el nostre gra de sorra i donar
pas a una bandera amb l’insígnia de la nostra gent». Aquest element mesura 2
per 1,20 metres i ha estat elaborada amb roba de vellut negre, envoltada d’un
serrell de seda negre. Un dels elements més destacat es troba al centre de la
bandera.
Els joves han decidit incloure un altre símbol identificatiu de la
bandera gitana, una roda, i tres creus, en representació al Crist de les Tres
Creus. El fet més peculiar és que la roda ha estat elaborada mitjançant una
impressió en tres dimensions, a través de l’empresa tarragonina GeArt. En
conjunt, el disseny de la bandera i la seva elaboració s’ha dut a terme a través
de la dissenyadora Moda Viki Tomàs, amb qui va contactar el president de
l’associació. Aquest taller elabora dissenys únics i per encàrrec, així com la
transformació de peces de roba que, acostumen a no deixar a ningú indiferent.
LA CONGREGACIÓ DE LA SOLEDAT CELEBRA EL 25è ANIVERSARI DEL PAS PORTAT A ESPATLLLES
Portada de l'Opuscle |
Amb motiu de
l’aniversari, l’any passat un grup de dones que formen part de la Congregació
van portar el pas durant uns metres, un dels moments «més emotius de tota la
celebració», segons la priora. A més, Nolla deia que la processó de Divendres
Sant és important per totes les congregacions de la ciutat, però per les dones
de la seva congregació és especialment senyalat el dia desprès, Dissabte Sant,
quan realitzen la seva processó. Aquesta processó va néixer després de la
guerra civil, ja que abans les dones només podien participar com a penitents el
Divendres Sant.
La presentació del
quinzè Opuscle va estar conduïda per Maria Joana Virgili, directora del Camp
d’Aprenentatge de Tarragona. Virgili va lloar les paraules que recull l’Opuscle,
de les diferents autoritats tarragonines i les 24 pàgines de memòria anual
sobre les activitats de la Congregació. De totes elles, destacava que demostren
que existeix un relleu generacional a la congregació, posant d’exemple el treball
de recerca de finals de segon de Batxillerat de Georgina Gual, titulat "La
dona en la Setmana Santa Tarragonina". A més, explicava que de totes les
activitats de la Congregació, li resulta especialment emotiva la peregrinació
que es va realitzar al Santuari de Montserrat en celebració dels 25 anys del
pas portat a espatlles i de la banda de timbalers.
L'església de Natzaret va acollir ahir la presentació del quinzè opuscle. Foto: Cristina Aguilar, diari més |
Finalment, Virgili
va fer una aproximació al mantó de la Verge de la Soledat. Va explicar que el
primer canvi d’indumentària de la Verge es va produir en l’època de l’Imperi
Bizantí, i que el mantó actual data de 1961. Les dones que formaven la
Congregació llavors, van escollir el mantó de la Verge d’Olot, per
emmirallar-se i, quan van saber que era obra de les monges del Monestir de
Banyoles, els en van demanar un per la Verge tarragonina.
Virgili va explicar
la història del mantó de la Verge de la Soledat davant d’una església de
Natzaret plena de tarragonins.
dijous, 17 de març del 2016
EL MUSEU BÍBLIC ACULL LES MINIATURES DELS PASSOS
El Museu Bíblic Tarraconense va inaugurar, ahir al vespre, l’exposició Imatges de la Setmana Santa. Fins a una vintena de miniatures dels passos de les diferents congregacions van convertir-se en el centre d’atenció per a desenes de persones que van acudir a la inauguració de la mostra. Aquesta es podrà veure fins al pròxim 3 d’abril. El director del recinte, Andreu Muñoz, va destacar que «per primera vegada, hem pogut reunir tots els passos que surten el Divendres Sant en un mateix espai». La mostra combina el conjunt de miniatures dels misteris amb cartells i postals d’Andreu Ximenis Morón i Josep Maria Brull.
La mostra de minitures va acompanyada d'una col·lecció de cartells i postals. Foto: Cristina Aguilar, diari més |
L’entrada és gratuïta
i l’horari d’obertura de dilluns a dijous és d’entre les deu del matí i la una
del migdia, així com de les cinc a les set de la tarda. El Divendres Sant i el
cap de setmana del 2 i 3 d’abril s’obrirà de deu del matí a la una del migdia.
D’altra banda, la
inauguració de la mostra d’ahir també va servir per afegir tres nous diorames a
l’exposició permanent del Museu Bíblic. Muñoz destacava que «un dels diorames
respon a la miniatura del temple de Salomó, aquell que es trobava a Jerusalem
l’any 960 abans de Crist». També es va presentar en societat un diorama dedicat
al Sant Sepulcre. L’autor d’aquests elements és l’artista vendrellenc Jordi
Lluís Rovira.
En el marc previ a la
celebració de la Setmana Santa, la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de
la Soledat presentarà avui al vespre, el seu opuscle a l’església de Natzaret.
dimecres, 16 de març del 2016
LA GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ RENOVA ELS VESTITS DEL PAS MÉS ANTIC DE L'ENTITAT
La Reial Germandat de
Jesús Natzarè ha renovat els vestits de les imatges de les tres verges del pas
de Jesús Natzarè, el misteri més antic de l’entitat. La presidenta, Maria
Eulàlia Veà, així ho va destacar, ahir al vespre, en la presentació del programa.
«Després de restaurar, els dos anys anteriors, les imatges i la peanya, enguany
hem decidit renovar els vestits de les verges, la Mare de Déu, la Verònica i de
Salomé», explicava. Al seu costat, l’encarregada de presentar l’opuscle a
l’església de Sant Miquel del Pla va ser l’expresidenta del Parlament de
Catalunya, Núria de Gispert. Veà va reconèixer que «fa uns anys que el
presentador és un home i teníem clar que enguany volíem convidar una dona.
Estem molt contents que hagi acceptat». De fet, ahir va ser la primera vegada
que De Gispert presentava un opuscle a Tarragona.
Prop d'un centenar de persones van acudir a la presentació del programa, ahir al vespre, a l'església de Sant Miquel del Pla. Foto: Cristina Aguilar, diari més |
dimarts, 15 de març del 2016
CELEBREN EL 75è ANVERSARI DEL SANT CRIST DE LA SANG
L'Arquebisbe Sr. Jaume Pujol presidí l'acte de consagració de l'altar de Natzaret. Foto: Congregació |
La Reial i Venerable
Congregació de la Puríssima Sang va celebrar ahir al vespre la consagració de
l’altar de l’església de Natzaret i besapeus al Sant Crist, com a acte de
cloenda del 75è aniversari d’aquesta imatge. L’encarregat de presidir la missa
va ser l’arquebisbe, Jaume Pujol, qui va donar el tret de sortida a un acte ple
de solemnitat al voltant de les nou del vespre. El president de l’entitat,
Josep Ignasi Boada, va explicar que «es posen en relleu tres relíquies. Una
d’elles, correspon a mossèn Tomàs Capdevila, un màrtir de la Guerra Civil
espanyola que havia sigut congregant i mossèn». De fet, va destacar que aquesta
personalitat «és un dels màrtirs que es van beatificar a Tarragona, ara fa pocs
anys».
Foto: Olivia Molet, diari més |
El sotsprefecte va
assegurar que «la imatge de Salvador Martorell ha continuat tenint molta
veneració i hem descobert que hi ha molts congregants que entren a venerar el
Sant Crist». Per aquest motiu, des de la congregació continuaran obrint
l’església de Natzaret els divendres i dissabtes. Aquest fet, s’emmarca dins de
les múltiples activitats que l’entitat està duent a terme per mantenir el
relleu generacional dins de la congregació. «Fins a 350 alumnes han visitat la
congregació i els hem pogut explicar què és la Setmana Santa i els detalls de
la nostra entitat», destacava Boada. De cara a l’any vinent, volen ampliar
aquesta oferta a més escoles.
dilluns, 14 de març del 2016
UN INTENS CAP DE SETMANA QUE PREGONA L'INICI IMMEDIAT DE LA SETMANA SANTA
Portada opuscle CBA |
Presentació de l'opuscle del Cristo del Buen Amor
Divendres va tenir
lloc la presentació del programa del la Cofradía del Cristo del Buen Amor presentat
pel president dels Gogistes Tarragonins, Carles Baches. La presentació va anar
marcada per la il·lusió de la confraria en organitzar per primera vegada la "Procesión
de Pasión" aquest proper dissabte i en que la imatge del Cristo del Buen
Amor sortirà per primer cop de l'interior de l'església de Sant Nicolau de
Bari, seu de la confraria.
Opuscle de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i la Processó
del Serrallo
Dissabte a la tarda va ser el torn de la presentació de l'opuscle de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. El Sr. Jordi Bertran Luengo, gestor cultural, confrare de la Germandat i col·laborador d'aquest blog va ser l'encarregat de presentar-lo amb un encertat relat on el protagonista era el mateix Felip Coscolla, autor del primer misteri de la Germandat i que malauradament es va perdre en un incendi l'any 1973.
Presentació Opuscle Germandat NPJP. Foto. Germandat NPJP |
Acabada la presentació, calia arribar-se fins al barri mariner del Serrallo doncs a les 20h es va donar
el tret de sortida oficial dels viacrucis i processons tarragonines al carrer. La processó del
Serrallo organitzada pel Gremi de Marejants amb la col·laboració de l'Associació
de la Presa de Jesús, va recórrer solemnement els carrers del barri amb els
passos del Sant Sopar i Sant Enterrament, del Gremi i de la Presa de Jesús, de
l'Associació del mateix nom. Els Armats del Gremi encapçalaven una nombrosa
desfilada en la que hi participà també com els darrers anys, la Creu dels Ollers
de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume de Reus.
Processó del Serrallo. Foto: Diari de Tarragona |
El
Pregó de la Setmana Santa
Enric Vendrell,
«tarragoní i cristià», tal com el va descriure Joaquim Julià, president de
l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, va ser ahir el pregoner de
Setmana Santa, que per primer any, es va realitzar a l’església de Sant Agustí
de Tarragona. Vendrell és també el director d’Afers Religiosos de la
Generalitat i, com a tal, va elogiar el paper de les confraries tarragonines:
«Són l’element que relliga les diferents generacions de tarragonins i
tarragonines que s’han implicat en aquesta celebració i que la projecten cap al
futur. Són, en definitiva, l’expressió més pura de la religiositat popular
catòlica». A més, va voler defensar el paper de la religiositat popular,
expressant que és una forma de mostrar la fe, imprescindible en una religió: «Durant
dècades, els intel·lectuals van predir la fi de la religió a la nostra
societat. A mesura que la ciència i la racionalitat guanyaven espai, la religió
el perdia. Doncs bé, avui dia, bona part d’aquells intel·lectuals reconeixen
que es van equivocar». L’església de Sant Agustí, que estava plena d’autoritats
de les autoritats locals, van escoltar també com defensava la importància
d’aquestes festes a la ciutat. «Independentment del nostre posicionament
religiós, tots tenim un vincle amb la Setmana Santa. És un patrimoni de la
ciutat i, per tant, de tots els tarragonins», afirmava Vendrell, que reconeixia
que, si la Setmana Santa és possible, és gràcies a la dedicació de les dotze
confraries de la ciutat, anomenant-les a totes elles.
Un moment del Pregó pronunciat ahir. Foto: Arxiu |
Durant bona part del
discurs va fer una crida al respecte i tolerància entre religions, dient que,
en un país on el 15% de la població és de religions no catòliques, s’ha
d’aprendre a viure en comunitat. «Penso que la celebració de la Setmana Santa
hauria de ser una nova oportunitat per promoure l’acostament entre les
diferents tradicions religioses. Reconeixent les diferències, només faltaria,
però alhora posant de manifest la voluntat de conèixer-se millor i de generar
llaços cada vegada més forts», insistia.
També l’alcalde de la
ciutat, Josep Fèlix Ballesteros es va sumar a la defensa de la tolerància,
explicant que és diferent de la indiferència: «La tolerància només pot venir de
valors forts i profunds». A més, va demanar a Europa que, en el context de la
crisi dels refugiats de Síria «recordi les arrels cristianes, que no les tenim
per tenir moltes esglésies o catedrals, sinó que vénen dels valors cristians».
L’acte el va clausurar, com és tradició, l’arquebisbe de la ciutat, que va
recordar que «quan Jesús moria a la creu, nosaltres ja teníem la muralla»,
referint-se a les arrels catòliques de Tarragona.
La
Germandat del Sant Ecce-Homo celebra 25 anys portant el pas a espatlles
Enguany, la Germandat
del Sant Ecce-Homo està de celebració. Fa 25 anys que porten el pas a
espatlles. És per això que aquest diumenge al matí han fet un acte sencill i
íntim. Antics portants del pas, i alguns d’actuals, han portat el pas des de la
rotonda situada al nou accés del camí del Llorito fins al santuari del Llorito.
L’acte ha estat
tranquil, solemne i íntim. I és que la Germandat està encara de dol, després de
la defunció recent d’un dels portants, molt conegut a la ciutat, en Pere Boada.
«No hem volgut fer un gran acte multitudinari», explica la presidenta de
l’entitat Elvira Ferrando.
L'ecce Homo pujant al Santuari del Loreto. Foto: diari més. |
Quan han arribat,
entre esforços, davant del santuari del Llorito, han fet una pregària i una
reverència davant del mossèn, el Padre Mario. Aquest acte té un sentit especial
per l’entitat setmanasantera, ja que cada Divendres Sant a la matinada, la
Germandat celebra el seu Viacrucis amb el Sant Crist fins a l’església del
Llorito. En aquesta ocasió, els portants han pogut pujar el misteri.
«Ha estat un acte emotiu i casolà. Volem dedicar aquests 2 quilòmetres i mig de recorregut a aquells portants que ja no són entre nosaltres», explicava emocionada la presidenta de l’entitat, Elvira Ferrando.
«Ha estat un acte emotiu i casolà. Volem dedicar aquests 2 quilòmetres i mig de recorregut a aquells portants que ja no són entre nosaltres», explicava emocionada la presidenta de l’entitat, Elvira Ferrando.
El
Gremi de Pagesos presenta els nous Goigs dedicats a Sant Llàtzer
L’església de Sant
Llorenç estava ahir plena de gom a gom. Hi havia expectació entre els socis del
Gremi de Pagesos per conèixer els nous Goigs Sant Llàtzer. En acabar
l’eucaristia, la Coral Àncora, formada per vint-i-dues veus, interpretava per
primer cop la peça dedicada al sant, del que se’n guarda una relíquia (un tros
d’os del seu cap) al mateix temple religiós. Aquest, cada cop pren més
rellevància, des que es va restaurar i recuperar per tornar a retre-li devoció,
fa ara tres anys. Els nous goigs, segons el president del Gremi, Raül Font,
«ens ajudaran a fer que tingui encara més importància». La idea és que la cançó
pugui ser interpretada per qualsevol ciutadà: «Volíem que fos per tota la gent,
que fossin uns goigs fàcils d’interpretar. Igualment, volíem que fos solemne i
el més bonic possible», comentava a Diari Més l’autora de la composició
musical, Sílvia Virgili. Aquesta reusenca és una especialista en música sacra,
tot i que segons reconeixia,
era el primer cop que li encarregaven fer la melodia d’uns goigs. Sembla que ho
va fer amb èxit, ja que els socis del Gremi i d’altres ciutadans, en van sortir
força contents. A tots els presents se’ls va
obsequiar amb una làmina, amb la lletra i una breu història de la relíquia de
Sant Llàtzer, que pertany a aquesta entitat tarragonina des de 1507. El més
curiós, és que durant molts anys va
estar completament perduda. «La devia amagar algú quan es va produir la guerra
del Francès, i potser va morir sense dir on era...», comentava Font. Per sort,
va ser trobada als anys 30 en una caixa amb un doble fons, a la primera planta
del temple.
Les relíquies van presidir l'acte. Foto: Gremi de Pagesos |
La lletra De la
lletra dels Goigs, se n’ha encarregat el mossèn Joan Roig i Montserrat, que ha
buscat transmetre vida i obra del sant, tot reservant una petita part final per
homenatjar al temple que l’acull, i a Santa Maria Magdalena, qui presideix el
retaule principal. La il·lustració de les làmines ha anat a càrrec de Josep
Maria Virgili, qui mitjançant una fotografia de la relíquia, va realitzar una reproducció
amb ploma. La data de l’estrena d’aquests goigs no és pas casual: es va fer
ahir coincidint amb què els evangelis del diumenge anterior al diumenge de
Rams, relaten el miracle de la resurrecció de Llàtzer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)