Principis dels 70. Divendres Sant. Acabem de dinar amb celeritat. Inquietud per veure els armats recollint els passos. Arribem a la Rambla on esperen els de la Salle: l’Oració a l'hort i Vetlleu i pregueu. Colors morats i granats.
La banda de la
Bonanova de Barcelona. Més inquietud. El ram pa ta plam dels armats. Primeres
reverències. El cop sec de les llances amb l'eco del metall.
Amb les segones, per
als apòstols Jaume, Joan i Pere, amb els ulls encara adormits, una tonada
interioritzada en la infantesa. Dues dècades després, en descobriré nom i autor
en una primavera sevillana.
"Nuestro Padre
Jesús" d'Emilio Cebrián Ruiz. So de metall amb la cantarella que
ràpidament dialoga amb la fusta i explosiona amb la percussió. La Bonanova
desvetlla els apòstols adormits amb una melodia sòbria, ben estructurada,
millor harmonitzada i d’instrumentació equilibrada.
 |
| El pas Vetlleu i pregueu a la Rambla Divendres Sant de 1974. Foto: Ajuntament de Tarragona. Centre d'imatges de Tarragona/l'Arxiu (Chinchilla) |
És molt interpretada
a Cartagena amb l’Agrupación de Nuestro Padre Jesús Nazareno, els Marrajos;
Múrcia, sobretot Divendres Sant al matí amb els Salzillos; o Salamanca, primer
per la banda municipal i les militars, i ara per les modernes.
Darrera i sota el pas
Cebrián nasqué a
Toledo el 1900. El 1915, ingressà a la banda de l'Acadèmia d'Infanteria
d’aquesta ciutat. El 1916 fou clarinet a l'orquestra del Teatro Rojas, de la
qual esdevindria subdirector. Completà estudis a Madrid amb Emilio Vega,
director de la Banda de Alabarderos. El 1924 oposità a director de la Municipal
de Talavera de la Reina, Toledo, i el 1932 a la Municipal de Jaén, on romangué
fins que morí el 1943.
"Nuestro Padre
Jesús" s’estrenà el 1935, dedicada a Nuestro Padre Jesús Nazareno, de
Jaén, conegut com el Abuelo. Cebrián l’havia acompanyat com a director però,
l’any anterior, en fou portant en un tram de la processó.
També compongué
"Cristo de la Sangre", per a aquesta imatge del poble de Torrijos,
Toledo, allunyada del registre andalús i propera al valencià, amb les fustes
copant el protagonisme, sobretot els clarinets.
El 1943 crea
"Jesús Preso”, de Jaén, amb fragments de clarins de cavalleria i de
cornetes i tambors; i "Macarena", per a l’Esperanza Macarena de
Sevilla, fugint de la bulla que envolta aquesta confraria, i amb un segell solemne,
delicat, seriós i fi. "María" ha estat recuperada per la sevillana
Banda Municipal de Morón de la Frontera.
N’instrumentà altres
del repertori de processó com la fúnebre de Chopin i "Triunfal", de
José Blanco. Alhora gestà pasdobles com "Ragón Falez" i peces
militars com "Bailén".
S’ha dit que la Banda
de la Bonanova, de Barcelona havia acompanyat el pas tarragoní Vetlleu i
pregueu ‘quasi des que es va construir’. Abans, el ‘Diari’ es referia a ella en
la Fira de Santa Teresa del Vendrell de 1918, aplaçada al desembre, com ‘la tan
acreditada banda de la Bonanova’. El prestigi féu que les confraries
tarragonines se la disputessin.
La documentem el 1950
amb els Antics Alumnes de la Salle, el 1953 com cornetes i tambors a la
inauguració del monument al fundador salesià, el 1954 amb el Natzarè, o el 1957
amb la Presa de Jesús, de la confraria de pescadors.
El 1958 la Bonanova
torna amb la Salle, i el 1966 el ‘Diari’ del 2 d’abril diu: ‘Como todos los
años la laureada Banda de La Bonanova acompañará los pasos de los alumnos y
antiguos alumnos del Colegio La Salle.’ Una banda que deixà empremta. Una
tonada que encara desvetlla els apòstols adormits.
Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 12 de març de 2016
Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 12 de març de 2016
