A principis del segle XVI es creà un monopoli estatal a Sevilla per al comerç amb Amèrica. El seu port fluvial fou triat per les condicions geogràfiques. Centenars de catalans s’hi van desplaçar. El major flux d'or i plata des d’Amèrica fou entre 1540 i 1650, amb 11.000 viatges.
El 1601 el
comerciants catalans de Sevilla hi funden una germandat de glòria per donar
culte a la Mare de Déu de Montserrat. Deu anys després s’agregaren al monestir
català i en quedà avalada la vinculació.
Els catalans
encarreguen el Crist de la Conversió a l’escultor Juan de Mesa el 1619 i la
Mare de Déu de Montserrat a un membre del cenacle d’aquest artista cabdal.
Triant el més pur segell de l’escola sevillana, entren en una Setmana Santa amb
36 confraries el 1621.
 |
| Els misteris dels andalusos tarragonins treballen sense ganxos exteriors. Foto: Lluís Milián |
Emulant els
comerciants al port sevillà, la casualitat féu que establissin la seu a
l’església de Sant Nicolau de Bari, advocació marinera molt estesa a la
Mediterrània. Aquesta capella de l’antic col·legi de la Presentació està
ubicada al barri del port.
Síntesi
de tècniques
Diumenge al matí al
moll de costa. Un refugi portuari custodia la peanya d’assaig de la Mare de Déu
de l’Amargura i Sant Joan Evangelista. Cap a les 9, Juanma Rubio, capatàs del
pas, fa el quadrant dels homes del misteri. Els andalusos no assagen amb les
plantilles senceres dels dos passos. En tanquen una entre els dos.
El veterà capatàs del
Crist, el ‘trianero’ Jesús Fernández, vingut amb 25 anys a la Tarragona dels 70
per treballar a la Dow, s’inquieta perquè no es faci tard. Una vintena de
músics de la banda de cornetes i timbals de la germandat esperen l’inici de
l’assaig. Juanma ordena posar-se les faixes del color morat distintiu de
l’entitat.
Sonen tres avisos amb
el ‘llamador’, que acciona el capatàs per cridar els portants. Tot seguit, un
toc sol fa que agafin la posició, i el següent indica que aixequin el
misteri. Aquest martell prové dels
passos de Sevilla, com el portant Javi Carrión, de nissaga setmanasantera.
Sentim la veu d’Iván
Medina des de sota de la peanya: ‘¡Vámonos!’. I arrenquen finet, sense el
balanceig de la tècnica perpetuada pels natzarens. El president de la
confraria, José Mª Santiago, defineix el moviment andalús: ‘És el pas de la
serenor’. El capatàs revel·la els seus usos: ‘¡Arrastrando el pie que no bote! Señores,
muy bien’.
L’Iván, que de xiquet
duia els cordons de l’estendard, determina els canvis de ritme, en funció dels
acords de la banda, ‘Oído, largo’, o per accentuar la solemnitat, ‘Oído, lento’.
Nou cop de ‘llamador’ per aturar-se, i
un altre per baixar el misteri.
El lèxic per
distingir els carregadors, solament ubicats sota el pas, prové de la
terminologia ‘costalera’ sevillana. Són ‘pateros’ els quatre al costat de les
potes, ‘costeros’ els dels laterals i ‘corrientes’ els del mig.
Els andalusos
tarragonins usen el tortell sobre les espatlles, a diferència del ‘costal’
sevillà. Aquest mot neix dels sacs de gra o llavors, que els portuaris
sevillans es lligaven al cap per ajustar-se al misteri, tècnica mantinguda i
adaptada pels germans voluntaris.
‘Oído, cuatro
pasitos’, ‘Oído, cuatro para atrás’, ‘Oído, para adelante y nos vamos’... són
les frases amb què Iván guia els companys, amb una coordinació esfereïdora.
Avui en poden gaudir en la processó del 20è aniversari del Crist de la
confraria. A les 19.30 h no es perdin la sortida de genolls de l’esglesiola de
Pau del Protectorat. Emocions del sud.
Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 19 de març de 2016
Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 19 de març de 2016
