La Quaresma ha dut a
les nostres comarques, al Teatre Fortuny de Reus, la sevillana Banda de
cornetas y tambores del Santísimo Cristo de las Tres Caídas, de la Hermandad de
la Esperanza de Triana, amb ‘Carmen’ de Salvador Távora. Segons el corneta Manuel Jesús Espina,
l’integren 150 músics, dels quals 20 són en l’òpera representada.
Junt a altres
formacions sevillanes, deu el so a l’antiga banda de la Policía Armada. En
l’inici de la democràcia, els mestres havien estat anteriors intèrprets del cos
policial. ‘Fuimos y somos los primeros en todo’, apunta Espina.
A Tarragona la banda
de cornetes, gaites i timbals de la Germandat de Jesús Natzarè té un origen
similar. Qui en fou fundador i director, Xavier Torné, explica: ‘em vaig
inspirar en la Policía Armada de Barcelona, ja que l’avi em portava a la
recollida dels passos; recordo que venien banda i música.’
 |
| La banda de las Tres Caídas, de Triana, llueix plomalls com els músics del Natzarè a la primeria del XX. Foto: Alba Mariné |
La Policía Armada y
de Tráfico, creada el 1941 i coneguda com els grisos pels uniformes,
desenvolupà la faceta musical. A Sevilla, Madrid i Barcelona, adquirí un nivell
notable que la portà a ritus festius. La banda madrilenya gravà un disc de les
Falles.
En el cas sevillà,
que comptà alhora amb banda eqüestre, l’estil fundacional de 1941, a quatre
veus i molt florit, provenia dels bombers de Màlaga dels anys 20. La de
Barcelona fou habitual al Sant Fèlix de Vilafranca i al Divendres Sant
tarragoní. Participà a la inauguració del Camp Nou del Barça el 1957.
El període més
destacat fou el de la direcció del capità valencià Julián Palanca Macià, quan
enregistrà treballs per a EMI Odeón entre 1948 i 1961. Fou deixeble d’Emilio Vega, mestre de la Real
Banda de Alabarderos, i de l’insigne tortosí Felip Pedrell.
De Llíria a Barcelona
 |
| Retrat de Palanca. Foto:elperiodicodeaqui.com |
Nascut a Sagunt el
1883 i mort a Barcelona el 1964, estudià al conservatori de València. El 1902
oposità per a l’Orquestra Simfònica de València i formà part de la Banda
Municipal de 1903 a 1908. Llavors i fins a 1914 dirigí l’Ateneu Musical i
d'Ensenyament Banda Primitiva de Llíria, la formació civil més antiga, obtenint
el primer premi a València el 1913.
Aquest any guanyà
plaça de músic militar i exercí com a director a la banda del Batallón de
Cazadores de Arapiles, a Cèuta i Melilla, i des de 1915 al de Mérida, a
Barcelona. Aquí el 1921 fundà i dirigí
la del regiment d’infanteria núm. 73 Badajoz, i li dedicà una marxa.
El 1925 viatjaren a
la Setmana Santa de Cartagena, essent enregistrats. El Badajoz publicà discos
amb La Voz de su Amo i Parlophon entre 1927 i 1942. De 1931 a 1935 es fusionà
amb el Jaén núm. 72, com a Regimiento de Infantería núm. 10. Alhora, Palanca
exercí com a professor a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Des de 1943 dirigí la
banda de la Policía Armada de Barcelona. Cap al 1948 composà marxes de
processó. “María del Carmen” ha estat interpretada a Sevilla des dels 50, i
enregistrada per prestigioses bandes com la del Maestro Tejera i la del Carmen
de Salteras. “María del Pilar”, de glòria, fou recuperada per Las Cigarreras
sevillanes el 2012, grup també hereu del so de la Policía Armada.
La banda de Barcelona
acompanyà el Cirineu dels Natzarens el 1953. El 1954 i 1955 hi sumà les gaites,
comunes a la VIII regió militar (Galícia). Permetia atacar peces que les de
cornetes i tambors no tocaven per falta d’altres instruments, sobretot els de
fusta. El 1959 el Cirineu comptà cornetes, tambors i gaites, mentre que el
Natzarè dugué la banda de música del mateix cos, com el 1965.
Torné relata que ‘la
gent gran de la germandat em deia: què bonic seria si posessis gaites a la
banda; fóra igual que quan venia la Policía Armada de Barcelona’. El 2000 els
Natzarens les afegiren als timbals del 1985 i cornetes del 1986.
Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 5 de març de 2016
Publicat al ‘Diari de Tarragona’ el 5 de març de 2016
