Portada opuscle CBA |
Presentació de l'opuscle del Cristo del Buen Amor
Divendres va tenir
lloc la presentació del programa del la Cofradía del Cristo del Buen Amor presentat
pel president dels Gogistes Tarragonins, Carles Baches. La presentació va anar
marcada per la il·lusió de la confraria en organitzar per primera vegada la "Procesión
de Pasión" aquest proper dissabte i en que la imatge del Cristo del Buen
Amor sortirà per primer cop de l'interior de l'església de Sant Nicolau de
Bari, seu de la confraria.
Opuscle de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i la Processó
del Serrallo
Dissabte a la tarda va ser el torn de la presentació de l'opuscle de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. El Sr. Jordi Bertran Luengo, gestor cultural, confrare de la Germandat i col·laborador d'aquest blog va ser l'encarregat de presentar-lo amb un encertat relat on el protagonista era el mateix Felip Coscolla, autor del primer misteri de la Germandat i que malauradament es va perdre en un incendi l'any 1973.
Presentació Opuscle Germandat NPJP. Foto. Germandat NPJP |
Acabada la presentació, calia arribar-se fins al barri mariner del Serrallo doncs a les 20h es va donar
el tret de sortida oficial dels viacrucis i processons tarragonines al carrer. La processó del
Serrallo organitzada pel Gremi de Marejants amb la col·laboració de l'Associació
de la Presa de Jesús, va recórrer solemnement els carrers del barri amb els
passos del Sant Sopar i Sant Enterrament, del Gremi i de la Presa de Jesús, de
l'Associació del mateix nom. Els Armats del Gremi encapçalaven una nombrosa
desfilada en la que hi participà també com els darrers anys, la Creu dels Ollers
de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume de Reus.
Processó del Serrallo. Foto: Diari de Tarragona |
El
Pregó de la Setmana Santa
Enric Vendrell,
«tarragoní i cristià», tal com el va descriure Joaquim Julià, president de
l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, va ser ahir el pregoner de
Setmana Santa, que per primer any, es va realitzar a l’església de Sant Agustí
de Tarragona. Vendrell és també el director d’Afers Religiosos de la
Generalitat i, com a tal, va elogiar el paper de les confraries tarragonines:
«Són l’element que relliga les diferents generacions de tarragonins i
tarragonines que s’han implicat en aquesta celebració i que la projecten cap al
futur. Són, en definitiva, l’expressió més pura de la religiositat popular
catòlica». A més, va voler defensar el paper de la religiositat popular,
expressant que és una forma de mostrar la fe, imprescindible en una religió: «Durant
dècades, els intel·lectuals van predir la fi de la religió a la nostra
societat. A mesura que la ciència i la racionalitat guanyaven espai, la religió
el perdia. Doncs bé, avui dia, bona part d’aquells intel·lectuals reconeixen
que es van equivocar». L’església de Sant Agustí, que estava plena d’autoritats
de les autoritats locals, van escoltar també com defensava la importància
d’aquestes festes a la ciutat. «Independentment del nostre posicionament
religiós, tots tenim un vincle amb la Setmana Santa. És un patrimoni de la
ciutat i, per tant, de tots els tarragonins», afirmava Vendrell, que reconeixia
que, si la Setmana Santa és possible, és gràcies a la dedicació de les dotze
confraries de la ciutat, anomenant-les a totes elles.
Un moment del Pregó pronunciat ahir. Foto: Arxiu |
Durant bona part del
discurs va fer una crida al respecte i tolerància entre religions, dient que,
en un país on el 15% de la població és de religions no catòliques, s’ha
d’aprendre a viure en comunitat. «Penso que la celebració de la Setmana Santa
hauria de ser una nova oportunitat per promoure l’acostament entre les
diferents tradicions religioses. Reconeixent les diferències, només faltaria,
però alhora posant de manifest la voluntat de conèixer-se millor i de generar
llaços cada vegada més forts», insistia.
També l’alcalde de la
ciutat, Josep Fèlix Ballesteros es va sumar a la defensa de la tolerància,
explicant que és diferent de la indiferència: «La tolerància només pot venir de
valors forts i profunds». A més, va demanar a Europa que, en el context de la
crisi dels refugiats de Síria «recordi les arrels cristianes, que no les tenim
per tenir moltes esglésies o catedrals, sinó que vénen dels valors cristians».
L’acte el va clausurar, com és tradició, l’arquebisbe de la ciutat, que va
recordar que «quan Jesús moria a la creu, nosaltres ja teníem la muralla»,
referint-se a les arrels catòliques de Tarragona.
La
Germandat del Sant Ecce-Homo celebra 25 anys portant el pas a espatlles
Enguany, la Germandat
del Sant Ecce-Homo està de celebració. Fa 25 anys que porten el pas a
espatlles. És per això que aquest diumenge al matí han fet un acte sencill i
íntim. Antics portants del pas, i alguns d’actuals, han portat el pas des de la
rotonda situada al nou accés del camí del Llorito fins al santuari del Llorito.
L’acte ha estat
tranquil, solemne i íntim. I és que la Germandat està encara de dol, després de
la defunció recent d’un dels portants, molt conegut a la ciutat, en Pere Boada.
«No hem volgut fer un gran acte multitudinari», explica la presidenta de
l’entitat Elvira Ferrando.
L'ecce Homo pujant al Santuari del Loreto. Foto: diari més. |
Quan han arribat,
entre esforços, davant del santuari del Llorito, han fet una pregària i una
reverència davant del mossèn, el Padre Mario. Aquest acte té un sentit especial
per l’entitat setmanasantera, ja que cada Divendres Sant a la matinada, la
Germandat celebra el seu Viacrucis amb el Sant Crist fins a l’església del
Llorito. En aquesta ocasió, els portants han pogut pujar el misteri.
«Ha estat un acte emotiu i casolà. Volem dedicar aquests 2 quilòmetres i mig de recorregut a aquells portants que ja no són entre nosaltres», explicava emocionada la presidenta de l’entitat, Elvira Ferrando.
«Ha estat un acte emotiu i casolà. Volem dedicar aquests 2 quilòmetres i mig de recorregut a aquells portants que ja no són entre nosaltres», explicava emocionada la presidenta de l’entitat, Elvira Ferrando.
El
Gremi de Pagesos presenta els nous Goigs dedicats a Sant Llàtzer
L’església de Sant
Llorenç estava ahir plena de gom a gom. Hi havia expectació entre els socis del
Gremi de Pagesos per conèixer els nous Goigs Sant Llàtzer. En acabar
l’eucaristia, la Coral Àncora, formada per vint-i-dues veus, interpretava per
primer cop la peça dedicada al sant, del que se’n guarda una relíquia (un tros
d’os del seu cap) al mateix temple religiós. Aquest, cada cop pren més
rellevància, des que es va restaurar i recuperar per tornar a retre-li devoció,
fa ara tres anys. Els nous goigs, segons el president del Gremi, Raül Font,
«ens ajudaran a fer que tingui encara més importància». La idea és que la cançó
pugui ser interpretada per qualsevol ciutadà: «Volíem que fos per tota la gent,
que fossin uns goigs fàcils d’interpretar. Igualment, volíem que fos solemne i
el més bonic possible», comentava a Diari Més l’autora de la composició
musical, Sílvia Virgili. Aquesta reusenca és una especialista en música sacra,
tot i que segons reconeixia,
era el primer cop que li encarregaven fer la melodia d’uns goigs. Sembla que ho
va fer amb èxit, ja que els socis del Gremi i d’altres ciutadans, en van sortir
força contents. A tots els presents se’ls va
obsequiar amb una làmina, amb la lletra i una breu història de la relíquia de
Sant Llàtzer, que pertany a aquesta entitat tarragonina des de 1507. El més
curiós, és que durant molts anys va
estar completament perduda. «La devia amagar algú quan es va produir la guerra
del Francès, i potser va morir sense dir on era...», comentava Font. Per sort,
va ser trobada als anys 30 en una caixa amb un doble fons, a la primera planta
del temple.
Les relíquies van presidir l'acte. Foto: Gremi de Pagesos |
La lletra De la
lletra dels Goigs, se n’ha encarregat el mossèn Joan Roig i Montserrat, que ha
buscat transmetre vida i obra del sant, tot reservant una petita part final per
homenatjar al temple que l’acull, i a Santa Maria Magdalena, qui presideix el
retaule principal. La il·lustració de les làmines ha anat a càrrec de Josep
Maria Virgili, qui mitjançant una fotografia de la relíquia, va realitzar una reproducció
amb ploma. La data de l’estrena d’aquests goigs no és pas casual: es va fer
ahir coincidint amb què els evangelis del diumenge anterior al diumenge de
Rams, relaten el miracle de la resurrecció de Llàtzer.