Durant
dues hores i mitja els Armats van recórrer els carrers de Tarragona,'convidant'
als passos a participar a la Processó.
La d'ahir va ser una
recollida marcada per quatre molestes gotes i perquè gràcies al canvi de format
la cerimònia va ser molt més àgil. Els més agraïts, els Armats, que no van
haver de pujar i baixar els estrets carrers de la Part Alta repetidament.
Quan les campanes
donaven les 16.00 de la tarda, hora de l'inici, la plaça del Rei estava molt
tranquila. Un cordó de seguretat impedia accedir al centre, algunes persones
esperaven als bars dels voltants i les portes de l'església de Natzaret
completament tancades. Minuts més tard començaven a sortir els arrengladors de
la Sang i en qüestió de minuts s'obrien les portes de l'església i, després de
saludar a la imatge del Crist de la Sang, es posava en marxa la cohort.
Precedia la comitiva l'estendard, els vuit timbalers, el Capità Manaies i els 32
soldats de la cohort romana.
A pas ferm van baixar
fins a la Rambla Vella, on ja els esperaven els confrares de La Salle amb
L'Oració a l'Hort. Primer salutació, segon i enmig del silenci i una gran
expectació, els soldats inclinaven el cap per tercera vegada, per continuar la
seva marxa i repetir el ritual davant del Vetlleu i Pregueu.
 |
| Els armats fent l'acatament al pas 'Jesús és despullat de les seves vestidures' dels natzarens. Foto: Pere Ferré. Diari de Tarragona |
Cafè
i fotos
Els misteris de La
Salle ja començaven a caminar cap a la Part Alta i, sense temps per perdre, els
Armats seguien descendint. A continuació cap a la Plaça Verdaguer, on arribaven
a les 16.20 hores. Quan molts turistes encara estaven prenent el cafè en alguna
de les terrasses d'aquesta cèntrica plaça, el so dels timbals els aixecava de
les seves cadires per intentar treure les millors fotos.
Primer davant dels
pescadors i després amb el Descendiment de la Creu, van repetir mesurats
moviments. Tres passos, cada vegada els mateixos: picar a terra amb la llança
mentre s'inclinaven cap endavant, primer recolliment i novament ferms. I així fins
a tres vegades. «Aquí sí que hi ha disciplina», feia broma un noi entre el
públic que anava acompanyat d'uns amics. Mentrestant, els soldats ja seguien
cap a la Rambla Nova on es van parar fins a quatre vegades abans no van arribar
a escassos metres de l'estàtua de Roger de Llúria, on els esperaven els
Maginets amb el seu Retorn del Calvari.
Comença
a ploure
Mitja volta i
enfilaven ara Rambla Nova amunt, sense trencar files ni un moment, tot i que la
confraria del Natzarè -amb els seus tres misteris que els Armats ja havien
saludat-, tan sols havia començat a moure's tímidament. I és que, quan
pràcticament eren les cinc de la tarda i els armats estaven a punt d'arribar a
l'altura dels Marejants, la Rambla començava a ser una artèria intransitable,
obligant als arrengladors a obrir pas. Les cadires disposades per a la processó
de la nit, pràcticament plenes. I, una altra vegada, el mateix: primera
salutació, segona salutació, tercera salutació i en marxa.
A les 17.05 els
Armats portaven una hora caminant pels carrers de Tarragona, i quan estaven
arribant davant de l'Ecce-Homo queien les primeres gotes. Tornava la mateixa
malson de tots els anys, tot i que després del sol del matí i que no hi havia
previsió de pluja, ningú temia que això pogués acabar aigualint la nit. Així
que, a pas ferm, continuaven el seu camí. Arribaven a la Plaça de la Mitja
Lluna quan la Rambla era tota una orquestra, en la qual sobresortien els sacs
de gemecs que acompanyen el Sant Ecce-Homo.
Després de les
salutacions pertinents davant del Jesús de la Passió, els Armats enfilaven de
nou cap al centre històric. Ara sí, completament impossible seguir-los el pas
amb els carrers abarrotats de gent. I a les 17.25 hores arribaven de nou a la
Plaça del Rei, on ja els esperaven els primers passos, tapats amb plàstics per
la pluja, que havien completat el recorregut, a l'espera de l'inici de la
processó.
Acataments al Crist
de la Humiliació, i abans de continuar cap a la Plaça de la Pagesia, encara van
tenir temps de descansar uns minuts al carrer Santa Anna.
A les 17.45, els
legionaris iniciaven de nou la marxa. Amb el que no comptaven els arrengladors
és que haurien de recollir les taules de les terrasses del costat dret de la
Plaça del Fòrum, perquè el seguici no tenia prou espai per pasar. Superat
aquest obstacle, i sense que aquest hagi entorpit la marxa, enfilaven cap a Les
Coques i fins a la Plaça de la Pagesia. Fins i tot van haver d'esperar uns
minuts abans d'entrar, ja que els pagesos no havien tingut temps de treure al
carrer els seus misteris, que seguien a l'interior de l'església, protegint-se
de l'amenaça de pluja.
I mentre el Sant
Sepulcre i La Pietat ja iniciaven el seu camí cap a la Plaça del Rei, els
Armats enfilaven l'últim tram que els conduiria fins a la seu del Col·legi
d'Enginyers Industrials, on es recull La Soledat.
La 'Sole', amb el seu
mantell blau i els seus clavells blancs. La confraria de les dones, que sempre
l'acompanyen tot i que és l'última. I un bon nombre d'aquestes l'esperaven als
peus de la Catedral per guiar-lo en el camí cap a la Plaça del Rei. Començaven
a formar les files quan els Armats ja iniciaven el retorn. I a les 18.30, dues
hores i mitja després de la seva sortida arribaven de nou al punt d'inici, ara
sí, ple de gent.
