Els dies sants

La Setmana Santa tarragonina constitueix una fita importantíssima en la vida de la ciutat des de fa molts anys –segles que fossilitzen tradicions–, i ho fa com a tornaveu d’una religiositat popular en absolut petrificada i ni tan sols ancorada en la melangia d’un passat llunyà, sinó viva i bategant.
(Josep Maria Sabaté i Bosch, 1997)

L’any 1999 la Processó del Sant Enterrament va ser declarada pel Govern de la Generalitat de Catalunya “Festa tradicional d’interès nacional” sent reclassificada el 2010 com “Festa patrimonial d’interès nacional”.
El mateix 2010, la Generalitat de Catalunya declarà la Setmana Santa de Tarragona, en tot el seu conjunt, “Festa tradicional d’interès nacional”.

Penitents a la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant

Des del Dimecres de Cendra, la societat tarragonina comença a poc a poc a preparar el camí de la Pasqua. Les associacions de Setmana Santa entren en un període de treball que va començar, no ho oblidem, l’endemà mateix de la Pasqua anterior. Les reunions s’allarguen, els actes públics es multipliquen i l’activitat de cada associació assoleix cotes insospitables; adequació mecànica dels misteris de rodes, assajos dels  portants dels misteris duts al coll, lloguer de vestes, finalització dels opuscles, preparació dels diferents actes públics, exposicions, etc. En aquesta època sovintegen les conferències quaresmals, els concerts sacres i les presentacions d’opuscles. El primer de tots els opuscles en ser presentat és el de l’Agrupació d’Associacions, que esdevé el programa oficial d’actes de la Setmana Santa. Entre els actes més moderns en podríem citar dos: les trobades de tambors on, anualment i alternativament, el Gremi de Marejants convoquen des de  l’any 2008 la trobada “Sons de la Setmana Santa”, en que les bandes de les confraries de la nostra ciutat mostren el  seu repertori musical a la Plaça de les Cols, i la “Trobada estatal de Bandes de Setmana Santa” convocada per primer cop l’any 2005, on són les bandes convidades d’altres ciutats, les que mostren els seus tocs processionals. Un altre dels actes destacats dels últims anys són les Visions de Setmana Santa iniciades l’any 1992: Es tracta de convidar a una entitat forana perquè presenti la Setmana Santa de la seva ciutat als tarragonins a canvi de tornar la visita l’any següent i donar a conèixer a la seva localitat, la tarragonina. Tot i que a Tarragona es manté el caràcter d’una única processó general, la del Sant Enterrament, el Divendres Sant, a diferència d’altres llocs on sovintegen les processons fragmentàries gairebé tots els dies sants, els actes que comporten un major esforç i atreuen una quantitat més gran de gent són els diferents Viacrucis, els que se celebren a l’interior dels temples i, sobretot, els processionals pels carrers de la ciutat.


PRIMER DIVENDRES DE QUARESMA
És el dia de la presentació del cartell de la Setmana Santa. Al vespre, a l’església de Sant Agustí es presenta en públic el cartell que assenyala que arriben els dies sants. A continuació, un concert de marxes processionals en el que s’inclou l’acte de l’Encesa de la Llum, finalitza l’acte.


El tenebrari i els confrares en l'acte de l'Encesa de la Llum

L’Encesa de la Llum és un acte simbòlic en que, cada confraria a través d’un confrare adult i un aspirant, abillats amb vesta, ofereixen un ciri que és dipositat en un tenebrari situat a l’altar de l’església.
Alhora, també es celebra el primer Viacrucis dels divendres de quaresma, organitzats per la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Aquestos tenen lloc a l’interior de l’església Parroquial de Sant Francesc i són presidits pel Sant Crist de la Germandat.


DISSABTE IV DE QUARESMA
Aquest dia surt al carrer la Processó del Serrallo, organitzat pel  Gremi de Marejants i amb la col·laboració de l’Associació del Pas de La  Presa de Jesús. Desprès de celebrar el Viacrucis a l’interior de l’església parroquial de Sant Pere, surt la processó que segueix pels carrers: Plaça Bisbe Bonet, Trafalgar, Salou, Sant Joan, Sant Pere i Trafalgar fins a la plaça del Bisbe Bonet. 


El pas de La Presa de Jesús a l'inici de la Processó del Serrallo

El Sant Crist de la parròquia, que presideix el Camí de la Creu, és portat alternativament per membres del Gremi i de l’Associació. Actualment aquestes dues entitats hi concorren amb llurs respectius passos, “La presa de Jesús”, “El Sant Sopar” i el “Sant Enterrament”. Obren el seguici els armats del Gremi de Marejants i des de fa uns anys que participa la Creu dels Improperis de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume, de Reus. Els passos son acompanyats per les bandes de tambors de les  confraries del Serrallo.


DIVENDRES V DE QUARESMA
Després del rés del Rosari, de la funció litúrgica dedicada a la Mare de Déu dels Dolors i del Viacrucis a l’interior de l’església de Sant Llorenç, té lloc la Processó del Gremi de Pagesos. Aquest acte surt al carrer des de l’any 1952 fins l’any 1963 (en forma de Viacrucis), i, posteriorment, es va recuperar el 1989. Actualment hi participen els dos passos del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre: “La Pietat” i “El Sant Sepulcre”, amb les corresponents bandes de tambors.


El pas del "Sant Sepulcre" a la Processó dels Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre

El recorregut és el següent: Arc de Sant Llorenç, Coques, Pare Iglesias, Merceria, Major, Baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, Baixada Peixateria, Plaça del Rei, Portella, Granada, Plaça de Sant Antoni i Plaça de la Pagesia. Presideix el Viacrucis el Sant Crist de l’església de Sant Llorenç, propietat del Gremi, i encapçalen la processó els armats de Constantí.


DISSABTE V DE QUARESMA
La “Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista” celebra, des de l’any 1997, un Viacrucis per l’interior de la capella de la  Presentació, coneguda també com de Sant Nicolau de Bari. El Dissabte de Dolor és també el dia del ja tradicional Concert Sacre, organitzat pel Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, a l’església de Sant Llorenç; els concerts es van celebrant des de l’any 1987.

Viacrucis de la Confraria del Cristo del Buen Amor 

DIUMENGE DE RAMS
El Diumenge de Rams, pòrtic de la Setmana Santa, té lloc al matí, a  les diferents parròquies de la ciutat, la solemne benedicció de palmes; l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa organitza la Benedicció de palmes i rams, que s’escau al carrer de les Coques, a càrrec del Senyor Arquebisbe de Tarragona. Acabada la benedicció, el seguici marxa en processó fins a la Seu Metropolitana i Primada, on se celebra la  missa pontifical, amb la lectura de l’Evangeli de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist segons Sant Mateu. Durant l’ofertori, una de les associacions de Setmana Santa fa entrega del ciri pasqual.

Benedicció de Palmes i Rams

Acabada la missa pontifical, cap al migdia, i organitzat per l’Agrupació d’Associacions conjuntament amb l’Ajuntament de Tarragona, té lloc el pregó de Setmana Santa al saló de plens de la Casa Consistorial.

Pregó 2014 a la Saló de Plens de l'Ajuntament de la Ciutat

A primeres hores de la tarda, la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió organitza la Processó del Diumenge de Rams, amb el pas “Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem”. Aquesta processó desfila pels següents carrers: plaça de l’església de Sant Joan Baptista, Mitja Lluna, Gasòmetre, Soler, plaça Corsini, Cañellas, Rambla Nova (tram central), Unió i Mitja Lluna. Hi són convidats tots els confrares de les associacions tarragonines.  Aquests, desfilen amb una palma a la mà. Encapçala la processó una banda de tambors convidada, pertanyent a una confraria, germandat, gremi o congregació de la  ciutat.

Processó de Diumenge de Rams

Més tard, la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist organitza un Viacrucis que presideix el Sant Crist de la Congregació. El Viacrucis surt de l’església de Natzaret per la Plaça del Rei, Portella, Granada, plaça, portal i passeig de Sant Antoni, passeig Torroja, passeig Arqueológic,  portal del Roser, Plaça del Pallol, Cavallers, Major, Merceria, Pare Iglesias, Pla de la Seu;  a l’interior de la Catedral hom resa la darrera estació i venera el Sant Crist; els fidels amb vesta acompanyen la sagrada imatge, que és escortada per dos armats de la Congregació, fins a l’església de Natzaret pels carrers Pare Iglesias, Major, Nau i Plaça del Rei. Aquest acte destaca per l’abundosa presència de fidels vestits de carrer.

Viacrucis de Diumenge de Rams per les Muralles de Tarragona

DILLUNS SANT
El Dilluns Sant té lloc un dels actes més desconeguts de la Setmana Santa, la missa crismal, que antigament se celebrava el Dijous Sant. La missa la concelebra l’Arquebisbe amb els preveres de tota l’arxidiòcesi; en ella el Metropolità beneeix els Sants Olis (crisma) amb els que seran ungits els catecúmens i els fidels en els sagraments del Bateig, Confirmació i Unció dels malalts; aquest oli barrejat amb bàlsam també s’utilitza en els benediccions de consagració. Després de la proclamació de l’Evangeli i abans de la processó de  les ofrenes, els sacerdots renoven llurs promeses ministerials.

Viacrucis de Dilluns Sant per la Part Alta de la Ciutat

La Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, L’Associació La Salle i la Il·lustre Confraria de Sant Magí, màrtir, de Barcelona organitzen, conjuntament, un Viacrucis, amb la col·laboració de la Confraria de Sant Magí de Tarragona, que surt de l’ermita de Sant Magí; recorre els carrers Portal del Carro, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, Pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, Pla de la Seu, Coques i, altre cop, Arc de Sant Llorenç i Portal del Carro. Responent a un desig d’austeritat i d’adequació al camí de la creu, no hi participen ni misteris ni banderes, presideix l’acte el Sant Crist de l’ermita de Sant Magí, que és portat, alternadament, per un membre de cada entitat organitzadora. 


La música del Viacrucis del Dilluns Sant

Aquest Viacrucis, reprès el 1996, ve a recuperar aquell que la Reial Congregació del Descendiment i l’Associació La Salle celebraren pels carrers de l’eixample tarragoní propers a la parròquia de Sant Pau durant els anys compresos entre 1957 i 1971. El recorregut d’aquell Viacrucis, que sortia de Sant Pau, seu de la Congregació i parròquia a la qual estava adscrit el Col·legi del Sagrat Cor (La Salle), es corresponia amb els actuals carrers President Companys, Guad-el-Jelú, Andorra, Plaça Imperial Tarraco, Estanislau Figueres, Rovira i Virgili, Rambla Nova, Plaça Imperial Tarraco i President Companys. El Sant Crist del Col·legi en presidí l’acte els primers anys; més tard ho féu el de  la  Congregació. Val a dir que la celebració d’aquest Viacrucis el Dilluns Sant comportà un plet amb la Germandat del Sant Ecce-Homo, que en realitzava un per l’interior de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.


DIMARTS SANT
La Reial Germandat de Jesús Natzarè ha reservat sempre el Dimarts Sant per a la realització dels seus actes propis: la santa missa i Viacrucis a la seva parròquia de Sant Francesc i la  posterior processó; aquest n’és el recorregut: Rambla Vella, Portalet, Cós del Bou, Baixada Peixateria, Plaça del Rei, Santa Anna, Plaça del Fòrum, Merceria, Major, Baixada de Misericòrdia, Portalet i Rambla Vella fins a l’escalinata de l’església de Sant Francesc on es fa la veneració del Sant Crist que presideix la Processó, propietat de la Germandat. 


Els Armats de La Sang encapçalen la Processó dels Natzarens de Dimarts Sant

Al llarg dels anys, aquesta processó (abans Viacrucis) ha tingut diversos recorreguts; així, dels anys 1928 al 1930 arribà fins a l’ermita de la Salut; dels anys trenta als cinquanta arribà al Pla de la  Seu; dels cinquanta als setanta passà per la Rambla Nova, als anys vuitanta passà pel Camp de Mart i a finals, per darrera l’Ajuntament i per la Plaça de la Font, als noranta passà per Sant Francesc, August i Sant Agustí, i a principis del 2000 passà per la Rambla Vella fins a la capçalera del Circ i pujant per Sant Antoni fins a la Plaça del Rei. Des de l’any 1984 hi participa el pas “Jesús Natzarè”; des de l’any 1995 hi participen, també, els passos “Primera Caiguda de Jesús” i “Jesús és despullat de les seves vestidures”. Van acompanyats de la banda de cornetes, gaites i tambors, la banda infantil, i del Cor d’aspirants, tots de la Germandat.


Arribada de la Processó a l'església de Sant Francesc, lloc on es fa l'adoració al Sant Crist


DIMECRES SANT
La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió organitzava, des del 1948, un Viacrucis, el Dimecres Sant, pels carrers propers a la seva parròquia de Sant Joan. Des de l’any 1952 fins al 1962, a petició de l’Agrupació d’Associacions, passà a organitzar l’anomenat Rosari del Dolor el Dimecres Sant, en lloc del Viacrucis, atès que no hi havia cap altre dia disponible; es caracteritzava per la presència dels cinc misteris de Dolor del Sant Rosari i per l’assistència de fidels amb rosaris a les mans en lloc de ciris. Els assistents havien d’anar amb cucurulla i no es permetia la presència femenina. 


"Jesús de la Passió", el Dimecres Sant pels carrers del centre de la ciutat

El 1963 deixà de celebrar-se per la  prohibició governativa d’emprar aparells amplificadors de so a la via pública; per això, la Germandat tornà a celebrar el Viacrucis des del 1964 fins el 1974. Després de molts anys de celebrar-lo per l’interior del temple, la Germandat tornà a fer el Viacrucis pel carrer el 1990, Viacrucis que l’any següent es convertí altre cop en Rosari del Dolor. Des de l’any 1992, el rés del Sant Rosari se celebra a l’interior de la parròquia de Sant Joan i, tot seguit, surt al carrer la Processó del Dolor; hi participen l’Associació La Salle amb “L’oració a l’hort”, la Reial i Venerable Congregació de la  Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist amb “La flagel·lació”, la Germandat del Sant Ecce-Homo amb l’”Ecce-Homo”, la Reial Germandat de Jesús Natzarè amb el pas de la “Primera Caiguda de Jesús” i la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió amb “Jesús de la Passió” i el Sant Crist propi, acompanyat pel cor d’aspirants dels Natzarens. El recorregut actual, que ha variat ben poc del  primitiu, és Gasòmetre, Soler, placa Corsini, Canyelles, Rambla Nova per les coques, Unió i retorn a l’església de Sant Joan. Des del 1994 obren la processó del Dolor els armats de la  Confraria de la Creu, de Torredembarra.


El pas de "La Flagel·lació", un dels cinc que participa a la Processó del Dolor de Dimecres Sant


  DIJOUS SANT
El Tríduum Pasqual s’obre amb l’Ofici del Senyor, en què es recorda la institució de l’Eucaristia. A la seu metropolitana i primada té lloc, després de la proclamació de l’Evangeli, el Lavatori de Peus; el Senyor Arquebisbe, tal com féu Jesús el primer Dijous Sant del Cristianisme, renta els peus a dotze membres pertanyents a diverses entitats i confraries (anteriorment eren residents de les Germanetes dels Pobres). Desprès de la comunió, es procedeix al trasllat processional del Santíssim Sagrament fins al Monument, on quedarà exposat. Acompanya el trasllat el cant del Pange Lingua, l’himne compost per Sant Tomàs d’Aquino. La devoció popular aconsella fer la “visita al Santíssim” amb doble genuflexió.


Monument al Santíssim a la Catedral

La Congregació de la Sang també realitza el Lavatori de Peus, en què l’oficiant a l’església de Natzaret renta els peus als membres de la Junta. Acabat aquest acte un escamot dels armats de la Congregació de La Sang faran els torns de Guàrdia d’Honor al Santíssim Sagrament.
Recentment, el Gremi de Marejants ha instaurat L’Esmendada del Gremi, que vol dir: el trasllat dels seus passos des de l’església de Sant Agustí, on són dipositats els seus dos passos “El Sant Sopar” i el “Sant Enterrament”, fins a la casa Manel Feliu, a la Rambla Nova, on es guardat el pas fins Divendres Sant a la tarda. Més tard, el mateix Gremi organitza a l’església de Sant Pere del Serrallo el Passadís de la Llum i torns de Guàrdia d’Honor dels armats del Gremi, davant el Santíssim Sagrament. A la Plaça Bisbe Bonet, un passadís d’atxes enceses pels agremiats es recorregut per la Cohort Romana fins a l’interior de l’església on els armats inicien els torns de vetlla fins a la mitjanit.
El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre també organitza a l’església de Sant Llorenç, la Guàrdia d’honor dels armats del gremi, davant del Santíssim Sagrament.


DIVENDRES SANT
A un quart d’una de la matinada del Divendres Sant, la Germandat del Sant Ecce-Homo i l’Associació d’Amics del Loreto organitzen un Viacrucis que surt del carrer Maria Cristina (davant de Sanitat) per la carretera del Cementiri, el camí vell del Llorito fins al santuari del Loreto; el  Sant Crist de la Germandat, que presideix l’acte, és dut en un baiard. 


Viacrucis al Loreto

Aquest Viacrucis data de 1981. Cal recordar que la Germandat organitzava un Viacrucis el Dilluns Sant, fet que provocà un plet a l’Agrupació d’Associacions amb la Congregació del Descendiment i el Col·legi i l’Associació d’Antics Alumnes dels Germans de la Salle; de 1943 a 1945 es feia pels jardins de la Beneficència i, de 1946 a 1949, per l’interior de l’església dels Sant Reis (Sant Agustí); de 1951 a 1967 es féu uns anys per les dependències de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla i a l’interior de la capella de l’Hospital, i ja, a finals dels 60 fins que es deixà de fer el 1970, el viacrucis sortí pel carrer Hospital, August i Sant Agustí.
A les sis del matí té lloc a la Catedral el sermó de Passió, conegut popularment com “de la bufetada”; tot seguit, a un quart de set surt de Natzaret la Creu dels Improperis i el Sant Crist de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist que és escortat per dos armats de la congregació i acompanyats de congregants i representants de les confraries tarragonines amb vesta i cucurulla. Amb el càntic del “Miserere”es dirigeixen al Pla de la Seu i fan la seva entrada a la seu metropolitana i primada. Aquí comença el Viacrucis més popular de la Setmana Santa tarragonina, l’acte amb més participació després de la Processó. 


Viacrucis de La Sang a l'interior de la Catedral de Santa Maria

El seu recorregut és: Pla de la Seu, Coques, Sant Pau, Pla de Palau, Guitarra, Plaça de Sant Joan, baixada del Roser, Salines, Plaça de la Font, Cós del Bou, baixada Peixateria i Plaça del Rei. Es tracta, sens dubte, d’un acte colpidor, on no hi ha espectadors, sinó fidels participants que entonen les 14 estacions del Viacrucis amb la tradicional tornada:

“Per vostra Passió Sagrada,
adorable Redemptor,
escolteu una altre vegada,
aquest pobre pecador”.

Al arribar a la Plaça del Rei, tots els  fidels en cercle entonen el “Crec en un Déu”, i tot seguit es fa l’adoració al Sant Crist. Aquest Viacrucis es va celebrar per  primera vegada l’any 1921.


Retorn a Natzaret durant el Viacrucis de la Matinada de La Sang

A les deu del matí, les diferents esglésies i parròquies celebren els respectius Viacrucis, entre els quals destaquen els de Sant Joan i Sant Pau, en que hi participen la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i la Reial Congregació del Venerat Cos de Jesús en el Descendiment de la Creu, respectivament. La Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona, celebra un Viacrucis, també, per l’interior de l’església de Santa Maria del Mar, a la Ciutat Comtal.
A les dotze del migdia s’esdevé la celebració de la Passió del Senyor, que a la Catedral és oficiada pel metropolità. En un altar despullat, sense creu, ni canelobres ni tovalles, es llegeix la  Passió de Nostre Senyor Jesucrist segons Sant Joan. Després de la Pregària Universal, el Diaca va a buscar la creu, que resta tapada a la sagristia. Un cop l’ha rebuda el celebrant en arribar al presbiteri, descobreix primer la  part superior de la creu mentre diu: “-Mireu l’arbre de la creu, on morí el Salvador del món”; i el poble respon: “-Veniu i adorem-lo”; desprès descobreix el braç dret de la creu i repeteix la invocació per tercer cop; llavors, la resta de ministres de l’altar i tot el poble fidel adora la santa creu. Durant l’adoració es fa el rés dels improperis i  l’himne propis.
A dos quarts d’una de la tarda, l’Associació La Salle organitza el Sermó de les  Set Paraules, recuperat l’any 1992. Des de l’any 1996 se celebra a l’ermita de Sant Magí, al Portal del Carro. Amb anterioritat, aquest acte s’havia fet a la capella del Col·legi i a la Catedral, durant els anys compresos entre 1942 i 1957. Des de la seva recuperació, són set els oradors que hi participen en lloc d’un de sol. Les set paraules són: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.” (Lc 23,34), “T’ho asseguro, avui seràs amb mi al paradís.” (Lc 23,43), “Dona, aquí tens el teu fill.” (Jn 19,26), “Eli, Elí, lamà sabactani?” (Mt 27,46), “Tinc set.” (Jn 19,28), “Tot s’ha complert.” (Jn 19,30) i “Pare,confio el meu alè a les teves mans.” (Lc 23,46).
A un quart de cinc de la tarda, els armats surten de Natzaret per donar començament a la recollida de passos, que durà tots els passos de totes les associacions fins a la Plaça del Rei per a la processó. 


L'Ecce-Homo i el Descendiment de la Creu esperen als Armats a la Rambla Nova

En la primera recollida, els armats comencen els acataments amb el pas de “l’Ecce-Homo”, de la Germandat del Sant Ecce-Homo, i el “Descendiment de la Creu”, de la Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, situats a la coca central de la Rambla Nova, tram Unió-Canyelles; els armats continuen i es dirigeixen al començament del carrer Unió, lloc on faran els acataments als passos “Cristo del Buen Amor” i “Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista”, ambdós de la Cofradía del Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Al mateix carrer Unió cantonada amb el carrer Reding està situat el pas “Jesús de la  Passió”, de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. Els armats enfilen de bell nou la Rambla Nova i es dirigeixen cap a la Rambla Vella on al davant de la Capçalera del Circ Romà faran els acataments a tres passos: “L’Oració a l’Hort” i “Vetlleu i Pregueu”, de l’Associació La Salle, i al  pas “La Presa de Jesús”, de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús (Confraria de Pescadors). Fets els acataments de la primera recollida els passos van desfilant en direcció al carrer del Cós del Bou i Baixada de la Pescateria, lloc on es fa la tradicional pujada de passos cap a la Plaça del Rei. 


El pas Vetlleu i Pregueu enfilant la pujada de la Baixada de la Peixateria

Mentrestant, els armats s’encaminen a complir els acataments de la segona recollida que els duu pels carrers de la Part Alta. En aquesta zona històrica de la ciutat, recolliran tres passos: a la plaça de la Pagesia faran l’acatament als passos de “La Pietat” i “Sant Sepulcre”, del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, per acabar recollint al Pla de la Seu el pas de “La Soledat”, de la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i Mare de Déu de la Soledat. Els tres passos s’afegiran en el seu recorregut en direcció a la baixada de Pescateria, als passos de la primera recollida.

Els Armats fent l'acatament al pas de  la Mare de Déu de la Soledat, al Pla de la Seu

Els armats, s’encaminen un altre cop en direcció al tram inicial de la Rambla Nova, i al tram Adrià-Méndez Nuñez, recolliran els passos del Gremi de Marejants, “El Sant Sopar” i “El Sant Enterrament”, i seguiran amb els quatre darrers passos que falten i estan situats entre els carrers Adrià i Roger de Llúria: “Jesús és despullat de les seves vestidures”, “La Primera Caiguda de Jesús” i “Jesús Natzarè” que pertanyen a la Reial Germandat de Jesús Natzarè, i “El Retorn del Calvari”, de la Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona.
Un cop tots els passos són a la Plaça del Rei, aquesta es transforma en un museu d’art i religiositat. Aquí es concentren tots els misteris recollits anteriorment i, juntament amb les imatges que ja eren a l’església de  Natzaret: “La Flagel·lació” i el “Crist de la Humiliació" conegut popularment com "Crist dels Penitents”, formen una amalgama de plasticitat, d’art i de color –les de les vestes-, que, de ben segur no es pot veure en cap altre ciutat de tradició setmanasantera. 


Els passos ja són situats a la Plaça del Rei

A dos quarts de vuit, o vuit del vespre (depenent del canvi d’horari estacional), té lloc l’acte processional més important i multitudinari de la Setmana Santa de la ciutat de Tarragona i que ha donat origen a tots els altres: la magna i tradicional Processó del Sant Enterrament. Organitzada per la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist des de l’any 1550, té el següent recorregut: Plaça del Rei (on es troba l’església de Natzaret, seu de la Congregació de la Sang), passeig, portal i Plaça de Sant Antoni, Plaça de la Pagesia, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, Pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, Pla de la Seu, Pare Iglesias, Merceria, Major, Baixada Misericòrdia, Plaça de la Font, Sant Fructuós, Comte de Rius, Rambla Nova per la coca central, Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, Baixada Peixateria i retorn a la Plaça del Rei. La cohort romana, els armats, obre el seguici en que participen les onze associacions de Setmana Santa amb els respectius passos, que fan un total de vint. 


El pas "Vetlleu i Pregueu" entrant pel Portal de Sant Antoni durant la Processó de Divendres Sant

La bandera de la Sang amb matraques encapçala les fileres de fidels i devots que acompanyen llurs passos de la manera següent: aspirants del Gremi de Marejants amb el “Sant Sopar”, Associació La Salle amb “L’Oració a l’Hort” i “Vetlleu i Pregueu”, Confraria de Pescadors amb “La Presa de Jesús”, aspirants de la  Reial i Venerable Congregació de la  Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist amb “La Flagel·lació”, Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista amb els passos “Cristo del Buen Amor” i el de “Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista”, Germandat del Sant Ecce-Homo amb el  pas “Ecce-Homo”, Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió amb “Jesús de la Passió”, Reial Germandat de Jesús Natzarè amb els seus tres passos “Primera Caiguda”, “Jesús Natzarè” i “Jesús és Despullat de les seves Vestidures”, Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, penitents amb improperis, el pas “Crist de la Humiliació” i “Sant Crist de La Sang”, Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu amb el “Descendiment de la Creu”, Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre (Joves) amb “La Pietat”, Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona amb el “Retorn del Calvari”, Gremi de Marejants amb el “Sant Enterrament”, Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre (Vells) amb el “Sant Sepulcre”, Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat amb el pas de “La Soledat”. Tanquen el seguici l’Arquebisbe acompanyat dels capitulars, la  Presidència de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i les autoritats civils acompanyades de la banda Unió Musical.  


L'Ecce-Homo durant la Processó del Divendres Sant

BREU HISTÒRIA DE LA PROCESSÓ DEL  SANT ENTERRAMENT

La processó de Setmana Santa, organitzada per la Congregació de la Sang, no es pot confondre amb la que s’organitzava per l’interior de la Catedral i que el 1870 fins i tot sortia al carrer donant el tomb a la seu metropolitana.
La primera processó de Setmana Santa organitzada per La Sang, apareix documentada l'any 1589 en el llibre de balanç econòmic de la Puríssima Sang, on s'inclou, per primera vegada, ingressos i despeses derivades de la celebració de la Processó General de Dijous Sant. 
Tot i això, existeix un document de la Catedral de l'any 1550, en que el seu Capítol presta només per aquell any a la Confraria de la Sang, unes vestes i improperis (sense especificar amb quina finalitat). Aquestes són entregades el Diumenge de Rams. L'historiador Joan Salvat i Bové, afirma que aquest elements prestats deurien servir per la processó de Dijous Sant.      
Per tant, tot i no estar certificadament documentat, es dóna com a possible la data del 3 d’abril de 1550 com la de la Primera Processó del Sant Enterrament; concretament, amb el nom de Processó General de Dijous Sant. No va ser fins a mitjans del segle XIX que la processó es traslladà a divendres.
La processó ha sortit sempre de l’Església de Natzaret. Tant és així que fins i tot quan la Confraria estava al Santuari del Miracle, es traslladava el Sant Crist a la ciutat fins al Portal del Rei, per entrar a l’església de Natzaret. Aquest camí es coneixia com Pujada del Sant Crist. Els documents antics que es conserven a l’arxiu de la Congregació ja registren els anys 1588 i 1589 una important participació a la Processó. Amb el tapiat del Portal del Rei el 1678, la processó s’organitza des de l’església dels Pares Jesuïtes, a la Rambla Vella.


Mosaic i placa situada a la Casa de la Sang

El 1742, en establir-se la Congregació definitivament a Natzaret, la processó del dijous surt i torna a entrar des de Natzaret i ja no són tornades les imatges al Miracle. Una de les processons més importants del segle XIX és la de 1857, a la qual hi assisteixen 700 atxes.
L'any 1859 l'arquebisbe Dr. Josep Domènech Costa i Borràs prohibeix l’assistència de dones a les fileres de congregants, si bé podran assistir com a penitents. Aquesta prohibició va estar en vigor més d’un segle. Durant aquest temps, hi va haver algunes peticions al respecte, però la Congregació de la Sang no va autoritzar l’assistència de dones fins el 1980.
Dos anys més tard, concretament el 1861 l’arquebisbe Costa i Borras, ordena traslladar la Processó al Divendres Sant, quedant definitivament instaurada aquest dia. 
Lògicament, en una tradició tan centenària són moltes les anècdotes i fins i tot les suspensions per diverses causes. En citarem les més importants:
  • 1643 Guerra de Catalunya contra Felip V.
  • 1809 Des d’aquest any i fins el 1814 no se celebra la Processó per motiu de la Guerra de la Independència.
  • 1828 i 1829 – Suspensió per causa de la pluja
  • 1838 – Guerra Carlista.
  • 1873 – Proclamació de la Primera República.
  • 1874 – Per causa de “l’aiguat de Santa Tecla”, que va teixar tanta misèria que es va acordar no fer la processó.

Durant el segle XX hi va haver més suspensions:
  • Del 1932 al 1934 – Per la Segona República espanyola.
  • Del 1936 al 1938 – Per la Guerra Civil.
  • 1969 – Suspensió per causa de la  pluja.

Ja en l’actual segle, concretament l’any 2002, hi va tenir lloc l’última suspensió de la Processó a conseqüència de la pluja.
Al principi i com tota cosa comença, el recorregut de la processó era molt reduït; així, el 1550, primer any de celebració, va passar per la Plaça del Rei, Portella, Granada, donant la volta per Sant Pau fins davant de Palau, Pla de la Seu, Major, Nau i retorn a Natzaret. A partir de 1678, amb el tapiat del Portal del Rei, la processó pujava de la Rambla Vella fins a Natzaret per seguir l’itinerari explicat. Durant els segles XVI i XVII la processó pràcticament no sofreix cap canvi important d’itinerari.
A la segona meitat del segle XVII la processó sortia cap a la Baixada Peixateria, Cós del Bou, Plaça de la Font, carrer Salines, Pallol, Cavallers i Major, seguint l’anterior itinerari, ampliant així el recorregut.


Dibuix A. Valveny  

A partir de 1797 es torna a fer el recorregut original degut a la petició del Sr. Arquebisbe, Frai Francesc Armanyà. A principis de segle XIX s’amplia el recorregut i la processó ja baixa fins a la Rambla Vella. Aquí es produeixen petites variacions el 1804. Del 1820 al 1822 no es passa pel Palau Episcopal per haver la seu vacant. A partir del 1840 les confraries participants tenen seriosos problemes per passar per l’Arc de Salvi, (entre el carrer Escrivanies Velles i Ntra. Sra. Del Claustre) a causa d’haver de desmuntar diversos passos.
L’any 1859, la processó trencava pel carrer Cavallers cap a la Baixada del Roser, Rambla Vella i pujava pel Portalet. L’any 1875 es passa per primera vegada per la Plaça de la Font. L’any 1883 es torna a passar per Palau baixant per Guitarra i Escrivanies fins al Pla de la Seu.
La gran ampliació del recorregut de la Processó és a l’any 1886, en que per primera vegada arriba a la Rambla de Sant Joan (Rambla Nova) baixant pel carrer Hospital, Rambla pel centre i Sant Agustí, passant aquí per la voravia de la Rambla Vella fins el Govern Militar i tornant per l’altra voravia fins a Portalet. Posteriorment, es va deixar de passar per les voravies de la Rambla Vella.
L’itinerari, bàsicament ja definit, no serà canviat pràcticament fins al present. Després de la Guerra Civil, la Junta del 12 de març de 1940, (al 1939 es va celebrar la processó, però va ser molt reduïda) acorda restituir l’itinerari anterior, si bé passant pel carrer Portella i Granada.
L’última modificació va ser referent a la sortida, que actualment es fa pel Passeig de Sant Antoni. Durant uns anys, en allargar-se la processó i no poder retornar pel Cós del Bou, l’arribada era pel Passeig de Sant Antoni, però una vegada en condicions el carrer del Trinquet Nou, la Junta del 17 de març de 1961 acordà fer el retorn de nou per Portalet, Trinquet Nou i Baixada Peixateria. Actualment l’arribada és per Rambla Vella, Sant Oleguer i Baixada Peixateria.
L’any 2002, la Processó fou distingida amb el títol de “Festa Tradicional d’Interès Nacional” per la  Generalitat de Catalunya sent reclassificada el 2010 com “Festa patrimonial d’interès nacional”.
Actualment, a la Processó del Sant Enterrament del Divendres Sant hi assisteixen més de 2.000 participants, entre confrares de ciri, portants de passos, membres de bandes de percussió i música, abanderats i organització.
És la Processó del Sant Enterrament de Tarragona, per història i participació, la més important de tot Catalunya, i una de les celebracions de Setmana Santa més importants de l’estat espanyol, optant a ser declarada properament “Fiesta de Interés Turístico Nacional” pel Ministerio de Cultura.


DISSABTE SANT
El Dissabte Sant, antigament Dissabte de Glòria, l’Església no se separa del sepulcre del Senyor, meditant la seva passió i la seva mort. L’altar és despullat i no se celebra l’eucaristia. A dos quarts de set del  vespre,  la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i Mare de Déu de la Soledat organitza la Processó de la Soledat amb aquest recorregut: surt de l’església de Natzaret, a la Plaça del Rei, i es dirigeix a la seu metropolitana i primada pels carrers La Nau, Major, Merceria, Pare Iglesias i Pla de la Seu. 


La Soledat de camí cap a la Santa Església Catedral de Santa Maria

A l’interior de la Catedral s’escau la funció religiosa amb el rés de la  Corona Dolorosa i el sermó a càrrec d’un predicador convidat. De tornada a Natzaret el camí és: Pla de la Seu, Pare Iglesias, Major, baixada Misericòrdia, Cós del  Bou, baixada Peixateria i Plaça del Rei. És una processó exclusivament femenina la que escorta la Mare de Déu de la Soledat; hi participen les aspirants i congregants amb vesta i senyores de negre rigorós amb mantellina. El pas de “La Soledat” es acompanyat per la banda de tambors de la pròpia Congregació de la Soledat i tanca la desfilada darrera de la presidència i autoritats, la Banda Unió Musical de Tarragona. 


La Soledat a l'interior de la Catedral

Amb aquesta processó, es tanquen les desfilades processionals pels carrers de la ciutat, tot i que s’espera que en un futur pròxim es faci realitat el projecte de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, que consisteix en realitzar el pas de “La Resurrecció del Senyor” que, acompanyat de representants de totes les confraries de la ciutat, desfilarà el matí del Diumenge de Pasqua de Resurrecció.


DIUMENGE DE PASQUA DE RESSURRECCIÓ
El dia més sant per a la cristiandat, l’Església celebra a la mitjanit la Vetlla pasqual. Les primeres comunitats cristianes ja celebraven la mitjanit del dissabte al diumenge la Vetlla, en què batejaven els catecúmens. Abans de la litúrgia de la Paraula s’esdevé la benedicció del foc i la preparació del ciri; després de la Monició, l’oficiant pren el ciri, hi marca una creu i l’any, hi col·loca cinc grans d’encens i encén el ciri. La processó amb la llum de Crist porta a l’anunci de la  Pasqua.  Durant la litúrgia de la Paraula hi ha set lectures veterotestamentàries, amb els corresponents salms, i una epístola paulina que precedeixen l’Evangeli. Abans de la litúrgia de l’Eucaristia s’esdevé la litúrgia del Baptisme, amb la lletania dels Sants, i la Renovació de les promeses del Baptisme.

Vetlla Pasqual a l'interior de la Catedral de Santa Maria

A Tarragona, es celebra a dos quarts d’onze del Dissabte Sant a la Santa Església Catedral Metropolitana i Primada, organitzada pel Capítol de la Catedral, i a totes les  parròquies de la ciutat, amb l’assistència de les  respectives congregacions, confraries, gremis i germandats.




© Dels textos: Daniel Pallejà i Blay. Revisió i actualització del text de Josep Maria Rota Aleu, publicat en el llibre "Tarragona Setmana Santa" d'Edicions El Médol, 1999. 
© De les fotografies: Arxiu Daniel Pallejà
© De les fotografies cedides per: Carles Mallol Parga - Juan Luis Nogués Sánchez - Miquel Sanchís Bernabéu - Tarracoimatge - Tarracofestes - Fer-Vi - José Maria Rios Fernández Pacheco